Les rutines com a eina

Les rutines com a eina

Una vegada tenim la rutina integrada i tenim els dies ordenats, hem d’utilitzar aquestes rutines com a una eina d’autoritat. Si l’utilitzem en favor nostre, evitarem confrontacions amb els nens, perquè ells aniran sabent el que toca fer i el que han de fer i alhora, els ajudarem, perquè se sentiran millor i més segurs sabent el que toca fer i el que s’espera d’ells.

Així doncs, tenim petits trucs perquè el canvi d’activitats, el pas d’una activitat que li agrada a una que no li agrada tant no sigui tan brusc i no provoqui tensions.

Trucs:

Parlar amb to de veu alegre i intens, evitant anticipar allò que pensem que pot passar, sobretot quan sabem que l’activitat que li estem demanant al nen o a la nena no li agrada, i anem amb la idea que no ho voldrà fer, que s’hi posarà en contra, que s’enfadarà o que es posarà a plorar. Si anem amb aquesta idea, se’ns nota en l’estat d’ànim i en el to de veu i podem provocar que acabi passant allò que pensem.

exemple: si anem amb la idea que quan li diguem que s’ha d’anar a dutxar es posarà a plorar, no li hem de dir: – Albert, ja se que no t’agrada, però ara, sense plorar, recull les joguines i prepara’t per anar a la dutxa.

Si fem això, li estem donant arguments al nen perquè faci tot allò que no volem. O sigui, que sense fer cas de les nostres sensacions o idees prèvies, li direm les coses sense pressuposar res, de vegades els nens i les nenes ens donen grates sorpreses! Direm: – Albert, vinga, cap a la dutxa! Quan acabis de recollir, vine cap al lavabo que jo t’espero allí.

Avisar amb un cert temps d’antelació, de manera, que evitem que el nen discuteixi amb nosaltres, es va fent a la idea. D’aquesta manera, el pas d’una activitat a una altra no és tan brusc.

ex: Anem a l’habitació on està jugant i li diem: -Albert, d’aquí deu minuts hauràs de recollir i anar cap a la dutxa. Després d’això marxem sense donar opció a cap rèplica. Al cap de deu minuts tornarem i direm: -Albert, ja és l’hora de recollir, quan estigui tot recollit, ja pots anar cap a la dutxa. I tornem a marxar de l’habitació.

No negociar amb el nen.

ex: jugaràs quan acabis de fer els deures, no, si fas els deures podràs jugar.

Així doncs, a poc a poc, es va construint el dia a dia, on els nens també participen i expressen la seva personalitat i tot aquest ordre és el que permet desenvolupar-se de manera natural, tranquil·la i segura.

 

 

Escrit per Anna a Autoritat, Rutina, Sin categoría  
Social Share Toolbar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR