Mals hàbits a l’hora d’anar a dormir

Mals hàbits a l'hora d'anar a dormir

Avui per seguir amb ell tema del son i del dormir, que és una activitat bàsica pel benestar dels infants, m’agradaria destacar un parell de mals hàbits bastant comuns a les llars, sobretot amb els nens que remuguen una mica més en el moment de posar-se al llit o que fins i tot els hi costa el moment d’anar cap a l’habitació i posar-se a dormir.

Hem d’entendre l’hora d’anar a dormir com un hàbit també, un aprenentatge per aconseguir un son sa i reparador, per això és necessari que sigui sempre amb el mateix horari, les hores necessàries i el lloc on dormim sigui el correcte i estigui en correctes condicions, i per tant, la feina dels pares i de les mares, consisteix en ensenyar a desenvolupar de forma correcta aquest hàbit.

Per aconseguir això hem d’evitar 2 situacions:

  • El nen que s’adorm al sofà: De vegades és molt còmode pensar que el nen s’adormi al sofà, i un cop està adormit el portem al llit, però així no està aprenent bé aquest hàbit, no està sent autònom, i a mesura que es vagi fent gran, pot acabar trobant-se amb problemes el dia que vulguem que se’n vagi al seu llit. Si s’adorm al sofà, pot ser perquè ja està molt cansat i és possible que necessiti anar a dormir més d’hora. Si veiem que això passa sovint, ens hem d’avançar als esdeveniments i portar-lo al llit abans que es faci l’hora crítica i es quedi rendit o rendida al sofà. Un altre motiu podria ser evitar quedar-se sol o sola a l’habitació, que tingui por a la foscor o que no sàpiga tranquil·litzar-se estant sol. Si no enfrontem alguna d’aquestes situacions, i no li donem la possibilitat que aprengui a estar segur en aquestes situacions que li agraden menys, i li permetem quedar-se al sofà, no ajudem al creixement del nen, a l’autonomia i finalment a la seva autoestima. Val la pena, doncs, posar fil a l’agulla i tirar endavant enfrontant les situacions que costin una mica més.
  • El nen que dorm al llit dels pares: en aquest cas existeixen moltes modalitats per les quals un nen pot acabar dormint al llit dels pares, pot ser perquè té por i ve amb vosaltres, pot ser que es desperti a mitjanit i vingui o us demani de venir al llit. Sigui quina sigui la situació, si el que volem és que els nens vagin sent cada vegada més autònoms i aprenguin, amb la vostra ajuda i amb la seguretat que els hi donen els seus pares a fer-se grans, i que cada vegada puguin fer més coses sols, aquesta és una situació que no hauríem de permetre.

Aquestes situacions suposen un problema quan es converteixen en rutina, quan el que es converteix en hàbit és precisament adormir-se al sofà o al llit dels pares, però si són moments puntuals o situacions concretes no tenen cap tipus d’importància.

 

Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Sin categoría, Son  
Social Share Toolbar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR