Mama, hi puc anar jo sol?

Mama, hi puc anar jo sol?

Quan els nens i les nenes es van fent responsables de sí mateixos, és a dir, van guanyant autonomia no ens hem d’oblidar també de fer-los responsables de diferents activitats o necessitats que hi ha dins de la casa. Evidentment, en primer cas es troba el fer-se responsable de la pròpia habitació, estiguin sols o compartida amb els seus germans, han de ser capaços de responsabilitzar-se de l’ordre i de la neteja. A més a més, comparteixen altres tasques de casa, però arriba el moment, que ens poden ajudar amb parts de la compra.

Els nens i les nenes acostumen a gaudir quan els demanem que vagin a comprar alguna cosa sols, els hi dóna la sensació que ja són grans i sobretot, gaudeixen de la confiança que els hi donem.

Però per vosaltres, en canvi, aquestes activitats són, normalment les que més us costen, perquè normalment per arribar a la botiga s’ha de creuar algun carrer, perquè no sabeu què farà o com ho farà.

És molt important doncs, que puguin fer totes aquestes activitats, però és igual d’important que vosaltres us sentiu segurs amb el que els hi demaneu que facin, perquè sinó ells i elles també noten aquestes reticències i a la vegada fan les coses amb molta més inseguretat.

Així doncs, que el que proposo és que les coses es vagin fent de forma gradual i de forma natural. Els vostres fills us han acompanyat moltes vegades a comprar, per tant, segurament ells i elles coneixen perfectament la botiga on han d’anar i el botiguer o botiguera també coneixen el vostre fill, perquè l’han vist amb vosaltres incomptables vegades.

Quins passos podem seguir perquè la cosa sigui gradual i serveixi perquè agafem confiança nosaltres i a la vegada els petits? Jo proposo un exemple:

  1. Les primeres vegades, podeu dir al vostre fill que sigui ell qui demani les coses a la botiguera. O si es tracta d’escollir fruites i verdures per posar-les a una caixa o bossa, podeu ajudar-lo a escollir perquè aprengui a detectar quines es troben en bon estat.
  2. El següent pas, ja posa una mica més de repte als nens. Podeu esperar-los fora la botiga mentre ells fan la compra tots sols. Veureu que van bastant segurs a fer tot allò que saben fer, i a més a més amb la seguretat que si sorgeix qualsevol dubte esteu a un pas per ajudar-los.
  3. Una altra situació important, quan hi ha carrers per creuar. Podeu esperar a l’altra banda del carrer, controlant la situació. Esperar que traspassi, faci la compra i torni a traspassar fins on sou vosaltres.
  4. Evidentment, l’últim pas ja és el d’esperar-los a casa.

Un cas real, un nen que ara té 12 anys, que encara no ha anat gaires vegades a comprar tot sol, sobretot perquè la seva mare pateix bastant i s’angoixa bastant davant d’aquesta situació. Un dia, però li va demanar a l’Albert que baixés a la carnisseria (botiga que hi arriba sense creuar el carrer, que és la situació que més preocupa a la mare) a buscar unes hamburgueses. El que va fer l’Albert, va ser comprar moltes més coses a part de les hamburgueses, el que el nen va dir, “omplir la nevera”. Va ser la forma de demostrar a la seva mare que podia confiar amb ell per anar a fer la compra, que li havia agradat que hagués confiat amb ell i la seva manera de tornar-li la confiança era, el que ell creia, fer una bona compra.

Escrit per Anna a Alimentació, Aprenentatge, Autoestima, Autonomia, Sin categoría  
Social Share Toolbar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR