Solucions per l’estrès familiar Som bons distingint emocions? Arrencada!

Cicle de cinema infantil en català

0 Cicle de cinema infantil en català

Aquest cap de setmana, més concretament demà comença el CINC, un cicle de sessions de cinema que es fa a diferents ciutats de Catalunya, els períodes de sessions són a l’octubre-desembre i al gener-març.

A cada ciutat la cartellera és diferent, podeu entrar en aquesta pàgina de la generalitat de Catalunya, on trobareu totes les ciutats on es projecten les pel·lícules amb el seu programa.

 

Aquesta és la cartellera de Reus:

programaciocinema

 

Ja veieu que teniu doble projecció per a cada pel·lícula, una el dissabte a les 18h de la tarda i l’altra el diumenge a les 11.30h del matí. A més a més, el preu de l’entrada és de 4€.

La cartellera es basa en pel·lícules d’animació dirigides a un públic infantil i a Reus, la cartellera obre amb “Lorax, a la recerca de la trúfula perduda”, que tracta amb bon sentit de l’humor, la diferència entre el bé i el mal i també parla de la supervivència del planeta criticant la societat industrialitzada que amenaça la natura.

Així doncs,

Bon cap de setmana i bon cinema!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, cultura, Noticies, personatges infantils, Sin categoría

Límits específics

0 Límits específics

En el procés de desenvolupament del nen, aquest ha de descobrir el món que l’envolta. L’hem d’acompanyar en aquests descobriments, proposant-li alternatives que s’ajustin a les nostres necessitats i a les seves.

El que per nosaltres pot semblar una dolenteria, pot ser simplement un joc per ell. Hem d’explicar-li que hi ha coses que no es poden fer. Ex: La Maria, agafa uns plastidecor nous i es posa a dibuixar coses en el seu llibre preferit. Per ella això és un joc, però se li ha de dir i explicar que això no es pot fer.

 

Per posar límits:

 

  • Avaluar ràpidament la situació: per exemple, què està passant, si la situació es perillosa o si el nen es pot fer mal. En el cas que hi hagi perill, l’hem d’apartar del lloc on es trobi o agafar-li qualsevol cosa perillosa que tingui a les mans, amb tranquilitat i sense alterar-nos.
  • Quan s’intervé, s’ha de saber amb antelació el que es farà: Una vegada hem vist què està passant és molt més fàcil que trobem o pensem un pla d’actuació.
  • Mantenir la serenitat.
  • Si el nen no respon a les demandes, seguir insistint.
  • Tenir paciència.
  • Tancar el procés, parlant amb el nen: Al final de tot serà quan es poden treure conclusions de tot el que ha passat i de treure’n un aprenentatge si ho creiem necessari.

Per tant, seguint l’exemple de la Maria, primer avaluarem la situació i veurem que no hi ha cap perill en el que està fent. Decidim que el que volem és que deixi de pintar el conte, per tant, li direm que deixi el plastidecor i que vagi a buscar fulls per poder pintar. Una vegada ho hem decidit, ho direm de forma serena i tranquil·la. Al final, li explicarem que els contes no es poden pintar perquè són per llegir, són per tots i han de durar molt de temps i els hem de cuidar entre tots.

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Límits, Psicologia, Sin categoría

Ciència assequible

Aquest vídeo, dura només tres minuts, i en aquest temps ens explica com funciona un concepte científic que es diu apoptosis cel·lular, o el que és el mateix, el suïcidi cel·lular. El vídeo està en anglès, per això us faré un resum del que diu.

Resulta, que quan les cèl·lules es posen malaltes (es tornen dolentes), el cos engega un mecanisme perquè aquesta cèl·lula s’autodestrueixi i no es reprodueixi. De fet, si ho fa, si es reprodueix, acabarem desenvolupant un tumor. D’aquí la importància que aquest mecanisme d’autodestrucció funcioni bé. El vídeo també ens explica, que estan estudiant de quines maneres, mitjançant altres substàncies, poden aconseguir que la cèl·lula acabi autodestruint-se.

Aquest noi, Dídac Carmona, és el guanyador de l’edició del 2012 del Famelab, un concurs de divulgació científica.

 

És un repte de la ciència, i de l’educació ser assequible per tothom. Molts nens i adolescents, expliquen, que la motivació que tenen davant d’uns continguts o d’una assignatura, ja sigui una assignatura de ciència, o història, o llengües o la música o la plàstica, depèn del professor que la imparteix. La seva forma d’explicar les coses, la connexió amb els alumnes, és el que afavoreix que aquests estiguin motivats i els entretengui el que aprenen, o tot el contrari, no sigui res més que un tràmit per passar de curs.

M’agraden molt totes aquestes iniciatives que promouen l’enginy i l’esforç dedicat a fer que els continguts de qualsevol cosa, inclús d’activitats diàries o de la vida mateixa, les puguem fer arribar de la millor manera a tots els que ens envolten.

Vosaltres, pares i mares, potser no explicareu el concepte de suïcidi cel·lular, però cada dia ensenyeu una gran quantitat de coses i de sentiments i per tant, us reinventeu i descobriu noves maneres de relacionar-vos amb els vostres fills.

Finalment, per si us ha agradat en Dídac Carmona i voleu saber alguna cosa més d’ell, us deixo l’enllaç d’una entrevista:

Entrevista Dídac

 

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, Noticies, Psicologia, videos

L’art d’amargar-se la vida

0 L'art d'amargar-se la vida

No us espanteu amb el títol d’aquesta entrada, “L’art d’amargar-se la vida” és el títol d’un llibre, que en clau d’humor, intenta explicar diferents maneres que tenim els humans de complicar-nos la vida. És un llibre bastant curt, molt humorístic i divertit, que, amb tots els exemples és impossible que en algun dels casos no ens sentim identificats.

El seu autor, Paul Watzlawick, és autor de la Teoria de la comunicació humana, entre molts altres treballs. Forma part de la teràpia familiar i teràpia sistèmica. La seva teoria de la comunicació humana es basa en 5 idees claus i molt interessants, també pel tema que ens ocupa, que és l’educació dels més menuts:

És impossible no comunicar-se: Tot el que fem, les nostres conductes, són comunicació. Tots els actes tenen el seu significat, per tant, sempre ens comuniquem. Pensem doncs, que als nens els hi estem donant informació constant.

Hi ha diferents nivells de comunicació: La comunicació va més enllà del significat de les paraules, com es diuen les coses i com les entèn l’altra persona tenen la mateixa importància perquè el missatge tingui el significat sencer.

Comunicació digital i analògica: Comunicació verbal (digital), comunicació no-verbal (analògica).

Comunicació simètrica o complementària: Depèn del tipus de relació que tenen els que es comuniquen, ho fan d’una manera o una altra. Per exemple, en el cas de professor-alumne o de pares-fills, estem parlant de comunicació complementària, en canvi, si és una relació d’igual a igual, és una comunicació simètrica.

La naturalesa de la relació entre els que es comuniquen, depèn de com aquests, interpretin la comunicació, cada part interpreta una cosa diferent.

 

Us poso un exemple que es troba dins del llibre, molt gràfic:

Font imatge: www.papelenblanco.com

Un home està a casa seva a punt de penjar un quadre. Té el clau, però s’adona que li falta el martell. Pensa en demanar-lo al seu veí.

Pensa:

– Baixo ara al 4t i li demano, a veure si me’l deixa. Ahir a la tarda, quan ens vam trobar a l’ascensor em va saludar una mica distret, potser tenia pressa o potser li passa alguna cosa, potser està enfadat amb mi. Però perquè pot estar enfadat? Jo no li he fet res. Si em vinguessin a demanar una eina jo els hi deixaria ràpidament, perquè no ho ha de fer ell? Pot negar-se a un favor tan senzill? Es pensa que per tenir un martell jo depenc d’ell.

Després de pensar tot això, baixa cap al 4t pis i truca a la porta del veí del martell. Quan el veí li obra la porta, abans que li pugui dir “bon dia”, el nostre protagonista li diu:

– Quedi’s amb el martell, se’l pot menjar amb patates!!

 

Aquest exemple ens ensenya que de vegades provoquem les coses amb el pensament. Pensant que el veí té algun problema amb nosaltres, acabem creant el problema.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, Llibres, Psicologia, Sin categoría

Beneficis dels límits

0 Beneficis dels límits

Fins ara, hem parlat dels límits, però dins del dia a dia i dins de les activitats que es fan en família i que fa la pròpia família. Una vegada ho tenim tot organitzat a través d’una rutina adaptada a la nostra vida, on tenim clars quins són els valors importants i que volem transmetre ens podem preguntar com ho hem de fer quan els nens no ens fan cas. Quan no es porten bé o posen a prova la nostra autoritat. Ser capaços de dir no, de marcar límits. Però abans de tot això, m’agradaria destacar quins són els beneficis que sobtenen de posar límits.

Els beneficis els obtenen tan els adults, és a dir, vosaltres, com els vostres fills. Comporten, doncs, beneficis importants a les dues parts. Per un costat els beneficis que obtenen els nens, que estan aprenent moltes coses i que és important que aprenguin a fer-les bé, conjuntament amb nosaltres i a través de tots aquests valors que dèiem:

 

NENS

  • Seguretat emocional: Bàsica i molt important per atrevir-se a explorar el món i voler fer coses noves i diferents.
  • Gestió de la frustració: Avui en dia, hi ha molts nens que no aprenen a gestionar la seva frustració, de fet, de vegades, com que no volem que ho passin malament o que s’enfadin, inclús els adults intentem que els nens obtinguin sempre allò que volen. Si no es frustren amb petites coses, si no diem que no poden fer certes coses, d’adults ho tindran molt més difícil per enfrontar-se a les dificultats. Per exemple, a l’hora d’aconseguir una feina, treballant o relacionant-se amb els seus companys.
  • Previsibilitat de conducta: Com ja hem vist, si els nens preveuen què s’espera d’ells se senten més segurs.
  • Preparació per la vida adulta

 

I en segon lloc, us beneficia a vosaltres:

 

PARES

  • Confiança: Us sentiu confiats, perquè sabeu quines són les coses que els hi voleu transmetre als nens i les nenes, quines són les normes, els valors, els aprenentatges, i sabeu com fer-ho. Per tant, aquesta confiança us donarà la seguretat d’actuar davant de qualsevol problema.
  • Gestió de la frustració: Vosaltres també apreneu a gestionar la frustració, perquè la reacció dels nens quan de vegades els limitem a fer coses, també provoca frustració.
  • Economització del temps: Com que els nens ja saben el que han de fer, coneixen quins són els seus deures dins la rutina de casa, vosaltres teniu temps per poder fer les coses. A més a més, habitualment, només serà necessari repetir les coses un parell de vegades perquè nens i nenes les facin, per tant, temps que ens estalviarem.
  • Capacitat de control: Tot això us dóna aquest control, teniu l’autoritat i l’utilitzeu.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Límits, Sin categoría

Atrevim-nos a somiar!

Avui, per rebre el cap de setmana us convido a veure aquest vídeo. Sabeu què és la zona de confort? I la zona d’aprenentatge? I després de la zona d’aprenentatge hi ha alguna cosa? Doncs bé, aquest vídeo explica què són totes aquestes coses i com ens influeixen al dia a dia. De vegades, somiem i volem canviar coses de la nostra vida i del nostre voltant, però ens costa, perquè majoritàriament, de petits i de grans, ens han ensenyat moltes coses, però els nostres somnis es queden en un costat i deixen de créixer amb nosaltres.

Us atrevireu a somiar?

Bones reflexions i bon cap de setmana!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Noticies, videos

M. Àngels Ollé

0 M. Àngels Ollé

El món està ple de casualitats. Justament aquest divendres us vaig parlar de la “Família Massatard” un conte de la M. Àngels Ollé. Doncs aquest dilluns, sortia un article a La Vanguardia dedicat a ella, així que voldria compartir amb vosaltres aquest article. M. Àngels Ollé, és coneguda dins del món de l’educació, entre d’altres coses, per les seves col·leccions de contes. Resulta, que quan ella va començar a donar classe, existia molt poc material educatiu en català, i així va ser com en va començar a escriure. Els contes serveixen per aprendre a llegir (col·lecció a poc a poc) i d’altres, destinats també al públic infantil i juvenil estan escrits amb un llenguatge senzill i proper.

Una de les col·leccions conegudes és “A poc a poc”, cada conte treballa uns sons, per tant, unes lletres determinades. Ajuda en l’aprenentatge de la lectura.

Scan0006Scan0002Scan0003

 

Una altra col·lecció es diu “Cullera de sopa”, aquests contes són molt senzills i molt visuals i ensenyen diferents conceptes: mesures, formes, orientació temporal i espacial i també conceptes de quantitat. La ullera de llarga vista, per exemple, parla dels conceptes lluny i a prop, d’una manera divertida i molt entenedora. El conte de la Família Massatard també forma part d’aquesta col·lecció.

Scan0005Scan0004

 

 

Aquí doncs us deixo l’enllaç a l’article:

Article de La Vanguardia: M. Àngels Ollé

 

Us deixo també l’enllaç a l’entrada del blog on vaig escriure el conte de la Família Massatard.

La Família Massatard

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Contes, Noticies, Sin categoría

Les rutines: traiem conclusions

2 Les rutines: traiem conclusions

Hem d’establir, com hem vist, ordre al dia a dia de manera que el nen sàpiga en tot moment què és el que s’està fent i què és el que es farà. També ens permetrà organitzar els tempos del nen i els nostres propis. D’aquesta manera, podem “anar més relaxats” quan sabem que per exemple, al final del dia podrem disposar de dues hores lliures per estar en parella, mentre el nostre fill dorm. La rutina conforma el nostre esquema d’activitats diàries i, si està ben organitzat, podrem decidir què fer i com fer-ho al llarg del dia. Els beneficis pel nen són indiscutibles, ja que establint una estructura, serà més fàcil per ell saber què esperem de les seves conductes, facilitar-li les coses i evitar confrontacions. Si no, se sentirà insegur i serà molt difícil que es relaxi.

Activitats bàsiques: menjar i dormir, que mantenen els seus ritmes biològics.

Per últim, m’agradaria incidir en la idea que fer de pare és molt creatiu i que qualsevol solució que se us acudeixi pels vostres problemes l’heu de provar. Per exemple, si la vostra filla o el vostre fill tenen dificultats en integrar el significat de les hores, del pas del temps o que s’encanta menjant o fent qualsevol altra activitat, podeu construir o confeccionar un rellotge que us ajudi en la tasca. Si feu participar als nens en aquestes activitats, ho aprenen de forma més senzilla i també s’eviten confrontacions.

Ex: La Raquel, als matins, quan es desperta, li costa molt activar-se i l’activitat de vestir-se la fa molt lentament. Fins ara, heu fet com heu pogut i bàsicament, l’heu anat vestint vosaltres, però tot i així, ella segueix anant molt a poc a poc i us adoneu que si seguiu així no l’esteu ajudant en la seva autonomia. Teniu un conjunt de solucions que podeu posar en marxa conjuntament:

1. Despertar-la 10 minuts més aviat, així li doneu una mica més de temps.

2. Amb el despertador que té a l’habitació, li marqueu el temps que disposa i quan s’acabi sonarà el despertador. L’objectiu és aconseguir que cada dia, quan soni el despertador estigui més vestida que el dia anterior.

3. Quan porti un parell de setmanes seguides vestint-se amb el temps que té, passareu al següent objectiu, que serà el d’aconseguir vestir-se amb el mateix temps, però sense que l’avisi el despertador.

D’aquesta manera, la Raquel al final, ha aconseguit vestir-se tota sola, amb la vostra ajuda centrada en que aprengui a ser conscient del pas del temps i per tant, us heu evitat crits i presses durant el matí. Per altra banda, és evident, que fer així les coses demana molta més paciència i espai pels nens, perquè s’equivoquin i fabriquin les seves pròpies estratègies davant dels problemes diaris.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Rutina, Sin categoría

Les rutines com a eina

0 Les rutines com a eina

Una vegada tenim la rutina integrada i tenim els dies ordenats, hem d’utilitzar aquestes rutines com a una eina d’autoritat. Si l’utilitzem en favor nostre, evitarem confrontacions amb els nens, perquè ells aniran sabent el que toca fer i el que han de fer i alhora, els ajudarem, perquè se sentiran millor i més segurs sabent el que toca fer i el que s’espera d’ells.

Així doncs, tenim petits trucs perquè el canvi d’activitats, el pas d’una activitat que li agrada a una que no li agrada tant no sigui tan brusc i no provoqui tensions.

Trucs:

Parlar amb to de veu alegre i intens, evitant anticipar allò que pensem que pot passar, sobretot quan sabem que l’activitat que li estem demanant al nen o a la nena no li agrada, i anem amb la idea que no ho voldrà fer, que s’hi posarà en contra, que s’enfadarà o que es posarà a plorar. Si anem amb aquesta idea, se’ns nota en l’estat d’ànim i en el to de veu i podem provocar que acabi passant allò que pensem.

exemple: si anem amb la idea que quan li diguem que s’ha d’anar a dutxar es posarà a plorar, no li hem de dir: – Albert, ja se que no t’agrada, però ara, sense plorar, recull les joguines i prepara’t per anar a la dutxa.

Si fem això, li estem donant arguments al nen perquè faci tot allò que no volem. O sigui, que sense fer cas de les nostres sensacions o idees prèvies, li direm les coses sense pressuposar res, de vegades els nens i les nenes ens donen grates sorpreses! Direm: – Albert, vinga, cap a la dutxa! Quan acabis de recollir, vine cap al lavabo que jo t’espero allí.

Avisar amb un cert temps d’antelació, de manera, que evitem que el nen discuteixi amb nosaltres, es va fent a la idea. D’aquesta manera, el pas d’una activitat a una altra no és tan brusc.

ex: Anem a l’habitació on està jugant i li diem: -Albert, d’aquí deu minuts hauràs de recollir i anar cap a la dutxa. Després d’això marxem sense donar opció a cap rèplica. Al cap de deu minuts tornarem i direm: -Albert, ja és l’hora de recollir, quan estigui tot recollit, ja pots anar cap a la dutxa. I tornem a marxar de l’habitació.

No negociar amb el nen.

ex: jugaràs quan acabis de fer els deures, no, si fas els deures podràs jugar.

Així doncs, a poc a poc, es va construint el dia a dia, on els nens també participen i expressen la seva personalitat i tot aquest ordre és el que permet desenvolupar-se de manera natural, tranquil·la i segura.

 

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Rutina, Sin categoría

Les rutines

0 Les rutines

Fins ara us he parlat de l’autoritat i també de les normes. Com ja us vaig dir, l’autoritat és quelcom que ens hem de guanyar dia a dia. Les normes ens ajuden a mantenir aquesta autoritat a través de punts claus que es van repetint i que seran sempre iguals, la base dels valors i de les coses que voleu ensenyar als vostres fills. Però a més a més, a part de les normes, necessitem crear una rutina que englobi les necessitats dels nens, que seran molt diferents quan aquests són bebès a quan es van fent grans, les vostres necessitats individuals, les necessitats de la parella i finalment, les de tot el conjunt de la família. Vist així, sembla una cosa extremadament complicada, però totes les famílies creen les seves pròpies rutines. Ara bé, què passa quan aquesta rutina no acaba d’encaixar i teniu la sospita que potser s’hauria de canviar per obtenir-ne un millor benefici. Doncs bé, us explico com confeccionar una rutina sense deixar-nos cap punt important:

 

  • Prioritzar: Sempre començarem per prioritzar les necessitats bàsiques dels infants. Sobretot ens centrarem en les hores de menjar i les hores de dormir, que intentarem que es modifiquin el menys possible. Quan són petits, sobretot, és fàcil de veure com afecta la gana i la son en l’estat d’ànim dels nens. Quan es van fent grans, això no es detecta amb la mateixa facilitat, però, segueix sent bàsic que dormin les hores necessàries i, igual que intentem que facin una dieta equilibrada, s’ha d’intentar que mengin més o menys sempre a les mateixes hores.
  • Ha de tenir cabuda la diversió: s’ha de buscar temps també perquè puguin gaudir i puguin expressar-se a través del joc, perquè aprenen també moltes coses jugant.
  • Hi ha d’haver temps per tots: els nens necessiten ajuda per fer moltes coses, però també hi ha coses que les han de fer sols, de manera que així ens queda una mica de temps a nosaltres per organitzar-nos i fer altres feines que hem de fer. El temps de la parella és igual d’important que el temps dels fills, així doncs, si aconseguim un bon horari de son, segurament, també hi haurà un temps que serà per la parella.
  • Ha de ser flexible: necessitem ser flexibles perquè és evident que els dies no són calcats els uns als altres i les necessitats són diferents. Un exemple, pot ser els caps de setmana o dies que portem els nens a jugar a casa d’algun amic. Tots aquests canvis han de poder-se incluir dins de la rutina de forma natural.
  • S’ha de recolzar verbalment: És important no canviar d’activitats de sobte, si preparem als nens avisant del canvi d’activitat amb una mica de temps, ells se’n fan a la idea i canvien d’activitat de forma senzilla.

 

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Normes, Rutina, Sin categoría

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR