Solucions per l’estrès familiar Som bons distingint emocions? Arrencada!

Comença l’estiu i les vacances!

0 Comença l'estiu i les vacances!

A partir d’avui comença una nova etapa. Tots els nens i les nenes acaben l’escola i comencen les vacances d’estiu! Arriba una època ben diferent, on els horaris són més flexibles, les obligacions passen a segon terme i totes les activitats d’oci, esports, casals d’estiu, piscina, amics i cosins, celebracions, etc…entren a casa. Avui és l’últim dia d’escola, un dia que esperen tots els nens amb molta alegria i ja ha arribat! La majoria de nenes i nens portaven tota aquesta setmana tatxant dies del calendari i no veien el moment que arribés, però ara ja ho poden celebrar. A més a més, ens espera un cap de setmana llarg per celebrar l’entrada a l’estiu menjant coca, tirant petards i fent grans fogueres. Així doncs, que tingueu una gran entrada a l’estiu, un bon cap de setmana i per suposat, un bona revetlla de Sant Joan!

Aquesta cançó forma part de la meva infància i em recorda els qui me la van ensenyar, els meus pares! Avui la comparteixo amb tots vosaltres.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a cultura, oci, Sin categoría

Jocs per jugar en família: Dixit

0 Jocs per jugar en família: Dixit

El joc que us proposo avui és un joc de taula una mica diferent dels que estem acostumats. Es tracta del Dixit, un joc en el que s’ha de fer servir la imaginació i que quants més siguem jugant millor ens ho passarem. Tots els jugadors tenen 6 cartes a les mans, les cartes són molt especials, amb uns dibuixos molt bonics i plens de detalls que ens poden transmetre moltes sensacions. Cada vegada li toca a un jugador diferent, s’anomena narrador i ha d’escollir una de les seves cartes i posar-li un títol, una petita definició per la seva carta. Els altres jugadors escolliran de la seva mà una carta que pugui definir-se també amb la idea del narrador. Un cop tothom ha escollit la seva carta, es barregen, boca avall, i es posen d’una en una damunt del tauler. Un cop es veuen les cartes, tothom ha d’escollir en vot secret la carta que creu que ha posat el narrador. La idea del joc consisteix en què la definició no sigui suficientment evident perquè tots els jugador l’encertin, perquè llavors no avances ni una casella, però tampoc tan difícil perquè ningú ho endevini, perquè llavors tampoc avances cap casella. Si algun jugador té la sort que la seva carta despista i el voten, avançarà més caselles que la resta de jugadors.

Aquí podeu veure un petit exemple de les cartes que us trobareu al joc, veieu que tenen moltíssim detalls i que transmeten moltes coses, us les heu de mirar atentament i deixar volar la imaginació…quin títol o definició els hi posaríeu? Serà massa evident? Fixeu-vos que si una de les definicions fos…”cap al cel” hi hauria 2 possibles cartes que ho podrien ser, oi? O fins i tot potser 3…Quina deu ser la meva carta?

cartesdixit

 

 

 

Imatges extretes:

Cartes: http://www.bit-tech.net/gaming/retro/2012/01/13/dixit-review/1

Foto portada: http://saveandexit.com/the-board-game-dixit/

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, joc, jocs, oci, Sin categoría

Festa de la ciència i la tecnologia

0 Festa de la ciència i la tecnologia

Aquest cap de setmana es fa a Barcelona, més concretament al Parc de la Ciutadella, la festa de la ciència i la tecnologia. Es tracta d’una àmplia oferta de temes, activitats i totes gratuïtes que tenen a veure amb la ciència i les novetats tecnològiques que es duen a terme a casa nostra.

Igual que la lectura, els contes, llibres, novel·les i assaigs, dels quals en sóc una gran defensora i crec que per mi és un dels valors que s’ha d’intentar inculcar des de casa, el coneixement sobre la ciència i la tecnologia, també ho és. Això no vol dir que a tots i totes ens agradi però, els nens i nenes, haurien de poder viure i apropar-se a totes aquestes temàtiques també d’una manera lúdica, perquè puguin descobrir si els hi agrada, els crida l’atenció i si és alguna cosa de la que en volen saber més. Aquest cap de setmana hi haurà experiments divertits i interessants per gaudir i sorprendre’s.

Així doncs, els que vulgueu apropar-vos aquest cap de setmana, l’horari és el dissabte d’11h a 24h i el diumenge d’11h a 15h i com ja us he dit, totes les activitats són gratuïtes.

De totes maneres teniu tota la informació necessària a la pàgina web de l’acte, amb els diferents espais que us trobareu, com hi podeu arribar i també,  a més a més ja veureu que us podeu descarregar el programa complet.

I seguint amb la ciència, cada any es fa un concurs que es diu FameLab i que consisteix en monòlegs curts parlant de ciència de forma entenedora i divertida. Aquest any, el guanyador és un matemàtic espanyol i parla sobre els teoremes d’una manera prou divertida. Aquí el teniu:

Bon cap de setmana i a gaudir de la ciència!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a cultura, Noticies, oci, Sin categoría, videos

Els avis també segueixen normes

0 Els avis també segueixen normes

Tal com us vaig dir, encetem el tema dels avis, perquè penso que els avis tenen també un paper molt important i l’hem de tenir en compte. De vegades els avis els tenim a prop i ens ajuden quan ho necessitem, de vegades estan lluny i no els veiem gaire sovint, sinó que els veiem a les vacances, o potser els veiem els caps de setmana quan s’ajunta tota la família per fer dinars conjunts o per anar a passejar una estona.

Així doncs, m’agradaria centrar-me en el tòpic que diu, i que també es diu en el vídeo que us vaig enllaçar la setmana passada, que els avis estan per malcriar i els pares per educar…

Crec que hi ha, evidentment molts matisos, i que tenen a veure amb les diferències a les que feia referència al principi. És evident que la tasca dels pares és molt més clara que la dels avis, i també és veritat que en aquest sentit són els pares els encarregats de marcar quines són les coses que els nens han d’aprendre, quines les normes i els valors que formen part de la seva educació, però, els avis, si són els encarregats de part del creixement del nen, han de col·laborar amb els pares i anar a una.

Imaginem que la Raquel no hi ha manera que mengi sola. S’asseu a la taula, agafa la forquilla i comença a moure el menjar amunt i avall del plat, però menja molt a poc a poc, perquè passa més estona amb el menjar al plat que no posant-ne a la boca. Això s’ha convertit en un petit problema, perquè al final, perquè mengi i arribi a temps a l’escola, sou vosaltres, pare i mare qui li acabeu donant el menjar a la boca. La Raquel aconsegueix el que vol, que estigueu per ella. Vosaltres heu decidit que voleu que les hores de menjar canviïn i que la Raquel sigui capaç de menjar sola. Heu pensat quin serà el vostre pla d’actuació, consisteix en deixar de tractar-la com una nena més petita del que és i no insistir en que mengi, quan s’acabi l’hora de menjar li retireu el plat, perquè sigui conscient del temps que té i així, a poc a poc, s’adoni que la única manera de menjar és fent-ho ella sola.

Doncs bé, què passaria si els àpats els fes a casa els avis? O més encara, si feu els àpats tots junts, avis, vosaltres i la Raquel? Si esteu tots junts, i heu pres aquesta decisió, serà una cosa que us costarà, perquè els primers dies patireu per si no menja prou, doncs no ajudarà gens si l’avi o l’àvia, agafa la forquilla i comença donar-li el menjar com ella vol, perquè la vostra solució deixarà de funcionar, la Raquel no millorarà la seva autonomia i sabrà que davant dels avis, la vostra autoritat queda reduïda.

Si els àpats els fan amb els avis i vosaltres no hi sou, l’únic que heu d’aconseguir és que els vostres fills entenguin que amb vosaltres hi ha unes normes diferents que les que hi ha a casa els avis, per tant, en el cas del nostre exemple, la Raquel ha de menjar sola quan estigui amb vosaltres. La majoria de les vegades això no comporta cap problema, perquè els nens aprenen a comportar-se adaptant-se a les normes del lloc on són sense dificultat. Així doncs, els avis estan per mimar els seus néts i netes, però només quan no interfereix en el procés d’aprenentatge dels menuts i quan no interfereix en la vostra autoritat.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Autoritat, Comunicació, Sin categoría

Tecnologia, informació i nens

0 Tecnologia, informació i nens

Un article molt interessant ens explica el que està passant avui en dia amb els nens i les noves tecnologies. Segurament molts heu pensat i heu sentit que els nens i les nenes d’avui en dia tenen l’habilitat de fer servir i entendre els aparells tecnològics molt més ràpid i amb molta més naturalitat que nosaltres, adults, que ens hem d’adaptar a poc a poc i hem d’aprendre dedicant-hi temps, el funcionament.

Doncs bé, s’ha estudiat com utilitzen i manegen els nens els “smartphones” i s’han adonat que si bé tenen la capacitat d’utilitzar-los fàcilment, el que no saben, i que ens ha de fer pensar i que crec que és important, és utilitzar la informació que hi troben. De fet, es veu que realment tenen dificultats en entendre, relacionar i finalment utilitzar la informació. Això ens presenta un repte, perquè si cada vegada més els nens i les nenes utilitzen aquestes eines per accedir a la informació, hem de ser conscients de quines són les seves dificultats i guiar-los i ensenyar-los com utilitzar-ho. Així doncs, hem de trobar la millor manera per aprofitar totes les oportunitats i avantatges de la tecnologia i fer un bon ensenyament de com utilitzar les eines, però alhora, no hem de deixar de banda tot l’ensenyament que té a veure amb l’ensenyament crític, tenint en compte que avui en dia es pot accedir a un volum enorme d’informació, però que si no l’entenem i no som capaços de processar-la i integrar-la serveix de ben poc.

Podeu llegir aquí l’article complet

Així, com sempre, per mi el més important és poder adquirir valors, motivar als nens perquè vulguin aprendre les coses, un esperit crític i que es preguntin moltes coses, la sort que tenim, és que avui en dia, podem ensenyar-los com accedir a aquesta informació de manera quasi immediata…

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Comunicació, Noticies, Sin categoría

Els avis

0 Els avis

Ahir veient el telenotícies de TV3 vaig descobrir que aquest divendres es va celebrar el dia dels avis i que en una llar d’infants els hi van fer un petit homenatge, convidant-los a passar la tarda amb els seus néts a la llar, després ho van acabar amb una petita festa. Doncs és cert que els avis ens ajuden moltíssim avui en dia amb els més petits. Pel que sabem ells ho fan encantats, ho viuen realment com un regal, i per nosaltres és realment molt positiu, perquè hi confiem i sabem que els nostres fills estan a les millors mans.

Aquesta és la notícia, que podreu veure si cliqueu a la imatge, i arrel d’això, encetarem aquests propers dies el tema dels avis, les famílies i l’educació al Petit i Jo. És cert que hi ha el tòpic que diu que els avis estan per malcriar i que de l’educació se n’encarreguen els pares, però em ve molt de gust parlar-vos d’aquest tema i veure de quina manera ens podem ajudar tots depenent de les activitats que els avis han de fer amb els nens. Així doncs, que gaudiu de l’entrevista i seguirem parlant del tema en properes entrades.

avis

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Noticies, Sin categoría, videos

Jocs per jugar en família: Monopoly

0 Jocs per jugar en família: Monopoly

Un dels jocs de taula que es poden gaudir plenament en família i amb amics és el Monopoly. El tauler es compon de caselles que corresponen a carrers d’una ciutat, els que el tingueu en català, són carrers de Barcelona. Hi ha diferents grups de carrers que són del mateix color. Quan un jugador aconsegueix tenir tots els carrers del mateix color, pot decidir construir-hi cases i fins i tot posar-hi hotels, perquè d’aquesta manera quan un jugador caigui en aquesta casella, els beneficis que s’emportarà seran majors.

És un joc en el que es posa en pràctica la negociació amb els altres jugadors, el valor que té cada element del joc i la importància d’aconseguir una estratègia que et permeti aconseguir més ingressos que pèrdues per no quedar arruïnat. El guanyador, doncs, serà el que aconsegueixi arruïnar a tots els altres jugadors.

Hi haurà un jugador que tindrà el rol de la “banca” i serà el jugador que s’encarregarà dels diners que no estan en moviment. Pagarà el sou als jugadors quan passen per la casella de sortida, donarà canvi als jugadors que ho necessitin de bitllets grans a bitllets més petits, cobrarà algunes multes, etc…és un rol que acostuma a ser molt desitjat pels nens i les nenes.

Tot i que l’estalvi no és un dels valors principals d’aquest joc, més aviat el contrari, un dels objectius podria ser fer el màxim d’ingressos possibles, si que és molt necessari en aquest joc que els diners que ens gastem, les inversions, es facin amb un sentit, una estratègia, una idea, i això és el que aniran aprenent els vostres fills, sobretot si es fixen en els vostres moviments i en les vostres estratègies.

El joc et permet ser arriscat en diferents moments i veure que és el que succeeix quan ho ets. Guanyar el joc és un equilibri de sort però també de la capacitat de gestionar els recursos que has anat aconseguint a cada torn.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a jocs, oci, Sin categoría

Anant a comprar

0 Anant a comprar

El vídeo d’avui és una mostra, un exemple claríssim del tema que tenim encetat des de fa unes setmanes. Quan us explicava que els nens aprenen de vosaltres i amb vosaltres quan anem a comprar i que des de ben petits poden ajudar-nos, l’únic que hem de fer és saber presentar-los la compra com alguna cosa que els motivi i per això hem d’adaptar-nos sempre a la seva edat i al seu procés de creixement. En aquest vídeo coneixereu a l’Àlex i la seva mare que van junts a comprar al mercat. Ells tenen pensat el menú del migdia i van a comprar els ingredients per poder fer el dinar. Veureu que l’Àlex és capaç de demanar el que necessita a la botiguera, amb el suport i l’ajuda de la seva mare i que és una activitat que sap gaudir  igual, segurament, que anar a jugar al parc. També són molt interessants les reflexions que fa la seva mare i el seu punt de vista, que ens explica també com després, aprofita per cuinar juntament amb el nen i que els dos fets, tan anar a comprar com cuinar, ajuden a que sigui més fàcil introduir aliments com les verdures i el peix a la taula.

aravideo

Avui, per altra banda, celebrem la primera efemèride del blog, avui superem les 100 entrades!!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Alimentació, Aprenentatge, Autonomia, Sin categoría, videos

Bones notícies

0 Bones notícies

Avui em fa molta il·lusió aquesta nova entrada. Aquesta nova entrada és per anunciar-vos a tots els seguidors d’aquest petit blog de psicologia i educació per tota la família i sobretot centrat en vosaltres, les mares i els pares, que comencem també un camí complementari a l’Ara Criatures, un dels suplements del diari Ara.

Gràcies a tots vosaltres aquest blog segueix endavant amb nous continguts, els habituals, que ja coneixeu tots i també amb noves propostes i sorpreses que s’aniran materialitzant a poc a poc i que quan arribin espero que les gaudiu tan com ho estic fent jo preparant-les. És per això, que quan una d’aquestes comença i tira endavant, el primer que vull fer és donar-la a conèixer i compartir-la amb vosaltres.

Blogs Ara Criatures aquest enllaç us portarà directament als blogs que formen part d’aquesta comunitat i on trobareu, el Petit i Jo.

No em queda més, doncs, que donar-vos les gràcies per mantenir l’energia d’aquest blog, perquè la seva autora segueixi escrivint i perquè els petits passos cap endavant, acabin construint un camí ben llarg!

Moltes gràcies!!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Noticies, pàgines web, Sin categoría

Mama, hi puc anar jo sol?

0 Mama, hi puc anar jo sol?

Quan els nens i les nenes es van fent responsables de sí mateixos, és a dir, van guanyant autonomia no ens hem d’oblidar també de fer-los responsables de diferents activitats o necessitats que hi ha dins de la casa. Evidentment, en primer cas es troba el fer-se responsable de la pròpia habitació, estiguin sols o compartida amb els seus germans, han de ser capaços de responsabilitzar-se de l’ordre i de la neteja. A més a més, comparteixen altres tasques de casa, però arriba el moment, que ens poden ajudar amb parts de la compra.

Els nens i les nenes acostumen a gaudir quan els demanem que vagin a comprar alguna cosa sols, els hi dóna la sensació que ja són grans i sobretot, gaudeixen de la confiança que els hi donem.

Però per vosaltres, en canvi, aquestes activitats són, normalment les que més us costen, perquè normalment per arribar a la botiga s’ha de creuar algun carrer, perquè no sabeu què farà o com ho farà.

És molt important doncs, que puguin fer totes aquestes activitats, però és igual d’important que vosaltres us sentiu segurs amb el que els hi demaneu que facin, perquè sinó ells i elles també noten aquestes reticències i a la vegada fan les coses amb molta més inseguretat.

Així doncs, que el que proposo és que les coses es vagin fent de forma gradual i de forma natural. Els vostres fills us han acompanyat moltes vegades a comprar, per tant, segurament ells i elles coneixen perfectament la botiga on han d’anar i el botiguer o botiguera també coneixen el vostre fill, perquè l’han vist amb vosaltres incomptables vegades.

Quins passos podem seguir perquè la cosa sigui gradual i serveixi perquè agafem confiança nosaltres i a la vegada els petits? Jo proposo un exemple:

  1. Les primeres vegades, podeu dir al vostre fill que sigui ell qui demani les coses a la botiguera. O si es tracta d’escollir fruites i verdures per posar-les a una caixa o bossa, podeu ajudar-lo a escollir perquè aprengui a detectar quines es troben en bon estat.
  2. El següent pas, ja posa una mica més de repte als nens. Podeu esperar-los fora la botiga mentre ells fan la compra tots sols. Veureu que van bastant segurs a fer tot allò que saben fer, i a més a més amb la seguretat que si sorgeix qualsevol dubte esteu a un pas per ajudar-los.
  3. Una altra situació important, quan hi ha carrers per creuar. Podeu esperar a l’altra banda del carrer, controlant la situació. Esperar que traspassi, faci la compra i torni a traspassar fins on sou vosaltres.
  4. Evidentment, l’últim pas ja és el d’esperar-los a casa.

Un cas real, un nen que ara té 12 anys, que encara no ha anat gaires vegades a comprar tot sol, sobretot perquè la seva mare pateix bastant i s’angoixa bastant davant d’aquesta situació. Un dia, però li va demanar a l’Albert que baixés a la carnisseria (botiga que hi arriba sense creuar el carrer, que és la situació que més preocupa a la mare) a buscar unes hamburgueses. El que va fer l’Albert, va ser comprar moltes més coses a part de les hamburgueses, el que el nen va dir, “omplir la nevera”. Va ser la forma de demostrar a la seva mare que podia confiar amb ell per anar a fer la compra, que li havia agradat que hagués confiat amb ell i la seva manera de tornar-li la confiança era, el que ell creia, fer una bona compra.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Alimentació, Aprenentatge, Autoestima, Autonomia, Sin categoría

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR