Solucions per l’estrès familiar Som bons distingint emocions? Arrencada!

La força de voluntat

0 La força de voluntat

Aprofitant que ens trobem dins del tema de la compra, d’anar a comprar amb els nens i aprofitar entre moltes altres coses, per inculcar la idea que no és necessari comprar tot allò que volem quan ho veiem a la botiga o a les prestatgeries del supermercat, avui m’agradaria explicar-vos un experiment que és bastant conegut i que estudia la força de voluntat.

El psicòleg que ho va posar en marxa, que va fer per primera vegada aquest experiment es diu Walter Mishel. El seu experiment consisteix en deixar a nens d’entre 4 i 6 anys en una habitació sols, davant d’una galeta, caramel o “nube”, amb un parell de consignes. La idea és que la persona que fa l’experiment sortirà de l’habitació durant una estona. Els nens tenen la possibilitat d’esperar que torni i llavors li donarà un altre dolç dels que hagi escollit, si en canvi, no és capaç d’esperar i vol menjar-se la galeta o el que tingui al davant llavors mateix, el que ha de fer és fer sonar un timbre, l’experimentador tornarà i el nen o la nena podrà menjar-se la seva galeta. Segons han descobert, els nens són capaços d’entendre les consignes a partir dels 4 anys i n’hi ha que són capaços d’esperar fins a 20 minuts, i en canvi, n’hi ha que en pocs segons cauen en la temptació.

La importància d’aquest experiment és que el psicòleg Walter Mishel, ha pogut estudiar els mateixos nens que tenien 4 anys també a l’edat de l’adolescència i s’ha adonat que hi ha una correlació, una relació entre el fet d’haver esperat molt o poc i uns resultats acadèmics millors o pitjors. Una altra de les conclusions importants d’aquests experiments és que han descobert una manera d’entrenar aquesta força de voluntat, i que quan ajuden els nens més impulsius amb algun d’aquests petits trucs, són capaços de superar-se a sí mateixos i esperar més estona.

En un programa de Redes, l’Eduard Punset va poder fer-li una entrevista. Parlen de l’experiment en els seus inicis, dels resultats que n’ha obtingut i de que es pot aprendre de tot això. Us deixo doncs el programa que es diu “Ser feliz es cuestión de voluntad” on podreu veure imatges d’aquest famós experiment i gaudir de l’entrevista.

Bon cap de setmana!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Psicologia, Sin categoría, videos

Dificultats a l’hora d’anar a comprar

0 Dificultats a l'hora d'anar a comprar

Igual que en el menjar o en el dormir, hi ha nens que se’ls hi pot resistir i els hi pot costar més l’activitat de la compra, comportar-se dins d’aquestes normes socials que dèiem, respectant la compra que voleu fer i respectant també que anar a comprar no és una activitat immediata que fem tots sols i que és exactament com volem i com ens havíem proposat. Sinó al contrari, és una activitat que depèn de moltes altres coses i no depèn al 100% de nosaltres.

Per exemple, per molt que vulguem un croissant de xocolata per berenar, potser arribem a la pastisseria i s’han acabat. Hi ha nens que no tenen cap problema en acceptar aquestes situacions i són capaços de canviar de decisió o inclús esperar a un altre dia per aconseguir aquell croissant que estaven desitjant. D’altres nens, en canvi, s’ho prenen com alguna cosa personal i és possible que l’estada a la pastisseria acabi amb una rebequeria, amb plors,crits o malestar.

Aquesta situació no ens ha de fer por i no hem d’intentar evitar-la donant-li al nen una altra cosa, o recórrer tota la ciutat per aconseguir allò que ell vol, perquè això són coses que passen sempre, i el que s’ha de fer és aprendre que, quan vols una cosa, quan surts a buscar coses a les botigues, no sempre hi ha tot el que volem. Quan parlo del croissant, parlo també d’aquella col·lecció de cromos que està demanant, de la joguina o el joc de la consola que ha decidit que vol ara mateix, de que vol uns iogurts diferents que ha descobert nous i els vol ara mateix. Diguem que podem adonar-nos que la nostra filla o el nostre fill li costa controlar aquesta impulsivitat quan això li passa amb moltes coses diferents i té la sensació de voler o fins i tot necessitar les coses immediatament.

A poc a poc, i sense voler que això s’inverteixi d’un dia per l’altre, hem d’anar implicant als nens en aquestes activitats de compra, no només centrant-nos en els productes, sinó en tota l’activitat al complert. Podem mirar tota la varietat de productes que existeix en cada botiga, fer la llista de la compra conjuntament, donar-li petites responsabilitats adequades a la seva edat, com podria ser que fos el nen o la nena qui li demanés a la carnissera els 250 grams de pernil dolç, o que pogués donar els diners a la botiguera, que pugui entrar a buscar el pa mentre vosaltres espereu a fora, pensar les verdures que comprarem en funció dels menús que també podem haver pensat i explicat a ells. En definitiva, inculcar la idea que les coses no estan a la botiga per comprar-les perquè si o per satisfer una necessitat momentània, sinó que és quelcom més complert i que es fa de forma reflexiva i pensant en les necessitats de tota la família, no només les d’un mateix.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Comunicació, Límits, Normes, Sin categoría

Trapezi

0 Trapezi

Aquest cap de setmana no us podeu perdre el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya que es fa  a Reus durant aquests dies i fins diumenge. Durant aquesta setmana hi ha hagut petites activitats pels carrers i ahir dijous a la nit, es va fer l’acte d’inauguració a la Plaça Mercadal. Aquest cap de setmana podreu trobar activitats pels carrers de Reus, algunes activitats que són gratuïtes o d’altres que ronden més o menys els 10 euros, per veure l’espectacle en el teatre. Diumenge, les activitats comencen al migdia i duren fins a les 20h del vespre que es farà l’acte de cloenda.

Us deixo l’enllaç a la pàgina del trapezi, on trobareu el programa de les activitats d’aquest 2013 entre d’altra informació. Teniu l’opció de descarregar-vos el programa d’activitats i un plànol de la ciutat, o també la possibilitat de veure les activitats des de la web mateix, només cal que cliqueu al cartell.

trapezi

 

Que tingueu un bon cap de setmana de fira, els que decidiu apropar-vos!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a cultura, Noticies, oci, pàgines web, Sin categoría

Dins la botiga

0 Dins la botiga

Així doncs, fer la compra o anar a comprar és una font d’aprenentatges immens. De fet, hi ha tota una part que és molt més fàcil de veure, i són tots aquells aprenentatges que tenen a veure amb saber què es pot comprar a cada lloc, té a veure amb saber la varietat de coses que existeixen, per tant, ajuda a tenir un bon coneixement de vocabulari, de les característiques, per exemple, de diferents verdures i fruites o fins i tot, de diferents tipus de barres de pa, si són més grans, més petits, rodons o en forma de barra. Encara que aquestes coses les expliquin a l’escola, no té res a veure aprendre-ho només així, a base de fer llistes de grups de coses amb el títol de fruita o verdura, que el fet d’ajudar a casa a fer la llista de la compra i saber quines fruites i verdures fan falta a casa, perquè en el moment d’anar-les a comprar, sense voler, estan aprenent totes les característiques que les diferencien les unes de les altres.

Però com ja he dit no és només això. Es tracta de valors que van associats i que perduraran al llarg dels anys fins a l’edat adulta, ja que les primeres vegades que anem a comprar tots sols, sigui a comprar el pa, posarem en pràctica el que haurem après. Per mi alguns d’aquest valors són:

  • L’estalvi: és a dir, no podem comprar tot el que hi ha a la botiga per molt que vulguem o que ens agradi, necessitem fer una compra pensada i acurada a les nostres necessitats. Per tant, la compra és quelcom racional, que s’ha pensat amb antel·lació i no allò que serveix per aconseguir premis i coses que ens agraden. És interessant haver pactat amb els nens què els hi podem comprar i què no abans de sortir de casa i també, en el cas que sigui necessari perquè els hi costa molt reprimir-se i no deixen de demanar una vegada som a la botiga, instaurar la norma que diu que pactem a casa el que comprem i un cop a la botiga no es pot demanar. En tot cas, si hi ha alguna cosa que desitgi molt, que se’n recordi per la propera vegada que sortiu a comprar i veure si llavors hi ha sort.
  • Demanar i esperar el torn: Un cop estem a la botiga, queda clar que és un lloc on no es pot saltar ni córrer, tampoc es poden tocar constanment les coses de les prestatgeries, així que el que s’ha d’aprendre és a demanar el torn i esperar de forma ordenada que ens toqui. Ja sigui a la cua del supermercat, com esperant torn a la carnisseria o peixateria.
  • Educació: Així doncs, l’educació queda com a rerefons constant, ja que els nens han d’interactuar amb altres adults i seguir unes normes socials que ja existeixen i que seran les que necessiten aprendre per ser autònoms el dia de demà.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Comunicació, Normes, Sin categoría

I si anem a comprar?

0 I si anem a comprar?

Fins ara, hem parlat de diferents activitats de la vida diària com poden ser les hores de menjar i dormir i fins i tot, hem parlat del temps d’oci, de joc i d’obligacions amb la feina de l’escola. Per acabar aquesta temàtica, m’agradaria parlar-vos del moment d’anar a comprar. Crec que és una activitat molt interessant de fer acompanyats dels nens i les nenes. És una activitat molt completa en el sentit d’aprenentatge, de comunicació amb els vostres fills i de relació social amb la resta del món. Per mi el moment d’anar a comprar comença des del moment que es surt de casa, passant pel camí que heu de fer fins arribar als lloc que heu d’anar, el moment de la compra, la tornada i una vegada a casa, com hem de tractar tot allò que hem comprat.

Val la pena recordar que som un potent exemple constant pels nostres petits i no hem de desaprofitar-ho. És molt interessant veure com elles i ells absorbeixen tot el que van aprenent poc a poc, i una vegada ho han viscut i entès, elaboren les seves pròpies idees, solucions o històries que expressen constantment.

És molt divertit saber implicar els nostres fills en aquest tipus d’activitats, perquè ells també les gaudeixen molt, cada edat en coses diferents, però si sabem donar el significat necessari a totes aquestes coses que hem de fer, ells també n’aprendran.

No fa gaire, vaig coincidir a la verdura, amb un pare i una filla, que devia tenir uns 5 anys, fent la compra de fruita i verdura. En el moment en què el botiguer estava pesant les bosses que portaven, la nena li va dir:

– Això ho posarem a la sopa!

El botiguer li va contestar:

– Oh! Això a la sopa li queda molt bo!

I el pare va dir:

– Sí, avui per sopar prepararem caldo de verdures.

De fet, la cara de la nena mentre li deia això al botiguer, era com si li volgués donar una informació molt important i com si ell no hagués de saber que allò servia per fer sopa. És apassionant compartir aquesta innocència dels nens i sentir que cada cosa nova que aprenen és com un gran descobriment que cal compartir amb tothom.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Comunicació, Sin categoría

Aprenentatge i memòria

0 Aprenentatge i memòria

Avui us presento un programa molt especial. Es tracta del programa de Tv3, Què qui com, que aquest dimecres va parlar sobre aprenentatge i memòria. El programa ens explica d’una manera molt pràctica com el nostre cervell ho fa per memoritzar les coses, com es comporta quan tenim 2 anyets fins que arribem a la vellesa i quines coses podem fer per millorar la memòria. També, ens expliquen diferents tècniques que poden fer servir els nostres fills per estudiar els examens i aprofitar al màxim les capacitats que tenim. Quan som petits i arriba el moment d’estudiar coses metòdiques, com poden ser les taules de multiplicar, hi ha qui se les aprèn ràpidament i sense problemes, però hi ha qui la feina se li converteix en una muntanya enorme i que no hi ha manera. Descobrireu el mètode dels nens i nenes d’una escola i us pot sorprendre la seva manera d’aprendre les taules, però ho aconsegueixen de manera divertida i amb il·lusió.

Finalment, també destacar que surt un professor explicant quina és la millor manera d’estudiar i preparar-se pels examens quan s’està a l’institut, i em sembla una de les millors maneres que existeixen i que aconsegueix que amb un esforç petit però ben distribuït en el temps, preparar els examens es converteixi en una activitat que controlen els estudiants i treuen resultats positius.

Així doncs, que gaudiu amb el programa, només heu de pitjar la imatge.

file000894312228

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Psicologia, Sin categoría, videos

Personatges infantils: Ot el bruixot

0 Personatges infantils: Ot el bruixot

Avui m’agradaria parlar-vos d’un personatge que per mi és entranyable, perquè porta molts anys fent-me companyia, és l’Ot el Bruixot. Són tires còmiques, molt curtes, mudes, que amb molt d’humor deixen entreveure la personalitat de l’Ot amb les solucions màgiques que posa en pràctica.

A les seves tires còmiques també apareixen altres personatges, per exemple, la seva dona, que tot i no tenir poders, la majoria de vegades la veiem perseguint a l’Ot amb una escombra, el mussol de l’Ot, un policia i fins i tot, el seu psiquiatre. L’Ot sempre intenta ajudar a les persones pobres, perdudes o necessitades, i sempre ho fa d’una manera ben particular! Avui en dia, es publiquen dues tires de l’Ot al Cavall Fort. A més a més, existeixen diferents volums de recull de les tires còmiques que són ben divertits. Els nens acostumen a sentir-se atrets per aquest personatge a partir, més o menys dels 10 anys, quan comencen a entendre aquest humor mut i el que els crida l’atenció acostumen a ser les enginyoses solucions.

portada

El seu autor és en Picanyol, podeu visitar la seva pàgina web, on a més a més d’informació sobre el seu autor i dels seus personatges, també podreu fer puzzles de l’Ot.

Com a curiositat, també dir-vos que podeu trobar a la venta samarretes infantils amb l’estampat de l’Ot el bruixot i la seva dona per poder lluir aquest estiu, si en sou fans.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a cultura, pàgines web, personatges infantils, Sin categoría

El bebè quan plora

0 El bebè quan plora

Tornem a començar setmana, i des del Petit i Jo, us proposem per aquest dilluns un petit article, que explica que uns científics francesos han fet un descobriment important: el pare té la mateixa habilitat que la mare en reconèixer el seu fill quan el sent plorar. Fins ara, sempre s’havia dit que la mare té un instint maternal, un instint que l’ajuda a reconèixer el plor del seu fill. Doncs aquest estudi diu, que el que realment importa, el factor que influeix, és el temps que s’està amb el bebè.

Arrel d’aquest descobriment, els investigadors volen seguir investigant les habilitats dels pares i de les mares, no només en el reconeixement del seu fill quan plora, sinó la capacitat que tenim de saber perquè plora, si som capaços de reconèixer què li passa al bebè, si té gana, son o no es troba bé, només pel tipus de plor.

Us deixo l’enllaç a l’article “Los papás también son capaces de reconocer el llanto de su bebé

Finalment, doncs, com a conclusió, podem dir que el que hem de fer per cultivar les nostres habilitats com a pares és dedicar temps i intenció en aquesta tasca. Evidentment, com més conscients siguem de la influència que tenim i que tenen els nostres actes davant dels nostres petits, també serà més clara la nostra intenció davant d’ells. Quan ens trobem davant d’alguna dificultat en aquesta tasca, no hem de dubtar en demanar informació, consell i seguir endavant amb noves solucions i idees per oferir a les nostres filles i els nostres fills. Al final, acabem aprenent tots junts davant dels reptes de la vida diària.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, Noticies, pàgines web, Psicologia, Sin categoría

Llegir junts, en veu alta

0 Llegir junts, en veu alta

Per acabar aquesta setmana de llibres, voldria parlar-vos de les moltes maneres que existeixen de despertar l’esperit lector d’un nen o d’una nena. Una d’elles, és el fet de ser exemple pels nens. És evident que si a casa llegiu i si hi ha una cultura lectora, això serà més fàcil, serà un aprenentatge que es farà des de dins de casa. Però tot i que la lectura és una activitat que per definició és individual i intimista, de vegades també pot ser molt divertit compartir-la.

És cert que quan els nens encara no saben llegir, és fàcil que puguem explicar-los contes, de tot tipus. Alguns ens els sabem de memòria, d’altres els podem inventar i improvisar en el moment i com no, la majoria els llegim. Però quan els nens ja saben llegir, i tenen els seus contes preferits, anem deixant que siguin ells mateixos els que es posin a llegir, en silenci, ells sols. I perquè no, de vegades, poder compartir la lectura? Hi ha moltes maneres de fer-ho. Una d’elles és llegir un paràgraf cadascú, on és important fixar-se en l’entonació, saber respectar els “tempos”, fer les comes i els punts, les preguntes i els signes d’exclamació. El més divertit, és que les nenes i els nens, aprenen a representar els diàlegs que apareixen i expressar les emocions que hi ha escrites als llibres. La majoria de vegades, ho faran imitant-nos, fins que poc a poc agafaran el seu propi estil. El que és més divertit i quan t’adones que ells també s’endinsen en la lectura, és quan tu t’equivoques en alguna paraula, o troben que no has sigut prou expressiu amb el que el personatge volia dir i et corregeixen perquè ells creuen que no ho has fet prou bé!

A més  a més, la lectura conjunta en veu alta, té d’altres beneficis, tan pels nens, com pels lligams i la relació que anem teixint amb ells. Un article del dia 11 d’aquest mes de l’ARA criatures parla dels beneficis que té la lectura en veu alta sobre les capacitats lingüístiques dels nens, us deixo doncs el seu enllaç:

ARA criatures

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, Contes, Llibres, Sin categoría

Aprenent a ser pares

0 Aprenent a ser pares

En el programa de redes, de rtve, hi ha una secció que es diu: “La mirada de Elsa”. Doncs en el programa d’aquest diumenge, en aquesta secció, Elsa va parlar, a través d’una entrevista al psicòleg René Diekstra de la importància de conèixer el desenvolupament tan físic com psicològic del nen per poder-lo ajudar i acompanyar en el seu creixement. I és veritat que el pares i educadors no ho sabem tot sobre els nostres infants, i també és per això, que sempre que puguem hem d’anar aprenent i deixant-nos guiar per poder tirar endavant la nostra tasca de manera natural, efectiva i convertint-la en un procés de creixement per tots.

Aquí teniu la secció del programa:

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoestima, Autoritat, Comunicació, Psicologia, Sentiments, Sin categoría, videos

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR