Solucions per l’estrès familiar Som bons distingint emocions? Arrencada!

El joc lliure

0 El joc lliure

Mireu si és important jugar, que els estudis indiquen, que el fet de no poder jugar de forma desestructurada, és a dir, fent servir la imaginació impedeix que els nens creixin feliços.

El joc lliure aporta tots aquests aprenentatges:

  • Millora de la competència social. Aprenen una gran quantitat d’habilitats socials: han d’aprendre a respectar els torns, si juguen en grup, accepten les idees dels altres i alhora ells també en proposen de noves, no són constantment el centre d’atenció, han d’aprendre a posar-se al lloc de l’altre per poder-se comunicar de forma eficient, ja que els altres els han d’entendre i han d’entendre les seves intencions. Els nens quan juguen, com que es diverteixen amb el que estan fent, no es rendeixen tan ràpidament davant d’una dificultat, com ho farien davant d’un exercici d’escola que els hi costa o que no saben com fer. Pensem que juguen en grupets i que per tant, per evitar tensions i mals entesos, necessiten desenvolupar la comunicació i la manera d’expressar-se. S’ha vist en els estudis, que els nens utilitzen un llenguatge més sofisticat quan juguen amb els seus iguals que si ho fan amb els adults perquè els adults tenim la tendència d’acabar o d’omplir els buits quan falta informació, de manera que els hi facilitem les coses als nens. Un exemple: Imaginem que la Raquel agafa un pot buit i li diu al Robert, “vainilla o xocolata?”, el Robert se la queda mirant i torna a mirar el pot sense respondre. Llavors, la Raquel diu, “Robert, què vols, un gelat de xocolata o un de vainilla?” Veieu que amb una petita interacció, la Raquel s’adona que el Robert no l’ha entès i busca la manera de fer-se entendre i de seguir amb el joc.
  • Maneig de l’estrès
  • Desenvolupament d’habilitats cognitives (per exemple: l’habilitat per resoldre problemes).

Els jocs que ja tenen les normes establertes, també aporten molts beneficis, com ja us he explicat, però el joc lliure, sense normes, el que permet és afrontar-se als problemes de forma més creativa.

Aquest és un article extret d’una revista científica que es diu “Mente y Cerebro”, i per qui li pugui interessar, us deixo l’enllaç a la revista, on podreu veure tots els continguts que té, i també us deixo un segon enllaç, amb el resum de l’article que parla del tema d’avui. Trobeu els enllaços al final de l’entrada.

És important tenir clar, doncs, que les obligacions són molt importants i avui en dia és veritat que el temps és un bé escàs i els nens fan una gran quantitat de coses i d’activitats, però és important que siguem capaços de trobar l’espai en que ells puguin gaudir de temps per poder fer volar la seva imaginació i alhora que ho puguin compartir amb els seus amics, de forma lliure i creativa, sense que els adults hi posem les nostres normes, sinó que deixem que ells creïn el seu món de fantasia i que el desenvolupin al seu gust.

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2013/3

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2011/1/la-importancia-de-jugar-8502

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoestima, Comunicació, joc, Psicologia, Sin categoría

Jugant amb els colors!

0 Jugant amb els colors!

Ja tornem a ser divendres, aquesta setmana ha passat volant! Aquesta setmana la tanquem amb una animació sobre els colors. Els nens es diverteixen molt pintant i quan descobreixen que els colors es poden barrejar i que segons quins posin junts aconsegueixen un color diferent, comencen a investigar sense parar. De fet, per molts nens i nenes, una cosa és bonica quan està pintada de molts colors. Una nena, que ara té 6 anys, estava resolent un laberint, un pastisser havia d’arribar fins on estava el seu pastís. A aquesta nena li agrada molt fer laberints, i quan va trobar el camí correcte, el que va fer va ser resseguir-lo de colors, cada trosset d’un color diferent. Jo li vaig dir que estava quedant molt bonic amb tants colors i ella em va contestar que així era més bonic i que volia dir que el pastisser estava content d’haver trobat el seu pastís.

En aquesta animació veureu com es pot jugar de moltes maneres diferents amb els colors i com aquests agafen vida.

 

 

Bon cap de setmana!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a cultura, oci, Sin categoría, videos

A què juguem?

0 A què juguem?

El joc, és doncs, bàsic, una peça fonamental pel desenvolupament dels nostres infants, tant físic com psicològic. Començarem amb un exemple, de joc de normes, amb certa rivalitat i que es juga en equips: “el joc del mocador”.

Hi ha dos equips, cada membre de l’equip té un número assignat, que anirà de l’1 al 10, sent cada número un jugador. Cada equip es posa en una banda del camp, i al mig, un àrbitre amb un mocador que li penja de la mà. L’àrbitre, diu un número a l’atzar, i cada membre de l’equip que té aquest número surt corrent el més ràpid possible per poder agafar el mocador. Qui l’agafa ha de córrer per arribar on estan els seus companys sense que l’atrapin, i el que no ha agafat el mocador, ha de perseguir l’altre jugador, perquè és l’única manera que té de salvar-se, atrapar-lo. Així doncs, cada vegada es van eliminant jugadors, i els que queden vius, van acumulant els números dels jugadors eliminats. Aquest és un joc físic, on el que importa és el treball en equip, i per tant, aconseguir els objectius del joc i finalment, guanyar, de forma conjunta i amb el treball de tots.

Ara imaginarem un altre tipus totalment diferent de joc, per exemple, el joc de “pares i mares”. Acostumen a jugar els nens i les nenes tots junts, i cadascú fa un paper concret, de pare, de mare, de fills, inclús d’avis i tiets si fa falta. Aquí les regles no existeixen des del principi, sinó que les van creant els nens a mesura que es va desenvolupant el joc, i cada vegada que hi juguen, el resultat que n’acaben traient és diferent, perquè els personatges són diferents i segurament els actors també. Aquest és un tipus de joc que explora sobre situacions de la vida diària, però que la màgia està en que la imaginació juga un paper clau, i a més a més, cadascú pot arribar a representar tots els papers que existeixen. S’aprèn a posar-se al lloc de l’altre, a comunicar-se de manera efectiva i també a expressar maneres de ser dels pares o inclús coses que els poden fer sentir certa angoixa en moments determinats.

I per últim, un típic joc de taula, com pot ser el parxís, que es basa en unes normes conegudes per tots els jugadors, però té la característica de no ser físic, sinó que es tracta de crear les teves estratègies des de la mateixa cadira. En aquests jocs es mescla les habilitats i destreses cognitives amb la sort, així que, acabar guanyant el joc és la unió de molts factors, i el que permet també, és que adults i nens, en aquest cas, estan en igualtat de condicions perquè la sort o la mala sort, és per tots igual.

Així doncs, tres tipus típics de jocs totalment diferents, però que tots tenen les mateixes característiques i funcions:

  • Conèixer l’entorn i aprendre a seguir les normes, les que ja existeixen o les que creem nosaltres mateixos.
  • Divertir-se, i per tant, disminuir l’ansietat o l’estrès que pugui sentir el nen.
  • Ajuda a crear un món de fantasia, que s’adapta a les preocupacions o necessitats del moment en el que estem.
  • Interaccionar amb els seus iguals o enfortir vincles amb els adults de referència. Es treballen les habilitats de comunicació.

Ja veieu que el fet no és tan sols a què jugar, sinó que el fet de jugar ja comporta beneficis per sí mateix. Una de les habilitats dels adults i per tant dels pares, és saber conduir el joc, dins de totes les seves possibilitats perquè la diversió sigui àmplia i s’aprengui de tots els tipus de joc.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a joc, oci, Sin categoría

Els nens i el temps d’oci

0 Els nens i el temps d'oci

A partir d’avui, encetem un nou tema, els nens i el temps d’oci. Parlarem de diferents coses, des del joc pròpiament dit, passant per les activitats extraescolars, que són activitats i càrrega de feina que tots els nens tenen avui en dia, passant pels valors que ensenyen els jocs i de quina manera ho fan.

De fet, el joc, és una de les activitats més importants que fan els nens, perquè encara que no ho sembli, és una activitat d’aprenentatge molt important. És una manera de provar coses fora de la vida real, com un petit entrenament que fan els nens contínuament quan juguen. Posen a prova les regles del món, de la societat, del lloc on estan, d’ells mateixos, i reben a canvi, aprenentatges bàsics pel seu funcionament diari.

El joc evoluciona segons l’edat del nen, així doncs, els primers anys de vida, bàsicament el que fan els nens és descobrir l’entorn en el que es troben, utilitzant les coses que tenen a prop. Normalment juguen sols. Els podem veure, per exemple, amb alguna cosa de plàstic a les mans i picant a la taula, perquè ha descobert que fa soroll i es diverteix aprenent-ho.

Cap als dos anys d’edat, ja comença a socialitzar-se el joc, utilitzen molt la imitació i el joc es basa en el descobriment del seu propi cos.

Quan els nens ja són una mica més grans, van desenvolupant el joc simbòlic, és un tipus de joc molt important, i el que fan és imitar activitats o accions rutinàries. Els nens a través d’aquest tipus de joc imiten conductes dels adults, poden expressar sentiments i aprendre sobre les normes diàries. Un exemple pot ser el joc de “pares i mares” o poden reproduir escenes que passen a casa, convertint-ho en un joc, per exemple, es poden apropar amb un got a les mans i dir-nos: “té, fins que no t’acabis la llet, no et pots aixecar de la cadira”, reproduint algun moment en què nosaltres li hem dit aquesta mateixa frase.

Sobre els sis anys, ja apareixen els jocs que tenen normes i també comença la rivalitat.

Finalment a l’adolescència, guanyen força els jocs que són de pensar, com els jocs de cartes, o jocs de taula de diferent tipus.

El joc, doncs, avança amb nosaltres al llarg de la vida, i ens permet expressar diferents sentiments i a més a més, aprendre sobre el nostre entorn, les normes socials i molt important, ens permet apropar-nos als nostres iguals, i en el cas del nens, també els apropa als adults, permeten que ens relacionem segons les normes del joc durant un temps.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autoestima, joc, oci, Sin categoría

Engeguem motors!

0 Engeguem motors!

Ja hi tornem a ser!

Tornem a engegar setmana, en dimarts, després d’haver menjat una bona i dolça mona, i ho fem amb energies renovades i amb ganes de seguir endavant i de retrobar-vos una altra vegada.

A més a més, curiosament, avui és el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, coincidint, segons diuen amb el naixement de H.C. Andersen, escriptor de múltiples contes que a dia d’avui són molt populars i que formen part de la nostra història. Entre els títols més coneguts, per exemple, trobem, “El vestit nou de l’emperador”, “La princesa i el pèsol”, “La reina de les neus”, “El soldadet de plom”, “La petita venedora de llumins” o “La reina de les neus”.

Un d’aquests contes és, també, “L’aneguet lleig” i aquesta és l’adaptació que en va fer Disney en dibuixos. Que la gaudiu! Segur que us portarà bastants records!

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Contes, cultura, Noticies, Sin categoría, videos

La terra dels babaus

0 La terra dels babaus

Com us vaig dir el dilluns, aquesta és una setmana especial pel Petit i Jo. Aprofitant que acabem setmana i que a més a més arriben les vacances de setmana santa, avui, comparteixo amb vosaltres aquest conte. Com haureu endevinat el conte es diu “La terra dels babaus”, està extret d’un recull de lectures “…i l’altre mig diu que no”, d’en Miquel Desclot, i aquest conte que hem escollit, és de Joan Amades.

Aquest és un projecte nou que comencem avui i que volem continuar. La nostra idea és la de narrar contes, des dels més clàssics, passant per altres contes que potser no són tan coneguts, però que també ens agraden. Així doncs, hem creat un canal al Youtube per poder tenir tots els contes narrats en un mateix espai i perquè us sigui més senzill trobar-los tots quan els necessiteu.

Del conte d’avui, només volia aclarir una qüestió de vocabulari, el conte explica que uns dels personatges es queda amb un objecte anomenat clemàstecs. Es tracta d’una cadena d’anelles amples que es penja a la part de dalt de les llars de foc, i que al final té un ganxo que permet fer-hi aguantar les olles per posar-les damunt del foc i fer el cuinat.

Veureu que el conte té lloc en ambient rural i a més a més sembla ambientat en una època en què la gent habitava pobles petits, i que vivien  amb els recursos que els oferia el camp. Els protagonistes aprenen que les coses i objectes que tenim poden ser molt valuosos segons les necessitats que tinguem, encara que en un principi sembli que les coses tenen poc valor o no serveixen de gaire.

 

 

Espero que us agradi el conte tant com ens ha agradat a nosaltres preparar-lo i ens retrobem després d’aquestes curtes vacances amb contingut i idees noves preparades per compartir amb tots vosaltres!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Contes, Sin categoría, videos

Es posa a fer deures i no es concentra

0 Es posa a fer deures i no es concentra

Avui tanquem el tema dels deures, parlant de la necessitat que tenen els nens i les nenes d’aprendre a organitzar-se ells mateixos la feina i ser conscients del temps que necessiten, de fet, una de les coses que els hi costa més als nens i les nenes, quan parlem de deures i de feina per fer a casa, és exactament, que prenguin consciència del temps que necessiten per fer una activitat i com organitzar-se segons el temps del que disposen. A mesura que augmenten de curs, també augmenta l’exigència per part de l’escola, és  molt positiu quan a casa troben un suport, de manera que a mesura que l’exigència augmenta, ells també aprenen noves estratègies per enfrontar-ho i assolir els objectius. És molt gratificant.

Per entrenar això, és molt útil seguir dues consignes clau:

  1. Quan comencem a adonar-nos que tot i tenir un volum considerable de feina, es distreu amb qualsevol cosa, és bo que puguem ajudar-los a entrenar-se en aquest sentit. Es tracta d’agafar la feina i dividir-la en petits grups d’exercicis, d’aquesta manera anem assolin objectius petits i és més difícil que es perdin en el gros de la feina. Per exemple: Imaginem que avui porta 10 exercicis de català. En lloc de deixar que els faci tots, podem agafar i dir-li que es centri primer en els dos primers. Quan els hagi acabat que us avisi. Llavors, quan els acabi, podem revisar que no hagi tingut cap dubte i pot seguir amb els altres dos. Això primer ho aprenen amb la vostra ajuda, però a mesura que es fan grans, aprenen a fer-ho ells sols i finalment, a organitzar-se de manera efectiva.
  2. És important saber que els descansos són molt necessaris. Més o menys, cada 45 minuts o cada hora, és interessant poder descansar durant 10 minuts. Tan per fer deures com per estudiar, distribuir la feina en períodes de temps més aviat curts i fent petits descansos, ajuda a que estiguem concentrats durant el temps que estem fent feina.

Imaginem que l’Alba, que té 10 anys, arriba a casa a la tarda després de l’escola, berena i arriba el moment de posar-se a fer deures. Avui és un d’aquells dies que té bastants deures per a fer, una mica de tot, exercicis de català, de matemàtiques, buscar informació sobre algun músic famós i a més a més, preparar un tema de medi per un petit examen oral l’endemà.

Comença amb els exercicis de català. L’Alba ja porta un temps treballant d’aquesta manera i ja n’ha après molt, de fet es coneix i sap que li costen molt més els exercicis de català que els de matemàtiques, així que comença per català. Ha decidit que farà els 4 primers, descansarà una mica i després els acabarà. Quan acabi català començarà amb matemàtiques que es cansa menys i segurament els acabarà tots de cop. Quan acabi matemàtiques, per descansar una mica, connectarà l’ordinador i buscarà la informació que necessita del músic famós i així, després, ja estarà preparada per estudiar el tema de medi. Se l’estudiarà durant mitja hora i després li demanarà a la seva mare que li pregunti, si hi ha alguna cosa que li ha quedat més fluixa, es dedicarà a repassar-la i així, a poc a poc, haurà acabat tota la feina i podrà anar a descansar, jugar o el que li vingui de gust.

Abans, es posava molt nerviosa, no es concentrava de cap manera, de fet s’atabalava pensant amb tota la feina que encara li quedava per fer i es pensava que no l’acabaria mai. Es passava moltes hores asseguda a la cadira, però en realitat no les aprofitava. Ara, es passa menys temps a la cadira i en canvi, acaba la feina molt més aviat. Diguem que hi ha de posar més ganes i més esforç, però les coses li surten millor i ella se’n surt millor.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoestima, Autonomia, deures, Sin categoría

El lloc on fer els deures

0 El lloc on fer els deures

Per aconseguir un bon ambient de treball quan els nens es posen a fer els deures, és necessari tenir un espai concret, destinat a aquesta tasca. Com sempre us dic, si des de casa, es dóna importància a les activitats que fa el nen, ell captarà el missatge i per tant, sabrà que està fent una cosa important i que s’ha d’esforçar. Si té un lloc destinat a fer els deures, s’adonarà que aquesta és una activitat que té importància dins de la seva rutina diària, si en canvi, fer els deures és quelcom que es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol lloc, entendreu que el nen ho viurà igual, que els pot fer de qualsevol manera i quan vulgui.

Per mi doncs, és important l’espai on fa els deures, i ha de tenir unes característiques mínimes:

  • Ha de ser sempre el mateix lloc, que pot començar a utilitzar des de petit, d’aquesta manera, quan sigui més gran i el volum de deures i d’estudi també augmenti, tindrà un lloc destinat a treballar tranquil·lament. 
  • Si a l’habitació on treballa hi ha la possibilitat, és interessant que la taula estigui davant de la finestra, ja que d’aquesta manera durant algunes hores podrà treballar amb llum natural que cansa menys la vista.
  • El lloc que s’utilitzi per treballar ha d’estar ordenat i abans de començar la feina, hem d’estar segurs, que el nen tindrà tot el que necessiti, d’aquesta manera, evitem que s’hagi d’aixecar per anar a buscar material i per tant, evitem que es distregui.
  • Els deures, s’han de fer assegut a una cadira i treballant damunt la taula, evitem mals hàbits d’estudi al sofà o estirats al llit. En el fons, aquests hàbits serveixen per tenir una postura correcta a la taula i evitar mals d’esquena i també permeten cuidar la vista.
  • És important també fixar-nos en petits detalls que de vegades ens passen desapercebuts, però que tenen més importància de la que imaginem, un exemple pot ser, la llum de l’escriptori sempre ha d’estar al costat contrari de la mà que el nen utilitza per escriure, perquè si el posem al mateix costat, es farà ombra ell mateix amb el cos.
  • Per últim, m’agradaria insistir, que des de casa es lluiti per un bon ambient de treball, per tant, per mi és bàsic, treballar en silenci, sense televisió o ordinador que puguin distreure.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autoestima, Autonomia, deures, Sin categoría

Els nens i els deures

0 Els nens i els deures

Avui, ens endinsem en el tema dels nens i els deures. Els nens i les nenes aprenen moltíssimes coses a l’escola, moltes coses noves que requereixen un aprenentatge primer i després una pràctica diària per anar-les assolint a poc a poc. Des de l’escola, llavors, demanen als nens que facin feina també a casa, d’aquesta manera segueixen practicant i aprenent els conceptes treballats a classe. Però els deures, tenen una funció que va més enllà d’això. Els nens tenen la obligació de fer-los quan toca i com toca, per tant, acaben sent la seva responsabilitat. Requereix que siguin capaços d’organitzar-se per fer la feina que se’ls hi demana, que siguin capaços de demanar ajuda si és necessari, també exigeix un esforç diari per part dels infants que si al final surt bé, acaba tenint les seves gratificacions tant a la mateixa classe, com després a casa, perquè el nen fa allò que se li demana i ho fa bé.
Ara bé, què passa quan ens trobem en dificultats, ja sigui perquè al nostre fill o filla li costa organitzar-se, o prefereix passar per davant el lleure abans que l’obligació, o perquè s’oblida d’agafar els llibres que necessita, etc. Doncs que allò de positiu que té fer feina a casa, desapareix i s’acaba convertint en una càrrega per tota la família.
Per evitar això, és important, donar la importància necessària a la tasca de fer els deures i valorar l’esforç que fa el nen de manera positiva.
  • En primer lloc, és important i interessant aconseguir un horari més o menys estable per fer els deures. Un horari d’inici i un horari de finalització. És important que el nen, a poc a poc, vagi aprenent a organitzar-se el temps per acabar tota la feina que se li demana. Si hi dediquem una estona cada dia, el nen agafa l’hàbit i cada vegada serà més capaç d’anar absorbint les noves exigències cada vegada que augmenta de curs.
  • En segon lloc, és interessant que puguem ajudar-los amb els deures, a organitzar-se, a estudiar, però això no vol dir, ni molt menys fer-los nosaltres la feina, perquè llavors estem fent exactament el contrari. Fins als 8 anys, és una bona edat perquè puguem supervisar la feina, i a partir d’aquesta edat, no es tracta que ens apartem, però si que a poc a poc, anem donant-los la possibilitat d’ocupar-se de més coses ells sols i per tant augmentant la seva autonomia i capacitat per resoldre els seus propis problemes.
  • Per últim, és important destacar, que quan es marca l’horari de feina de l’escola, sigui abans de les activitats d’oci. És a dir, primer fer els deures i després veure la televisió o jugar. Durant la setmana això normalment és així perquè el temps és més curt i no hi ha temps per fer tantes coses, i els deures passen per davant, però val la pena tenir-ho en compte també, pel cap de setmana. També és important, que el cap de setmana no es deixi la feina per l’últim dia a última hora, perquè això normalment només porta decepcions i mals de cap.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autoestima, Autonomia, deures, Sin categoría

Notícies

0 Notícies

Bon dia!

Tornem a encetar una setmana i m’agradaria dir-vos que aquesta és una setmana especial pel Petit i Jo. Aprofitant que ens acostem a les vacances escolars de setmana santa, des del Petit i Jo, estem preparant una petita sorpresa, que compartirem amb tots vosaltres aquest divendres. Estem acabant els detalls i esperem que us agradi. Només us donaré una petita pista, i és que té a veure amb el món dels contes. Com ja us he dit unes quantes vegades i com segurament també haureu pogut captar, els contes són una part que considero molt important en la vida dels nens, ja que obre una porta a la imaginació, fascinant. Hi ha contes de tot tipus i per a diferents edats, que s’adapten fàcilment a la imaginació de les criatures, creant móns nous i divertits. Així doncs, ens fa molt il·lusió poder-vos presentar aquesta nova feina i que la pugueu gaudir amb nosaltres. I alhora, també, aprofito aquest petit parèntesi d’avui per donar-vos les gràcies per estar amb nosaltres i ajudar-nos a anar fent aquest espai cada dia una mica més gran.

A banda d’això, avui també us vull donar la resposta als enigmes del divendres passat:

  1. L’elefant el treus del pou…MULLAT
  2. A la selva del Brasil entre les 5 i les 6 de la matinada doncs…passa UNA HORA
  3. I finalment, l’últim potser era el més complex, però també ha tingut encertants. Per aconseguir que 7 sigui la meitat de 12, hem de convertir el 12 en números romans, és a dir, XII i després, si partim el XII per la meitat, com si el talléssim amb unes estisores, ens queda VII, és a dir, 7.

Bé, espero que us hagin entretingut aquestes enigmes, i demà ens endinsem de ple en el món dels deures i els nens i les nenes.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Noticies, pàgines web, Sin categoría

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR