Solucions per l’estrès familiar Som bons distingint emocions? Arrencada!

Jocs per jugar en família: Dicciopinta

0 Jocs per jugar en família: Dicciopinta

És un joc perfecte per unir llaços en família, ja que es juga amb equips. Si coneixeu el funcionament, és molt senzill, es fan dos equips diferents, i es tracta d’anar dibuixant les paraules que surten a la targeta. Poden ser des de noms, fins a frases fetes, passant per verbs o accions. El fet de treballar en equips, afavoreix que s’enforteixin llaços entre tots els membres de la família, perquè el que s’intenta sempre és guanyar la partida i a més a més, es crea una rivalitat positiva contra l’altre equip.

Els nens també aprenen a seguir normes, conjuntament amb vosaltres i us demostren les seves habilitats d’una manera diferent a com ho fan amb la feina de l’escola. Es valoren l’esforç, l’enginy, la rapidesa, l’habilitat en el dibuix, el treball en equip, la sort i es diverteix la família sencera. Les partides acostumen a durar sobre una hora més o menys, també depèn de la quantitat de jugadors que tingui cada equip. Com ja veieu, és un joc perfecte per aquests dies plujosos i així, els nens, aprenen a jugar de forma comunitària i deixen les consoles durant unes hores.

Coses que s’aprenen:

  • Llenguatge i vocabulari
  • Explicar conceptes a través del dibuix
  • Conèixer els membres de l’equip per dibuixar coses que per ells tinguin significat
  • Velocitat de processament mental
  • Capacitat imaginativa i de creativitat
  • Seguir les normes
  • A competir de forma sana
  • A guanyar i a perdre

I moltes altres coses més que podeu anar descobrint vosaltres mateixos! A quins jocs jugueu a la vostra família?

Molt bon cap de setmana!!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Comunicació, cultura, jocs, Sin categoría

Personatges infantils: Buscant a Wally

0 Personatges infantils: Buscant a Wally

Avui m’agradaria parlar-vos d’un altre personatge entranyable que ens permet divertir-nos mentre juguem amb ell i a la vegada entrenem la percepció, l’atenció, la voluntat,  la insistència, la frustració, no donar-nos mai per vençuts. Es tracta dels llibres “Buscant a Wally”. En Wally és un personatge que sempre va vestit igual, amb un jersei a ratlles vermelles i blanques, un gorro dels mateixos colors i unes ulleres. Sempre  està perdut per llocs que estan plens de detalls i situacions divertides que ens despisten en la nostra recerca i el fan més difícil de trobar.

Cada llibre és diferent, però l’objectiu final sempre és el mateix, acompanyar en Wally ens els seus viatges i trobar-lo. A més a més, pot ser que hagi perdut alguna cosa més, objectes que porta per viatjar o els seus amics, depèn de cada llibre i història diferent.

El primer llibre va ser publicat ara fa 25 anys, el 1987, i encara avui se’n segueixen publicant títols, de fet, l’últim ha sigut aquest 2012 i es diu “En busca de les coses perdudes”. Als nens els hi encanta, hi passen unes bones estones, se senten motivats per trobar-lo i per aconseguir-ho ells sols. Però també és molt divertit compartir la cerca i fer petites competicions a veure qui troba primer les coses de cada pàgina. A més a més, també val molt la pena fixar-se amb totes les petites històries divertides que hi ha dibuixades a cada pàgina.

Relació de títols:

wallyholliwood

                  • On és Wally?
                  • On és Wally ara?
                  • On és Wally? El viatge fantàstic
                  • On és Wally? El genial llibre de jocs!
                  • On és Wally? El magnífic llibre pòster
                  • On és Wally? A Hollywood
                  • On és Wally? El llibre màgic
                  • On és Wally? A la caça del quadre amagat!
                  • On és Wally? En busca de la nota perduda
                  • On és Wally? En busca de les coses perdudes

Així doncs, ho podem fer sols o acompanyats i mai deixarem de riure, somriure i sorprendre’ns amb els dibuixos i els llocs que visita en Wally.

 

Imatge extreta: http://josiesjuice.blogspot.com.es/2012/10/wheres-wally-25-year-anniversary-book.html

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Contes, cultura, jocs, personatges infantils, Sin categoría

Què poden aprendre els adults dels nens?

 

Bonica xerrada d’una nena superdotada, Adora Svitak, que explica el seu punt de vista sobre les idees de la infantesa, com són tractades pels adults i de quina manera, totes aquestes idees haurien de ser valorades. Amb molt de sentit de l’humor, explica experiències personals i les seves pròpies idees.

Així doncs, igual que els nens tenen moltes coses a aprendre dels adults i així ho fan, els adults tenim bastantes coses per aprendre dels nens, i ho fem? Quines poden ser aquestes coses? Avui ho podeu descobrir amb l’Adora!

 

ted

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Noticies, pàgines web, videos

Problemes a l’hora de menjar

0 Problemes a l'hora de menjar

Finalment, i per tancar el tema de l’alimentació, us voldria parlar d’un problema bastant específic en què ens podem trobar: Que el nen o la nena s’aixequi de la taula.

Quan detectem el problema, hem de decidir un petit pla d’actuació bastant senzill. Com que es converteix en un problema específic, es tracta també de tractar-ho així. Quan decidiu que sigui el moment, tots junts, la parella, explicareu que s’ha posat una norma nova i molt concreta a casa: no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar! Pensarem també una conseqüència per si s’aixeca i li explicarem. A partir d’aquí, es tracta d’aplicar aquesta norma i la seva conseqüència en els moments que sigui necessari.

Exemple:

El Joan últimament ha començat a aixecar-se de la taula a l’hora de menjar i al final acabeu perseguint-lo amb la forquilla per la casa perquè s’acabi el que està menjant.

Decidiu, doncs, que posareu una norma específica. Quan arriba de l’escola, agafareu al Joan i li explicareu que a partir d’avui a l’hora de sopar i durant cada dia a totes les hores de menjar, no es podrà aixecar de la taula fins que no acabi de menjar. Si no ho fa, li dieu que anireu requisant jocs de la consola.

Comença l’hora de sopar. Recordeu: Joan, a partir d’ara comença la nova norma, no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar, d’acord?

Quan porteu una estona sopant, en Joan, comença com sempre a moure la cadira i intentar aixecar-se. Li recordeu una altra vegada:

– Joan, que te’n recordes? Que has acabat de sopar?

– No, encara no.

I torna a posar-se bé a la cadira.

– Molt bé, així, ben assegut fins que no acabem.

Tot i això, cap al final del sopar, quan ja només falten les postres, el Joan s’acaba aixecant. En aquest moment, no us heu de posar nerviosos ni pensar que la cosa no funciona, sinó que es tracta de fer servir la conseqüència, perquè el Joan vegi que és cert que la norma existeix. No espereu fins a acabar de sopar. Senzillament us aixequeu i aneu a buscar al Joan:

– Com que encara no has acabat de sopar i ja t’has aixecat, agafarem un joc de la consola i el guardarem fins que siguis capaç d’estar tota l’hora de menjar a la taula. Vinga, quin joc posem a la capsa?

– Doncs aquest, posem aquest.

– Molt bé, posa’l aquí, i no el podrem treure fins que estiguis tota l’hora de menjar assegut.

Torneu a la taula, torneu a seure i seguiu menjant.

És possible que acabeu amb tres o quatre jocs de la consola dins de la capsa, però quan el Joan vulgui anar a jugar i vegi que no pot fer servir aquells jocs, serà quan s’adoni, que per poder-hi jugar, ha de seguir la norma i estar-se ben assegut per poder-los recuperar. Igualment, d’aquesta manera, aprendrà a estar-se tot el temps ben assegut al seu lloc.

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Alimentació, Aprenentatge, Normes, Sin categoría

Trucs per l’hora de menjar

0 Trucs per l'hora de menjar

Existeixen diversos trucs per fer que l’hora de menjar sigui agradable, i els nens la comparteixin amb nosaltres sense cap problema. Se li ha de donar la importància a l’hora de menjar des de casa, des de vosaltres, els adults. Si presenteu la situació com alguna cosa important,  en la que es dedica un temps a preparar la taula, on participa tothom que està a casa i on es comparteix el mateix menjar, la mateixa taula i la mateixa conversa, els nens també li donaran aquesta importància.

Si en canvi, l’hora de menjar consisteix en, cadascú va a la seva, menjant al sofà, cadascú a l’hora que vulgui o quan vulgui, doncs es converteix en alguna cosa anàrquica i molt més individualista, on senzillament cadascú va a la seva sense tenir en compte els altres.

Per mi, com ja vaig dir, les hores de menjar, són quelcom social, i en el que compartim moltíssimes coses. De fet, quan ens relacionem, amb els amics o amb família llunyana, ho fem a través dels àpats.

Aquest és un truc, doncs, saber ensenyar la importància de compartir els àpats amb la gent que t’envolta.

Un altre truc es refereix més al menjar en concret. És evident que els nens han de menjar de tot, però de vegades hi ha coses que no els hi agraden. Bé, doncs, hem de recordar que de vegades, el fet de cuinar diferent un mateix aliment, farà que el nen o la nena se’l mengin i que els hi agradi o el prefereixin cuinat d’aquesta altra manera.

Per exemple:

A la Noelia no li agrada la carxofa bullida, però se la menja sense cap problema si la fem en truita, a la brasa o amb arròs.

Els pares, sou sempre un model, així doncs, és possible que els nens vulguin provar tot allò que vosaltres mengeu i que us agrada.

Finalment, m’agradaria recordar, que de vegades, quan volem premiar als nens o donar-los alguna cosa que els agrada molt, només pensem en xocolata, dolços i coses per aquest estil. Doncs, tots els nens tenen segur una fruita preferida, que els agrada molt. Doncs també els hi podem fer de regal un bol de la seva fruita preferida tallada i pelada, d’aquesta manera promovem també l’alimentació saludable.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Alimentació, Comunicació, Sin categoría

Jocs per jugar en família: l’UNO

0 Jocs per jugar en família: l'UNO

És un joc de cartes molt senzill, on poden jugar moltes persones alhora i que les normes són senzilles d’entendre. Cada vegada estant sortint més edicions diferents, inclús una que es pot portar a la piscina o a la platja, perquè les cartes poden mullar-se! La versió original consta de 108 cartes. L’objectiu del joc és quedar-te sense cartes, per tant, has d’aconseguir treure’t del damunt el major nombre de cartes possibles. És un joc bastant ràpid, en que s’ha de tenir la ment ben desperta, ja que hi ha canvis de direcció, prohibicions de tirada i com no, un clàssic, robar cartes. Les cartes normals es divideixen en 4 colors diferents: el vermell, el groc, el blau i el verd. Aquestes cartes comodí són les que donen velocitat al joc. Has d’estar atent a les teves cartes i a les cartes dels contraris. De fet, una de les normes principals, és que quan et queda una carta has de cridar: “UNO”!!! Si un participant s’oblida de dir-ho, els contrincants ho poden dir i llavors, el que tenia una carta ha de robar-ne (depèn de les regles en robarà un nombre diferent).

Val a dir, que és un joc, que tot i que té les seves normes escrites, es poden adaptar bastant bé a les necessitats de cadascú, edats, etc…, de fet, jo les faig servir a la feina i quasi bé es pot dir, que cada nen té les seves pròpies normes que ha après a casa.

Beneficis d’aquest joc:

  • Es treballa l’atenció
  • S’aprèn a seguir normes
  • És un joc social i per a tota la família
  • Les partides són curtes, no es necessita molt de temps per jugar
  • Es treballa la velocitat de processament, s’han de prendre decisions ràpidament
  • Es treballa la presa de decisions, és un joc en que a vegades tens més d’una possibilitat de joc i has de decidir la que creus que és millor
  • Es treballa la frustració i a acceptar que de vegades guanyes i de vegades perds

Així doncs, pot ser un bon joc per aquest cap de setmana de fred intens.

Bon cap de setmana, família!!

 

Imatge extreta: http://twohundredandseventy.blogspot.com.es/2012/05/numero-uno.html

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a jocs, Normes, Sin categoría

Alimentació equilibrada

0 Alimentació equilibrada

Quan parlem de com han de ser les hores de menjar a casa, no ens podem oblidar, que hem d’afavorir una alimentació completa, equilibrada i variada.

Parlem doncs, de fer uns 5 àpats al dia, repartits de la següent manera:

  1. Esmorzar a casa
  2. Esmorzar a l’escola
  3. Dinar
  4. Berenar
  5. Sopar

La nostra dieta, la dieta mediterrània, diuen els experts és la dieta més equilibrada que existeix i que aporta tots els nutrients i energia necessària. Així doncs, primer de tot, veiem quins són aquests aliments, i en quines quantitats els hem de menjar:

piramide

 

Es recomana doncs, que del primer grup de baix, on trobem els aliments com el pa, els cereals, l’arròs i la pasta, les patates, entre d’altres, se’n consumeixi entre unes 4-6 racions al dia, ja que seran els que aportaran gran part de l’energia. Després d’això trobem la fruita fresca, que se’n recomanen 3 peces diàries i les verdures i hortalisses que també se’n recomanen com a mínim dues racions diàries.

L’aportació del calci, l’obtenim de la llet i els seus derivats i els experts ens en recomanen entre 2 i 3 racions al dia. Finalment les proteïnes, ens les aporten la carn i el peix i els llegums, que aporten proteïnes vegetals. En aquest cas, la recomanació està en 2 racions diàries.

Així doncs, confeccionar menús, o si més no, anticipar què i com organitzarem els àpats pot ajudar a aconseguir que els nens puguin gaudir d’una alimentació sana i equilibrada. A més a més, així com les hores de menjar, comencen amb la preparació de la taula, la confecció de menús i d’àpats, comencen a l’hora d’anar a comprar. Anar a comprar acompanyats pels nens i les nens, ens aporta beneficis a nosaltres, però també aporta molts beneficis als petits. Aprenen a anar a comprar, però també aprenen d’on provenen els aliments, els saben distingir i els fa estar més oberts de ment a provar coses noves, tastar les diferents verdures que han comprat i aprenen la gran varietat d’aliments que poden i han de menjar.

Existeixen diferents trucs i estratègies perquè els nens mengin la major quantitat d’aliments possibles, que gaudeixin dels àpats i del menjar. Us els explicaré en properes entrades.

 

Per saber-ne més teniu a la pàgina de la generalitat de Catalunya bons recursos sobre alimentació, us poso dos enllaços que estan bastant complets i és d’on he extret part de la informació:

Alimentació: En aquesta pàgina, a baix a la dreta, podeu accedir a un document pdf amb tota la informació necessària de l’alimentació en edat escolar

La dieta equilibrada

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Alimentació, Aprenentatge, Sin categoría

L’hora de menjar

0 L'hora de menjar

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, “sisplau” i “gràcies”.

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autoestima, Autonomia, Comunicació, Normes, Rutina, Sentiments, Sin categoría

La vida diària

0 La vida diària

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Autoritat, Comunicació, Normes, Rutina, Sentiments, Sin categoría

El cervell inconscient

0 El cervell inconscient

Avui us proposo un documental sobre el cervell inconscient que van passar el dia 11 de febrer per tv2 i que parla de manera molt interessant, com ens influeix tot el nostre cervell inconscient i quina és la importància de la nostra consciència. Una de les idees que s’està estudiant, és que quan nosaltres som conscients que volem prendre una decisió, en realitat el nostre cervell inconscient ja l’havia pres.

En el minut 12.50, s’explica un experiment que han fet amb nens de 4 anys, sobre autocontrol i motivació. Posen en un plat una “nube” (una xuxe) i en un altre plat en posen 2. L’investigador els explica als nens que ha de sortir a fer feina fora de l’habitació. Si els nens esperen que ell acabi la seva feina i torni, es podran menjar les dues nubes. En canvi, si no esperen i el criden perquè torni, se’n podran menjar una. Què fa que uns siguin capaços d’autocontrolar-se i d’altres no?

Aquest experiment es va fer per primera vegada els anys 70, per tant, els primers nens que van fer l’experiment ara tenen sobre uns 40 anys, han sigut entrevistats de forma regular i s’han extret aquestes conclusions:

– Els que van ser capaços d’esperar, van treure millors resultats en els exàmens per entrar a la universitat, guanyen més diners i tenen matrimonis més feliços que els que no van ser capaços de controlar-se.

 

docufilia

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Noticies, Psicologia, Sin categoría, videos

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR