Solucions per l’estrès familiar Som bons distingint emocions? Arrencada!

Paperman

Avui, un curt molt tendre i molt bonic.

El director es diu John Kahrs i està produït per Walt Disney Animation Studios.

 

 

Que el disfruteu! Bon cap de setmana!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a videos

Remeis per la desobediència. Requisant joguines!

0 Remeis per la desobediència. Requisant joguines!

I per avui l’última tècnica de totes, també una de les més senzilles, és la tècnica de “requisar joguines”: així doncs, quan el nen faci alguna cosa que no volem, el que farem serà requisar-li una joguina.

La idea, és agafar la joguina en qüestió i posar-la en una capsa o lloc que s’haurà destinat per això, el nen agafarà la joguina i amb la vostra ajuda la posarà dins de la capsa. Després, un cop guardada, haureu d’explicar-li la manera com se li retornarà la joguina.

Un exemple:

L’Ernest està jugant amb la consola i ja porta més d’una hora davant de la pantalla de la televisió. Li dieu que ja ha passat el temps de jugar amb la consola, que vagi acabant, tanqui i la desi. Passen uns deu minuts des de que l’heu avisat i no ha fet el gest de recollir. Torneu a avisar-lo i tampoc us fa cas. Finalment, li dieu que si no es posa a recollir, la consola quedarà requisada. Finalment, doncs, sense que us faci cas, arriba el moment que li apagueu la televisió, l’ajudeu a recollir i ell agafa la consola i la posa dins de la capsa ben guardada.

Decidiu que quedarà requisada el temps que vosaltres creieu necessari, per exemple, dos dies, amb la condició que durant aquests dies, quan digueu de recollir, apagar el televisor, l’ordinador, etc…, ho faci al primer avís.

A la vegada, és evident, que si segueix sense recollir al primer avís, i al dia següent està jugant a la seva habitació amb algun joc, doncs, aquest joc també haurà d’anar a la capsa requisat, un parell de dies. Començarà a recuperar les joguines que aneu requisant, quan sigui capaç de durant dos dies, recollir i fer el que se li diu al primer avís.

Un altre exemple:

A la Raquel, de 10 anys, li costa molt complir amb les seves responsabilitats. Arreglar l’habitació, fer els deures, encarregar-se de parar la taula, etc…Quan li demaneu que faci alguna d’aquestes coses, no us fa cas i prefereix posar-se a jugar. Doncs bé, li requiseu una joguina, la poseu dins de la capsa, i quedarà requisada fins que ella es faci responsable de les seves coses, durant també un parell de dies.

Un cop passat aquest temps, amb els deures fets i l’habitació arreglada, podrà recuperar la seva joguina.

 

Si us hi fixeu totes aquestes tècniques que us he explicat, a part de ser útils com a eina per ensenyar les coses, tenen un principi bàsic, i és que ens permeten posar límits sense haver de cridar, ni discutir amb el nen. Senzillament expliquem com han de ser les coses, com volem que les facin, i si no ho fan quines conseqüències pot tenir això. El nen, una vegada té tota la informació, decideix fer una cosa o una altra, i accepta les conseqüències que això tindrà.

Vosaltres us eviteu discutir i cridar, però el missatge arriba de forma clara i contundent.

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Autoritat, Límits, Normes, Sin categoría

Remeis per la desobediència. El sistema de punts

0 Remeis per la desobediència. El sistema de punts

La tècnica del sistema de punts és una tècnica que s’utilitza per conductes que es repeteixen contínuament, dia rere dia.

Situacions en les que es pot utilitzar aquesta tècnica:

– Si el nen s’aixeca constantment a l’hora de menjar

– Li costa menjar, va molt lent

– Li costa posar-se a dormir tot sol

– Si diu moltes paraulotes

– Si li costa ser autònom en situacions com, per exemple,  la dutxa, fer els deures, vestir-se sol

Construirem una graella amb allò que volem que el nen aconsegueixi fer, és important no fer graelles amb moltes conductes, un màxim de 3 n’hi haurà prou.

Es tracta doncs, de construir una graella

graella

Cada vegada que faci allò que li hem demanat, en el nostre exemple, dutxar-se tot sol, sense cap tipus d’ajuda, es posa un…gomet verd, una cara somrient, una xinxeta de colors, el que vulgueu, i al final d’aquell dia, tindrà alguna recompensa que haureu pactat prèviament, en el nostre exemple, us he posat dues recompenses diferents, perquè us feu una idea de les possibilitats que teniu, escollir un postre a l’hora de sopar, triar un conte, les possibilitats són infinites. De fet, el que s’esculli com a recompensa ha de ser alguna cosa que realment li agradi a la vostra filla o al vostre fill, de manera que ho sentin com a tal.

En aquest cas, la setmana no està completa, hi ha hagut dos dies que no hem posat el punt verd. No fa falta que remarquem al nen que hi ha hagut dos dies que no ha complert amb la seva part del pacte, el fet de no obtenir la recompensa ja és suficient, el que volem és que vegin que el que té beneficis per ell, és fer-se càrrec de la seva neteja, no pas, el fet de que no en sigui capaç.

Per últim, quan el nen aconsegueixi tota la setmana de color verd, per exemple, pot aconseguir un bany llarg el diumenge, amb totes les  joguines que vulgui.

Quan porti més o menys, unes tres setmanes que s’està dutxant sol, ja podrem deixar de fer la graella, després d’explicar-ho als nens.

 

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autonomia, Autoritat, Límits, Normes, Psicologia, Sin categoría

Remeis per la desobediència. Temps fora!

0 Remeis per la desobediència. Temps fora!

Doncs si! Tres bons remeis per actuar davant de la desobediència continuada.

1. Tècnica del “time out” o “temps fora”: Tal com indica el nom, es tracta de portar al nen en alguna habitació o zona durant un temps determinat i curt, per solucionar algun problema que tinguem. Imaginem, que el Raúl, no para de molestar la seva germana mentre fa els deures. L’hem avisat moltes vegades i no hi ha manera, s’ha convertit en un joc el fet que cada vegada que vosaltres sortiu de l’habitació de l’Ainoa, el Raúl torna a molestar-la esperant la vostra reacció.

Passos a seguir:

  • Avisar al nen. Avisem al Raúl i li diem, que si segueix molestant a la seva germana el portarem a la zona que ell ja coneix.
  • Portar-lo a un lloc que haurem assignat prèviament, sempre serà el mateix lloc. Li explicarem perquè l’hem portat. Raúl, estàs aquí perquè no deixes que l’Ainoa pugui concentrar-se i fer els deures. Ella necessita estar tranquil·la.
  • El deixarem un temps concret, que depèn de l’edat. Normalment, contem un minut per anys que tingui i mai el deixarem més de 20 minuts, perquè sinó deixarà de ser efectiu.
  • Quan acabi el temps, tornarem per tancar la situació, demanarem explicacions i sobretot, deixarem clares les normes. En aquest cas, serà bo insistir que a partir d’aquest moment, l’Ainoa ha d’estar sola a la seva habitació, si no és capaç de jugar sol a la seva habitació, fins que la seva germana acabi de fer els deures, haurà de deixar de jugar.
  • Petons i abraçades. És interessant, una vegada ha quedat clar tot el que es volia, no seguir enfadats, el nen ha acceptat les conseqüències per no fer allò que se li demanava i ara té una altra oportunitat.

Aquesta és una manera de trencar amb alguna situació que es desmarxa i que va pujant de to, tant pel nen, que a poc a poc es va posant més nerviós i inclús us pot anar provocant cada vegada més i també per vosaltres, perquè aquest mateix temps que té ell per tranquil·litzar-se el teniu vosaltres.

Les primeres vegades que utilitzeu aquesta tècnica, és possible que els nens no us creguin, que s’aixequin o que continuïn provocant-vos. Senzillament, sense donar ales a les seves provocacions, el torneu a acompanyar al seu lloc i li dieu que no esteu jugant, que ja saben on s’han d’estar. Les següents vegades ja no fa falta seguir amb les instruccions.

Com tot, les primeres vegades demana una mica més de paciència i molta persistència, però val la pena, els nens ho aprenen ràpid.

 

 

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Autoritat, Normes, Psicologia, Sin categoría

Tècniques per posar límits (V). Fer-se responsable

0 Tècniques per posar límits (V). Fer-se responsable

La d’avui és la última tècnica, es tracta de que el nen es faci responsable de les seves pròpies accions i de canviar conductes o situacions que no són beneficioses per ningú. En definitiva, li plantegem diferents conseqüències i ell es responsabilitzarà decidint el que creu que ha de fer. El marge de decisió és molt petit, i evidentment, obtindrà beneficis si fa el que és correcte, o el que vosaltres li demaneu.

Normalment, el que hem de fer és plantejar conseqüències per les coses que vulgueu que canviï, per tant, quan no es porti bé. Hi ha diferents maneres de fer-ho, anem a veure-ho:

Com ha de ser la conseqüència?

  • Ha de tenir relació amb la conducta negativa. Si ens trobem a l’hora de menjar, allò que no rebrà a canvi, ha de tenir a veure amb el menjar.
  • Expressar-la sense que soni amenaçadora.
  • Hem d’estar disposats a dur-la a terme quan s’incompleixi la norma. No és gens útil dir, si no et menges la verdura, no et compraré cap gelat mai més, perquè això és evident que no ho complirem, llavors no serveix per a res.
  • Ha de ser limitada en el temps. 

Exemple:

El vostre fill està jugant amb un joc a terra de l’habitació, amb un munt de peces, i de sobte, us demana que li poseu la seva pel·lícula de dibuixos preferida. Evidentment, li dieu que primer ha de recollir. El nen no vol recollir. Doncs bé, ha de fer-se responsable de les seves joguines, per tant, li podreu dir, que no li podeu posar la pel·lícula fins que no reculli totes les joguines.

Veieu, que té una petita elecció a fer, o recull les joguines i aconsegueix veure els dibuixos, o perd la possibilitat de veure els dibuixos. En aquest cas, la conseqüència, el veure o no veure els dibuixos, ja veieu que té una relació directa amb el fet de recollir la joguina. No sona gens amenaçador, sinó que sona com una evidència que li demanem que primer reculli les coses. Per passar a una altra activitat, primer s’ha de deixar tot recollit. Per limitar-ho en el temps, si no obtenim resposta del nen, li haurem de dir, que no podem esperar fins demà, perquè més tard, haurem de sopar i anar a dormir, per tant, tard o d’hora haurà de quedar tot recollit. Si tarda massa, no tindrà temps de veure els dibuixos.

 

Molt bé, fins aquí la major part de les eines habituals que teniu per poder anar enfrontant el dia a dia, amb certa creativitat, tranquil·litat i amb el control a les vostres mans. Però em direu, a veure, això està molt bé, però jo de vegades m’hi he de barallar una mica més, no em respon a la primera o a la segona. Hi ha estires i arronses que duren molt més que tot això. També pot ser que us trobeu amb problemes específics, en situacions determinades que es va repetint dia rere dia el mateix problema i que sembla que no li acabeu de trobar la solució.

Bé, ens queden 3 opcions més, us en diré els noms i en següents entrades hi aprofundirem:

1. Tècnica del “time out” o “temps fora”.

2. Tècnica del “sistema de punts”.

3. Tècnica de “requisar joguines”.

Aquestes tres tècniques s’han fet molt famoses arrel del programa de la “Supernnany”.

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autoritat, Límits, Normes, Psicologia, Sin categoría

Què pensen els nens?

1 Què pensen els nens?

Avui divendres us vull presentar un vídeo molt especial i molt divertit. Farem un parèntesi a les tècniques per posar límits fins al dilluns i espero que avui disfruteu d’aquest vídeo.

Primer de tot, és fascinant el tipus d’experiments que es fan per trobar respostes a les preguntes de què pensen els nens i com ho fan, però també és fascinant els resultats que obtenen.

La psicòloga que fa aquesta presentació es diu Alison Gopnik, el que realment està explorant són els mecanismes que utilitzen els nadons per prendre decisions i aprendre del món que els rodeja mentre juguen.

El primer experiment que ens mostra en aquest vídeo el fa amb nens de 15 a 18 mesos i els resultats ja són espectaculars.

El segon experiment que explica, amb imatges d’un nen mentre fa l’experiment, és amb nens de 4 anys.

Només cal que cliqueu aquesta imatge i viatjareu al món del cervell infantil!

ted

 

Bon cap de setmana i fins dilluns!

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Noticies, Psicologia, Sin categoría, videos

Tècniques per posar límits (IV). Les possibilitats

0 Tècniques per posar límits (IV). Les possibilitats

La tècnica d’avui es diu: “oferir alternatives”. Es tracta de proposar diferents possibilitats per acabar un comportament que no és adequat i permet que el nen/a triï l’opció que més el convenci. És important que no tingui un ventall grandiós d’alternatives on escollir, perquè llavors no ajudem al nen o la nena, sinó que l’emboliquem, dubta i al final els resultats no seran els que esperàvem. De fet, el que estem ensenyant aquí és com sempre a fer les coses ben fetes, per tant, no és tan que ens enfadem per una conducta concreta, sinó que el nen aprengui com pot fer allò que està fent, però ben fet.

Exemple:

Un exemple molt senzill, la Maria, acaba de posar-se al sofà amb els peus a dalt i les sabates incloses. Voleu que no posi les sabates damunt del sofà, però li heu d’oferir un parell d’alternatives: – si vols estar al sofà estirada t’has de treure les sabates, perquè les sabates al sofà no hi poden ser. Si no vols treure’t les sabates, seu bé amb els peus a baix. A poc a poc, la Maria anirà guanyant amb autonomia, perquè li anirem ensenyant, encara que escollint de moment sobre 2 opcions, a ser més autònoma i vosaltres sereu els que marqueu les normes de casa i per tant, seguireu amb l’autoritat.

Com veieu, no es tracta d’oferir un munt de possibilitats als nens, de fet, no estan escollint res, sinó que han de canviar el que estan fent perquè està mal fet, però aprenen a valorar diferents solucions per un mateix problema.

Per exemple, també em trobo amb casos de mares i pares, que quan van a una cafeteria a prendre alguna cosa, els hi diuen als nens:

– vols un suc? si? de què el vols?

Això és semblant. Hi ha una varietat bastant gran de sucs, i encara que així l’estem deixant escollir, el posem davant d’un problema, perquè per ells, és massa on escollir i se senten perduts. Els ajudem més si sabent quins són els seus gustos li preguntem: -què vols, un suc de préssec o un suc de taronja?

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Autoritat, Comunicació, Límits, Sin categoría

Tècniques per posar límits (III). Les rebequeries

0 Tècniques per posar límits (III). Les rebequeries

Avui seguirem amb una tercera tècnica, que és la d’ignorar la conducta. Els nens aprenen a trobar els punts febles de la gent amb qui interaccionen i de vegades, volen cridar la nostra atenció o evitar de fer alguna cosa que no volen fer i que nosaltres els hi hem demanat.

Ignorar la conducta, és molt més fàcil de dir que no pas de fer, perquè de vegades costa molt, ja sigui perquè la rebequeria o rabieta l’està fent al supermercat i a nosaltres ens fa certa vergonya que estigui plorant i picant de peus a terra per tots els passadissos, o perquè plora de manera desesperada i ens agradaria agafar-los en braços o ja sigui perquè ens estan explicant alguna cosa que sembla important i no els voleu deixar amb la paraula a la boca.

M’agradaria posar-vos un exemple amb el que em trobo bastant sovint a la meva feina. Treballo amb nens que tenen dificultats d’aprenentatge i per tant, fem exercicis de reeducació. Imaginem-nos un nen que té problemes per concentrar-se, problemes d’atenció i que a més a més és molt poc autònom per fer feina. Bé, doncs moltes vegades, quan comencen a fer un exercici, i els hi dic que l’hauran de fer tots sols, escriuen un parell de paraules i llavors em comencen a explicar, per exemple, que avui a l’hora del pati els hi ha passat alguna cosa important. La meva tendència, és escoltar això que m’estan dient, perquè sembla important, però en realitat, el que està fent el nen és cridar-me l’atenció amb alguna cosa que sap que em costarà resistir-me. És important doncs, remarcar que ara no el puc escoltar perquè està fent l’exercici, que en tot cas m’ho expliqui quan acabi.

La sorpresa està, i és on queda clar, que simplement era una crida d’atenció, és que el tema del que ha passat no torna a sortir en tota la sessió, de cop i volta ha perdut tota la importància que tenia.

De conductes per cridar l’atenció, doncs, com veieu, n’hi ha de tot tipus, però una que és molt evident i que acostuma a preocupar bastant als pares són les rebequeries.

Pla d’actuació:

  • Estar molt calmat, teniu vosaltres el control de la situació, no el nen/a.
  • No parlar-li, no preguntar-li què li passa ni res de tot això.
  • No mirar-lo als ulls, esperant que deixi de plorar, com més el mirem (recordeu que volen atenció, no importa de quin tipus sigui) plorarà més.
  • No agafar-lo en braços.
  • No donar-se per vençut, de vegades les rebequeries no duren massa, però de vegades els nens tenen una paciència infinita i poden estar bastanta estona, heu de seguir amb la vostra estratègia fins al final. Podeu agafar un llibre o una revista i així evitareu mirar-lo i anar-li donant força.
  • Penseu que de vegades inclús us poden anar seguint per casa mentre ploren o agafar-vos la cama. Intenteu sense ser bruscos, seguir amb la vostra feina i com a molt, de tant en tant, li podeu dir: – Quan deixis de plorar, podrem parlar.
  • Quan ja es calmi, llavors tot l’amor i tota l’atenció que volgueu.

Segueixo amb l’exemple anterior:

Ara ja li he dit al nen que quan acabi l’exercici podrem parlar del que ell vulgui, però primer que faci ell sol la fitxa que li he donat. Agafo un llibre i em poso a llegir, així evito mirar-lo i donar-li peu a algun altre tipus de crida d’atenció. Tot i així, alguna vegada pot ser que comenci a queixar-se perquè no ho sap fer o no li surt. Segueixen sent crides d’atenció. Senzillament, és dir-li que si s’equivoca no passa res, que el més important és que ho intenti, llavors segueixo amb el llibre.

Amb això el que vull dir, és que els nens ho intenten de totes les maneres possibles, però amb calma i sempre transmetent que estàs allí amb ell, però que ell també ha de posar de la seva part, i s’ha de comportar d’una altra manera perquè vosaltres li presteu atenció.

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Comunicació, Límits, Normes, Sin categoría

Tècniques per posar límits (II). Ensenyant a fer coses

0 Tècniques per posar límits (II). Ensenyant a fer coses

Avui us vull explicar la segona tècnica, que s’anomena: dirigir la conducta. Aquesta vegada el nom s’entèn perfectament i significa això, que haurem d’anar dirigint el que fan dient-los com ho  han de fer. De fet, quan fan una cosa malament, els hi direm perquè això que estan fent no ho han de fer, però no ens podem quedar aquí, els hi hem d’explicar com ho han de fer per fer-ho bé. Jo crec que aquesta és la millor manera d’ensenyar les coses i a poc a poc, els haurem d’anar deixant sols i cada vegada seran més autònoms. Sempre que hi hagi una nova situació, farem el mateix.

Us poso un exemple:

Hi ha nens, que quan agafen una capsa amb un joc de taula, un puzzle o alguna per l’estil, obren la capsa i ho aboquen tot de mala manera damunt la taula, amb el perill que es trenqui alguna cosa, es perdi alguna peça del joc, etc. La primera vegada que ha passat, no hi hem sigut a temps, perquè no ens esperàvem que ho fes així, però li direm que els jocs no es tiren, sinó que es treuen a poc a poc, perquè sinó es trenca i perdem peces.

Al següent dia que agafi un joc, l’anirem dirigint. Li direm: te’n recordes que el joc s’ha d’obrir i treure a poc a poc, que sinó perdrem peces? Edgar, quan arribem a l’habitació, deixarem la capsa damunt de la taula. Molt bé! Ara obre-ho i a poc a poc, ves traient les peces i ves-les posant damunt de la taula així, aquí al meu costat.

D’aquesta manera, aprèn a fer una cosa bé i també evitem que intenti provocar-nos o cridar-nos l’atenció. De fet, a partir d’ara, si torna a treure el joc de mala manera i mirant-nos, a veure què fem, ja sabem que està posant a prova aquesta norma que ha après. Simplement, hem de ser coherents i decidir la nostra actuació, que podria ser, tornar a desar el joc conjuntament a la capsa perquè ja sabem que així no es pot fer i tornar-hi al cap d’una estona.

A més a més, m’agradaria afegir un petit truc, que a vegades no en som conscients, però ho fem i ens provoquem un problema que no existia i possiblement no anava a existir. De vegades tenim la tendència a fer preguntes que per nosaltres no tenen opció de resposta, sinó que quan fem la pregunta, ja sabem que ho hem de fer, que no hi ha opció. El nen, però, ens diu que ell no vol acceptar la nostra proposta, reacciona, s’enfada i ens posa en una situació molt incòmoda, perquè l’intentarem convèncer d’allò que necessitem que faci.

A veure, m’explico. Teniu la roba preparada de la vostra filla i avui toca la faldilla blava. En lloc de dir-li, ara posa’t la faldilla, dieu:

– Que et vols posar la faldilla?

– No

A partir d’aquí, ja hi sou, ara el que heu de fer és intentar convèncer-la de que se la posi.

Un altre exemple:

– Raúl, que vols anar a passejar? (quan per vosaltres no hi ha opció, perquè heu de passar a comprar algunes coses i s’ha de sortir)

– No mama, no vull.

El lema seria: “No preguntem res quan no volem que ens diguin que no”.

La idea seria:

– Molt bé Raúl, ara d’aquí a 10 minuts hauràs de recollir tot això que sortirem a passejar. Quan ho tinguis recollit m’avises que t’ajudaré a posar-te la jaqueta.

O en el cas de la nena, imaginem-nos que s’ha de vestir sola, li direm:

– Mira, tens la roba d’avui damunt de la cadira. Després vine a la cuina que tens cereals per esmorzar.

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Comunicació, Límits, Normes, Sin categoría

Tècniques per posar límits (I). Els més petits

0 Tècniques per posar límits (I). Els més petits

Aquesta setmana la dedicaré a explicar-vos les 5 tècniques que existeixen per posar límits i per tant, evitar la desobediència i ensenyar tot el munt de coses que els nens aprenen. La primera, que és la d’avui té un nom bastant llarg i rebuscat, però en realitat és la més senzilla de totes, s’anomena: reestructurar les expectatives o les situacions. Com que és la més senzilla és la que utilitzarem sobretot amb els més petits de casa, però, una vegada s’aprèn, jo crec que no la deixareu d’utilitzar mai.

Bàsicament, es tracta de canviar alguna cosa de l’entorn per aconseguir que el nen faci o no faci allò que volem o que ha d’aprendre.

Us posaré dos exemples.

Exemple 1: La vostra filla o el vostre fill comença a gatejar o caminar i per tant, a moure’s per tota la casa. Una manera de posar límits, és senzillament, canviant les coses que hi ha dins dels calaixos (on ara arriba i abans no) per evitar que agafi alguna cosa perillosa, o que es pugui trencar o que senzillament no voleu que agafi. També pot ser que vulgueu evitar que entri en alguna de les habitacions de la casa mentre vosaltres no hi sou presents, doncs senzillament n’hi haurà prou en tancar la porta. Vist així això sembla bastant obvi i senzill, però sempre, quan ens trobem davant d’alguna situació que se’ns presenta com un problema o un repte, hauriem de tenir en compte aquesta idea tan senzilla, ara us quedarà molt clar en el següent exemple.

Exemple 2: La vostra filla o el vostre fill, ha crescut, i ara ja fa moltes coses sol, està aprenent a vestir-se i menja tot sol, però sobretot al matí, va molt lent i tarda molt en esmorzar. Això provoca discussions i que us enfadeu de bon matí perquè voleu que aconsegueixi menjar una mica més ràpid perquè sinó arribeu tard a l’escola. Ho heu provat de moltes maneres, inclús alguna vegada ha marxat cap a l’escola sense acabar-se l’esmorzar, però tot i així, no heu aconseguit que esmorzi. Doncs una solució ben senzilla, que a més a més, evitarà el mal humor és “reestructurar la situació”, és a dir, despertar-lo 10 minuts més aviat perquè així tingui, aquests 10 minuts més de marge, que necessita per esmorzar. De vegades, quan el nen no està cridant l’atenció amb la seva conducta, sinó que senzillament li estem demanant un repte massa gran, podem evitar molts dels problemes d’aquesta manera.

 

 

Social Share Toolbar
Escrit per Anna a Autoritat, Límits, Normes, Sin categoría

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR