Tots a una!

Tots a una!

Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.

Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…

Exemple:

La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!

 

Un altre exemple:

La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.

Escrit per Anna a Aprenentatge, Autonomia, Autoritat, Comunicació, Sin categoría  
Social Share Toolbar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR