PARES AUTORITÀRIS

 

L’obtenim quan tenim:

ALTA EXIGÈNCIA+BAIXA SENSIBILITAT=PARES AUTORITÀRIS

 

 

 

Característiques:

  • Els pares són els que posen límits i creen normes estrictes
  • Això estableix una jerarquía de patró-subdit
  • Atmosfera familiar tensa
  • Horaris precisos, control d’entrades i sortides, distribució de tasques indiscutible
  • Es prescindeix de la paraula

Com afecta als nens:

  • Els nens tenen uns límits molt clars: saben el que s’espera d’ells.
  • Els fills tenen poc a veure en la presa de decisions, se’ls desanima i obstaculitza
  • Se’ls hi diu: “has de ser una persona de profit”
  • Els fills escolten els monòlegs dels progenitors
  • Poden rebel·lar-se

 

  1. El vostre fill de 17 anys us demana arribar a casa a les 21.30h, vosaltres li dieu que no, que a les 20.30h ha de ser a casa, que l’hora de sopar és a les 21h i heu d’estar tots junts. Aquí s’acaba el tema.
  2. Nen de 7 anys. A l’hora de dinar no vol acabar-se el primer plat. No sabeu el motiu pel qual no se’l vol acabar, però li dieu que fins que no se l’acabi no pot aixecar-se de la taula.

En els dos exemples, si us hi fixeu, es crea una atmosfera tensa, no hi ha cap possibilitat de diàleg ni de paraula i se segueixen les normes estrictes que han posat els pares.

Podriem imaginar que en qualsevol de les dues situacions, una possible resposta per part dels fills podria ser rebel·lar-se (arribar a l’hora que li doni la gana, no menjar-se el dinar i posar-se a plorar, cridar, etc.), s’està obstaculitzant també l’aprenentatge en la presa de decisions.

AUTORITAT

Un dels temes que pot preocupar més als pares, sobretot quan els fills són petits o quan arriben a l’adolescència, és el de l’AUTORITAT.

Abans d’entrar intensament en tema, una petita introducció, per entendre que les coses no són rígides, sinó que són molt flexibles i que podeu decidir o fins i tot adaptar en cada moment, la vostra manera d’actuar a les situacions en què us aneu trobant.

 

Per tant, sobre l’autoritat m’agradaria dir-vos que és la suma de dues coses ben diferents:

EXIGÈNCIA+SENSIBILITAT= AUTORITAT

Partint, d’aquesta base, si sou molt exigents i poc sensibles, sereu un tipus concret de pares, si contràriament, sou poc exigents i molt sensibles un altre tipus radicalment diferent a l’anterior.

Pot cada membre de la parella ser d’una manera radicalment diferent? Això us afavoreix? Afavoreix als vostres fills?

Els fills s’assemblen als seus pares

Els fills s’assemblen als seus pares, en major o menor mesura, però quan són petits, de qui aprenen constantment, és de les persones que tenen més a prop, pares, mares, germans. M’agradaria que poguéssiu fer aquell exercici que segur que no us ve de nou, us pregunto, doncs, en què us assembleu als vostres pares? Segur que en moltíssimes coses i de segur que també en trobareu bastantes que heu aconseguit canviar per no agradar-vos.

Doncs bé, els vostres fills ho absorbeixen tot. No només us agafen de models quan esteu interectuant amb ells, sinó que ho fan contínuament. Es fixen en la forma com us relacioneu amb tothom. Per posar-vos algun exemple: els nens quan són petits i juguen a parlar per telèfon, a qui imiten? Amb qui fan veure que parlen?

 

Us demano, que participeu amb mi, i que expliqueu situacions que imiten els vostres fills i en les que us veieu reflectits. Us van sorprendre? Us va fer riure?