Remeis per la desobediència. Requisant joguines!

I per avui l’última tècnica de totes, també una de les més senzilles, és la tècnica de “requisar joguines”: així doncs, quan el nen faci alguna cosa que no volem, el que farem serà requisar-li una joguina.

La idea, és agafar la joguina en qüestió i posar-la en una capsa o lloc que s’haurà destinat per això, el nen agafarà la joguina i amb la vostra ajuda la posarà dins de la capsa. Després, un cop guardada, haureu d’explicar-li la manera com se li retornarà la joguina.

Un exemple:

L’Ernest està jugant amb la consola i ja porta més d’una hora davant de la pantalla de la televisió. Li dieu que ja ha passat el temps de jugar amb la consola, que vagi acabant, tanqui i la desi. Passen uns deu minuts des de que l’heu avisat i no ha fet el gest de recollir. Torneu a avisar-lo i tampoc us fa cas. Finalment, li dieu que si no es posa a recollir, la consola quedarà requisada. Finalment, doncs, sense que us faci cas, arriba el moment que li apagueu la televisió, l’ajudeu a recollir i ell agafa la consola i la posa dins de la capsa ben guardada.

Decidiu que quedarà requisada el temps que vosaltres creieu necessari, per exemple, dos dies, amb la condició que durant aquests dies, quan digueu de recollir, apagar el televisor, l’ordinador, etc…, ho faci al primer avís.

A la vegada, és evident, que si segueix sense recollir al primer avís, i al dia següent està jugant a la seva habitació amb algun joc, doncs, aquest joc també haurà d’anar a la capsa requisat, un parell de dies. Començarà a recuperar les joguines que aneu requisant, quan sigui capaç de durant dos dies, recollir i fer el que se li diu al primer avís.

Un altre exemple:

A la Raquel, de 10 anys, li costa molt complir amb les seves responsabilitats. Arreglar l’habitació, fer els deures, encarregar-se de parar la taula, etc…Quan li demaneu que faci alguna d’aquestes coses, no us fa cas i prefereix posar-se a jugar. Doncs bé, li requiseu una joguina, la poseu dins de la capsa, i quedarà requisada fins que ella es faci responsable de les seves coses, durant també un parell de dies.

Un cop passat aquest temps, amb els deures fets i l’habitació arreglada, podrà recuperar la seva joguina.

 

Si us hi fixeu totes aquestes tècniques que us he explicat, a part de ser útils com a eina per ensenyar les coses, tenen un principi bàsic, i és que ens permeten posar límits sense haver de cridar, ni discutir amb el nen. Senzillament expliquem com han de ser les coses, com volem que les facin, i si no ho fan quines conseqüències pot tenir això. El nen, una vegada té tota la informació, decideix fer una cosa o una altra, i accepta les conseqüències que això tindrà.

Vosaltres us eviteu discutir i cridar, però el missatge arriba de forma clara i contundent.

 

Remeis per la desobediència. El sistema de punts

La tècnica del sistema de punts és una tècnica que s’utilitza per conductes que es repeteixen contínuament, dia rere dia.

Situacions en les que es pot utilitzar aquesta tècnica:

– Si el nen s’aixeca constantment a l’hora de menjar

– Li costa menjar, va molt lent

– Li costa posar-se a dormir tot sol

– Si diu moltes paraulotes

– Si li costa ser autònom en situacions com, per exemple,  la dutxa, fer els deures, vestir-se sol

Construirem una graella amb allò que volem que el nen aconsegueixi fer, és important no fer graelles amb moltes conductes, un màxim de 3 n’hi haurà prou.

Es tracta doncs, de construir una graella

graella

Cada vegada que faci allò que li hem demanat, en el nostre exemple, dutxar-se tot sol, sense cap tipus d’ajuda, es posa un…gomet verd, una cara somrient, una xinxeta de colors, el que vulgueu, i al final d’aquell dia, tindrà alguna recompensa que haureu pactat prèviament, en el nostre exemple, us he posat dues recompenses diferents, perquè us feu una idea de les possibilitats que teniu, escollir un postre a l’hora de sopar, triar un conte, les possibilitats són infinites. De fet, el que s’esculli com a recompensa ha de ser alguna cosa que realment li agradi a la vostra filla o al vostre fill, de manera que ho sentin com a tal.

En aquest cas, la setmana no està completa, hi ha hagut dos dies que no hem posat el punt verd. No fa falta que remarquem al nen que hi ha hagut dos dies que no ha complert amb la seva part del pacte, el fet de no obtenir la recompensa ja és suficient, el que volem és que vegin que el que té beneficis per ell, és fer-se càrrec de la seva neteja, no pas, el fet de que no en sigui capaç.

Per últim, quan el nen aconsegueixi tota la setmana de color verd, per exemple, pot aconseguir un bany llarg el diumenge, amb totes les  joguines que vulgui.

Quan porti més o menys, unes tres setmanes que s’està dutxant sol, ja podrem deixar de fer la graella, després d’explicar-ho als nens.

 

 

Remeis per la desobediència. Temps fora!

Doncs si! Tres bons remeis per actuar davant de la desobediència continuada.

1. Tècnica del “time out” o “temps fora”: Tal com indica el nom, es tracta de portar al nen en alguna habitació o zona durant un temps determinat i curt, per solucionar algun problema que tinguem. Imaginem, que el Raúl, no para de molestar la seva germana mentre fa els deures. L’hem avisat moltes vegades i no hi ha manera, s’ha convertit en un joc el fet que cada vegada que vosaltres sortiu de l’habitació de l’Ainoa, el Raúl torna a molestar-la esperant la vostra reacció.

Passos a seguir:

  • Avisar al nen. Avisem al Raúl i li diem, que si segueix molestant a la seva germana el portarem a la zona que ell ja coneix.
  • Portar-lo a un lloc que haurem assignat prèviament, sempre serà el mateix lloc. Li explicarem perquè l’hem portat. Raúl, estàs aquí perquè no deixes que l’Ainoa pugui concentrar-se i fer els deures. Ella necessita estar tranquil·la.
  • El deixarem un temps concret, que depèn de l’edat. Normalment, contem un minut per anys que tingui i mai el deixarem més de 20 minuts, perquè sinó deixarà de ser efectiu.
  • Quan acabi el temps, tornarem per tancar la situació, demanarem explicacions i sobretot, deixarem clares les normes. En aquest cas, serà bo insistir que a partir d’aquest moment, l’Ainoa ha d’estar sola a la seva habitació, si no és capaç de jugar sol a la seva habitació, fins que la seva germana acabi de fer els deures, haurà de deixar de jugar.
  • Petons i abraçades. És interessant, una vegada ha quedat clar tot el que es volia, no seguir enfadats, el nen ha acceptat les conseqüències per no fer allò que se li demanava i ara té una altra oportunitat.

Aquesta és una manera de trencar amb alguna situació que es desmarxa i que va pujant de to, tant pel nen, que a poc a poc es va posant més nerviós i inclús us pot anar provocant cada vegada més i també per vosaltres, perquè aquest mateix temps que té ell per tranquil·litzar-se el teniu vosaltres.

Les primeres vegades que utilitzeu aquesta tècnica, és possible que els nens no us creguin, que s’aixequin o que continuïn provocant-vos. Senzillament, sense donar ales a les seves provocacions, el torneu a acompanyar al seu lloc i li dieu que no esteu jugant, que ja saben on s’han d’estar. Les següents vegades ja no fa falta seguir amb les instruccions.

Com tot, les primeres vegades demana una mica més de paciència i molta persistència, però val la pena, els nens ho aprenen ràpid.