Personatges infantils: Buscant a Wally

Avui m’agradaria parlar-vos d’un altre personatge entranyable que ens permet divertir-nos mentre juguem amb ell i a la vegada entrenem la percepció, l’atenció, la voluntat,  la insistència, la frustració, no donar-nos mai per vençuts. Es tracta dels llibres “Buscant a Wally”. En Wally és un personatge que sempre va vestit igual, amb un jersei a ratlles vermelles i blanques, un gorro dels mateixos colors i unes ulleres. Sempre  està perdut per llocs que estan plens de detalls i situacions divertides que ens despisten en la nostra recerca i el fan més difícil de trobar.

Cada llibre és diferent, però l’objectiu final sempre és el mateix, acompanyar en Wally ens els seus viatges i trobar-lo. A més a més, pot ser que hagi perdut alguna cosa més, objectes que porta per viatjar o els seus amics, depèn de cada llibre i història diferent.

El primer llibre va ser publicat ara fa 25 anys, el 1987, i encara avui se’n segueixen publicant títols, de fet, l’últim ha sigut aquest 2012 i es diu “En busca de les coses perdudes”. Als nens els hi encanta, hi passen unes bones estones, se senten motivats per trobar-lo i per aconseguir-ho ells sols. Però també és molt divertit compartir la cerca i fer petites competicions a veure qui troba primer les coses de cada pàgina. A més a més, també val molt la pena fixar-se amb totes les petites històries divertides que hi ha dibuixades a cada pàgina.

Relació de títols:

wallyholliwood

                  • On és Wally?
                  • On és Wally ara?
                  • On és Wally? El viatge fantàstic
                  • On és Wally? El genial llibre de jocs!
                  • On és Wally? El magnífic llibre pòster
                  • On és Wally? A Hollywood
                  • On és Wally? El llibre màgic
                  • On és Wally? A la caça del quadre amagat!
                  • On és Wally? En busca de la nota perduda
                  • On és Wally? En busca de les coses perdudes

Així doncs, ho podem fer sols o acompanyats i mai deixarem de riure, somriure i sorprendre’ns amb els dibuixos i els llocs que visita en Wally.

 

Imatge extreta: http://josiesjuice.blogspot.com.es/2012/10/wheres-wally-25-year-anniversary-book.html

Què poden aprendre els adults dels nens?

 

Bonica xerrada d’una nena superdotada, Adora Svitak, que explica el seu punt de vista sobre les idees de la infantesa, com són tractades pels adults i de quina manera, totes aquestes idees haurien de ser valorades. Amb molt de sentit de l’humor, explica experiències personals i les seves pròpies idees.

Així doncs, igual que els nens tenen moltes coses a aprendre dels adults i així ho fan, els adults tenim bastantes coses per aprendre dels nens, i ho fem? Quines poden ser aquestes coses? Avui ho podeu descobrir amb l’Adora!

 

ted

Problemes a l’hora de menjar

Finalment, i per tancar el tema de l’alimentació, us voldria parlar d’un problema bastant específic en què ens podem trobar: Que el nen o la nena s’aixequi de la taula.

Quan detectem el problema, hem de decidir un petit pla d’actuació bastant senzill. Com que es converteix en un problema específic, es tracta també de tractar-ho així. Quan decidiu que sigui el moment, tots junts, la parella, explicareu que s’ha posat una norma nova i molt concreta a casa: no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar! Pensarem també una conseqüència per si s’aixeca i li explicarem. A partir d’aquí, es tracta d’aplicar aquesta norma i la seva conseqüència en els moments que sigui necessari.

Exemple:

El Joan últimament ha començat a aixecar-se de la taula a l’hora de menjar i al final acabeu perseguint-lo amb la forquilla per la casa perquè s’acabi el que està menjant.

Decidiu, doncs, que posareu una norma específica. Quan arriba de l’escola, agafareu al Joan i li explicareu que a partir d’avui a l’hora de sopar i durant cada dia a totes les hores de menjar, no es podrà aixecar de la taula fins que no acabi de menjar. Si no ho fa, li dieu que anireu requisant jocs de la consola.

Comença l’hora de sopar. Recordeu: Joan, a partir d’ara comença la nova norma, no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar, d’acord?

Quan porteu una estona sopant, en Joan, comença com sempre a moure la cadira i intentar aixecar-se. Li recordeu una altra vegada:

– Joan, que te’n recordes? Que has acabat de sopar?

– No, encara no.

I torna a posar-se bé a la cadira.

– Molt bé, així, ben assegut fins que no acabem.

Tot i això, cap al final del sopar, quan ja només falten les postres, el Joan s’acaba aixecant. En aquest moment, no us heu de posar nerviosos ni pensar que la cosa no funciona, sinó que es tracta de fer servir la conseqüència, perquè el Joan vegi que és cert que la norma existeix. No espereu fins a acabar de sopar. Senzillament us aixequeu i aneu a buscar al Joan:

– Com que encara no has acabat de sopar i ja t’has aixecat, agafarem un joc de la consola i el guardarem fins que siguis capaç d’estar tota l’hora de menjar a la taula. Vinga, quin joc posem a la capsa?

– Doncs aquest, posem aquest.

– Molt bé, posa’l aquí, i no el podrem treure fins que estiguis tota l’hora de menjar assegut.

Torneu a la taula, torneu a seure i seguiu menjant.

És possible que acabeu amb tres o quatre jocs de la consola dins de la capsa, però quan el Joan vulgui anar a jugar i vegi que no pot fer servir aquells jocs, serà quan s’adoni, que per poder-hi jugar, ha de seguir la norma i estar-se ben assegut per poder-los recuperar. Igualment, d’aquesta manera, aprendrà a estar-se tot el temps ben assegut al seu lloc.