La terra dels babaus

Com us vaig dir el dilluns, aquesta és una setmana especial pel Petit i Jo. Aprofitant que acabem setmana i que a més a més arriben les vacances de setmana santa, avui, comparteixo amb vosaltres aquest conte. Com haureu endevinat el conte es diu “La terra dels babaus”, està extret d’un recull de lectures “…i l’altre mig diu que no”, d’en Miquel Desclot, i aquest conte que hem escollit, és de Joan Amades.

Aquest és un projecte nou que comencem avui i que volem continuar. La nostra idea és la de narrar contes, des dels més clàssics, passant per altres contes que potser no són tan coneguts, però que també ens agraden. Així doncs, hem creat un canal al Youtube per poder tenir tots els contes narrats en un mateix espai i perquè us sigui més senzill trobar-los tots quan els necessiteu.

Del conte d’avui, només volia aclarir una qüestió de vocabulari, el conte explica que uns dels personatges es queda amb un objecte anomenat clemàstecs. Es tracta d’una cadena d’anelles amples que es penja a la part de dalt de les llars de foc, i que al final té un ganxo que permet fer-hi aguantar les olles per posar-les damunt del foc i fer el cuinat.

Veureu que el conte té lloc en ambient rural i a més a més sembla ambientat en una època en què la gent habitava pobles petits, i que vivien  amb els recursos que els oferia el camp. Els protagonistes aprenen que les coses i objectes que tenim poden ser molt valuosos segons les necessitats que tinguem, encara que en un principi sembli que les coses tenen poc valor o no serveixen de gaire.

 

 

Espero que us agradi el conte tant com ens ha agradat a nosaltres preparar-lo i ens retrobem després d’aquestes curtes vacances amb contingut i idees noves preparades per compartir amb tots vosaltres!

Es posa a fer deures i no es concentra

Avui tanquem el tema dels deures, parlant de la necessitat que tenen els nens i les nenes d’aprendre a organitzar-se ells mateixos la feina i ser conscients del temps que necessiten, de fet, una de les coses que els hi costa més als nens i les nenes, quan parlem de deures i de feina per fer a casa, és exactament, que prenguin consciència del temps que necessiten per fer una activitat i com organitzar-se segons el temps del que disposen. A mesura que augmenten de curs, també augmenta l’exigència per part de l’escola, és  molt positiu quan a casa troben un suport, de manera que a mesura que l’exigència augmenta, ells també aprenen noves estratègies per enfrontar-ho i assolir els objectius. És molt gratificant.

Per entrenar això, és molt útil seguir dues consignes clau:

  1. Quan comencem a adonar-nos que tot i tenir un volum considerable de feina, es distreu amb qualsevol cosa, és bo que puguem ajudar-los a entrenar-se en aquest sentit. Es tracta d’agafar la feina i dividir-la en petits grups d’exercicis, d’aquesta manera anem assolin objectius petits i és més difícil que es perdin en el gros de la feina. Per exemple: Imaginem que avui porta 10 exercicis de català. En lloc de deixar que els faci tots, podem agafar i dir-li que es centri primer en els dos primers. Quan els hagi acabat que us avisi. Llavors, quan els acabi, podem revisar que no hagi tingut cap dubte i pot seguir amb els altres dos. Això primer ho aprenen amb la vostra ajuda, però a mesura que es fan grans, aprenen a fer-ho ells sols i finalment, a organitzar-se de manera efectiva.
  2. És important saber que els descansos són molt necessaris. Més o menys, cada 45 minuts o cada hora, és interessant poder descansar durant 10 minuts. Tan per fer deures com per estudiar, distribuir la feina en períodes de temps més aviat curts i fent petits descansos, ajuda a que estiguem concentrats durant el temps que estem fent feina.

Imaginem que l’Alba, que té 10 anys, arriba a casa a la tarda després de l’escola, berena i arriba el moment de posar-se a fer deures. Avui és un d’aquells dies que té bastants deures per a fer, una mica de tot, exercicis de català, de matemàtiques, buscar informació sobre algun músic famós i a més a més, preparar un tema de medi per un petit examen oral l’endemà.

Comença amb els exercicis de català. L’Alba ja porta un temps treballant d’aquesta manera i ja n’ha après molt, de fet es coneix i sap que li costen molt més els exercicis de català que els de matemàtiques, així que comença per català. Ha decidit que farà els 4 primers, descansarà una mica i després els acabarà. Quan acabi català començarà amb matemàtiques que es cansa menys i segurament els acabarà tots de cop. Quan acabi matemàtiques, per descansar una mica, connectarà l’ordinador i buscarà la informació que necessita del músic famós i així, després, ja estarà preparada per estudiar el tema de medi. Se l’estudiarà durant mitja hora i després li demanarà a la seva mare que li pregunti, si hi ha alguna cosa que li ha quedat més fluixa, es dedicarà a repassar-la i així, a poc a poc, haurà acabat tota la feina i podrà anar a descansar, jugar o el que li vingui de gust.

Abans, es posava molt nerviosa, no es concentrava de cap manera, de fet s’atabalava pensant amb tota la feina que encara li quedava per fer i es pensava que no l’acabaria mai. Es passava moltes hores asseguda a la cadira, però en realitat no les aprofitava. Ara, es passa menys temps a la cadira i en canvi, acaba la feina molt més aviat. Diguem que hi ha de posar més ganes i més esforç, però les coses li surten millor i ella se’n surt millor.

El lloc on fer els deures

Per aconseguir un bon ambient de treball quan els nens es posen a fer els deures, és necessari tenir un espai concret, destinat a aquesta tasca. Com sempre us dic, si des de casa, es dóna importància a les activitats que fa el nen, ell captarà el missatge i per tant, sabrà que està fent una cosa important i que s’ha d’esforçar. Si té un lloc destinat a fer els deures, s’adonarà que aquesta és una activitat que té importància dins de la seva rutina diària, si en canvi, fer els deures és quelcom que es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol lloc, entendreu que el nen ho viurà igual, que els pot fer de qualsevol manera i quan vulgui.

Per mi doncs, és important l’espai on fa els deures, i ha de tenir unes característiques mínimes:

  • Ha de ser sempre el mateix lloc, que pot començar a utilitzar des de petit, d’aquesta manera, quan sigui més gran i el volum de deures i d’estudi també augmenti, tindrà un lloc destinat a treballar tranquil·lament. 
  • Si a l’habitació on treballa hi ha la possibilitat, és interessant que la taula estigui davant de la finestra, ja que d’aquesta manera durant algunes hores podrà treballar amb llum natural que cansa menys la vista.
  • El lloc que s’utilitzi per treballar ha d’estar ordenat i abans de començar la feina, hem d’estar segurs, que el nen tindrà tot el que necessiti, d’aquesta manera, evitem que s’hagi d’aixecar per anar a buscar material i per tant, evitem que es distregui.
  • Els deures, s’han de fer assegut a una cadira i treballant damunt la taula, evitem mals hàbits d’estudi al sofà o estirats al llit. En el fons, aquests hàbits serveixen per tenir una postura correcta a la taula i evitar mals d’esquena i també permeten cuidar la vista.
  • És important també fixar-nos en petits detalls que de vegades ens passen desapercebuts, però que tenen més importància de la que imaginem, un exemple pot ser, la llum de l’escriptori sempre ha d’estar al costat contrari de la mà que el nen utilitza per escriure, perquè si el posem al mateix costat, es farà ombra ell mateix amb el cos.
  • Per últim, m’agradaria insistir, que des de casa es lluiti per un bon ambient de treball, per tant, per mi és bàsic, treballar en silenci, sense televisió o ordinador que puguin distreure.