Personatges infantils: Ot el bruixot

Avui m’agradaria parlar-vos d’un personatge que per mi és entranyable, perquè porta molts anys fent-me companyia, és l’Ot el Bruixot. Són tires còmiques, molt curtes, mudes, que amb molt d’humor deixen entreveure la personalitat de l’Ot amb les solucions màgiques que posa en pràctica.

A les seves tires còmiques també apareixen altres personatges, per exemple, la seva dona, que tot i no tenir poders, la majoria de vegades la veiem perseguint a l’Ot amb una escombra, el mussol de l’Ot, un policia i fins i tot, el seu psiquiatre. L’Ot sempre intenta ajudar a les persones pobres, perdudes o necessitades, i sempre ho fa d’una manera ben particular! Avui en dia, es publiquen dues tires de l’Ot al Cavall Fort. A més a més, existeixen diferents volums de recull de les tires còmiques que són ben divertits. Els nens acostumen a sentir-se atrets per aquest personatge a partir, més o menys dels 10 anys, quan comencen a entendre aquest humor mut i el que els crida l’atenció acostumen a ser les enginyoses solucions.

portada

El seu autor és en Picanyol, podeu visitar la seva pàgina web, on a més a més d’informació sobre el seu autor i dels seus personatges, també podreu fer puzzles de l’Ot.

Com a curiositat, també dir-vos que podeu trobar a la venta samarretes infantils amb l’estampat de l’Ot el bruixot i la seva dona per poder lluir aquest estiu, si en sou fans.

El bebè quan plora

Tornem a començar setmana, i des del Petit i Jo, us proposem per aquest dilluns un petit article, que explica que uns científics francesos han fet un descobriment important: el pare té la mateixa habilitat que la mare en reconèixer el seu fill quan el sent plorar. Fins ara, sempre s’havia dit que la mare té un instint maternal, un instint que l’ajuda a reconèixer el plor del seu fill. Doncs aquest estudi diu, que el que realment importa, el factor que influeix, és el temps que s’està amb el bebè.

Arrel d’aquest descobriment, els investigadors volen seguir investigant les habilitats dels pares i de les mares, no només en el reconeixement del seu fill quan plora, sinó la capacitat que tenim de saber perquè plora, si som capaços de reconèixer què li passa al bebè, si té gana, son o no es troba bé, només pel tipus de plor.

Us deixo l’enllaç a l’article “Los papás también son capaces de reconocer el llanto de su bebé

Finalment, doncs, com a conclusió, podem dir que el que hem de fer per cultivar les nostres habilitats com a pares és dedicar temps i intenció en aquesta tasca. Evidentment, com més conscients siguem de la influència que tenim i que tenen els nostres actes davant dels nostres petits, també serà més clara la nostra intenció davant d’ells. Quan ens trobem davant d’alguna dificultat en aquesta tasca, no hem de dubtar en demanar informació, consell i seguir endavant amb noves solucions i idees per oferir a les nostres filles i els nostres fills. Al final, acabem aprenent tots junts davant dels reptes de la vida diària.

Llegir junts, en veu alta

Per acabar aquesta setmana de llibres, voldria parlar-vos de les moltes maneres que existeixen de despertar l’esperit lector d’un nen o d’una nena. Una d’elles, és el fet de ser exemple pels nens. És evident que si a casa llegiu i si hi ha una cultura lectora, això serà més fàcil, serà un aprenentatge que es farà des de dins de casa. Però tot i que la lectura és una activitat que per definició és individual i intimista, de vegades també pot ser molt divertit compartir-la.

És cert que quan els nens encara no saben llegir, és fàcil que puguem explicar-los contes, de tot tipus. Alguns ens els sabem de memòria, d’altres els podem inventar i improvisar en el moment i com no, la majoria els llegim. Però quan els nens ja saben llegir, i tenen els seus contes preferits, anem deixant que siguin ells mateixos els que es posin a llegir, en silenci, ells sols. I perquè no, de vegades, poder compartir la lectura? Hi ha moltes maneres de fer-ho. Una d’elles és llegir un paràgraf cadascú, on és important fixar-se en l’entonació, saber respectar els “tempos”, fer les comes i els punts, les preguntes i els signes d’exclamació. El més divertit, és que les nenes i els nens, aprenen a representar els diàlegs que apareixen i expressar les emocions que hi ha escrites als llibres. La majoria de vegades, ho faran imitant-nos, fins que poc a poc agafaran el seu propi estil. El que és més divertit i quan t’adones que ells també s’endinsen en la lectura, és quan tu t’equivoques en alguna paraula, o troben que no has sigut prou expressiu amb el que el personatge volia dir i et corregeixen perquè ells creuen que no ho has fet prou bé!

A més  a més, la lectura conjunta en veu alta, té d’altres beneficis, tan pels nens, com pels lligams i la relació que anem teixint amb ells. Un article del dia 11 d’aquest mes de l’ARA criatures parla dels beneficis que té la lectura en veu alta sobre les capacitats lingüístiques dels nens, us deixo doncs el seu enllaç:

ARA criatures