Jocs per jugar en família: Monopoly

Un dels jocs de taula que es poden gaudir plenament en família i amb amics és el Monopoly. El tauler es compon de caselles que corresponen a carrers d’una ciutat, els que el tingueu en català, són carrers de Barcelona. Hi ha diferents grups de carrers que són del mateix color. Quan un jugador aconsegueix tenir tots els carrers del mateix color, pot decidir construir-hi cases i fins i tot posar-hi hotels, perquè d’aquesta manera quan un jugador caigui en aquesta casella, els beneficis que s’emportarà seran majors.

És un joc en el que es posa en pràctica la negociació amb els altres jugadors, el valor que té cada element del joc i la importància d’aconseguir una estratègia que et permeti aconseguir més ingressos que pèrdues per no quedar arruïnat. El guanyador, doncs, serà el que aconsegueixi arruïnar a tots els altres jugadors.

Hi haurà un jugador que tindrà el rol de la “banca” i serà el jugador que s’encarregarà dels diners que no estan en moviment. Pagarà el sou als jugadors quan passen per la casella de sortida, donarà canvi als jugadors que ho necessitin de bitllets grans a bitllets més petits, cobrarà algunes multes, etc…és un rol que acostuma a ser molt desitjat pels nens i les nenes.

Tot i que l’estalvi no és un dels valors principals d’aquest joc, més aviat el contrari, un dels objectius podria ser fer el màxim d’ingressos possibles, si que és molt necessari en aquest joc que els diners que ens gastem, les inversions, es facin amb un sentit, una estratègia, una idea, i això és el que aniran aprenent els vostres fills, sobretot si es fixen en els vostres moviments i en les vostres estratègies.

El joc et permet ser arriscat en diferents moments i veure que és el que succeeix quan ho ets. Guanyar el joc és un equilibri de sort però també de la capacitat de gestionar els recursos que has anat aconseguint a cada torn.

Anant a comprar

El vídeo d’avui és una mostra, un exemple claríssim del tema que tenim encetat des de fa unes setmanes. Quan us explicava que els nens aprenen de vosaltres i amb vosaltres quan anem a comprar i que des de ben petits poden ajudar-nos, l’únic que hem de fer és saber presentar-los la compra com alguna cosa que els motivi i per això hem d’adaptar-nos sempre a la seva edat i al seu procés de creixement. En aquest vídeo coneixereu a l’Àlex i la seva mare que van junts a comprar al mercat. Ells tenen pensat el menú del migdia i van a comprar els ingredients per poder fer el dinar. Veureu que l’Àlex és capaç de demanar el que necessita a la botiguera, amb el suport i l’ajuda de la seva mare i que és una activitat que sap gaudir  igual, segurament, que anar a jugar al parc. També són molt interessants les reflexions que fa la seva mare i el seu punt de vista, que ens explica també com després, aprofita per cuinar juntament amb el nen i que els dos fets, tan anar a comprar com cuinar, ajuden a que sigui més fàcil introduir aliments com les verdures i el peix a la taula.

aravideo

Avui, per altra banda, celebrem la primera efemèride del blog, avui superem les 100 entrades!!

Bones notícies

Avui em fa molta il·lusió aquesta nova entrada. Aquesta nova entrada és per anunciar-vos a tots els seguidors d’aquest petit blog de psicologia i educació per tota la família i sobretot centrat en vosaltres, les mares i els pares, que comencem també un camí complementari a l’Ara Criatures, un dels suplements del diari Ara.

Gràcies a tots vosaltres aquest blog segueix endavant amb nous continguts, els habituals, que ja coneixeu tots i també amb noves propostes i sorpreses que s’aniran materialitzant a poc a poc i que quan arribin espero que les gaudiu tan com ho estic fent jo preparant-les. És per això, que quan una d’aquestes comença i tira endavant, el primer que vull fer és donar-la a conèixer i compartir-la amb vosaltres.

Blogs Ara Criatures aquest enllaç us portarà directament als blogs que formen part d’aquesta comunitat i on trobareu, el Petit i Jo.

No em queda més, doncs, que donar-vos les gràcies per mantenir l’energia d’aquest blog, perquè la seva autora segueixi escrivint i perquè els petits passos cap endavant, acabin construint un camí ben llarg!

Moltes gràcies!!