Aprenentatge archivos - El Petit i Jo

11 junio, 201318 octubre, 2021

Els avis també segueixen normes

Tal com us vaig dir, encetem el tema dels avis, perquè penso que els avis tenen també un paper molt important i l’hem de tenir en compte. De vegades els avis els tenim a prop i ens ajuden quan ho necessitem, de vegades estan lluny i no els veiem gaire sovint, sinó que els veiem a les vacances, o potser els veiem els caps de setmana quan s’ajunta tota la família per fer dinars conjunts o per anar a passejar una estona.

Així doncs, m’agradaria centrar-me en el tòpic que diu, i que també es diu en el vídeo que us vaig enllaçar la setmana passada, que els avis estan per malcriar i els pares per educar…

Crec que hi ha, evidentment molts matisos, i que tenen a veure amb les diferències a les que feia referència al principi. És evident que la tasca dels pares és molt més clara que la dels avis, i també és veritat que en aquest sentit són els pares els encarregats de marcar quines són les coses que els nens han d’aprendre, quines les normes i els valors que formen part de la seva educació, però, els avis, si són els encarregats de part del creixement del nen, han de col·laborar amb els pares i anar a una.

Imaginem que la Raquel no hi ha manera que mengi sola. S’asseu a la taula, agafa la forquilla i comença a moure el menjar amunt i avall del plat, però menja molt a poc a poc, perquè passa més estona amb el menjar al plat que no posant-ne a la boca. Això s’ha convertit en un petit problema, perquè al final, perquè mengi i arribi a temps a l’escola, sou vosaltres, pare i mare qui li acabeu donant el menjar a la boca. La Raquel aconsegueix el que vol, que estigueu per ella. Vosaltres heu decidit que voleu que les hores de menjar canviïn i que la Raquel sigui capaç de menjar sola. Heu pensat quin serà el vostre pla d’actuació, consisteix en deixar de tractar-la com una nena més petita del que és i no insistir en que mengi, quan s’acabi l’hora de menjar li retireu el plat, perquè sigui conscient del temps que té i així, a poc a poc, s’adoni que la única manera de menjar és fent-ho ella sola.

Doncs bé, què passaria si els àpats els fes a casa els avis? O més encara, si feu els àpats tots junts, avis, vosaltres i la Raquel? Si esteu tots junts, i heu pres aquesta decisió, serà una cosa que us costarà, perquè els primers dies patireu per si no menja prou, doncs no ajudarà gens si l’avi o l’àvia, agafa la forquilla i comença donar-li el menjar com ella vol, perquè la vostra solució deixarà de funcionar, la Raquel no millorarà la seva autonomia i sabrà que davant dels avis, la vostra autoritat queda reduïda.

Si els àpats els fan amb els avis i vosaltres no hi sou, l’únic que heu d’aconseguir és que els vostres fills entenguin que amb vosaltres hi ha unes normes diferents que les que hi ha a casa els avis, per tant, en el cas del nostre exemple, la Raquel ha de menjar sola quan estigui amb vosaltres. La majoria de les vegades això no comporta cap problema, perquè els nens aprenen a comportar-se adaptant-se a les normes del lloc on són sense dificultat. Així doncs, els avis estan per mimar els seus néts i netes, però només quan no interfereix en el procés d’aprenentatge dels menuts i quan no interfereix en la vostra autoritat.

7 junio, 201318 octubre, 2021

Tecnologia, informació i nens

Un article molt interessant ens explica el que està passant avui en dia amb els nens i les noves tecnologies. Segurament molts heu pensat i heu sentit que els nens i les nenes d’avui en dia tenen l’habilitat de fer servir i entendre els aparells tecnològics molt més ràpid i amb molta més naturalitat que nosaltres, adults, que ens hem d’adaptar a poc a poc i hem d’aprendre dedicant-hi temps, el funcionament.

Doncs bé, s’ha estudiat com utilitzen i manegen els nens els «smartphones» i s’han adonat que si bé tenen la capacitat d’utilitzar-los fàcilment, el que no saben, i que ens ha de fer pensar i que crec que és important, és utilitzar la informació que hi troben. De fet, es veu que realment tenen dificultats en entendre, relacionar i finalment utilitzar la informació. Això ens presenta un repte, perquè si cada vegada més els nens i les nenes utilitzen aquestes eines per accedir a la informació, hem de ser conscients de quines són les seves dificultats i guiar-los i ensenyar-los com utilitzar-ho. Així doncs, hem de trobar la millor manera per aprofitar totes les oportunitats i avantatges de la tecnologia i fer un bon ensenyament de com utilitzar les eines, però alhora, no hem de deixar de banda tot l’ensenyament que té a veure amb l’ensenyament crític, tenint en compte que avui en dia es pot accedir a un volum enorme d’informació, però que si no l’entenem i no som capaços de processar-la i integrar-la serveix de ben poc.

Podeu llegir aquí l’article complet

Així, com sempre, per mi el més important és poder adquirir valors, motivar als nens perquè vulguin aprendre les coses, un esperit crític i que es preguntin moltes coses, la sort que tenim, és que avui en dia, podem ensenyar-los com accedir a aquesta informació de manera quasi immediata…

28 mayo, 201319 octubre, 2021

Anant a comprar

El vídeo d’avui és una mostra, un exemple claríssim del tema que tenim encetat des de fa unes setmanes. Quan us explicava que els nens aprenen de vosaltres i amb vosaltres quan anem a comprar i que des de ben petits poden ajudar-nos, l’únic que hem de fer és saber presentar-los la compra com alguna cosa que els motivi i per això hem d’adaptar-nos sempre a la seva edat i al seu procés de creixement. En aquest vídeo coneixereu a l’Àlex i la seva mare que van junts a comprar al mercat. Ells tenen pensat el menú del migdia i van a comprar els ingredients per poder fer el dinar. Veureu que l’Àlex és capaç de demanar el que necessita a la botiguera, amb el suport i l’ajuda de la seva mare i que és una activitat que sap gaudir igual, segurament, que anar a jugar al parc. També són molt interessants les reflexions que fa la seva mare i el seu punt de vista, que ens explica també com després, aprofita per cuinar juntament amb el nen i que els dos fets, tan anar a comprar com cuinar, ajuden a que sigui més fàcil introduir aliments com les verdures i el peix a la taula.

Avui, per altra banda, celebrem la primera efemèride del blog, avui superem les 100 entrades!!

21 mayo, 201318 octubre, 2021

Mama, hi puc anar jo sol?

Quan els nens i les nenes es van fent responsables de sí mateixos, és a dir, van guanyant autonomia no ens hem d’oblidar també de fer-los responsables de diferents activitats o necessitats que hi ha dins de la casa. Evidentment, en primer cas es troba el fer-se responsable de la pròpia habitació, estiguin sols o compartida amb els seus germans, han de ser capaços de responsabilitzar-se de l’ordre i de la neteja. A més a més, comparteixen altres tasques de casa, però arriba el moment, que ens poden ajudar amb parts de la compra.

Els nens i les nenes acostumen a gaudir quan els demanem que vagin a comprar alguna cosa sols, els hi dóna la sensació que ja són grans i sobretot, gaudeixen de la confiança que els hi donem.

Però per vosaltres, en canvi, aquestes activitats són, normalment les que més us costen, perquè normalment per arribar a la botiga s’ha de creuar algun carrer, perquè no sabeu què farà o com ho farà.

És molt important doncs, que puguin fer totes aquestes activitats, però és igual d’important que vosaltres us sentiu segurs amb el que els hi demaneu que facin, perquè sinó ells i elles també noten aquestes reticències i a la vegada fan les coses amb molta més inseguretat.

Així doncs, que el que proposo és que les coses es vagin fent de forma gradual i de forma natural. Els vostres fills us han acompanyat moltes vegades a comprar, per tant, segurament ells i elles coneixen perfectament la botiga on han d’anar i el botiguer o botiguera també coneixen el vostre fill, perquè l’han vist amb vosaltres incomptables vegades.

Quins passos podem seguir perquè la cosa sigui gradual i serveixi perquè agafem confiança nosaltres i a la vegada els petits? Jo proposo un exemple:

Les primeres vegades, podeu dir al vostre fill que sigui ell qui demani les coses a la botiguera. O si es tracta d’escollir fruites i verdures per posar-les a una caixa o bossa, podeu ajudar-lo a escollir perquè aprengui a detectar quines es troben en bon estat.
El següent pas, ja posa una mica més de repte als nens. Podeu esperar-los fora la botiga mentre ells fan la compra tots sols. Veureu que van bastant segurs a fer tot allò que saben fer, i a més a més amb la seguretat que si sorgeix qualsevol dubte esteu a un pas per ajudar-los.
Una altra situació important, quan hi ha carrers per creuar. Podeu esperar a l’altra banda del carrer, controlant la situació. Esperar que traspassi, faci la compra i torni a traspassar fins on sou vosaltres.
Evidentment, l’últim pas ja és el d’esperar-los a casa.

Un cas real, un nen que ara té 12 anys, que encara no ha anat gaires vegades a comprar tot sol, sobretot perquè la seva mare pateix bastant i s’angoixa bastant davant d’aquesta situació. Un dia, però li va demanar a l’Albert que baixés a la carnisseria (botiga que hi arriba sense creuar el carrer, que és la situació que més preocupa a la mare) a buscar unes hamburgueses. El que va fer l’Albert, va ser comprar moltes més coses a part de les hamburgueses, el que el nen va dir, «omplir la nevera». Va ser la forma de demostrar a la seva mare que podia confiar amb ell per anar a fer la compra, que li havia agradat que hagués confiat amb ell i la seva manera de tornar-li la confiança era, el que ell creia, fer una bona compra.

14 mayo, 201318 octubre, 2021

Dificultats a l’hora d’anar a comprar

Igual que en el menjar o en el dormir, hi ha nens que se’ls hi pot resistir i els hi pot costar més l’activitat de la compra, comportar-se dins d’aquestes normes socials que dèiem, respectant la compra que voleu fer i respectant també que anar a comprar no és una activitat immediata que fem tots sols i que és exactament com volem i com ens havíem proposat. Sinó al contrari, és una activitat que depèn de moltes altres coses i no depèn al 100% de nosaltres.

Per exemple, per molt que vulguem un croissant de xocolata per berenar, potser arribem a la pastisseria i s’han acabat. Hi ha nens que no tenen cap problema en acceptar aquestes situacions i són capaços de canviar de decisió o inclús esperar a un altre dia per aconseguir aquell croissant que estaven desitjant. D’altres nens, en canvi, s’ho prenen com alguna cosa personal i és possible que l’estada a la pastisseria acabi amb una rebequeria, amb plors, crits o malestar.

Aquesta situació no ens ha de fer por i no hem d’intentar evitar-la donant-li al nen una altra cosa, o recórrer tota la ciutat per aconseguir allò que ell vol, perquè això són coses que passen sempre, i el que s’ha de fer és aprendre que, quan vols una cosa, quan surts a buscar coses a les botigues, no sempre hi ha tot el que volem. Quan parlo del croissant, parlo també d’aquella col·lecció de cromos que està demanant, de la joguina o el joc de la consola que ha decidit que vol ara mateix, de que vol uns iogurts diferents que ha descobert nous i els vol ara mateix. Diguem que podem adonar-nos que la nostra filla o el nostre fill li costa controlar aquesta impulsivitat quan això li passa amb moltes coses diferents i té la sensació de voler o fins i tot necessitar les coses immediatament.

A poc a poc, i sense voler que això s’inverteixi d’un dia per l’altre, hem d’anar implicant als nens en aquestes activitats de compra, no només centrant-nos en els productes, sinó en tota l’activitat al complert. Podem mirar tota la varietat de productes que existeix en cada botiga, fer la llista de la compra conjuntament, donar-li petites responsabilitats adequades a la seva edat, com podria ser que fos el nen o la nena qui li demanés a la carnissera els 250 grams de pernil dolç, o que pogués donar els diners a la botiguera, que pugui entrar a buscar el pa mentre vosaltres espereu a fora, pensar les verdures que comprarem en funció dels menús que també podem haver pensat i explicat a ells. En definitiva, inculcar la idea que les coses no estan a la botiga per comprar-les perquè si o per satisfer una necessitat momentània, sinó que és quelcom més complert i que es fa de forma reflexiva i pensant en les necessitats de tota la família, no només les d’un mateix.

8 mayo, 201318 octubre, 2021

Dins la botiga

Així doncs, fer la compra o anar a comprar és una font d’aprenentatges immens. De fet, hi ha tota una part que és molt més fàcil de veure, i són tots aquells aprenentatges que tenen a veure amb saber què es pot comprar a cada lloc, té a veure amb saber la varietat de coses que existeixen, per tant, ajuda a tenir un bon coneixement de vocabulari, de les característiques, per exemple, de diferents verdures i fruites o fins i tot, de diferents tipus de barres de pa, si són més grans, més petits, rodons o en forma de barra. Encara que aquestes coses les expliquin a l’escola, no té res a veure aprendre-ho només així, a base de fer llistes de grups de coses amb el títol de fruita o verdura, que el fet d’ajudar a casa a fer la llista de la compra i saber quines fruites i verdures fan falta a casa, perquè en el moment d’anar-les a comprar, sense voler, estan aprenent totes les característiques que les diferencien les unes de les altres.

Però com ja he dit no és només això. Es tracta de valors que van associats i que perduraran al llarg dels anys fins a l’edat adulta, ja que les primeres vegades que anem a comprar tots sols, sigui a comprar el pa, posarem en pràctica el que haurem après. Per mi alguns d’aquest valors són:

L’estalvi: és a dir, no podem comprar tot el que hi ha a la botiga per molt que vulguem o que ens agradi, necessitem fer una compra pensada i acurada a les nostres necessitats. Per tant, la compra és quelcom racional, que s’ha pensat amb antel·lació i no allò que serveix per aconseguir premis i coses que ens agraden. És interessant haver pactat amb els nens què els hi podem comprar i què no abans de sortir de casa i també, en el cas que sigui necessari perquè els hi costa molt reprimir-se i no deixen de demanar una vegada som a la botiga, instaurar la norma que diu que pactem a casa el que comprem i un cop a la botiga no es pot demanar. En tot cas, si hi ha alguna cosa que desitgi molt, que se’n recordi per la propera vegada que sortiu a comprar i veure si llavors hi ha sort.
Demanar i esperar el torn: Un cop estem a la botiga, queda clar que és un lloc on no es pot saltar ni córrer, tampoc es poden tocar constanment les coses de les prestatgeries, així que el que s’ha d’aprendre és a demanar el torn i esperar de forma ordenada que ens toqui. Ja sigui a la cua del supermercat, com esperant torn a la carnisseria o peixateria.
Educació: Així doncs, l’educació queda com a rerefons constant, ja que els nens han d’interactuar amb altres adults i seguir unes normes socials que ja existeixen i que seran les que necessiten aprendre per ser autònoms el dia de demà.

6 mayo, 201319 octubre, 2021

I si anem a comprar?

Fins ara, hem parlat de diferents activitats de la vida diària com poden ser les hores de menjar i dormir i fins i tot, hem parlat del temps d’oci, de joc i d’obligacions amb la feina de l’escola. Per acabar aquesta temàtica, m’agradaria parlar-vos del moment d’anar a comprar. Crec que és una activitat molt interessant de fer acompanyats dels nens i les nenes. És una activitat molt completa en el sentit d’aprenentatge, de comunicació amb els vostres fills i de relació social amb la resta del món. Per mi el moment d’anar a comprar comença des del moment que es surt de casa, passant pel camí que heu de fer fins arribar als lloc que heu d’anar, el moment de la compra, la tornada i una vegada a casa, com hem de tractar tot allò que hem comprat.

Val la pena recordar que som un potent exemple constant pels nostres petits i no hem de desaprofitar-ho. És molt interessant veure com elles i ells absorbeixen tot el que van aprenent poc a poc, i una vegada ho han viscut i entès, elaboren les seves pròpies idees, solucions o històries que expressen constantment.

És molt divertit saber implicar els nostres fills en aquest tipus d’activitats, perquè ells també les gaudeixen molt, cada edat en coses diferents, però si sabem donar el significat necessari a totes aquestes coses que hem de fer, ells també n’aprendran.

No fa gaire, vaig coincidir a la verdura, amb un pare i una filla, que devia tenir uns 5 anys, fent la compra de fruita i verdura. En el moment en què el botiguer estava pesant les bosses que portaven, la nena li va dir:

– Això ho posarem a la sopa!

El botiguer li va contestar:

– Oh! Això a la sopa li queda molt bo!

I el pare va dir:

– Sí, avui per sopar prepararem caldo de verdures.

De fet, la cara de la nena mentre li deia això al botiguer, era com si li volgués donar una informació molt important i com si ell no hagués de saber que allò servia per fer sopa. És apassionant compartir aquesta innocència dels nens i sentir que cada cosa nova que aprenen és com un gran descobriment que cal compartir amb tothom.

2 mayo, 20135 octubre, 2021

Aprenentatge i memòria

Avui us presento un programa molt especial. Es tracta del programa de Tv3, Què qui com, que aquest dimecres va parlar sobre aprenentatge i memòria. El programa ens explica d’una manera molt pràctica com el nostre cervell ho fa per memoritzar les coses, com es comporta quan tenim 2 anyets fins que arribem a la vellesa i quines coses podem fer per millorar la memòria. També, ens expliquen diferents tècniques que poden fer servir els nostres fills per estudiar els examens i aprofitar al màxim les capacitats que tenim. Quan som petits i arriba el moment d’estudiar coses metòdiques, com poden ser les taules de multiplicar, hi ha qui se les aprèn ràpidament i sense problemes, però hi ha qui la feina se li converteix en una muntanya enorme i que no hi ha manera. Descobrireu el mètode dels nens i nenes d’una escola i us pot sorprendre la seva manera d’aprendre les taules, però ho aconsegueixen de manera divertida i amb il·lusió.

Finalment, també destacar que surt un professor explicant quina és la millor manera d’estudiar i preparar-se pels examens quan s’està a l’institut, i em sembla una de les millors maneres que existeixen i que aconsegueix que amb un esforç petit però ben distribuït en el temps, preparar els examens es converteixi en una activitat que controlen els estudiants i treuen resultats positius.

Així doncs, que gaudiu amb el programa, només heu de pitjar la imatge.

10 abril, 201320 octubre, 2021

Les joguines

Tots els nens i les nenes gaudeixen d’una bona quantitat de joguines, des de les joguines que escampen a l’habitació, és a dir, nines, cotxes, jocs de construcció, potser també contes, etc…i després en gaudeixen d’una altra gran part més, que són tots els que fan referència a les consoles i els seus jocs corresponents.

Sobre les joguines, el que m’agradaria dir, és que és necessari que estiguin adaptades a la seva edat. Potser amb aquestes joguines de dia a dia, que escampen per terra i que guarden a la seva habitació hi estem més familiaritzats i més o menys ja tenim una bona tria feta, i les criatures tenen les joguines adaptades a les seves necessitats, però no hem d’oblidar que els jocs de les consoles també estan recomanats per edats, per tant, és igual d’important que ens hi fixem i comprar els que siguin adequats.

Per altra banda, tot i que els nens i les nenes tenen una gran quantitat de joguines i jocs al seu abast, el que han d’aprendre és realment a jugar. Hem de ser capaços els pares i mares de restringir l’ús a unes poques joguines cada dia. La idea és que aprenguin a jugar amb una cosa cada vegada, que puguin valorar-la. De l’altra manera, si ho tenen tot a mà, no saben gaudir-ne, perquè de vegades sembla que ho escampen tot, van passant d’una cosa a l’altra, però sense aprofundir amb res del que tenen per allí.

Diguem que avui escullen un joc, demà una altra joguina i així successivament, d’aquesta manera s’aprèn a valorar molt més tot el que es té, i alhora la sort també de poder escollir entre una gran varietat de joguines.

Per altra banda, sobre les joguines hi ha un parell de normes que els infants haurien de tenir molt clares:

Tenir cura dels materials, és a dir, ser responsable d’allò que tenim i cuidar-ho.
Deixar tot l’espai ben recollit quan s’acabi el temps de joc

3 abril, 201320 octubre, 2021

Els nens i el temps d’oci

A partir d’avui, encetem un nou tema, els nens i el temps d’oci. Parlarem de diferents coses, des del joc pròpiament dit, passant per les activitats extraescolars, que són activitats i càrrega de feina que tots els nens tenen avui en dia, passant pels valors que ensenyen els jocs i de quina manera ho fan.

De fet, el joc, és una de les activitats més importants que fan els nens, perquè encara que no ho sembli, és una activitat d’aprenentatge molt important. És una manera de provar coses fora de la vida real, com un petit entrenament que fan els nens contínuament quan juguen. Posen a prova les regles del món, de la societat, del lloc on estan, d’ells mateixos, i reben a canvi, aprenentatges bàsics pel seu funcionament diari.

El joc evoluciona segons l’edat del nen, així doncs, els primers anys de vida, bàsicament el que fan els nens és descobrir l’entorn en el que es troben, utilitzant les coses que tenen a prop. Normalment juguen sols. Els podem veure, per exemple, amb alguna cosa de plàstic a les mans i picant a la taula, perquè ha descobert que fa soroll i es diverteix aprenent-ho.

Cap als dos anys d’edat, ja comença a socialitzar-se el joc, utilitzen molt la imitació i el joc es basa en el descobriment del seu propi cos.

Quan els nens ja són una mica més grans, van desenvolupant el joc simbòlic, és un tipus de joc molt important, i el que fan és imitar activitats o accions rutinàries. Els nens a través d’aquest tipus de joc imiten conductes dels adults, poden expressar sentiments i aprendre sobre les normes diàries. Un exemple pot ser el joc de «pares i mares» o poden reproduir escenes que passen a casa, convertint-ho en un joc, per exemple, es poden apropar amb un got a les mans i dir-nos: «té, fins que no t’acabis la llet, no et pots aixecar de la cadira», reproduint algun moment en què nosaltres li hem dit aquesta mateixa frase.

Sobre els sis anys, ja apareixen els jocs que tenen normes i també comença la rivalitat.

Finalment a l’adolescència, guanyen força els jocs que són de pensar, com els jocs de cartes, o jocs de taula de diferent tipus.

El joc, doncs, avança amb nosaltres al llarg de la vida, i ens permet expressar diferents sentiments i a més a més, aprendre sobre el nostre entorn, les normes socials i molt important, ens permet apropar-nos als nostres iguals, i en el cas del nens, també els apropa als adults, permeten que ens relacionem segons les normes del joc durant un temps.