Som bons distingint emocions?

Després d’haver fet tot un recorregut per temes centrats majoritàriament en aconseguir tenir autoritat i saber transmetre als nens i les nenes certs valors i també la importància de fer allò que toca en tot moment i saber com ho podem fer, quines eines tenim com a pares per poder transmetre-ho i fer-ho complir,no ens hem d’oblidar que hi ha tot un conjunt igualment important de coses que influeixen als més petits de casa, perquè n’estan aprenent i que són les emocions i els sentiments. Tan pel que fa al fet de sentir-nos estimats i protegits per la família, però també, i molt important, pel que fa a saber reconèixer en un mateix aquestes emocions i per tant, aprendre perquè actuem i actuen els nens d’una manera concreta.

Quan parlem d’emocions en general, i des de la psicologia, acostumem a diferenciar un grup d’emocions que anomenem bàsiques i que a més a més són universals, això vol dir que a tot arreu, a tots els racons del món s’expressen amb els mateixos gestos de la cara, aquestes són:

  • Alegria
  • Tristesa
  • Sorpresa
  • Ira
  • Por
  • Fàstic

Per veure si som bons o no en el reconeixement de les emocions només veient la cara d’una persona us proposo un joc. Si entreu en aquesta pàgina web, trobareu que hi ha una pantalla amb deu números. Cada número correspon a una cara diferent. La idea és que si polseu cada número i us espereu, veureu que durant unes mil·lèsimes de segon la cara canvia, i llavors és quan heu d’endevinar a quina emoció correspon la cara. Una vegada ho hagueu fet, sabreu quina ha sigut la vostra taxa d’encerts.

També teniu la possibilitat de veure durant més temps els gests de la cara, de manera, que tindreu molt més temps per pensar de quina emoció es tracta, perquè ja veureu que n’hi ha algunes que possiblement tindreu dubtes. Per aconseguir veure la cara durant un temps heu de polsar en el teclat qualsevol nombre i llavors, la cara que heu d’endevinar es quedarà quieta a la pantalla de l’ordinador. Estic quasi segura, que llavors si que no tindreu cap dubte de l’emoció que ens volen transmetre.

Podeu jugar, o fer l’experiment si us ve de gust amb el vostre fill/a.

Arrencada!

Després d’aquesta parada tan llarga ens tornem a posar en marxa. Us he de donar les gràcies a tots els que vau participar en el petit concurs per escollir el nom de la nostra mascota i espero, poc a poc, anar proposant més concursos i que pugueu seguir participant.

Ja se que les notícies són poc alentadores, sobretot pel que fa a l’educació dels nostres infants, però per això no hem de perdre les ganes de seguir lluitant pel seu futur i per la seva educació. Arrel de tot això, i després de donar-li moltes voltes, m’agradaria d’alguna manera centrar aquest nou curs i les properes entrades al blog per parlar dels valors que aprenem, que ensenyem als petits i en els que estem immersos en aquesta societat i arrel d’això, també a través d’aquests valors l’aprenentatge i l’ensenyament de les emocions.

Les emocions semblen invisibles, però no ho són. Marquen el nostre dia a dia, el que fem, com ho fem i com ens expressem. Les emocions ens acompanyen sempre, de ben petits aprenem a conèixer-les i de grans les anem experimentant de moltes maneres diferents. És important, doncs, ensenyar als petits de la casa que aquestes coses que senten tenen nom, i per tant, unes característiques concretes, que hem de saber conviure amb elles, tant quan ens agraden com quan no ens agraden tant i créixer, sentint-nos segur i capaços de nosaltres mateixos.

La Bona Sort a casa!

El llibre de la Bona Sort ens explica que si volem aconseguir alguna cosa, bons resultats, el que hem de fer és dirigir-nos i buscar-los de manera activa, aconseguint que les circumstàncies ens siguin favorables, canviant tot el que sigui necessari per apropar-nos al nostre objectiu i aconseguir-lo.

Aquesta és l’analogia que vull fer en l’activitat de la que parlem nosaltres, la de fer de mares i pares. Es tracta, com sempre dic, de detectar tot allò que volem que canviï i buscar quina pot ser la millor manera per fer-ho. Des de l’ordre que hi ha a dins de casa, decidint dedicar més temps a ordenar-la i que cadascú tingui unes tasques ben definides que fins al moment no existien i afavorien el desordre, fins a aconseguir més temps per estar en parella o tasques dirigides a millorar l’autonomia dels nens que poc a poc es van fent grans i teniu la sensació que encara depenen massa de vosaltres.

Enfrontar totes aquestes situacions de manera activa, conjuntament amb tots els membres de la família, el que permet és que hi hagi relacions més cohesionades entre tots els membres de casa, que es tingui la sensació que es controlen les situacions, perquè sempre quan hi ha alguna cosa que no funciona s’intenta millorar i finalment, s’aconsegueixen millors resultats. Alhora tenim efectes col·laterals, perquè estem fent de model pels infants i estem transmetent la idea que entre tots s’han de buscar solucions, lluitar per aconseguir el que un vol i que s’ha de fer de forma activa, no assegut al sofà esperant que arribi la sort. Enfrontar els problemes tots junts, o si més no amb l’ajuda de tots també farà que sigui més fàcil lluitar amb el problema, perquè ens sentirem tots més forts, i els nens, se sentiran recolzats i que formen part d’una família on tothom posa el seu granet d’arena necessari per tirar endavant.