La vida diària

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

Tots a una!

Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.

Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…

Exemple:

La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!

 

Un altre exemple:

La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.

Coherència educativa

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

tjlcgi875578Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

 

 

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

 

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org