Solucions per l’estrès familiar

Avui us proposo un vídeo realment interessant.

Un pare de família, ens explica el seu mètode, que fa servir setmanalment a casa amb la seva família, sobretot amb els seus fills i que els hi han reportat un gran nombre de beneficis. Els valors més importants d’aquest mètode són la flexibilitat, la responsabilitat i una retro-alimentació constant entre tots els membres.

A l’inici de tot, ens parla d’un estudi que preguntava als nens i nenes quina seria la cosa que demanarien als seus pares en el cas que poguessin. Els promotors de l’estudi tenien una hipòtesi i creien que els nens demanarien que els seus pares destinessin més temps per passar amb ells, per passar en família. Quina va ser la sorpresa quan aquesta no va ser la resposta.

La resposta real va ser que els nens demanaven que els seus pares estiguessin menys cansats i menys estressats. Així doncs, quina seria la possible solució, com aconseguim reduir l’estrès i apropar la família. Aquesta és la solució que ens proposa Bruce Feiler.

Bruce Feiler

Som bons distingint emocions?

Després d’haver fet tot un recorregut per temes centrats majoritàriament en aconseguir tenir autoritat i saber transmetre als nens i les nenes certs valors i també la importància de fer allò que toca en tot moment i saber com ho podem fer, quines eines tenim com a pares per poder transmetre-ho i fer-ho complir,no ens hem d’oblidar que hi ha tot un conjunt igualment important de coses que influeixen als més petits de casa, perquè n’estan aprenent i que són les emocions i els sentiments. Tan pel que fa al fet de sentir-nos estimats i protegits per la família, però també, i molt important, pel que fa a saber reconèixer en un mateix aquestes emocions i per tant, aprendre perquè actuem i actuen els nens d’una manera concreta.

Quan parlem d’emocions en general, i des de la psicologia, acostumem a diferenciar un grup d’emocions que anomenem bàsiques i que a més a més són universals, això vol dir que a tot arreu, a tots els racons del món s’expressen amb els mateixos gestos de la cara, aquestes són:

  • Alegria
  • Tristesa
  • Sorpresa
  • Ira
  • Por
  • Fàstic

Per veure si som bons o no en el reconeixement de les emocions només veient la cara d’una persona us proposo un joc. Si entreu en aquesta pàgina web, trobareu que hi ha una pantalla amb deu números. Cada número correspon a una cara diferent. La idea és que si polseu cada número i us espereu, veureu que durant unes mil·lèsimes de segon la cara canvia, i llavors és quan heu d’endevinar a quina emoció correspon la cara. Una vegada ho hagueu fet, sabreu quina ha sigut la vostra taxa d’encerts.

També teniu la possibilitat de veure durant més temps els gests de la cara, de manera, que tindreu molt més temps per pensar de quina emoció es tracta, perquè ja veureu que n’hi ha algunes que possiblement tindreu dubtes. Per aconseguir veure la cara durant un temps heu de polsar en el teclat qualsevol nombre i llavors, la cara que heu d’endevinar es quedarà quieta a la pantalla de l’ordinador. Estic quasi segura, que llavors si que no tindreu cap dubte de l’emoció que ens volen transmetre.

Podeu jugar, o fer l’experiment si us ve de gust amb el vostre fill/a.

El que imaginàvem vs la realitat

M’agradaria encetar un tema una mica diferent als que portem tractats fins al moment. Abans de tenir un fill, o fins i tot m’atreviria a dir, abans de crear una família, és inevitable que imaginem com serà, si serem capaços o no de fer de pares, com seran els nostres fills, o si més no, com ens agradaria fer les coses i què ens agradaria ensenyar-los perquè siguin, es portin, es desenvolupin com a nosaltres ens agradaria.

Tot i això, i com és normal, la realitat acaba sent totalment diferent a allò que imaginàvem. És important tenir una idea del que ens agradaria i dirigir els esforços a aconseguir-ho, però hem de tenir en compte que els nens i les nenes, els vostres fills, tenen una personalitat pròpia, i que el que és més difícil, però el que hauríem d’intentar aconseguir és, ensenyar-los tot allò que creiem important però sempre basant-nos en la seva forma de ser.

Tenim tendència a pensar que, per exemple, si sempre hem imaginat que el nostre fill seria una persona tranquil·la i amb interès per estudiar i ens trobem que la nostra filla o fill és al contrari, un infant curiós, que tot ho vol saber i que li costa fer activitats que requereixen quietud o llargues estones de concentració, les coses no sortiran bé. Però tot el contrari, hem de procurar trobar quins són els seus punts forts, i enfocar-nos a ensenyar-los les coses que volem de manera que ells les puguin gaudir.

No hem de sentir-nos decebuts per com són sinó potenciar les seves habilitats i punts forts i ensenyar-los i lluitar perquè puguin millorar i potenciar aquells aspectes en els que es troben amb més dificultats.

D’aquesta manera ens centrarem amb les coses positives que tenen i a partir d’aquestes intentarem potenciar les altres, els infants se sentiran reconeguts però també coneixeran la frustració, aprendran a actuar amb esforç i a no rendir-se a la primera i sabran que sempre que s’esforcin per aconseguir nous reptes vosaltres estareu al seu costat i les alegries pels petits objectius aconseguits seran enormes.

Els vostres fills són petites joies, encara que a vegades requereixin de tot el vostre esforç perquè la rutina i les activitats diàries tirin endavant i es vagin superant tots els petits reptes.