És el moment d’anar al llit!

L’hora d’anar a dormir, significa pel nen, trencar amb la última activitat que estigui fent, i anar-se’n cap al llit. És important tenir en compte que forma part de la rutina diària, i com ja us vaig dir, el que ajuda al nen, és avisar-lo amb una mica de temps, és a dir:

– Oriol, d’aquí a 10 minuts et vindré a buscar per anar cap a l’habitació a dormir, d’acord?

Així doncs, no trenquem de manera brusca amb el que està fent.

En segon lloc, és important establir un petit ritual, que també pot durar uns deu minuts, que podem fer des del llit mateix, així permetem que el dia vagi acabant-se a poc a poc i el nen es vagi calmant i tranquil·litzant. Evidentment, hi haurà a qui li costarà més tranquil·litzar-se i a qui menys, també dependrà molt de quina hagi sigut l’última activitat abans d’anar cap al llit. No és el mateix haver estat assegut mirant la televisió, que corrent per casa perseguint a la seva germana. És per això, que vosaltres, coneixent al vostre fill, heu de pensar activitats adaptant-vos a ells, creant una ambient òptim pel descans i així anar a dormir tranquils i evitar-los el neguit ajudant-los a descansar de manera correcta.

Us proposo un exemple:

Arriba l’hora d’anar a dormir. L’Oriol ha acabat tot el que estava fent i se’n va cap al llit. Com cada nit, la seva mare li explica el trosset d’un conte, així doncs, es posa dins del llit a punt per escoltar la història que li explicaran avui. Una vegada ha acabat, es desitgen bona nit i es tanca el llum.

Un altre exemple, pot consistir en parlar de com ha acabat el dia, deixar les coses preparades per demà, com la roba, la motxilla, i també posar-se al llit, desitjar bona nit i apagar el llum.

Els nens que siguin una mica més grans i també utilitzin la lectura abans d’anar a dormir, però ja llegeixin sols, val la pena que sigueu vosaltres els que controleu l’estona que estan llegint abans d’apagar el llum, perquè sinó de vegades es fa molt tard i així també teniu l’oportunitat de desitjar bona nit i apagar el llum.

Ja veieu doncs, que les últimes activitats sempre van destinades a anar disminuint els nivells d’energia i preparar-nos per posar-nos al llit el més tranquils possible. Segurament també hi haurà qui tingui una televisió a l’habitació i els nens mirin un estona algun canal o pel·lícula i després apaguin el llum, doncs el mateix, que la pel·lícula no sigui massa estimulant i controleu vosaltres el moment d’apagar la televisió i el llum.

Que tingueu un bon descans!

 

L’hora de menjar

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, “sisplau” i “gràcies”.

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

La vida diària

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.