Quan el nen s’aixeca i no hi ha manera que s’adormi

I per últim i i per tancar el tema del son, una situació que pot ser bastant comú també en algunes llars. El nen que abans no s’adorm tranquil·lament, s’ha aixecat un munt de vegades. Ja sigui perquè no vol estar sol a l’habitació, perquè vol beure aigua o fer pipí o pensa en alguna cosa que s’havia oblidat, o perquè té fred, o perquè té calor o un etcètera bastant llarg, la qüestió és que no és capaç de tranquil·litzar-se sol estirat al llit. El que haurà d’aprendre el nen, doncs, és a establir l’hora d’anar a dormir com la de calmar-se, desconnectar i deixar les preocupacions per quan torni a començar el dia, l’endemà al matí.

Per evitar o minimitzar això podem seguir uns passos molt senzills:

  1. En el moment de posar-nos al llit, haver anat a fer pipí, per evitar que al cap de pocs minuts s’aixequi per anar al lavabo i també controlar que pugui tenir a mà, tot allò que sabem que acostuma a necessitar. De vegades pot ser una mica d’aigua, o mocadors, l’interruptor de la llum que sàpiga on està, algun peluix que utilitzi per dormir, etc.
  2. Si tot i així el nen s’aixeca, l’acompanyarem una altra vegada al llit, sense fer cas dels seus requeriments, perquè ja sabem que tot allò que pot necessitar ho té a l’abast i li direm, que és el moment de posar-se a dormir, que és moment de tancar els ulls i no pensar en res més, i que, en tot cas,  demà ja pensarem amb les coses que ens pugui estar explicant.
  3. Si es torna a aixecar, sense escoltar-lo, li tornarem a dir, i sense gaires explicacions: “ja saps que és hora d’anar a dormir, ara no és moment de totes aquestes coses, demà ho pensarem”. Quan torni a posar-se al llit, li desitjarem bona nit i tornarem a apagar el llum.
  4. A partir d’aquest moment, si es torna a aixecar, senzillament tornarem a acompanyar-lo al llit, sense dir-li res, un senzill “bona nit!” quan s’estiri al llit i tornem a apagar el llum.

Com sempre, quan comencem a fer coses d’aquest estil, és necessari que esteu ben tranquils, dominant la situació, sense cridar ni enfadar-vos perquè de fet el que esteu fent és donar seguretat a la vostra filla o fill en una activitat de la vida diària que se li resisteix i que potser li costa una mica més d’esforç. Si li demostreu que esteu allà amb ella, però que és el moment de dormir i no activar un cercle de cridar l’atenció continuada, es reconfortarà i poc a poc, quan arribi l’hora de dormir, sabrà perfectament el que esperem d’ella o ell i s’adormirà tranquil·lament.

 

Imatge extreta: http://bibliocolors.blogspot.com.es/

Mals hàbits a l’hora d’anar a dormir

Avui per seguir amb ell tema del son i del dormir, que és una activitat bàsica pel benestar dels infants, m’agradaria destacar un parell de mals hàbits bastant comuns a les llars, sobretot amb els nens que remuguen una mica més en el moment de posar-se al llit o que fins i tot els hi costa el moment d’anar cap a l’habitació i posar-se a dormir.

Hem d’entendre l’hora d’anar a dormir com un hàbit també, un aprenentatge per aconseguir un son sa i reparador, per això és necessari que sigui sempre amb el mateix horari, les hores necessàries i el lloc on dormim sigui el correcte i estigui en correctes condicions, i per tant, la feina dels pares i de les mares, consisteix en ensenyar a desenvolupar de forma correcta aquest hàbit.

Per aconseguir això hem d’evitar 2 situacions:

  • El nen que s’adorm al sofà: De vegades és molt còmode pensar que el nen s’adormi al sofà, i un cop està adormit el portem al llit, però així no està aprenent bé aquest hàbit, no està sent autònom, i a mesura que es vagi fent gran, pot acabar trobant-se amb problemes el dia que vulguem que se’n vagi al seu llit. Si s’adorm al sofà, pot ser perquè ja està molt cansat i és possible que necessiti anar a dormir més d’hora. Si veiem que això passa sovint, ens hem d’avançar als esdeveniments i portar-lo al llit abans que es faci l’hora crítica i es quedi rendit o rendida al sofà. Un altre motiu podria ser evitar quedar-se sol o sola a l’habitació, que tingui por a la foscor o que no sàpiga tranquil·litzar-se estant sol. Si no enfrontem alguna d’aquestes situacions, i no li donem la possibilitat que aprengui a estar segur en aquestes situacions que li agraden menys, i li permetem quedar-se al sofà, no ajudem al creixement del nen, a l’autonomia i finalment a la seva autoestima. Val la pena, doncs, posar fil a l’agulla i tirar endavant enfrontant les situacions que costin una mica més.
  • El nen que dorm al llit dels pares: en aquest cas existeixen moltes modalitats per les quals un nen pot acabar dormint al llit dels pares, pot ser perquè té por i ve amb vosaltres, pot ser que es desperti a mitjanit i vingui o us demani de venir al llit. Sigui quina sigui la situació, si el que volem és que els nens vagin sent cada vegada més autònoms i aprenguin, amb la vostra ajuda i amb la seguretat que els hi donen els seus pares a fer-se grans, i que cada vegada puguin fer més coses sols, aquesta és una situació que no hauríem de permetre.

Aquestes situacions suposen un problema quan es converteixen en rutina, quan el que es converteix en hàbit és precisament adormir-se al sofà o al llit dels pares, però si són moments puntuals o situacions concretes no tenen cap tipus d’importància.

 

És el moment d’anar al llit!

L’hora d’anar a dormir, significa pel nen, trencar amb la última activitat que estigui fent, i anar-se’n cap al llit. És important tenir en compte que forma part de la rutina diària, i com ja us vaig dir, el que ajuda al nen, és avisar-lo amb una mica de temps, és a dir:

– Oriol, d’aquí a 10 minuts et vindré a buscar per anar cap a l’habitació a dormir, d’acord?

Així doncs, no trenquem de manera brusca amb el que està fent.

En segon lloc, és important establir un petit ritual, que també pot durar uns deu minuts, que podem fer des del llit mateix, així permetem que el dia vagi acabant-se a poc a poc i el nen es vagi calmant i tranquil·litzant. Evidentment, hi haurà a qui li costarà més tranquil·litzar-se i a qui menys, també dependrà molt de quina hagi sigut l’última activitat abans d’anar cap al llit. No és el mateix haver estat assegut mirant la televisió, que corrent per casa perseguint a la seva germana. És per això, que vosaltres, coneixent al vostre fill, heu de pensar activitats adaptant-vos a ells, creant una ambient òptim pel descans i així anar a dormir tranquils i evitar-los el neguit ajudant-los a descansar de manera correcta.

Us proposo un exemple:

Arriba l’hora d’anar a dormir. L’Oriol ha acabat tot el que estava fent i se’n va cap al llit. Com cada nit, la seva mare li explica el trosset d’un conte, així doncs, es posa dins del llit a punt per escoltar la història que li explicaran avui. Una vegada ha acabat, es desitgen bona nit i es tanca el llum.

Un altre exemple, pot consistir en parlar de com ha acabat el dia, deixar les coses preparades per demà, com la roba, la motxilla, i també posar-se al llit, desitjar bona nit i apagar el llum.

Els nens que siguin una mica més grans i també utilitzin la lectura abans d’anar a dormir, però ja llegeixin sols, val la pena que sigueu vosaltres els que controleu l’estona que estan llegint abans d’apagar el llum, perquè sinó de vegades es fa molt tard i així també teniu l’oportunitat de desitjar bona nit i apagar el llum.

Ja veieu doncs, que les últimes activitats sempre van destinades a anar disminuint els nivells d’energia i preparar-nos per posar-nos al llit el més tranquils possible. Segurament també hi haurà qui tingui una televisió a l’habitació i els nens mirin un estona algun canal o pel·lícula i després apaguin el llum, doncs el mateix, que la pel·lícula no sigui massa estimulant i controleu vosaltres el moment d’apagar la televisió i el llum.

Que tingueu un bon descans!