El que imaginàvem vs la realitat

M’agradaria encetar un tema una mica diferent als que portem tractats fins al moment. Abans de tenir un fill, o fins i tot m’atreviria a dir, abans de crear una família, és inevitable que imaginem com serà, si serem capaços o no de fer de pares, com seran els nostres fills, o si més no, com ens agradaria fer les coses i què ens agradaria ensenyar-los perquè siguin, es portin, es desenvolupin com a nosaltres ens agradaria.

Tot i això, i com és normal, la realitat acaba sent totalment diferent a allò que imaginàvem. És important tenir una idea del que ens agradaria i dirigir els esforços a aconseguir-ho, però hem de tenir en compte que els nens i les nenes, els vostres fills, tenen una personalitat pròpia, i que el que és més difícil, però el que hauríem d’intentar aconseguir és, ensenyar-los tot allò que creiem important però sempre basant-nos en la seva forma de ser.

Tenim tendència a pensar que, per exemple, si sempre hem imaginat que el nostre fill seria una persona tranquil·la i amb interès per estudiar i ens trobem que la nostra filla o fill és al contrari, un infant curiós, que tot ho vol saber i que li costa fer activitats que requereixen quietud o llargues estones de concentració, les coses no sortiran bé. Però tot el contrari, hem de procurar trobar quins són els seus punts forts, i enfocar-nos a ensenyar-los les coses que volem de manera que ells les puguin gaudir.

No hem de sentir-nos decebuts per com són sinó potenciar les seves habilitats i punts forts i ensenyar-los i lluitar perquè puguin millorar i potenciar aquells aspectes en els que es troben amb més dificultats.

D’aquesta manera ens centrarem amb les coses positives que tenen i a partir d’aquestes intentarem potenciar les altres, els infants se sentiran reconeguts però també coneixeran la frustració, aprendran a actuar amb esforç i a no rendir-se a la primera i sabran que sempre que s’esforcin per aconseguir nous reptes vosaltres estareu al seu costat i les alegries pels petits objectius aconseguits seran enormes.

Els vostres fills són petites joies, encara que a vegades requereixin de tot el vostre esforç perquè la rutina i les activitats diàries tirin endavant i es vagin superant tots els petits reptes.