PARES AUTORITÀRIS

L’obtenim quan tenim:

ALTA EXIGÈNCIA+BAIXA SENSIBILITAT=PARES AUTORITÀRIS

Característiques:

• Els pares són els que posen límits i creen normes estrictes
• Això estableix una jerarquía de patró-subdit
• Atmosfera familiar tensa
• Horaris precisos, control d’entrades i sortides, distribució de tasques indiscutible
• Es prescindeix de la paraula

Com afecta als nens:

• Els nens tenen uns límits molt clars: saben el que s’espera d’ells.
• Els fills tenen poc a veure en la presa de decisions, se’ls desanima i obstaculitza
• Se’ls hi diu: “has de ser una persona de profit”
• Els fills escolten els monòlegs dels progenitors
• Poden rebel·lar-se

1. El vostre fill de 17 anys us demana arribar a casa a les 21.30h, vosaltres li dieu que no, que a les 20.30h ha de ser a casa, que l’hora de sopar és a les 21h i heu d’estar tots junts. Aquí s’acaba el tema.
2. Nen de 7 anys. A l’hora de dinar no vol acabar-se el primer plat. No sabeu el motiu pel qual no se’l vol acabar, però li dieu que fins que no se l’acabi no pot aixecar-se de la taula.

En els dos exemples, si us hi fixeu, es crea una atmosfera tensa, no hi ha cap possibilitat de diàleg ni de paraula i se segueixen les normes estrictes que han posat els pares.

Podriem imaginar que en qualsevol de les dues situacions, una possible resposta per part dels fills podria ser rebel·lar-se (arribar a l’hora que li doni la gana, no menjar-se el dinar i posar-se a plorar, cridar, etc.), s’està obstaculitzant també l’aprenentatge en la presa de decisions.