El petit i jo
 
El Petit i Jo

Traiem conclusions sobre l'autoritat

Us he presentat tres patrons, maneres ben diferents de gestionar l’autoritat dins la família. El que és interessant, doncs, és que tingueu l’autoritat, però que això no impedeixi que les nenes i els nens aprenguin a ser responsables, prendre decisions, equivocar-se o entendre el perquè de les coses.

Tot i això, com ja vaig dir al principi, tampoc es tracta de patrons rígids. Per mi, seria ideal, partir de la base democràtica, sempre la idea de fer partíceps tots els membres de la família, però també saber distingir en quin moment cal ser autoritari o en quin moment podem permetren’s alguna llicència i ser més permissius.

L’autoritat no és quelcom que ja posseïm només pel fet de tenir un fill, és alguna cosa semblant a la confiança, ens l’hem de guanyar. Els nens i les nenes fan cas perquè confien en allò que els seus pares els hi demanen, els hi exigeixen i els hi ensenyen. Una altra cosa important, que m’agradaria destacar, és que els nens de bon principi no fan les coses malament expressament. Necessiten, si alguna cosa no la fan bé, que algú els hi expliqui exactament com han de fer-ho per fer-ho bé.

Per exemple: Una nena de 9 anys ha aconseguit una capsa de retoladors gruixuts que feia un parell de setmanes que us estava demanant. Només arribar a casa, al vespre, vosaltres us poseu a fer el sopar i la nena se’n va tota decidida amb els seus retoladors. Sense que vosaltres ho sapigueu, ella agafa un full de paper, se’n va cap al sofà i es posa a pintar amb tota la seva energia amb els retoladors. Quan us adoneu del que està passant, necessiteu dir-li que deixi de fer el que està fent perquè es tacarà el sofà. Doncs bé, si partim de la base que la nena no se n’ha adonat, li podríem dir:

– Laura, corre! Treu el full de damunt del sofà perquè aquests retoladors són molt gruixuts i l’embrutaràs. Mira! Gira el full!

– Oooh! Mama, traspassa…

– Per pintar posa’t a la taula amb uns papers de diari, sinó haurem de guardar aquests retoladors.

Li donem la possibilitat de que segueixi pintant, però aprèn com fer-ho per no embrutar el sofà.

Si en canvi, interpretem que ho fa expressament, podríem dir-li:
– Laura, ets un desastre! Que no ho veus, que estàs embrutant el sofà?? Em sembla que no ha sigut gaire bona idea comprar-te aquests retoladors. Fes el favor de guardar-ho tot al calaix i ja veurem si un altre dia podràs pintar.

No li donem la possibilitat que entengui el seu error, directament l’etiquetem com a desastre i ho tanquem així.

 


Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i personalitzar i analitzar la seva navegació, així com per oferir publicitat. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Cookies.

Acceptar
Anna Toset Masdeu - Doctoralia.es