Psicologo en Reus

Avui divendres us vull presentar un vídeo molt especial i molt divertit. Farem un parèntesi a les tècniques per posar límits fins al dilluns i espero que avui disfruteu d’aquest vídeo. Primer de tot, és fascinant el tipus d’experiments que es fan per trobar respostes a les preguntes de què pensen els nens i com ho fan, però també és fascinant els resultats que obtenen. La psicòloga que fa aquesta presentació es diu Alison Gopnik, el que realment està explorant són els mecanismes que utilitzen els nadons per prendre decisions i aprendre del món que els rodeja mentre juguen. El primer experiment que ens mostra en aquest vídeo el fa amb nens de 15 a 18 mesos i els resultats ja són espectaculars. El segon experiment que explica, amb imatges…

La tècnica d’avui es diu: «oferir alternatives». Es tracta de proposar diferents possibilitats per acabar un comportament que no és adequat i permet que el nen/a triï l’opció que més el convenci. És important que no tingui un ventall grandiós d’alternatives on escollir, perquè llavors no ajudem al nen o la nena, sinó que l’emboliquem, dubta i al final els resultats no seran els que esperàvem. De fet, el que estem ensenyant aquí és com sempre a fer les coses ben fetes, per tant, no és tan que ens enfadem per una conducta concreta, sinó que el nen aprengui com pot fer allò que està fent, però ben fet. Exemple: Un exemple molt senzill, la Maria, acaba de posar-se al sofà amb els peus a dalt i les sabates incloses….

Avui seguirem amb una tercera tècnica, que és la d’ignorar la conducta. Els nens aprenen a trobar els punts febles de la gent amb qui interaccionen i de vegades, volen cridar la nostra atenció o evitar de fer alguna cosa que no volen fer i que nosaltres els hi hem demanat. Ignorar la conducta, és molt més fàcil de dir que no pas de fer, perquè de vegades costa molt, ja sigui perquè la rebequeria o rabieta l’està fent al supermercat i a nosaltres ens fa certa vergonya que estigui plorant i picant de peus a terra per tots els passadissos, o perquè plora de manera desesperada i ens agradaria agafar-los en braços o ja sigui perquè ens estan explicant alguna cosa que sembla important i no els voleu deixar…

Avui us vull explicar la segona tècnica, que s’anomena: dirigir la conducta. Aquesta vegada el nom s’entèn perfectament i significa això, que haurem d’anar dirigint el que fan dient-los com ho  han de fer. De fet, quan fan una cosa malament, els hi direm perquè això que estan fent no ho han de fer, però no ens podem quedar aquí, els hi hem d’explicar com ho han de fer per fer-ho bé. Jo crec que aquesta és la millor manera d’ensenyar les coses i a poc a poc, els haurem d’anar deixant sols i cada vegada seran més autònoms. Sempre que hi hagi una nova situació, farem el mateix. Us poso un exemple: Hi ha nens, que quan agafen una capsa amb un joc de taula, un puzzle o alguna…

Aquesta setmana la dedicaré a explicar-vos les 5 tècniques que existeixen per posar límits i per tant, evitar la desobediència i ensenyar tot el munt de coses que els nens aprenen. La primera, que és la d’avui té un nom bastant llarg i rebuscat, però en realitat és la més senzilla de totes, s’anomena: reestructurar les expectatives o les situacions. Com que és la més senzilla és la que utilitzarem sobretot amb els més petits de casa, però, una vegada s’aprèn, jo crec que no la deixareu d’utilitzar mai. Bàsicament, es tracta de canviar alguna cosa de l’entorn per aconseguir que el nen faci o no faci allò que volem o que ha d’aprendre. Us posaré dos exemples. Exemple 1: La vostra filla o el vostre fill comença a gatejar…