Psicoleg a Reus

Límits específics

En el procés de desenvolupament del nen, aquest ha de descobrir el món que l’envolta. L’hem d’acompanyar en aquests descobriments, proposant-li alternatives que s’ajustin a les nostres necessitats i a les seves.

El que per nosaltres pot semblar una dolenteria, pot ser simplement un joc per ell. Hem d’explicar-li que hi ha coses que no es poden fer. Ex: La Maria, agafa uns plastidecor nous i es posa a dibuixar coses en el seu llibre preferit. Per ella això és un joc, però se li ha de dir i explicar que això no es pot fer.

Per posar límits:

• Avaluar ràpidament la situació: per exemple, què està passant, si la situació es perillosa o si el nen es pot fer mal. En el cas que hi hagi perill, l’hem d’apartar del lloc on es trobi o agafar-li qualsevol cosa perillosa que tingui a les mans, amb tranquilitat i sense alterar-nos.
• Quan s’intervé, s’ha de saber amb antelació el que es farà: Una vegada hem vist què està passant és molt més fàcil que trobem o pensem un pla d’actuació.
• Mantenir la serenitat.
• Si el nen no respon a les demandes, seguir insistint.
• Tenir paciència.
• Tancar el procés, parlant amb el nen: Al final de tot serà quan es poden treure conclusions de tot el que ha passat i de treure’n un aprenentatge si ho creiem necessari.

Per tant, seguint l’exemple de la Maria, primer avaluarem la situació i veurem que no hi ha cap perill en el que està fent. Decidim que el que volem és que deixi de pintar el conte, per tant, li direm que deixi el plastidecor i que vagi a buscar fulls per poder pintar. Una vegada ho hem decidit, ho direm de forma serena i tranquil·la. Al final, li explicarem que els contes no es poden pintar perquè són per llegir, són per tots i han de durar molt de temps i els hem de cuidar entre tots.