Solucions per l’estrès familiar

file0001343561380 e1393501738313 1

Avui us proposo un vídeo realment interessant.

Un pare de família, ens explica el seu mètode, que fa servir setmanalment a casa amb la seva família, sobretot amb els seus fills i que els hi han reportat un gran nombre de beneficis. Els valors més importants d’aquest mètode són la flexibilitat, la responsabilitat i una retro-alimentació constant entre tots els membres.

A l’inici de tot, ens parla d’un estudi que preguntava als nens i nenes quina seria la cosa que demanarien als seus pares en el cas que poguessin. Els promotors de l’estudi tenien una hipòtesi i creien que els nens demanarien que els seus pares destinessin més temps per passar amb ells, per passar en família. Quina va ser la sorpresa quan aquesta no va ser la resposta.

La resposta real va ser que els nens demanaven que els seus pares estiguessin menys cansats i menys estressats. Així doncs, quina seria la possible solució, com aconseguim reduir l’estrès i apropar la família. Aquesta és la solució que ens proposa Bruce Feiler.

El que imaginàvem vs la realitat

file000778229068 e1373885007602 1

M’agradaria encetar un tema una mica diferent als que portem tractats fins al moment. Abans de tenir un fill, o fins i tot m’atreviria a dir, abans de crear una família, és inevitable que imaginem com serà, si serem capaços o no de fer de pares, com seran els nostres fills, o si més no, com ens agradaria fer les coses i què ens agradaria ensenyar-los perquè siguin, es portin, es desenvolupin com a nosaltres ens agradaria.

Tot i això, i com és normal, la realitat acaba sent totalment diferent a allò que imaginàvem. És important tenir una idea del que ens agradaria i dirigir els esforços a aconseguir-ho, però hem de tenir en compte que els nens i les nenes, els vostres fills, tenen una personalitat pròpia, i que el que és més difícil, però el que hauríem d’intentar aconseguir és, ensenyar-los tot allò que creiem important però sempre basant-nos en la seva forma de ser.

Tenim tendència a pensar que, per exemple, si sempre hem imaginat que el nostre fill seria una persona tranquil·la i amb interès per estudiar i ens trobem que la nostra filla o fill és al contrari, un infant curiós, que tot ho vol saber i que li costa fer activitats que requereixen quietud o llargues estones de concentració, les coses no sortiran bé. Però tot el contrari, hem de procurar trobar quins són els seus punts forts, i enfocar-nos a ensenyar-los les coses que volem de manera que ells les puguin gaudir.

No hem de sentir-nos decebuts per com són sinó potenciar les seves habilitats i punts forts i ensenyar-los i lluitar perquè puguin millorar i potenciar aquells aspectes en els que es troben amb més dificultats.

D’aquesta manera ens centrarem amb les coses positives que tenen i a partir d’aquestes intentarem potenciar les altres, els infants se sentiran reconeguts però també coneixeran la frustració, aprendran a actuar amb esforç i a no rendir-se a la primera i sabran que sempre que s’esforcin per aconseguir nous reptes vosaltres estareu al seu costat i les alegries pels petits objectius aconseguits seran enormes.

Els vostres fills són petites joies, encara que a vegades requereixin de tot el vostre esforç perquè la rutina i les activitats diàries tirin endavant i es vagin superant tots els petits reptes.

La Bona Sort a casa!

DSC2330 copia1 1

El llibre de la Bona Sort ens explica que si volem aconseguir alguna cosa, bons resultats, el que hem de fer és dirigir-nos i buscar-los de manera activa, aconseguint que les circumstàncies ens siguin favorables, canviant tot el que sigui necessari per apropar-nos al nostre objectiu i aconseguir-lo.

Aquesta és l’analogia que vull fer en l’activitat de la que parlem nosaltres, la de fer de mares i pares. Es tracta, com sempre dic, de detectar tot allò que volem que canviï i buscar quina pot ser la millor manera per fer-ho. Des de l’ordre que hi ha a dins de casa, decidint dedicar més temps a ordenar-la i que cadascú tingui unes tasques ben definides que fins al moment no existien i afavorien el desordre, fins a aconseguir més temps per estar en parella o tasques dirigides a millorar l’autonomia dels nens que poc a poc es van fent grans i teniu la sensació que encara depenen massa de vosaltres.

Enfrontar totes aquestes situacions de manera activa, conjuntament amb tots els membres de la família, el que permet és que hi hagi relacions més cohesionades entre tots els membres de casa, que es tingui la sensació que es controlen les situacions, perquè sempre quan hi ha alguna cosa que no funciona s’intenta millorar i finalment, s’aconsegueixen millors resultats. Alhora tenim efectes col·laterals, perquè estem fent de model pels infants i estem transmetent la idea que entre tots s’han de buscar solucions, lluitar per aconseguir el que un vol i que s’ha de fer de forma activa, no assegut al sofà esperant que arribi la sort. Enfrontar els problemes tots junts, o si més no amb l’ajuda de tots també farà que sigui més fàcil lluitar amb el problema, perquè ens sentirem tots més forts, i els nens, se sentiran recolzats i que formen part d’una família on tothom posa el seu granet d’arena necessari per tirar endavant.

La Bona Sort

file000131952284 e1372154073552 1

En Víctor i en David es retroben després de molts i molts anys i recorden la seva infantesa, i es posen al dia també de com ha sigut la seva vida. A un d’ells, la vida li va canviar gràcies a un cop de sort que, després va anar seguit de molta mala sort. L’altre en canvi, guiat per un conte que li explicava el seu avi, va aconseguir canviar el rumb de la seva vida creant Bona Sort. Però què és la Bona Sort? Com es crea?

La Bona Sort és un llibre que va arribar a les meves mans durant la carrera, quan ens el van fer llegir per una assignatura. És un llibre senzill de llegir i d’entendre, però que realment dóna les claus o les idees per tirar endavant la nostra vida, visualitzant que anirem aconseguint tot allò que ens proposem, no perquè algun dia arribi així perquè sí, sinó perquè haurem sigut capaços de crear el treball i les circumstàncies necessàries per aconseguir allò que ens hem proposat o que volem amb molta força. És una història que ens pot servir als adults per recordar-nos quin és un dels camins que podem escollir per enfrontar-nos a la vida però, alhora, també és un conte que podem explicar als menuts, perquè explica i comparteix tot una varietat de valors que els poden ajudar davant la vida i en el seu aprenentatge. Així doncs, aquesta setmana us parlo del llibre de «La Bona Sort» d’Àlex Rovira i Fernando Trías de Bes i el comparteixo amb vosaltres.

labonasort

 

Jocs per jugar en família: Dixit

jocdixit 1

El joc que us proposo avui és un joc de taula una mica diferent dels que estem acostumats. Es tracta del Dixit, un joc en el que s’ha de fer servir la imaginació i que quants més siguem jugant millor ens ho passarem. Tots els jugadors tenen 6 cartes a les mans, les cartes són molt especials, amb uns dibuixos molt bonics i plens de detalls que ens poden transmetre moltes sensacions. Cada vegada li toca a un jugador diferent, s’anomena narrador i ha d’escollir una de les seves cartes i posar-li un títol, una petita definició per la seva carta. Els altres jugadors escolliran de la seva mà una carta que pugui definir-se també amb la idea del narrador. Un cop tothom ha escollit la seva carta, es barregen, boca avall, i es posen d’una en una damunt del tauler. Un cop es veuen les cartes, tothom ha d’escollir en vot secret la carta que creu que ha posat el narrador. La idea del joc consisteix en què la definició no sigui suficientment evident perquè tots els jugador l’encertin, perquè llavors no avances ni una casella, però tampoc tan difícil perquè ningú ho endevini, perquè llavors tampoc avances cap casella. Si algun jugador té la sort que la seva carta despista i el voten, avançarà més caselles que la resta de jugadors.

Aquí podeu veure un petit exemple de les cartes que us trobareu al joc, veieu que tenen moltíssim detalls i que transmeten moltes coses, us les heu de mirar atentament i deixar volar la imaginació…quin títol o definició els hi posaríeu? Serà massa evident? Fixeu-vos que si una de les definicions fos…»cap al cel» hi hauria 2 possibles cartes que ho podrien ser, oi? O fins i tot potser 3…Quina deu ser la meva carta?

cartesdixit 1

Imatges extretes:

Cartes: http://www.bit-tech.net/gaming/retro/2012/01/13/dixit-review/1

Foto portada: http://saveandexit.com/the-board-game-dixit/

Els avis també segueixen normes

0008588059S 1920x1280 e1370940737234 1

Tal com us vaig dir, encetem el tema dels avis, perquè penso que els avis tenen també un paper molt important i l’hem de tenir en compte. De vegades els avis els tenim a prop i ens ajuden quan ho necessitem, de vegades estan lluny i no els veiem gaire sovint, sinó que els veiem a les vacances, o potser els veiem els caps de setmana quan s’ajunta tota la família per fer dinars conjunts o per anar a passejar una estona.

Així doncs, m’agradaria centrar-me en el tòpic que diu, i que també es diu en el vídeo que us vaig enllaçar la setmana passada, que els avis estan per malcriar i els pares per educar…

Crec que hi ha, evidentment molts matisos, i que tenen a veure amb les diferències a les que feia referència al principi. És evident que la tasca dels pares és molt més clara que la dels avis, i també és veritat que en aquest sentit són els pares els encarregats de marcar quines són les coses que els nens han d’aprendre, quines les normes i els valors que formen part de la seva educació, però, els avis, si són els encarregats de part del creixement del nen, han de col·laborar amb els pares i anar a una.

Imaginem que la Raquel no hi ha manera que mengi sola. S’asseu a la taula, agafa la forquilla i comença a moure el menjar amunt i avall del plat, però menja molt a poc a poc, perquè passa més estona amb el menjar al plat que no posant-ne a la boca. Això s’ha convertit en un petit problema, perquè al final, perquè mengi i arribi a temps a l’escola, sou vosaltres, pare i mare qui li acabeu donant el menjar a la boca. La Raquel aconsegueix el que vol, que estigueu per ella. Vosaltres heu decidit que voleu que les hores de menjar canviïn i que la Raquel sigui capaç de menjar sola. Heu pensat quin serà el vostre pla d’actuació, consisteix en deixar de tractar-la com una nena més petita del que és i no insistir en que mengi, quan s’acabi l’hora de menjar li retireu el plat, perquè sigui conscient del temps que té i així, a poc a poc, s’adoni que la única manera de menjar és fent-ho ella sola.

Doncs bé, què passaria si els àpats els fes a casa els avis? O més encara, si feu els àpats tots junts, avis, vosaltres i la Raquel? Si esteu tots junts, i heu pres aquesta decisió, serà una cosa que us costarà, perquè els primers dies patireu per si no menja prou, doncs no ajudarà gens si l’avi o l’àvia, agafa la forquilla i comença donar-li el menjar com ella vol, perquè la vostra solució deixarà de funcionar, la Raquel no millorarà la seva autonomia i sabrà que davant dels avis, la vostra autoritat queda reduïda.

Si els àpats els fan amb els avis i vosaltres no hi sou, l’únic que heu d’aconseguir és que els vostres fills entenguin que amb vosaltres hi ha unes normes diferents que les que hi ha a casa els avis, per tant, en el cas del nostre exemple, la Raquel ha de menjar sola quan estigui amb vosaltres. La majoria de les vegades això no comporta cap problema, perquè els nens aprenen a comportar-se adaptant-se a les normes del lloc on són sense dificultat. Així doncs, els avis estan per mimar els seus néts i netes, però només quan no interfereix en el procés d’aprenentatge dels menuts i quan no interfereix en la vostra autoritat.

Tecnologia, informació i nens

file0001945232700 e1370595095306 1

Un article molt interessant ens explica el que està passant avui en dia amb els nens i les noves tecnologies. Segurament molts heu pensat i heu sentit que els nens i les nenes d’avui en dia tenen l’habilitat de fer servir i entendre els aparells tecnològics molt més ràpid i amb molta més naturalitat que nosaltres, adults, que ens hem d’adaptar a poc a poc i hem d’aprendre dedicant-hi temps, el funcionament.

Doncs bé, s’ha estudiat com utilitzen i manegen els nens els «smartphones» i s’han adonat que si bé tenen la capacitat d’utilitzar-los fàcilment, el que no saben, i que ens ha de fer pensar i que crec que és important, és utilitzar la informació que hi troben. De fet, es veu que realment tenen dificultats en entendre, relacionar i finalment utilitzar la informació. Això ens presenta un repte, perquè si cada vegada més els nens i les nenes utilitzen aquestes eines per accedir a la informació, hem de ser conscients de quines són les seves dificultats i guiar-los i ensenyar-los com utilitzar-ho. Així doncs, hem de trobar la millor manera per aprofitar totes les oportunitats i avantatges de la tecnologia i fer un bon ensenyament de com utilitzar les eines, però alhora, no hem de deixar de banda tot l’ensenyament que té a veure amb l’ensenyament crític, tenint en compte que avui en dia es pot accedir a un volum enorme d’informació, però que si no l’entenem i no som capaços de processar-la i integrar-la serveix de ben poc.

Podeu llegir aquí l’article complet

Així, com sempre, per mi el més important és poder adquirir valors, motivar als nens perquè vulguin aprendre les coses, un esperit crític i que es preguntin moltes coses, la sort que tenim, és que avui en dia, podem ensenyar-los com accedir a aquesta informació de manera quasi immediata…

Els avis

file501271622832 e1370337276566 1

Ahir veient el telenotícies de TV3 vaig descobrir que aquest divendres es va celebrar el dia dels avis i que en una llar d’infants els hi van fer un petit homenatge, convidant-los a passar la tarda amb els seus néts a la llar, després ho van acabar amb una petita festa. Doncs és cert que els avis ens ajuden moltíssim avui en dia amb els més petits. Pel que sabem ells ho fan encantats, ho viuen realment com un regal, i per nosaltres és realment molt positiu, perquè hi confiem i sabem que els nostres fills estan a les millors mans.

Aquesta és la notícia, que podreu veure si cliqueu a la imatge, i arrel d’això, encetarem aquests propers dies el tema dels avis, les famílies i l’educació al Petit i Jo. És cert que hi ha el tòpic que diu que els avis estan per malcriar i que de l’educació se n’encarreguen els pares, però em ve molt de gust parlar-vos d’aquest tema i veure de quina manera ens podem ajudar tots depenent de les activitats que els avis han de fer amb els nens. Així doncs, que gaudiu de l’entrevista i seguirem parlant del tema en properes entrades.

avis

 

 

Jocs per jugar en família: Monopoly

file0001764062159 1

Un dels jocs de taula que es poden gaudir plenament en família i amb amics és el Monopoly. El tauler es compon de caselles que corresponen a carrers d’una ciutat, els que el tingueu en català, són carrers de Barcelona. Hi ha diferents grups de carrers que són del mateix color. Quan un jugador aconsegueix tenir tots els carrers del mateix color, pot decidir construir-hi cases i fins i tot posar-hi hotels, perquè d’aquesta manera quan un jugador caigui en aquesta casella, els beneficis que s’emportarà seran majors.

És un joc en el que es posa en pràctica la negociació amb els altres jugadors, el valor que té cada element del joc i la importància d’aconseguir una estratègia que et permeti aconseguir més ingressos que pèrdues per no quedar arruïnat. El guanyador, doncs, serà el que aconsegueixi arruïnar a tots els altres jugadors.

Hi haurà un jugador que tindrà el rol de la «banca» i serà el jugador que s’encarregarà dels diners que no estan en moviment. Pagarà el sou als jugadors quan passen per la casella de sortida, donarà canvi als jugadors que ho necessitin de bitllets grans a bitllets més petits, cobrarà algunes multes, etc…és un rol que acostuma a ser molt desitjat pels nens i les nenes.

Tot i que l’estalvi no és un dels valors principals d’aquest joc, més aviat el contrari, un dels objectius podria ser fer el màxim d’ingressos possibles, si que és molt necessari en aquest joc que els diners que ens gastem, les inversions, es facin amb un sentit, una estratègia, una idea, i això és el que aniran aprenent els vostres fills, sobretot si es fixen en els vostres moviments i en les vostres estratègies.

El joc et permet ser arriscat en diferents moments i veure que és el que succeeix quan ho ets. Guanyar el joc és un equilibri de sort però també de la capacitat de gestionar els recursos que has anat aconseguint a cada torn.