Solucions per l’estrès familiar

Avui us proposo un vídeo realment interessant.

Un pare de família, ens explica el seu mètode, que fa servir setmanalment a casa amb la seva família, sobretot amb els seus fills i que els hi han reportat un gran nombre de beneficis. Els valors més importants d’aquest mètode són la flexibilitat, la responsabilitat i una retro-alimentació constant entre tots els membres.

A l’inici de tot, ens parla d’un estudi que preguntava als nens i nenes quina seria la cosa que demanarien als seus pares en el cas que poguessin. Els promotors de l’estudi tenien una hipòtesi i creien que els nens demanarien que els seus pares destinessin més temps per passar amb ells, per passar en família. Quina va ser la sorpresa quan aquesta no va ser la resposta.

La resposta real va ser que els nens demanaven que els seus pares estiguessin menys cansats i menys estressats. Així doncs, quina seria la possible solució, com aconseguim reduir l’estrès i apropar la família. Aquesta és la solució que ens proposa Bruce Feiler.

Bruce Feiler

Som bons distingint emocions?

Després d’haver fet tot un recorregut per temes centrats majoritàriament en aconseguir tenir autoritat i saber transmetre als nens i les nenes certs valors i també la importància de fer allò que toca en tot moment i saber com ho podem fer, quines eines tenim com a pares per poder transmetre-ho i fer-ho complir,no ens hem d’oblidar que hi ha tot un conjunt igualment important de coses que influeixen als més petits de casa, perquè n’estan aprenent i que són les emocions i els sentiments. Tan pel que fa al fet de sentir-nos estimats i protegits per la família, però també, i molt important, pel que fa a saber reconèixer en un mateix aquestes emocions i per tant, aprendre perquè actuem i actuen els nens d’una manera concreta.

Quan parlem d’emocions en general, i des de la psicologia, acostumem a diferenciar un grup d’emocions que anomenem bàsiques i que a més a més són universals, això vol dir que a tot arreu, a tots els racons del món s’expressen amb els mateixos gestos de la cara, aquestes són:

  • Alegria
  • Tristesa
  • Sorpresa
  • Ira
  • Por
  • Fàstic

Per veure si som bons o no en el reconeixement de les emocions només veient la cara d’una persona us proposo un joc. Si entreu en aquesta pàgina web, trobareu que hi ha una pantalla amb deu números. Cada número correspon a una cara diferent. La idea és que si polseu cada número i us espereu, veureu que durant unes mil·lèsimes de segon la cara canvia, i llavors és quan heu d’endevinar a quina emoció correspon la cara. Una vegada ho hagueu fet, sabreu quina ha sigut la vostra taxa d’encerts.

També teniu la possibilitat de veure durant més temps els gests de la cara, de manera, que tindreu molt més temps per pensar de quina emoció es tracta, perquè ja veureu que n’hi ha algunes que possiblement tindreu dubtes. Per aconseguir veure la cara durant un temps heu de polsar en el teclat qualsevol nombre i llavors, la cara que heu d’endevinar es quedarà quieta a la pantalla de l’ordinador. Estic quasi segura, que llavors si que no tindreu cap dubte de l’emoció que ens volen transmetre.

Podeu jugar, o fer l’experiment si us ve de gust amb el vostre fill/a.

Arrencada!

Després d’aquesta parada tan llarga ens tornem a posar en marxa. Us he de donar les gràcies a tots els que vau participar en el petit concurs per escollir el nom de la nostra mascota i espero, poc a poc, anar proposant més concursos i que pugueu seguir participant.

Ja se que les notícies són poc alentadores, sobretot pel que fa a l’educació dels nostres infants, però per això no hem de perdre les ganes de seguir lluitant pel seu futur i per la seva educació. Arrel de tot això, i després de donar-li moltes voltes, m’agradaria d’alguna manera centrar aquest nou curs i les properes entrades al blog per parlar dels valors que aprenem, que ensenyem als petits i en els que estem immersos en aquesta societat i arrel d’això, també a través d’aquests valors l’aprenentatge i l’ensenyament de les emocions.

Les emocions semblen invisibles, però no ho són. Marquen el nostre dia a dia, el que fem, com ho fem i com ens expressem. Les emocions ens acompanyen sempre, de ben petits aprenem a conèixer-les i de grans les anem experimentant de moltes maneres diferents. És important, doncs, ensenyar als petits de la casa que aquestes coses que senten tenen nom, i per tant, unes característiques concretes, que hem de saber conviure amb elles, tant quan ens agraden com quan no ens agraden tant i créixer, sentint-nos segur i capaços de nosaltres mateixos.