L’art d’amargar-se la vida

file000182160770 e1358204171753 1

No us espanteu amb el títol d’aquesta entrada, «L’art d’amargar-se la vida» és el títol d’un llibre, que en clau d’humor, intenta explicar diferents maneres que tenim els humans de complicar-nos la vida. És un llibre bastant curt, molt humorístic i divertit, que, amb tots els exemples és impossible que en algun dels casos no ens sentim identificats.

El seu autor, Paul Watzlawick, és autor de la Teoria de la comunicació humana, entre molts altres treballs. Forma part de la teràpia familiar i teràpia sistèmica. La seva teoria de la comunicació humana es basa en 5 idees claus i molt interessants, també pel tema que ens ocupa, que és l’educació dels més menuts:

És impossible no comunicar-se: Tot el que fem, les nostres conductes, són comunicació. Tots els actes tenen el seu significat, per tant, sempre ens comuniquem. Pensem doncs, que als nens els hi estem donant informació constant.

Hi ha diferents nivells de comunicació: La comunicació va més enllà del significat de les paraules, com es diuen les coses i com les entèn l’altra persona tenen la mateixa importància perquè el missatge tingui el significat sencer.

Comunicació digital i analògica: Comunicació verbal (digital), comunicació no-verbal (analògica).

Comunicació simètrica o complementària: Depèn del tipus de relació que tenen els que es comuniquen, ho fan d’una manera o una altra. Per exemple, en el cas de professor-alumne o de pares-fills, estem parlant de comunicació complementària, en canvi, si és una relació d’igual a igual, és una comunicació simètrica.

La naturalesa de la relació entre els que es comuniquen, depèn de com aquests, interpretin la comunicació, cada part interpreta una cosa diferent.

Us poso un exemple que es troba dins del llibre, molt gràfic:

elartedeamargarselavida 1

Un home està a casa seva a punt de penjar un quadre. Té el clau, però s’adona que li falta el martell. Pensa en demanar-lo al seu veí.

Pensa:

– Baixo ara al 4t i li demano, a veure si me’l deixa. Ahir a la tarda, quan ens vam trobar a l’ascensor em va saludar una mica distret, potser tenia pressa o potser li passa alguna cosa, potser està enfadat amb mi. Però perquè pot estar enfadat? Jo no li he fet res. Si em vinguessin a demanar una eina jo els hi deixaria ràpidament, perquè no ho ha de fer ell? Pot negar-se a un favor tan senzill? Es pensa que per tenir un martell jo depenc d’ell.

Després de pensar tot això, baixa cap al 4t pis i truca a la porta del veí del martell. Quan el veí li obra la porta, abans que li pugui dir «bon dia», el nostre protagonista li diu:

– Quedi’s amb el martell, se’l pot menjar amb patates!!

Aquest exemple ens ensenya que de vegades provoquem les coses amb el pensament. Pensant que el veí té algun problema amb nosaltres, acabem creant el problema.

Beneficis dels límits

file000764288906 e1358159969934 1

Fins ara, hem parlat dels límits, però dins del dia a dia i dins de les activitats que es fan en família i que fa la pròpia família. Una vegada ho tenim tot organitzat a través d’una rutina adaptada a la nostra vida, on tenim clars quins són els valors importants i que volem transmetre ens podem preguntar com ho hem de fer quan els nens no ens fan cas. Quan no es porten bé o posen a prova la nostra autoritat. Ser capaços de dir no, de marcar límits. Però abans de tot això, m’agradaria destacar quins són els beneficis que sobtenen de posar límits.

Els beneficis els obtenen tan els adults, és a dir, vosaltres, com els vostres fills. Comporten, doncs, beneficis importants a les dues parts. Per un costat els beneficis que obtenen els nens, que estan aprenent moltes coses i que és important que aprenguin a fer-les bé, conjuntament amb nosaltres i a través de tots aquests valors que dèiem:

 

NENS

  • Seguretat emocional: Bàsica i molt important per atrevir-se a explorar el món i voler fer coses noves i diferents.
  • Gestió de la frustració: Avui en dia, hi ha molts nens que no aprenen a gestionar la seva frustració, de fet, de vegades, com que no volem que ho passin malament o que s’enfadin, inclús els adults intentem que els nens obtinguin sempre allò que volen. Si no es frustren amb petites coses, si no diem que no poden fer certes coses, d’adults ho tindran molt més difícil per enfrontar-se a les dificultats. Per exemple, a l’hora d’aconseguir una feina, treballant o relacionant-se amb els seus companys.
  • Previsibilitat de conducta: Com ja hem vist, si els nens preveuen què s’espera d’ells se senten més segurs.
  • Preparació per la vida adulta

 

I en segon lloc, us beneficia a vosaltres:

 

PARES

  • Confiança: Us sentiu confiats, perquè sabeu quines són les coses que els hi voleu transmetre als nens i les nenes, quines són les normes, els valors, els aprenentatges, i sabeu com fer-ho. Per tant, aquesta confiança us donarà la seguretat d’actuar davant de qualsevol problema.
  • Gestió de la frustració: Vosaltres també apreneu a gestionar la frustració, perquè la reacció dels nens quan de vegades els limitem a fer coses, també provoca frustració.
  • Economització del temps: Com que els nens ja saben el que han de fer, coneixen quins són els seus deures dins la rutina de casa, vosaltres teniu temps per poder fer les coses. A més a més, habitualment, només serà necessari repetir les coses un parell de vegades perquè nens i nenes les facin, per tant, temps que ens estalviarem.
  • Capacitat de control: Tot això us dóna aquest control, teniu l’autoritat i l’utilitzeu.

M. Àngels Ollé

M Angels Olle de 75 anos es pe 54358670633 54028874188 960 639 1

El món està ple de casualitats. Justament aquest divendres us vaig parlar de la «Família Massatard» un conte de la M. Àngels Ollé. Doncs aquest dilluns, sortia un article a La Vanguardia dedicat a ella, així que voldria compartir amb vosaltres aquest article. M. Àngels Ollé, és coneguda dins del món de l’educació, entre d’altres coses, per les seves col·leccions de contes. Resulta, que quan ella va començar a donar classe, existia molt poc material educatiu en català, i així va ser com en va començar a escriure. Els contes serveixen per aprendre a llegir (col·lecció a poc a poc) i d’altres, destinats també al públic infantil i juvenil estan escrits amb un llenguatge senzill i proper.

Una de les col·leccions conegudes és «A poc a poc», cada conte treballa uns sons, per tant, unes lletres determinades. Ajuda en l’aprenentatge de la lectura.

Scan0006Scan0002 1Scan0003

Una altra col·lecció es diu «Cullera de sopa», aquests contes són molt senzills i molt visuals i ensenyen diferents conceptes: mesures, formes, orientació temporal i espacial i també conceptes de quantitat. La ullera de llarga vista, per exemple, parla dels conceptes lluny i a prop, d’una manera divertida i molt entenedora. El conte de la Família Massatard també forma part d’aquesta col·lecció.

Scan0005Scan0004 1

Aquí doncs us deixo l’enllaç a l’article:

Article de La Vanguardia: M. Àngels Ollé

Us deixo també l’enllaç a l’entrada del blog on vaig escriure el conte de la Família Massatard.

La Família Massatard

Les rutines: traiem conclusions

concept  162  1

Hem d’establir, com hem vist, ordre al dia a dia de manera que el nen sàpiga en tot moment què és el que s’està fent i què és el que es farà. També ens permetrà organitzar els tempos del nen i els nostres propis. D’aquesta manera, podem “anar més relaxats” quan sabem que per exemple, al final del dia podrem disposar de dues hores lliures per estar en parella, mentre el nostre fill dorm. La rutina conforma el nostre esquema d’activitats diàries i, si està ben organitzat, podrem decidir què fer i com fer-ho al llarg del dia. Els beneficis pel nen són indiscutibles, ja que establint una estructura, serà més fàcil per ell saber què esperem de les seves conductes, facilitar-li les coses i evitar confrontacions. Si no, se sentirà insegur i serà molt difícil que es relaxi.

Activitats bàsiques: menjar i dormir, que mantenen els seus ritmes biològics.

Per últim, m’agradaria incidir en la idea que fer de pare és molt creatiu i que qualsevol solució que se us acudeixi pels vostres problemes l’heu de provar. Per exemple, si la vostra filla o el vostre fill tenen dificultats en integrar el significat de les hores, del pas del temps o que s’encanta menjant o fent qualsevol altra activitat, podeu construir o confeccionar un rellotge que us ajudi en la tasca. Si feu participar als nens en aquestes activitats, ho aprenen de forma més senzilla i també s’eviten confrontacions.

Ex: La Raquel, als matins, quan es desperta, li costa molt activar-se i l’activitat de vestir-se la fa molt lentament. Fins ara, heu fet com heu pogut i bàsicament, l’heu anat vestint vosaltres, però tot i així, ella segueix anant molt a poc a poc i us adoneu que si seguiu així no l’esteu ajudant en la seva autonomia. Teniu un conjunt de solucions que podeu posar en marxa conjuntament:

1. Despertar-la 10 minuts més aviat, així li doneu una mica més de temps.

2. Amb el despertador que té a l’habitació, li marqueu el temps que disposa i quan s’acabi sonarà el despertador. L’objectiu és aconseguir que cada dia, quan soni el despertador estigui més vestida que el dia anterior.

3. Quan porti un parell de setmanes seguides vestint-se amb el temps que té, passareu al següent objectiu, que serà el d’aconseguir vestir-se amb el mateix temps, però sense que l’avisi el despertador.

D’aquesta manera, la Raquel al final, ha aconseguit vestir-se tota sola, amb la vostra ajuda centrada en que aprengui a ser conscient del pas del temps i per tant, us heu evitat crits i presses durant el matí. Per altra banda, és evident, que fer així les coses demana molta més paciència i espai pels nens, perquè s’equivoquin i fabriquin les seves pròpies estratègies davant dels problemes diaris.

Les rutines com a eina

file00069814376 e1357588334530 1

Una vegada tenim la rutina integrada i tenim els dies ordenats, hem d’utilitzar aquestes rutines com a una eina d’autoritat. Si l’utilitzem en favor nostre, evitarem confrontacions amb els nens, perquè ells aniran sabent el que toca fer i el que han de fer i alhora, els ajudarem, perquè se sentiran millor i més segurs sabent el que toca fer i el que s’espera d’ells.

Així doncs, tenim petits trucs perquè el canvi d’activitats, el pas d’una activitat que li agrada a una que no li agrada tant no sigui tan brusc i no provoqui tensions.

Trucs:

Parlar amb to de veu alegre i intens, evitant anticipar allò que pensem que pot passar, sobretot quan sabem que l’activitat que li estem demanant al nen o a la nena no li agrada, i anem amb la idea que no ho voldrà fer, que s’hi posarà en contra, que s’enfadarà o que es posarà a plorar. Si anem amb aquesta idea, se’ns nota en l’estat d’ànim i en el to de veu i podem provocar que acabi passant allò que pensem.

exemple: si anem amb la idea que quan li diguem que s’ha d’anar a dutxar es posarà a plorar, no li hem de dir: – Albert, ja se que no t’agrada, però ara, sense plorar, recull les joguines i prepara’t per anar a la dutxa.

Si fem això, li estem donant arguments al nen perquè faci tot allò que no volem. O sigui, que sense fer cas de les nostres sensacions o idees prèvies, li direm les coses sense pressuposar res, de vegades els nens i les nenes ens donen grates sorpreses! Direm: – Albert, vinga, cap a la dutxa! Quan acabis de recollir, vine cap al lavabo que jo t’espero allí.

Avisar amb un cert temps d’antelació, de manera, que evitem que el nen discuteixi amb nosaltres, es va fent a la idea. D’aquesta manera, el pas d’una activitat a una altra no és tan brusc.

ex: Anem a l’habitació on està jugant i li diem: -Albert, d’aquí deu minuts hauràs de recollir i anar cap a la dutxa. Després d’això marxem sense donar opció a cap rèplica. Al cap de deu minuts tornarem i direm: -Albert, ja és l’hora de recollir, quan estigui tot recollit, ja pots anar cap a la dutxa. I tornem a marxar de l’habitació.

No negociar amb el nen.

ex: jugaràs quan acabis de fer els deures, no, si fas els deures podràs jugar.

Així doncs, a poc a poc, es va construint el dia a dia, on els nens també participen i expressen la seva personalitat i tot aquest ordre és el que permet desenvolupar-se de manera natural, tranquil·la i segura.

 

 

Les rutines

file0002118597334 e1357588521358 1

Fins ara us he parlat de l’autoritat i també de les normes. Com ja us vaig dir, l’autoritat és quelcom que ens hem de guanyar dia a dia. Les normes ens ajuden a mantenir aquesta autoritat a través de punts claus que es van repetint i que seran sempre iguals, la base dels valors i de les coses que voleu ensenyar als vostres fills. Però a més a més, a part de les normes, necessitem crear una rutina que englobi les necessitats dels nens, que seran molt diferents quan aquests són bebès a quan es van fent grans, les vostres necessitats individuals, les necessitats de la parella i finalment, les de tot el conjunt de la família. Vist així, sembla una cosa extremadament complicada, però totes les famílies creen les seves pròpies rutines. Ara bé, què passa quan aquesta rutina no acaba d’encaixar i teniu la sospita que potser s’hauria de canviar per obtenir-ne un millor benefici. Doncs bé, us explico com confeccionar una rutina sense deixar-nos cap punt important:

 

  • Prioritzar: Sempre començarem per prioritzar les necessitats bàsiques dels infants. Sobretot ens centrarem en les hores de menjar i les hores de dormir, que intentarem que es modifiquin el menys possible. Quan són petits, sobretot, és fàcil de veure com afecta la gana i la son en l’estat d’ànim dels nens. Quan es van fent grans, això no es detecta amb la mateixa facilitat, però, segueix sent bàsic que dormin les hores necessàries i, igual que intentem que facin una dieta equilibrada, s’ha d’intentar que mengin més o menys sempre a les mateixes hores.
  • Ha de tenir cabuda la diversió: s’ha de buscar temps també perquè puguin gaudir i puguin expressar-se a través del joc, perquè aprenen també moltes coses jugant.
  • Hi ha d’haver temps per tots: els nens necessiten ajuda per fer moltes coses, però també hi ha coses que les han de fer sols, de manera que així ens queda una mica de temps a nosaltres per organitzar-nos i fer altres feines que hem de fer. El temps de la parella és igual d’important que el temps dels fills, així doncs, si aconseguim un bon horari de son, segurament, també hi haurà un temps que serà per la parella.
  • Ha de ser flexible: necessitem ser flexibles perquè és evident que els dies no són calcats els uns als altres i les necessitats són diferents. Un exemple, pot ser els caps de setmana o dies que portem els nens a jugar a casa d’algun amic. Tots aquests canvis han de poder-se incluir dins de la rutina de forma natural.
  • S’ha de recolzar verbalment: És important no canviar d’activitats de sobte, si preparem als nens avisant del canvi d’activitat amb una mica de temps, ells se’n fan a la idea i canvien d’activitat de forma senzilla.

 

 

La família Massatard

file0001890245406 e1357588426249 1

Avui, per rebre el cap de setmana,  m’agradaria explicar-vos un conte. Un conte que es diu «La Família Massatard», que és de la MªÀngels Ollé. Aquest conte està escrit perquè els nens aprenguin i es familiaritzin amb els conceptes aviat, tard, mai i sempre, però, als adults també ens ensenya alguns conceptes molt importants. Us l’explicaré a la meva manera, com el recordo, no com està escrit, així que segur que l’he canviat de dalt a baix, però l’essència és la mateixa. El conte diu així:

A la família Massatard li agrada fer moltes coses. Són una gent ben animada i ben optimista i es diverteixen fent tot tipus d’activitats. Els hi agrada anar al teatre o al cine, els hi agrada anar d’excursió i viatjar amb tren, descobrint llocs nous i també els hi agrada molt fer coses amb els seus amics. Però la família Massatard, cada vegada que volen anar a algun lloc on els esperen els seus amics, o han d’agafar el tren o volen entrar al cinema, arriben tard. Sempre arriben tard. Els amics ja estan molt farts d’esperar-los a tot arreu, disculpant-los. Sempre veuen les pel·lícules començades i al teatre, la gent els mira malament, perquè arriben quan ja ha començat el primer acte i han d’aixecar-se perquè puguin arribar a la seva cadira. Han perdut el tren moltes vegades i sempre van corrent a tot arreu.

Farts de trobar-se en aquesta situació, un dia es reuneixen tots plegats, pares i fills,  i pensen per trobar una solució. Volen aconseguir arribar puntuals, volen anar als llocs sense córrer i volen veure les pel·lícules des del començament. Han trobat una solució i es posen a treballar amb totes les seves ganes. Primer, fan targetes noves, ben boniques on hi posa: «Família Benaviat» amb l’adreça de casa i els noms de tots els membres de la família. Aquestes targetes les envien a tots els seu amics. I a la porta de casa, canvien la placa vella, per una de nova, que també hi diu: «Família Benaviat». A partir d’aquell dia, mai més han corregut per agafar el tren, els seus amics no els han esperat més, de fet, inclús a vegades, la família Benaviat és la primera d’arribar a les cites i no han tornat a veure mai més una pel·lícula començada.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos!

Tot i que és molt exagerat, ens afecten molt més del que ens imaginem les etiquetes o els noms que ens posen. És evident, que perquè el cognom d’una família sigui «Massatard» no arribaran tard o al revés, però si que és cert, que si als nens, des de petits, els anem dient que són un desastre, que són dolents o que no fan res bé, doncs al final, s’ho acabaran creient i actuaran segons els que s’espera d’ells. Per tant, els nens no són un desastre, fan algunes coses malament; no són dolents, sinó que no es porten bé, etc…

Aquestes etiquetes ens acompanyaran durant tota la vida, en el món de nens, en el d’adolescents i en el d’adults, així que quan ens adonem que n’estem posant una, podem decidir si volem evitar-ho igual que quan ens adonem que, tot i sent adults, estem actuant segons una etiqueta que ens van posar de petits, ens en puguem alliberar.

 

Bon cap de setmana!!

Les normes: traiem conclusions

file0001775665811 1

Com a conclusions us volia parlar d’alguns conceptes molt concrets. Vivim en una societat plena de normes, per tant, és important familiaritzar-nos amb elles el més aviat possible, de manera, que poc a poc, les anem entenent i els nens aprenen a tolerar la frustració. Els nens n’aprenen de moltes maneres de conviure amb les normes, i una d’elles ha de ser també a casa. Quan juguen amb els seus amics, quan fan cas de les normes de l’escola i de la classe  i a casa, on s’ha de compartir l’espai amb tots els membres de la família.

No s’ha de tenir una gran quantitat de normes, sinó normes bàsiques i clares i que vagin en consonància amb els valors de la família, d’aquesta manera tot és més senzill i fàcil de fer dur a terme. És per aquesta raó que no existeixen normes millors ni pitjors, sinó normes que van en consonància amb cada família i que són útils en cada una d’elles.

En quant als pares, un dels reptes que teniu davant del tema de les normes, és el de distingir quan s’ha de ser rígids amb les normes que existeixen a casa i quan, a poc a poc, perquè les necessitats de la família van canviant, les normes també ho fan. De vegades amb l’ajuda de tothom, opinant i modificant la norma al gust de tots i de vegades, imposant aquelles normes que creieu que són necessàries.

Exemple: Heu detectat, que últimament, l’Elena, la vostra filla, quan vol alguna cosa o vol cridar l’atenció crida molt. A vosaltres us posa molt nerviosos i fins ara, com que això us ha agafat de sorpresa, no heu sabut aturar-ho i de fet, la vostra forma d’actuar el que realment ha fet, ha sigut accentuar-ho. Decidiu que hi voleu posar solució. Doncs bé, una possibilitat que teniu, és posant una norma. Si fem cas de les característiques que us vaig explicar, la idea seria aquesta:

– Elena, a partir d’aquest moment, quan parlis amb nosaltres ho has de fer sense cridar. Si ens dius les coses sense cridar, les podrem fer, però si les dius cridant, nosaltres no et sentirem. D’acord?

Doncs bé, hem creat una norma nova que s’adapta a les necessitats actuals, l’hem explicat a tota la família i a més a més ho hem explicat de forma clara i senzilla. Ara, el més important, és complir amb allò que acabeu d’explicar. Quan ella us demani les coses sense aixecar la veu, obtindrà resposta per part vostra. Si ho fa cridant i cridant-vos l’atenció, no li fareu cas. Això demana paciència, perquè, l’Elena, segurament posarà a proba aquesta norma nova i us posarà a proba a vosaltres, però no heu de trair-vos a vosaltres mateixos.

 

Les normes: us proposo un joc!

file000330148444 1

Us proposo un joc mental, del qual no coneixeu les normes. De fet, l’única informació que teniu és que m’estic passant una pilota amb una altra persona i en un moment donat paro. Podeu endevinar quina és la norma del joc? No? No ho teniu clar? No ho enteneu?

Això és el que passa quan no expliquem clarament les normes als fills. Encara que a vosaltres, pares i mares, us semblin normes evidents o que les coses estan clares, s’han de dir en veu alta i de forma ben clara, evitant així confusions.

Per exemple: – Que t’has rentat les mans? Ja saps que sempre abans de menjar ens hem de rentar les mans.

Seguim amb el joc. D’acord, tinc clar que és important que conegueu les normes, per tant, us dic que em passaré la pilota amb el meu company 3 vegades i a la tercera vegada us passaré la pilota a vosaltres, d’acord? Preparats?

Ens posem a jugar, doncs, i arribem a la tercera passada, esteu esperant que us tiri la pilota, però no ho faig. Quedeu desconcertats, tot i que no dieu res, i ara de sobte, us la tiro. Que estàveu despistats? O potser massa atents? Us ha empipat que no complís ni amb la norma ni amb la meva paraula? Em creureu la pròxima vegada?

Exemple: Abans d’anar a sopar has de guardar totes les joguines. Poden passar dues coses, un primer cas quan arriba l’hora de recollir és que resulta que heu d’iniciar una petita lluita perquè el nen/a no vol recollir, i com que es fa tard, li dieu que ja ho recollirà després. Una altra possibilitat és que tingueu pressa per anar a sopar perquè s’ha fet tard, quan el nen/a comença a recollir, li dieu que ho deixi per després, que és tard.

En qualsevol de les dues situacions, les normes no estan clares, es van manipulant segons les necessitats del moment i per tant, el nen no té mai clar què ha de fer.

Per últim, imagineu que ja us he explicat bé les normes i ja esteu preparats per jugar amb mi i comencem el joc. No es pot fer trampes, per tant, si algú incompleix les normes, hi haurà d’haver alguna conseqüència.

Exemple: Aquí em refereixo al cas particular de que s’hagin de recollir les joguines perquè s’ha d’anar a sopar i sigui el nen/a que no ho vol fer. És important aconseguir que ho reculli, que es responsabilitzi de les seves coses i que es responsabilitzi també de les normes de casa.

Quan posem una norma, però no la complim, estem tirant pedres a la nostra pròpia teulada. Ja sigui perquè el vostre fill es salta la norma i vosaltres no el corregiu (per ells és com si la norma no existís i això us fa perdre autoritat) o perquè heu  demanat que les coses es facin d’una manera determinada i després resulta que no és veritat, la norma perd tot el poder i no servirà per a res. Per tant, ells i elles deixaran de fer allò que els hi demaneu a mesura que aneu perdent credibilitat.