febrero 2013 - El Petit i Jo

28 febrero, 201320 octubre, 2021

Personatges infantils: Buscant a Wally

Avui m’agradaria parlar-vos d’un altre personatge entranyable que ens permet divertir-nos mentre juguem amb ell i a la vegada entrenem la percepció, l’atenció, la voluntat, la insistència, la frustració, no donar-nos mai per vençuts. Es tracta dels llibres «Buscant a Wally». En Wally és un personatge que sempre va vestit igual, amb un jersei a ratlles vermelles i blanques, un gorro dels mateixos colors i unes ulleres. Sempre està perdut per llocs que estan plens de detalls i situacions divertides que ens despisten en la nostra recerca i el fan més difícil de trobar.

Cada llibre és diferent, però l’objectiu final sempre és el mateix, acompanyar en Wally ens els seus viatges i trobar-lo. A més a més, pot ser que hagi perdut alguna cosa més, objectes que porta per viatjar o els seus amics, depèn de cada llibre i història diferent.

El primer llibre va ser publicat ara fa 25 anys, el 1987, i encara avui se’n segueixen publicant títols, de fet, l’últim ha sigut aquest 2012 i es diu «En busca de les coses perdudes». Als nens els hi encanta, hi passen unes bones estones, se senten motivats per trobar-lo i per aconseguir-ho ells sols. Però també és molt divertit compartir la cerca i fer petites competicions a veure qui troba primer les coses de cada pàgina. A més a més, també val molt la pena fixar-se amb totes les petites històries divertides que hi ha dibuixades a cada pàgina.

Relació de títols:

- - - - On és Wally?
        
        On és Wally ara?
        
        On és Wally? El viatge fantàstic
        
        On és Wally? El genial llibre de jocs!
        
        On és Wally? El magnífic llibre pòster
        
        On és Wally? A Hollywood
        
        On és Wally? El llibre màgic
        
        On és Wally? A la caça del quadre amagat!
        
        On és Wally? En busca de la nota perduda
        
        On és Wally? En busca de les coses perdudes

Així doncs, ho podem fer sols o acompanyats i mai deixarem de riure, somriure i sorprendre’ns amb els dibuixos i els llocs que visita en Wally.

Imatge extreta: http://josiesjuice.blogspot.com.es/2012/10/wheres-wally-25-year-anniversary-book.html

26 febrero, 20132 noviembre, 2021

Problemes a l’hora de menjar

Finalment, i per tancar el tema de l’alimentació, us voldria parlar d’un problema bastant específic en què ens podem trobar: Que el nen o la nena s’aixequi de la taula.

Quan detectem el problema, hem de decidir un petit pla d’actuació bastant senzill. Com que es converteix en un problema específic, es tracta també de tractar-ho així. Quan decidiu que sigui el moment, tots junts, la parella, explicareu que s’ha posat una norma nova i molt concreta a casa: no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar! Pensarem també una conseqüència per si s’aixeca i li explicarem. A partir d’aquí, es tracta d’aplicar aquesta norma i la seva conseqüència en els moments que sigui necessari.

Exemple:

El Joan últimament ha començat a aixecar-se de la taula a l’hora de menjar i al final acabeu perseguint-lo amb la forquilla per la casa perquè s’acabi el que està menjant.

Decidiu, doncs, que posareu una norma específica. Quan arriba de l’escola, agafareu al Joan i li explicareu que a partir d’avui a l’hora de sopar i durant cada dia a totes les hores de menjar, no es podrà aixecar de la taula fins que no acabi de menjar. Si no ho fa, li dieu que anireu requisant jocs de la consola.

Comença l’hora de sopar. Recordeu: Joan, a partir d’ara comença la nova norma, no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar, d’acord?

Quan porteu una estona sopant, en Joan, comença com sempre a moure la cadira i intentar aixecar-se. Li recordeu una altra vegada:

– Joan, que te’n recordes? Que has acabat de sopar?

– No, encara no.

I torna a posar-se bé a la cadira.

– Molt bé, així, ben assegut fins que no acabem.

Tot i això, cap al final del sopar, quan ja només falten les postres, el Joan s’acaba aixecant. En aquest moment, no us heu de posar nerviosos ni pensar que la cosa no funciona, sinó que es tracta de fer servir la conseqüència, perquè el Joan vegi que és cert que la norma existeix. No espereu fins a acabar de sopar. Senzillament us aixequeu i aneu a buscar al Joan:

– Com que encara no has acabat de sopar i ja t’has aixecat, agafarem un joc de la consola i el guardarem fins que siguis capaç d’estar tota l’hora de menjar a la taula. Vinga, quin joc posem a la capsa?

– Doncs aquest, posem aquest.

– Molt bé, posa’l aquí, i no el podrem treure fins que estiguis tota l’hora de menjar assegut.

Torneu a la taula, torneu a seure i seguiu menjant.

És possible que acabeu amb tres o quatre jocs de la consola dins de la capsa, però quan el Joan vulgui anar a jugar i vegi que no pot fer servir aquells jocs, serà quan s’adoni, que per poder-hi jugar, ha de seguir la norma i estar-se ben assegut per poder-los recuperar. Igualment, d’aquesta manera, aprendrà a estar-se tot el temps ben assegut al seu lloc.

25 febrero, 20132 noviembre, 2021

Trucs per l’hora de menjar

Existeixen diversos trucs per fer que l’hora de menjar sigui agradable, i els nens la comparteixin amb nosaltres sense cap problema. Se li ha de donar la importància a l’hora de menjar des de casa, des de vosaltres, els adults. Si presenteu la situació com alguna cosa important, en la que es dedica un temps a preparar la taula, on participa tothom que està a casa i on es comparteix el mateix menjar, la mateixa taula i la mateixa conversa, els nens també li donaran aquesta importància.

Si en canvi, l’hora de menjar consisteix en, cadascú va a la seva, menjant al sofà, cadascú a l’hora que vulgui o quan vulgui, doncs es converteix en alguna cosa anàrquica i molt més individualista, on senzillament cadascú va a la seva sense tenir en compte els altres.

Per mi, com ja vaig dir, les hores de menjar, són quelcom social, i en el que compartim moltíssimes coses. De fet, quan ens relacionem, amb els amics o amb família llunyana, ho fem a través dels àpats.

Aquest és un truc, doncs, saber ensenyar la importància de compartir els àpats amb la gent que t’envolta.

Un altre truc es refereix més al menjar en concret. És evident que els nens han de menjar de tot, però de vegades hi ha coses que no els hi agraden. Bé, doncs, hem de recordar que de vegades, el fet de cuinar diferent un mateix aliment, farà que el nen o la nena se’l mengin i que els hi agradi o el prefereixin cuinat d’aquesta altra manera.

Per exemple:

A la Noelia no li agrada la carxofa bullida, però se la menja sense cap problema si la fem en truita, a la brasa o amb arròs.

Els pares, sou sempre un model, així doncs, és possible que els nens vulguin provar tot allò que vosaltres mengeu i que us agrada.

Finalment, m’agradaria recordar, que de vegades, quan volem premiar als nens o donar-los alguna cosa que els agrada molt, només pensem en xocolata, dolços i coses per aquest estil. Doncs, tots els nens tenen segur una fruita preferida, que els agrada molt. Doncs també els hi podem fer de regal un bol de la seva fruita preferida tallada i pelada, d’aquesta manera promovem també l’alimentació saludable.

22 febrero, 20132 noviembre, 2021

Jocs per jugar en família: l’UNO

És un joc de cartes molt senzill, on poden jugar moltes persones alhora i que les normes són senzilles d’entendre. Cada vegada estant sortint més edicions diferents, inclús una que es pot portar a la piscina o a la platja, perquè les cartes poden mullar-se! La versió original consta de 108 cartes. L’objectiu del joc és quedar-te sense cartes, per tant, has d’aconseguir treure’t del damunt el major nombre de cartes possibles. És un joc bastant ràpid, en que s’ha de tenir la ment ben desperta, ja que hi ha canvis de direcció, prohibicions de tirada i com no, un clàssic, robar cartes. Les cartes normals es divideixen en 4 colors diferents: el vermell, el groc, el blau i el verd. Aquestes cartes comodí són les que donen velocitat al joc. Has d’estar atent a les teves cartes i a les cartes dels contraris. De fet, una de les normes principals, és que quan et queda una carta has de cridar: «UNO»!!! Si un participant s’oblida de dir-ho, els contrincants ho poden dir i llavors, el que tenia una carta ha de robar-ne (depèn de les regles en robarà un nombre diferent).

Val a dir, que és un joc, que tot i que té les seves normes escrites, es poden adaptar bastant bé a les necessitats de cadascú, edats, etc…, de fet, jo les faig servir a la feina i quasi bé es pot dir, que cada nen té les seves pròpies normes que ha après a casa.

Beneficis d’aquest joc:

Es treballa l’atenció
S’aprèn a seguir normes
És un joc social i per a tota la família
Les partides són curtes, no es necessita molt de temps per jugar
Es treballa la velocitat de processament, s’han de prendre decisions ràpidament
Es treballa la presa de decisions, és un joc en que a vegades tens més d’una possibilitat de joc i has de decidir la que creus que és millor
Es treballa la frustració i a acceptar que de vegades guanyes i de vegades perds

Així doncs, pot ser un bon joc per aquest cap de setmana de fred intens.

Bon cap de setmana, família!!

Imatge extreta: http://twohundredandseventy.blogspot.com.es/2012/05/numero-uno.html

21 febrero, 20135 octubre, 2021

Alimentació equilibrada

Quan parlem de com han de ser les hores de menjar a casa, no ens podem oblidar, que hem d’afavorir una alimentació completa, equilibrada i variada.

Parlem doncs, de fer uns 5 àpats al dia, repartits de la següent manera:

Esmorzar a casa
Esmorzar a l’escola
Dinar
Berenar
Sopar

La nostra dieta, la dieta mediterrània, diuen els experts és la dieta més equilibrada que existeix i que aporta tots els nutrients i energia necessària. Així doncs, primer de tot, veiem quins són aquests aliments, i en quines quantitats els hem de menjar:

Es recomana doncs, que del primer grup de baix, on trobem els aliments com el pa, els cereals, l’arròs i la pasta, les patates, entre d’altres, se’n consumeixi entre unes 4-6 racions al dia, ja que seran els que aportaran gran part de l’energia. Després d’això trobem la fruita fresca, que se’n recomanen 3 peces diàries i les verdures i hortalisses que també se’n recomanen com a mínim dues racions diàries.

L’aportació del calci, l’obtenim de la llet i els seus derivats i els experts ens en recomanen entre 2 i 3 racions al dia. Finalment les proteïnes, ens les aporten la carn i el peix i els llegums, que aporten proteïnes vegetals. En aquest cas, la recomanació està en 2 racions diàries.

Així doncs, confeccionar menús, o si més no, anticipar què i com organitzarem els àpats pot ajudar a aconseguir que els nens puguin gaudir d’una alimentació sana i equilibrada. A més a més, així com les hores de menjar, comencen amb la preparació de la taula, la confecció de menús i d’àpats, comencen a l’hora d’anar a comprar. Anar a comprar acompanyats pels nens i les nens, ens aporta beneficis a nosaltres, però també aporta molts beneficis als petits. Aprenen a anar a comprar, però també aprenen d’on provenen els aliments, els saben distingir i els fa estar més oberts de ment a provar coses noves, tastar les diferents verdures que han comprat i aprenen la gran varietat d’aliments que poden i han de menjar.

Existeixen diferents trucs i estratègies perquè els nens mengin la major quantitat d’aliments possibles, que gaudeixin dels àpats i del menjar. Us els explicaré en properes entrades.

Per saber-ne més teniu a la pàgina de la generalitat de Catalunya bons recursos sobre alimentació, us poso dos enllaços que estan bastant complets i és d’on he extret part de la informació:

Alimentació: En aquesta pàgina, a baix a la dreta, podeu accedir a un document pdf amb tota la informació necessària de l’alimentació en edat escolar

La dieta equilibrada

20 febrero, 20139 noviembre, 2021

L’hora de menjar

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

Hàbits d’higiene.
Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
Descobrim aliments nous i noves textures.
S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, «sisplau» i «gràcies».

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

19 febrero, 20139 noviembre, 2021

La vida diària

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

14 febrero, 201323 abril, 2021

Tots a una!

Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.

Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…

Exemple:

La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!

Un altre exemple:

La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.

13 febrero, 201323 abril, 2021

Coherència educativa

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org

12 febrero, 20135 octubre, 2021

Astèrix i Obèlix

Per mi és molt important fomentar l’hàbit de la lectura en els nens. Existeixen molts tipus de contes que els petits poden investigar, temes molt diversos, tipus de lectura, il·lustracions, etc., però no hem d’oblidar un gènere també molt interessant com és el còmic. Hi ha gent a qui li agrada molt llegir còmic i d’altres en canvi, que no els hi agrada gens. Així, doncs, hem d’obrir totes les portes que puguem als nens i que ells decideixin què és el que els agrada més. Jo no em considero una fan dels còmics, però he de reconèixer que aquests dos personatges em tenen el cor robat i que m’he llegit tota la seva col·lecció, és per això, que no m’he volgut estar de recomanar-vos-els.

Són l’Astèrix i l’Obèlix.

Les seves històries estan basades en la lluita contra els romans, com a únic poble de la Gàl·lia que no han pogut ocupar, l’únic poble que ha resistit els seus atacs. El poblet és molt petit i està rodejat per quatre campaments romans, però tot i així, els atacs sempre acaben frustrats i han de tornar amb la cua entre les cames.

Això és gràcies a la poció màgica que els prepara el seu druida, en Panoràmix. És per això que l’Astèrix porta una ampolleta penjada de la cintura, per beure quan és necessari un glop de poció.

L’Obèlix, en canvi, no li fa falta prendre la poció perquè va caure dins de la marmita quan era petit i la seva força ja és permanent. D’un caràcter més infantil que l’Astèrix, l’Obèlix sempre vol que li donin poció, però el seu druida no n’hi dóna pas, la seva força ja és suficient. Treballa transportant menhirs i és un boig dels senglars.

Tots dos van sempre acompanyats del gos de l’Astèrix, l’Ideàfix (o Idefix, depèn de la traducció).

Els autors són Albert Uderzo com a dibuixant i René Goscinny com a guionista. La col·lecció consta de 24 llibres realitzats per tots dos, i després un conjunt de 8 llibres més, dibuixats i guionitzats per Albert Uderzo.

Us deixo l’enllaç a la pàgina oficial de l’Astèrix, on podeu remenar a veure què trobeu.

Imatges extretes de: http://www.fondosdepantallas.org/wallpaper/Asterix-y-Obelix/ i http://lasaventurasdeasterixyobelix.blogspot.com.es/