marzo 2013 - El Petit i Jo

21 marzo, 201319 octubre, 2021

Es posa a fer deures i no es concentra

Avui tanquem el tema dels deures, parlant de la necessitat que tenen els nens i les nenes d’aprendre a organitzar-se ells mateixos la feina i ser conscients del temps que necessiten, de fet, una de les coses que els hi costa més als nens i les nenes, quan parlem de deures i de feina per fer a casa, és exactament, que prenguin consciència del temps que necessiten per fer una activitat i com organitzar-se segons el temps del que disposen. A mesura que augmenten de curs, també augmenta l’exigència per part de l’escola, és molt positiu quan a casa troben un suport, de manera que a mesura que l’exigència augmenta, ells també aprenen noves estratègies per enfrontar-ho i assolir els objectius. És molt gratificant.

Per entrenar això, és molt útil seguir dues consignes clau:

Quan comencem a adonar-nos que tot i tenir un volum considerable de feina, es distreu amb qualsevol cosa, és bo que puguem ajudar-los a entrenar-se en aquest sentit. Es tracta d’agafar la feina i dividir-la en petits grups d’exercicis, d’aquesta manera anem assolin objectius petits i és més difícil que es perdin en el gros de la feina. Per exemple: Imaginem que avui porta 10 exercicis de català. En lloc de deixar que els faci tots, podem agafar i dir-li que es centri primer en els dos primers. Quan els hagi acabat que us avisi. Llavors, quan els acabi, podem revisar que no hagi tingut cap dubte i pot seguir amb els altres dos. Això primer ho aprenen amb la vostra ajuda, però a mesura que es fan grans, aprenen a fer-ho ells sols i finalment, a organitzar-se de manera efectiva.
És important saber que els descansos són molt necessaris. Més o menys, cada 45 minuts o cada hora, és interessant poder descansar durant 10 minuts. Tan per fer deures com per estudiar, distribuir la feina en períodes de temps més aviat curts i fent petits descansos, ajuda a que estiguem concentrats durant el temps que estem fent feina.

Imaginem que l’Alba, que té 10 anys, arriba a casa a la tarda després de l’escola, berena i arriba el moment de posar-se a fer deures. Avui és un d’aquells dies que té bastants deures per a fer, una mica de tot, exercicis de català, de matemàtiques, buscar informació sobre algun músic famós i a més a més, preparar un tema de medi per un petit examen oral l’endemà.

Comença amb els exercicis de català. L’Alba ja porta un temps treballant d’aquesta manera i ja n’ha après molt, de fet es coneix i sap que li costen molt més els exercicis de català que els de matemàtiques, així que comença per català. Ha decidit que farà els 4 primers, descansarà una mica i després els acabarà. Quan acabi català començarà amb matemàtiques que es cansa menys i segurament els acabarà tots de cop. Quan acabi matemàtiques, per descansar una mica, connectarà l’ordinador i buscarà la informació que necessita del músic famós i així, després, ja estarà preparada per estudiar el tema de medi. Se l’estudiarà durant mitja hora i després li demanarà a la seva mare que li pregunti, si hi ha alguna cosa que li ha quedat més fluixa, es dedicarà a repassar-la i així, a poc a poc, haurà acabat tota la feina i podrà anar a descansar, jugar o el que li vingui de gust.

Abans, es posava molt nerviosa, no es concentrava de cap manera, de fet s’atabalava pensant amb tota la feina que encara li quedava per fer i es pensava que no l’acabaria mai. Es passava moltes hores asseguda a la cadira, però en realitat no les aprofitava. Ara, es passa menys temps a la cadira i en canvi, acaba la feina molt més aviat. Diguem que hi ha de posar més ganes i més esforç, però les coses li surten millor i ella se’n surt millor.

20 marzo, 201325 octubre, 2021

El lloc on fer els deures

Per aconseguir un bon ambient de treball quan els nens es posen a fer els deures, és necessari tenir un espai concret, destinat a aquesta tasca. Com sempre us dic, si des de casa, es dóna importància a les activitats que fa el nen, ell captarà el missatge i per tant, sabrà que està fent una cosa important i que s’ha d’esforçar. Si té un lloc destinat a fer els deures, s’adonarà que aquesta és una activitat que té importància dins de la seva rutina diària, si en canvi, fer els deures és quelcom que es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol lloc, entendreu que el nen ho viurà igual, que els pot fer de qualsevol manera i quan vulgui.

Per mi doncs, és important l’espai on fa els deures, i ha de tenir unes característiques mínimes:

Ha de ser sempre el mateix lloc, que pot començar a utilitzar des de petit, d’aquesta manera, quan sigui més gran i el volum de deures i d’estudi també augmenti, tindrà un lloc destinat a treballar tranquil·lament.
Si a l’habitació on treballa hi ha la possibilitat, és interessant que la taula estigui davant de la finestra, ja que d’aquesta manera durant algunes hores podrà treballar amb llum natural que cansa menys la vista.
El lloc que s’utilitzi per treballar ha d’estar ordenat i abans de començar la feina, hem d’estar segurs, que el nen tindrà tot el que necessiti, d’aquesta manera, evitem que s’hagi d’aixecar per anar a buscar material i per tant, evitem que es distregui.
Els deures, s’han de fer assegut a una cadira i treballant damunt la taula, evitem mals hàbits d’estudi al sofà o estirats al llit. En el fons, aquests hàbits serveixen per tenir una postura correcta a la taula i evitar mals d’esquena i també permeten cuidar la vista.
És important també fixar-nos en petits detalls que de vegades ens passen desapercebuts, però que tenen més importància de la que imaginem, un exemple pot ser, la llum de l’escriptori sempre ha d’estar al costat contrari de la mà que el nen utilitza per escriure, perquè si el posem al mateix costat, es farà ombra ell mateix amb el cos.
Per últim, m’agradaria insistir, que des de casa es lluiti per un bon ambient de treball, per tant, per mi és bàsic, treballar en silenci, sense televisió o ordinador que puguin distreure.

19 marzo, 201323 abril, 2021

Els nens i els deures

Avui, ens endinsem en el tema dels nens i els deures. Els nens i les nenes aprenen moltíssimes coses a l’escola, moltes coses noves que requereixen un aprenentatge primer i després una pràctica diària per anar-les assolint a poc a poc. Des de l’escola, llavors, demanen als nens que facin feina també a casa, d’aquesta manera segueixen practicant i aprenent els conceptes treballats a classe. Però els deures, tenen una funció que va més enllà d’això. Els nens tenen la obligació de fer-los quan toca i com toca, per tant, acaben sent la seva responsabilitat. Requereix que siguin capaços d’organitzar-se per fer la feina que se’ls hi demana, que siguin capaços de demanar ajuda si és necessari, també exigeix un esforç diari per part dels infants que si al final surt bé, acaba tenint les seves gratificacions tant a la mateixa classe, com després a casa, perquè el nen fa allò que se li demana i ho fa bé.

Ara bé, què passa quan ens trobem en dificultats, ja sigui perquè al nostre fill o filla li costa organitzar-se, o prefereix passar per davant el lleure abans que l’obligació, o perquè s’oblida d’agafar els llibres que necessita, etc. Doncs que allò de positiu que té fer feina a casa, desapareix i s’acaba convertint en una càrrega per tota la família.

Per evitar això, és important, donar la importància necessària a la tasca de fer els deures i valorar l’esforç que fa el nen de manera positiva.

En primer lloc, és important i interessant aconseguir un horari més o menys estable per fer els deures. Un horari d’inici i un horari de finalització. És important que el nen, a poc a poc, vagi aprenent a organitzar-se el temps per acabar tota la feina que se li demana. Si hi dediquem una estona cada dia, el nen agafa l’hàbit i cada vegada serà més capaç d’anar absorbint les noves exigències cada vegada que augmenta de curs.
En segon lloc, és interessant que puguem ajudar-los amb els deures, a organitzar-se, a estudiar, però això no vol dir, ni molt menys fer-los nosaltres la feina, perquè llavors estem fent exactament el contrari. Fins als 8 anys, és una bona edat perquè puguem supervisar la feina, i a partir d’aquesta edat, no es tracta que ens apartem, però si que a poc a poc, anem donant-los la possibilitat d’ocupar-se de més coses ells sols i per tant augmentant la seva autonomia i capacitat per resoldre els seus propis problemes.
Per últim, és important destacar, que quan es marca l’horari de feina de l’escola, sigui abans de les activitats d’oci. És a dir, primer fer els deures i després veure la televisió o jugar. Durant la setmana això normalment és així perquè el temps és més curt i no hi ha temps per fer tantes coses, i els deures passen per davant, però val la pena tenir-ho en compte també, pel cap de setmana. També és important, que el cap de setmana no es deixi la feina per l’últim dia a última hora, perquè això normalment només porta decepcions i mals de cap.

13 marzo, 201325 octubre, 2021

L’escola a casa

Després d’haver parlat tant de l’alimentació com de la son, ara el que m’agradaria incidir a poc a poc és sobre el tema de l’escola. Els nens passen unes 8 hores al dia a l’escola, juntament amb els seus companys i mestres, aprenent un munt de coses, desenvolupant la seva personalitat, relacionant-se amb iguals, amb adults, creant relacions, absorbint valors i mostrant el seu caràcter o estat d’ànim. Tot el que passa a l’escola és un gran gruix de la seva vida, però això no queda aquí. L’escola (em refereixo a tot aquest gruix de persones i activitats que s’hi desenvolupen) també exigeix per la seva banda.

De vegades en situacions divertides, perquè es preparen festivals o festes i els nens hi participen de manera activa, cada curs a la seva manera, portant alguna cosa o aprenent cançons i balls.

Però, en realitat, una de les habilitats bàsiques que van aprenent poc a poc, és a fer-se responsables dels seus deures, portar-los al dia, ben fets, amb una presentació acurada, per presentar-los quan toca. També d’aquest aprenentatge, s’extreuen les habilitats per estudiar el temari d’un examen.

Això no s’aconsegueix sol. És necessari que els nens tinguin el lloc i el material necessari perquè puguin complir amb el que se’ls hi demana a l’escola. És per això, que dedicaré les properes entrades a explicar-vos com crec que ha de ser l’espai que els nens utilitzen per fer els deures i com aconseguir que s’hi posin i que a poc a poc vagin responsabilitzant-se de la seva feina.

12 marzo, 201325 octubre, 2021

Quan el nen s’aixeca i no hi ha manera que s’adormi

I per últim i i per tancar el tema del son, una situació que pot ser bastant comú també en algunes llars. El nen que abans no s’adorm tranquil·lament, s’ha aixecat un munt de vegades. Ja sigui perquè no vol estar sol a l’habitació, perquè vol beure aigua o fer pipí o pensa en alguna cosa que s’havia oblidat, o perquè té fred, o perquè té calor o un etcètera bastant llarg, la qüestió és que no és capaç de tranquil·litzar-se sol estirat al llit. El que haurà d’aprendre el nen, doncs, és a establir l’hora d’anar a dormir com la de calmar-se, desconnectar i deixar les preocupacions per quan torni a començar el dia, l’endemà al matí.

Per evitar o minimitzar això podem seguir uns passos molt senzills:

En el moment de posar-nos al llit, haver anat a fer pipí, per evitar que al cap de pocs minuts s’aixequi per anar al lavabo i també controlar que pugui tenir a mà, tot allò que sabem que acostuma a necessitar. De vegades pot ser una mica d’aigua, o mocadors, l’interruptor de la llum que sàpiga on està, algun peluix que utilitzi per dormir, etc.
Si tot i així el nen s’aixeca, l’acompanyarem una altra vegada al llit, sense fer cas dels seus requeriments, perquè ja sabem que tot allò que pot necessitar ho té a l’abast i li direm, que és el moment de posar-se a dormir, que és moment de tancar els ulls i no pensar en res més, i que, en tot cas, demà ja pensarem amb les coses que ens pugui estar explicant.
Si es torna a aixecar, sense escoltar-lo, li tornarem a dir, i sense gaires explicacions: «ja saps que és hora d’anar a dormir, ara no és moment de totes aquestes coses, demà ho pensarem». Quan torni a posar-se al llit, li desitjarem bona nit i tornarem a apagar el llum.
A partir d’aquest moment, si es torna a aixecar, senzillament tornarem a acompanyar-lo al llit, sense dir-li res, un senzill «bona nit!» quan s’estiri al llit i tornem a apagar el llum.

Com sempre, quan comencem a fer coses d’aquest estil, és necessari que esteu ben tranquils, dominant la situació, sense cridar ni enfadar-vos perquè de fet el que esteu fent és donar seguretat a la vostra filla o fill en una activitat de la vida diària que se li resisteix i que potser li costa una mica més d’esforç. Si li demostreu que esteu allà amb ella, però que és el moment de dormir i no activar un cercle de cridar l’atenció continuada, es reconfortarà i poc a poc, quan arribi l’hora de dormir, sabrà perfectament el que esperem d’ella o ell i s’adormirà tranquil·lament.

Imatge extreta: http://bibliocolors.blogspot.com.es/

11 marzo, 20139 noviembre, 2021

Mals hàbits a l’hora d’anar a dormir

Avui per seguir amb ell tema del son i del dormir, que és una activitat bàsica pel benestar dels infants, m’agradaria destacar un parell de mals hàbits bastant comuns a les llars, sobretot amb els nens que remuguen una mica més en el moment de posar-se al llit o que fins i tot els hi costa el moment d’anar cap a l’habitació i posar-se a dormir.

Hem d’entendre l’hora d’anar a dormir com un hàbit també, un aprenentatge per aconseguir un son sa i reparador, per això és necessari que sigui sempre amb el mateix horari, les hores necessàries i el lloc on dormim sigui el correcte i estigui en correctes condicions, i per tant, la feina dels pares i de les mares, consisteix en ensenyar a desenvolupar de forma correcta aquest hàbit.

Per aconseguir això hem d’evitar 2 situacions:

El nen que s’adorm al sofà: De vegades és molt còmode pensar que el nen s’adormi al sofà, i un cop està adormit el portem al llit, però així no està aprenent bé aquest hàbit, no està sent autònom, i a mesura que es vagi fent gran, pot acabar trobant-se amb problemes el dia que vulguem que se’n vagi al seu llit. Si s’adorm al sofà, pot ser perquè ja està molt cansat i és possible que necessiti anar a dormir més d’hora. Si veiem que això passa sovint, ens hem d’avançar als esdeveniments i portar-lo al llit abans que es faci l’hora crítica i es quedi rendit o rendida al sofà. Un altre motiu podria ser evitar quedar-se sol o sola a l’habitació, que tingui por a la foscor o que no sàpiga tranquil·litzar-se estant sol. Si no enfrontem alguna d’aquestes situacions, i no li donem la possibilitat que aprengui a estar segur en aquestes situacions que li agraden menys, i li permetem quedar-se al sofà, no ajudem al creixement del nen, a l’autonomia i finalment a la seva autoestima. Val la pena, doncs, posar fil a l’agulla i tirar endavant enfrontant les situacions que costin una mica més.

El nen que dorm al llit dels pares: en aquest cas existeixen moltes modalitats per les quals un nen pot acabar dormint al llit dels pares, pot ser perquè té por i ve amb vosaltres, pot ser que es desperti a mitjanit i vingui o us demani de venir al llit. Sigui quina sigui la situació, si el que volem és que els nens vagin sent cada vegada més autònoms i aprenguin, amb la vostra ajuda i amb la seguretat que els hi donen els seus pares a fer-se grans, i que cada vegada puguin fer més coses sols, aquesta és una situació que no hauríem de permetre.

Aquestes situacions suposen un problema quan es converteixen en rutina, quan el que es converteix en hàbit és precisament adormir-se al sofà o al llit dels pares, però si són moments puntuals o situacions concretes no tenen cap tipus d’importància.

8 marzo, 201325 octubre, 2021

Sortir amb nens

Ara que arriba el cap de setmana, de vegades ens preguntem què podem fer o a on podem anar per passar-nos-ho bé. Sobretot quan anem amb nens, volem buscar activitats que ells també puguin gaudir, que aprenguin coses, que es diverteixin i comparteixin tot aquest temps amb nosaltres. Una bona solució i una manera d’estar ben informats, és a través de la pàgina web: «sortir amb nens». Es tracta d’una pàgina que recull tot tipus d’activitats i de tot el territori català que poden fer els nens des dels 0 fins als 14 anys. Les activitats que trobareu són de tot tipus, des de l’àmbit cultural amb obres de teatre fins el costat més aventurer, amb sortides a la natura i excursions. També podreu trobar informació gastronòmica, trobareu una llista de museus, activitats i jocs per fer a casa, i un llarg etcètera.

Així doncs, va la pena conèixer i tenir a mà diferents recursos per si algun cap de setmana volem fer alguna cosa diferent o estem més fluixos d’idees.

Si cliqueu el logotip us portarà a la pàgina perquè li pugueu fer un cop d’ull.

Bon cap de setmana, que us ho passeu molt bé!!

6 marzo, 201325 octubre, 2021

És el moment d’anar al llit!

L’hora d’anar a dormir, significa pel nen, trencar amb la última activitat que estigui fent, i anar-se’n cap al llit. És important tenir en compte que forma part de la rutina diària, i com ja us vaig dir, el que ajuda al nen, és avisar-lo amb una mica de temps, és a dir:

– Oriol, d’aquí a 10 minuts et vindré a buscar per anar cap a l’habitació a dormir, d’acord?

Així doncs, no trenquem de manera brusca amb el que està fent.

En segon lloc, és important establir un petit ritual, que també pot durar uns deu minuts, que podem fer des del llit mateix, així permetem que el dia vagi acabant-se a poc a poc i el nen es vagi calmant i tranquil·litzant. Evidentment, hi haurà a qui li costarà més tranquil·litzar-se i a qui menys, també dependrà molt de quina hagi sigut l’última activitat abans d’anar cap al llit. No és el mateix haver estat assegut mirant la televisió, que corrent per casa perseguint a la seva germana. És per això, que vosaltres, coneixent al vostre fill, heu de pensar activitats adaptant-vos a ells, creant una ambient òptim pel descans i així anar a dormir tranquils i evitar-los el neguit ajudant-los a descansar de manera correcta.

Us proposo un exemple:

Arriba l’hora d’anar a dormir. L’Oriol ha acabat tot el que estava fent i se’n va cap al llit. Com cada nit, la seva mare li explica el trosset d’un conte, així doncs, es posa dins del llit a punt per escoltar la història que li explicaran avui. Una vegada ha acabat, es desitgen bona nit i es tanca el llum.

Un altre exemple, pot consistir en parlar de com ha acabat el dia, deixar les coses preparades per demà, com la roba, la motxilla, i també posar-se al llit, desitjar bona nit i apagar el llum.

Els nens que siguin una mica més grans i també utilitzin la lectura abans d’anar a dormir, però ja llegeixin sols, val la pena que sigueu vosaltres els que controleu l’estona que estan llegint abans d’apagar el llum, perquè sinó de vegades es fa molt tard i així també teniu l’oportunitat de desitjar bona nit i apagar el llum.

Ja veieu doncs, que les últimes activitats sempre van destinades a anar disminuint els nivells d’energia i preparar-nos per posar-nos al llit el més tranquils possible. Segurament també hi haurà qui tingui una televisió a l’habitació i els nens mirin un estona algun canal o pel·lícula i després apaguin el llum, doncs el mateix, que la pel·lícula no sigui massa estimulant i controleu vosaltres el moment d’apagar la televisió i el llum.

Que tingueu un bon descans!

5 marzo, 201325 octubre, 2021

L’hora d’anar a dormir

L’hora d’anar a dormir és molt important, perquè tanca el dia. Ens preparem per dormir i descansar, i és òptim arribar-hi de forma relaxada i a punt per descansar. És per això que hi ha diversos factors que hem de tenir en compte. Un d’ells, i en el que potser, de vegades no hi pensem és l’habitació.

L’habitació, quan hi portem el nen a dormir, ja ha d’estar preparada per això, per dormir. Això vol dir, que les joguines que haguem fet servir a la tarda ja havien d’estar recollides i tot ordenat perquè el descans sigui millor. Si ha fet els deures, també hauria de tenir l’escriptori ben recollit i inclús, si es vol, la motxilla feta i preparada per l’endemà, així segur que amb les presses del matí no ens deixem res.

També hem de pensar que a l’habitació hi hagi una bona temperatura i es faci servir la roba adequada i adaptada a l’època de l’any i al nen, si passa calor o fred no descansarà bé. És per això, que si hi ha alguna queixa, o es desperta alguna vegada a la nit queixant-se de fred o de calor, s’hauria de buscar una solució per afavorir el descans.

La segona cosa que ha d’estar ben estructurada és l’horari. És interessant que cada dia es vagi a dormir a la mateixa hora i si és possible, els nens haurien de dormir sobre unes 9 hores diàries i també és important respectar el seu espai. El seu espai és la seva habitació, per tant, per afavorir també l’autonomia, hem d’aconseguir que aquest espai el senti com a seu i que dormi sempre allí.

Per tancar el dia, més o menys cada dia farem un petit ritual, que cada família es crea i organitza a la seva manera, així aconseguim un ambient òptim pel descans. Demà, doncs, em centraré a explicar-vos com posar els nens a dormir.

1 marzo, 20132 noviembre, 2021

Jocs per jugar en família: Dicciopinta

És un joc perfecte per unir llaços en família, ja que es juga amb equips. Si coneixeu el funcionament, és molt senzill, es fan dos equips diferents, i es tracta d’anar dibuixant les paraules que surten a la targeta. Poden ser des de noms, fins a frases fetes, passant per verbs o accions. El fet de treballar en equips, afavoreix que s’enforteixin llaços entre tots els membres de la família, perquè el que s’intenta sempre és guanyar la partida i a més a més, es crea una rivalitat positiva contra l’altre equip.

Els nens també aprenen a seguir normes, conjuntament amb vosaltres i us demostren les seves habilitats d’una manera diferent a com ho fan amb la feina de l’escola. Es valoren l’esforç, l’enginy, la rapidesa, l’habilitat en el dibuix, el treball en equip, la sort i es diverteix la família sencera. Les partides acostumen a durar sobre una hora més o menys, també depèn de la quantitat de jugadors que tingui cada equip. Com ja veieu, és un joc perfecte per aquests dies plujosos i així, els nens, aprenen a jugar de forma comunitària i deixen les consoles durant unes hores.

Coses que s’aprenen:

Llenguatge i vocabulari
Explicar conceptes a través del dibuix
Conèixer els membres de l’equip per dibuixar coses que per ells tinguin significat
Velocitat de processament mental
Capacitat imaginativa i de creativitat
Seguir les normes
A competir de forma sana
A guanyar i a perdre

I moltes altres coses més que podeu anar descobrint vosaltres mateixos! A quins jocs jugueu a la vostra família?

Molt bon cap de setmana!!