Personatges infantils: Ot el bruixot

ot 1

Avui m’agradaria parlar-vos d’un personatge que per mi és entranyable, perquè porta molts anys fent-me companyia, és l’Ot el Bruixot. Són tires còmiques, molt curtes, mudes, que amb molt d’humor deixen entreveure la personalitat de l’Ot amb les solucions màgiques que posa en pràctica.

A les seves tires còmiques també apareixen altres personatges, per exemple, la seva dona, que tot i no tenir poders, la majoria de vegades la veiem perseguint a l’Ot amb una escombra, el mussol de l’Ot, un policia i fins i tot, el seu psiquiatre. L’Ot sempre intenta ajudar a les persones pobres, perdudes o necessitades, i sempre ho fa d’una manera ben particular! Avui en dia, es publiquen dues tires de l’Ot al Cavall Fort. A més a més, existeixen diferents volums de recull de les tires còmiques que són ben divertits. Els nens acostumen a sentir-se atrets per aquest personatge a partir, més o menys dels 10 anys, quan comencen a entendre aquest humor mut i el que els crida l’atenció acostumen a ser les enginyoses solucions.

portada 1

El seu autor és en Picanyol, podeu visitar la seva pàgina web, on a més a més d’informació sobre el seu autor i dels seus personatges, també podreu fer puzzles de l’Ot.

Com a curiositat, també dir-vos que podeu trobar a la venta samarretes infantils amb l’estampat de l’Ot el bruixot i la seva dona per poder lluir aquest estiu, si en sou fans.

El bebè quan plora

people manbaby e1367226265143 1

Tornem a començar setmana, i des del Petit i Jo, us proposem per aquest dilluns un petit article, que explica que uns científics francesos han fet un descobriment important: el pare té la mateixa habilitat que la mare en reconèixer el seu fill quan el sent plorar. Fins ara, sempre s’havia dit que la mare té un instint maternal, un instint que l’ajuda a reconèixer el plor del seu fill. Doncs aquest estudi diu, que el que realment importa, el factor que influeix, és el temps que s’està amb el bebè.

Arrel d’aquest descobriment, els investigadors volen seguir investigant les habilitats dels pares i de les mares, no només en el reconeixement del seu fill quan plora, sinó la capacitat que tenim de saber perquè plora, si som capaços de reconèixer què li passa al bebè, si té gana, son o no es troba bé, només pel tipus de plor.

Us deixo l’enllaç a l’article «Los papás también son capaces de reconocer el llanto de su bebé»

Finalment, doncs, com a conclusió, podem dir que el que hem de fer per cultivar les nostres habilitats com a pares és dedicar temps i intenció en aquesta tasca. Evidentment, com més conscients siguem de la influència que tenim i que tenen els nostres actes davant dels nostres petits, també serà més clara la nostra intenció davant d’ells. Quan ens trobem davant d’alguna dificultat en aquesta tasca, no hem de dubtar en demanar informació, consell i seguir endavant amb noves solucions i idees per oferir a les nostres filles i els nostres fills. Al final, acabem aprenent tots junts davant dels reptes de la vida diària.

Llegir junts, en veu alta

0009433818S 1920x1280 e1366884763915 1

Per acabar aquesta setmana de llibres, voldria parlar-vos de les moltes maneres que existeixen de despertar l’esperit lector d’un nen o d’una nena. Una d’elles, és el fet de ser exemple pels nens. És evident que si a casa llegiu i si hi ha una cultura lectora, això serà més fàcil, serà un aprenentatge que es farà des de dins de casa. Però tot i que la lectura és una activitat que per definició és individual i intimista, de vegades també pot ser molt divertit compartir-la.

És cert que quan els nens encara no saben llegir, és fàcil que puguem explicar-los contes, de tot tipus. Alguns ens els sabem de memòria, d’altres els podem inventar i improvisar en el moment i com no, la majoria els llegim. Però quan els nens ja saben llegir, i tenen els seus contes preferits, anem deixant que siguin ells mateixos els que es posin a llegir, en silenci, ells sols. I perquè no, de vegades, poder compartir la lectura? Hi ha moltes maneres de fer-ho. Una d’elles és llegir un paràgraf cadascú, on és important fixar-se en l’entonació, saber respectar els «tempos», fer les comes i els punts, les preguntes i els signes d’exclamació. El més divertit, és que les nenes i els nens, aprenen a representar els diàlegs que apareixen i expressar les emocions que hi ha escrites als llibres. La majoria de vegades, ho faran imitant-nos, fins que poc a poc agafaran el seu propi estil. El que és més divertit i quan t’adones que ells també s’endinsen en la lectura, és quan tu t’equivoques en alguna paraula, o troben que no has sigut prou expressiu amb el que el personatge volia dir i et corregeixen perquè ells creuen que no ho has fet prou bé!

A més  a més, la lectura conjunta en veu alta, té d’altres beneficis, tan pels nens, com pels lligams i la relació que anem teixint amb ells. Un article del dia 11 d’aquest mes de l’ARA criatures parla dels beneficis que té la lectura en veu alta sobre les capacitats lingüístiques dels nens, us deixo doncs el seu enllaç:

ARA criatures

 

 

Aprenent a ser pares

file7911277667937 e1366800424582 1

En el programa de redes, de rtve, hi ha una secció que es diu: «La mirada de Elsa». Doncs en el programa d’aquest diumenge, en aquesta secció, Elsa va parlar, a través d’una entrevista al psicòleg René Diekstra de la importància de conèixer el desenvolupament tan físic com psicològic del nen per poder-lo ajudar i acompanyar en el seu creixement. I és veritat que el pares i educadors no ho sabem tot sobre els nostres infants, i també és per això, que sempre que puguem hem d’anar aprenent i deixant-nos guiar per poder tirar endavant la nostra tasca de manera natural, efectiva i convertint-la en un procés de creixement per tots.

Aquí teniu la secció del programa:

Paf, el drac màgic

draco 1

No només el drac de Sant Jordi és famós a Catalunya, també ho és en Paf, el drac màgic. Tot i que la història d’en Paf o Puff, no és catalana, sinó que va néixer com a cançó folk als Estats Units, exactament l’any 1963, s’ha convertit en una cançó molt popular també a Catalunya. La cançó és bastant trista. Explica la història d’un drac amb poders màgics, que és etern i que viu sota el mar. Un nen es fa amic seu, però els nens, com que no són eterns, quan es fa gran deixa en Paf sol, perquè les seves fantasies i jocs ja no l’atrauen com quan era petit.

 

Us deixo la cançó amb la seva lletra, perquè la pugueu cantar tots junts a casa!

 

Font imatge: http://focaclipart.wordpress.com/

Autor: Vladimir Zúñiga

Les activitats extraescolars

file00065662541 e1365677134697 1

Les activitats extraescolars són totes aquelles activitats que els nens fan al sortir de l’escola. També d’aquestes activitats n’hi ha una varietat sorprenentment àmplia. Des dels nens que fan algun tipus d’esport, futbol, bàsquet, handbol, natació i un llarg etcètera, nens que fan catequesi o anglès extraescolar, passant pels que fan música i toquen algun tipus d’instrument, els que el cap de setmana van a l’esplai, algunes manualitats i tallers de tot tipus.

És cert, que quan som petits, aprenem més fàcilment i que per poder complementar tot el que es fa a escola, poder fer activitats és un recurs útil i que no té perquè ser negatiu, però s’ha de ser molt realista quan volem que els nostres fills i filles facin activitats. Hauriem de tenir en compte que facin allò que els hi agrada en el cas que sigui algun esport o sortides amb l’esplai allí on els apuntem, inclús en l’aprenentatge d’algun instrument de música, perquè sinó s’acaba convertint en alguna cosa que fan per obligació però sense ganes ni motivació. En el cas que sigui més una necessitat, per exemple, anglès, per poder reforçar una llengua que li costa aprendre, s’ha de valorar que faci les hores justes i plantejar-nos objectius també realistes, és a dir, no voler aprendre o reforçar tot el que no sap de cop.

De la mateixa manera, quan els nens es van fent grans, també creix el volum de feina que se’ls hi demana des de l’escola. Quan veiem que aquest volum de feina comença a ser massa i que els vostres fills potser no arriben a tot, una de les primeres coses que ens hem de plantejar a suprimir són aquestes activitats.

Si al final ens plantegem reduir les activitats extraescolars, hem de tenir en compte que les més beneficioses són les activitats físiques que no es poden practicar en altres llocs i que es fan en equip o si més no, en contacte amb altres nens i nenes de la seva edat. Alhora també, el benefici és més gran quan les activitats es plantegen com a jocs, no com obligacions que se sumen a totes les obligacions diàries dels nostres menors.

Les joguines

0008291370P 1280x19201 1

Tots els nens i les nenes gaudeixen d’una bona quantitat de joguines, des de les joguines que escampen a l’habitació, és a dir, nines, cotxes, jocs de construcció, potser també contes, etc…i després en gaudeixen d’una altra gran part més, que són tots els que fan referència a les consoles i els seus jocs corresponents.

Sobre les joguines, el que m’agradaria dir, és que és necessari que estiguin adaptades a la seva edat. Potser amb aquestes joguines de dia a dia, que escampen per terra i que guarden a la seva habitació hi estem més familiaritzats i més o menys ja tenim una bona tria feta, i les criatures tenen les joguines adaptades a les seves necessitats, però no hem d’oblidar que els jocs de les consoles també estan recomanats per edats, per tant, és igual d’important que ens hi fixem i comprar els que siguin adequats.

Per altra banda, tot i que els nens i les nenes tenen una gran quantitat de joguines i jocs al seu abast, el que han d’aprendre és realment a jugar. Hem de ser capaços els pares i mares de restringir l’ús a unes poques joguines cada dia. La idea és que aprenguin a jugar amb una cosa cada vegada, que puguin valorar-la. De l’altra manera, si ho tenen tot a mà, no saben gaudir-ne, perquè de vegades sembla que ho escampen tot, van passant d’una cosa a l’altra, però sense aprofundir amb res del que tenen per allí.

Diguem que avui escullen un joc, demà una altra joguina i així successivament, d’aquesta manera s’aprèn a valorar molt més tot el que es té, i alhora la sort també de poder escollir entre una gran varietat de joguines.

Per altra banda, sobre les joguines hi ha un parell de normes que els infants haurien de tenir molt clares:

  1. Tenir cura dels materials, és a dir, ser responsable d’allò que tenim i cuidar-ho.
  2. Deixar tot l’espai ben recollit quan s’acabi el temps de joc

 

Joc en família

file0001389399799 1 e1365502154275 1

Així doncs, com hem vist, un dels beneficis del joc consisteix en disminuir l’estrès i l’ansietat i també ajuda a enfortir els vincles entre els jugadors. És per això que el joc és quelcom que hem d’aprofitar dins de la família.

Si trobem estones per jugar tots junts, permetem relaxar-nos, trobem un espai comú on ens podem oblidar de la rigidesa dels horaris, de les normes, de les rutines i expressar tot tipus de sentiments i diversió.

És divertit jugar en petits equips, els uns contra els altres, i que a més a més, a cada partida puguem canviar els equips. També es pot jugar tots contra tots o tots junts per aconseguir un objectiu comú, per exemple, completar un puzzle de mil peces entre tots. És un moment clau de tota la família poder compartir aquests espais, els nens i les nenes se senten reconeguts, ajudem a rebaixar la rivalitat entre germans si un dia, en algun joc fan un equip contra els altres, hi ha jocs, com per exemple el joc de l’oca, que permet que tots els jugadors estiguin al mateix nivell encara que hi hagi diferències en l’edat, perquè el factor primordial és la sort amb el dau, per tant, a partir d’aquests moments es poden construir relacions més fortes i amb més matisos i també si la família està cohesionada, després es fa més fàcil exigir el bon comportament dels infants, perquè ells són més feliços i saben que hi ha una part que són els seus deures i han de complir, però que també hi ha espai per la diversió i per compartir amb la seva família.

La quantitat de jocs als que podem jugar és inesgotable, alguns ja existeixen i d’altres ens els inventem dins de la família, per això val la pena tenir en compte els gustos de tots, poder iniciar jocs nous de tant en tant o aprofitar estones mortes, com poden ser els viatges en cotxe, per proposar algun joc que estimuli les criatures. Tan divertit pot ser jugar a les paraules encadenades de viatge cap a l’escola, com al parxís un diumenge aprofitant que tenim temps i que han vingut els avis, com jugar a futbol o a bàsquet el dia que anem al camp.

Val la pena aprofitar també aquests moments de joc per remarcar els valors del que vol dir guanyar, perdre i gestionar així la frustració i la motivació dels nens.

El joc lliure

file0001346788047 e1365415001598 1

Mireu si és important jugar, que els estudis indiquen, que el fet de no poder jugar de forma desestructurada, és a dir, fent servir la imaginació impedeix que els nens creixin feliços.

El joc lliure aporta tots aquests aprenentatges:

  • Millora de la competència social. Aprenen una gran quantitat d’habilitats socials: han d’aprendre a respectar els torns, si juguen en grup, accepten les idees dels altres i alhora ells també en proposen de noves, no són constantment el centre d’atenció, han d’aprendre a posar-se al lloc de l’altre per poder-se comunicar de forma eficient, ja que els altres els han d’entendre i han d’entendre les seves intencions. Els nens quan juguen, com que es diverteixen amb el que estan fent, no es rendeixen tan ràpidament davant d’una dificultat, com ho farien davant d’un exercici d’escola que els hi costa o que no saben com fer. Pensem que juguen en grupets i que per tant, per evitar tensions i mals entesos, necessiten desenvolupar la comunicació i la manera d’expressar-se. S’ha vist en els estudis, que els nens utilitzen un llenguatge més sofisticat quan juguen amb els seus iguals que si ho fan amb els adults perquè els adults tenim la tendència d’acabar o d’omplir els buits quan falta informació, de manera que els hi facilitem les coses als nens. Un exemple: Imaginem que la Raquel agafa un pot buit i li diu al Robert, «vainilla o xocolata?», el Robert se la queda mirant i torna a mirar el pot sense respondre. Llavors, la Raquel diu, «Robert, què vols, un gelat de xocolata o un de vainilla?» Veieu que amb una petita interacció, la Raquel s’adona que el Robert no l’ha entès i busca la manera de fer-se entendre i de seguir amb el joc.
  • Maneig de l’estrès
  • Desenvolupament d’habilitats cognitives (per exemple: l’habilitat per resoldre problemes).

Els jocs que ja tenen les normes establertes, també aporten molts beneficis, com ja us he explicat, però el joc lliure, sense normes, el que permet és afrontar-se als problemes de forma més creativa.

Aquest és un article extret d’una revista científica que es diu «Mente y Cerebro», i per qui li pugui interessar, us deixo l’enllaç a la revista, on podreu veure tots els continguts que té, i també us deixo un segon enllaç, amb el resum de l’article que parla del tema d’avui. Trobeu els enllaços al final de l’entrada.

És important tenir clar, doncs, que les obligacions són molt importants i avui en dia és veritat que el temps és un bé escàs i els nens fan una gran quantitat de coses i d’activitats, però és important que siguem capaços de trobar l’espai en que ells puguin gaudir de temps per poder fer volar la seva imaginació i alhora que ho puguin compartir amb els seus amics, de forma lliure i creativa, sense que els adults hi posem les nostres normes, sinó que deixem que ells creïn el seu món de fantasia i que el desenvolupin al seu gust.

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2013/3

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2011/1/la-importancia-de-jugar-8502

A què juguem?

file0001622107744 1

El joc, és doncs, bàsic, una peça fonamental pel desenvolupament dels nostres infants, tant físic com psicològic. Començarem amb un exemple, de joc de normes, amb certa rivalitat i que es juga en equips: «el joc del mocador».

Hi ha dos equips, cada membre de l’equip té un número assignat, que anirà de l’1 al 10, sent cada número un jugador. Cada equip es posa en una banda del camp, i al mig, un àrbitre amb un mocador que li penja de la mà. L’àrbitre, diu un número a l’atzar, i cada membre de l’equip que té aquest número surt corrent el més ràpid possible per poder agafar el mocador. Qui l’agafa ha de córrer per arribar on estan els seus companys sense que l’atrapin, i el que no ha agafat el mocador, ha de perseguir l’altre jugador, perquè és l’única manera que té de salvar-se, atrapar-lo. Així doncs, cada vegada es van eliminant jugadors, i els que queden vius, van acumulant els números dels jugadors eliminats. Aquest és un joc físic, on el que importa és el treball en equip, i per tant, aconseguir els objectius del joc i finalment, guanyar, de forma conjunta i amb el treball de tots.

Ara imaginarem un altre tipus totalment diferent de joc, per exemple, el joc de «pares i mares». Acostumen a jugar els nens i les nenes tots junts, i cadascú fa un paper concret, de pare, de mare, de fills, inclús d’avis i tiets si fa falta. Aquí les regles no existeixen des del principi, sinó que les van creant els nens a mesura que es va desenvolupant el joc, i cada vegada que hi juguen, el resultat que n’acaben traient és diferent, perquè els personatges són diferents i segurament els actors també. Aquest és un tipus de joc que explora sobre situacions de la vida diària, però que la màgia està en que la imaginació juga un paper clau, i a més a més, cadascú pot arribar a representar tots els papers que existeixen. S’aprèn a posar-se al lloc de l’altre, a comunicar-se de manera efectiva i també a expressar maneres de ser dels pares o inclús coses que els poden fer sentir certa angoixa en moments determinats.

I per últim, un típic joc de taula, com pot ser el parxís, que es basa en unes normes conegudes per tots els jugadors, però té la característica de no ser físic, sinó que es tracta de crear les teves estratègies des de la mateixa cadira. En aquests jocs es mescla les habilitats i destreses cognitives amb la sort, així que, acabar guanyant el joc és la unió de molts factors, i el que permet també, és que adults i nens, en aquest cas, estan en igualtat de condicions perquè la sort o la mala sort, és per tots igual.

Així doncs, tres tipus típics de jocs totalment diferents, però que tots tenen les mateixes característiques i funcions:

  • Conèixer l’entorn i aprendre a seguir les normes, les que ja existeixen o les que creem nosaltres mateixos.
  • Divertir-se, i per tant, disminuir l’ansietat o l’estrès que pugui sentir el nen.
  • Ajuda a crear un món de fantasia, que s’adapta a les preocupacions o necessitats del moment en el que estem.
  • Interaccionar amb els seus iguals o enfortir vincles amb els adults de referència. Es treballen les habilitats de comunicació.

Ja veieu que el fet no és tan sols a què jugar, sinó que el fet de jugar ja comporta beneficis per sí mateix. Una de les habilitats dels adults i per tant dels pares, és saber conduir el joc, dins de totes les seves possibilitats perquè la diversió sigui àmplia i s’aprengui de tots els tipus de joc.