mayo 2013 - El Petit i Jo

31 mayo, 201318 octubre, 2021

Jocs per jugar en família: Monopoly

Un dels jocs de taula que es poden gaudir plenament en família i amb amics és el Monopoly. El tauler es compon de caselles que corresponen a carrers d’una ciutat, els que el tingueu en català, són carrers de Barcelona. Hi ha diferents grups de carrers que són del mateix color. Quan un jugador aconsegueix tenir tots els carrers del mateix color, pot decidir construir-hi cases i fins i tot posar-hi hotels, perquè d’aquesta manera quan un jugador caigui en aquesta casella, els beneficis que s’emportarà seran majors.

És un joc en el que es posa en pràctica la negociació amb els altres jugadors, el valor que té cada element del joc i la importància d’aconseguir una estratègia que et permeti aconseguir més ingressos que pèrdues per no quedar arruïnat. El guanyador, doncs, serà el que aconsegueixi arruïnar a tots els altres jugadors.

Hi haurà un jugador que tindrà el rol de la «banca» i serà el jugador que s’encarregarà dels diners que no estan en moviment. Pagarà el sou als jugadors quan passen per la casella de sortida, donarà canvi als jugadors que ho necessitin de bitllets grans a bitllets més petits, cobrarà algunes multes, etc…és un rol que acostuma a ser molt desitjat pels nens i les nenes.

Tot i que l’estalvi no és un dels valors principals d’aquest joc, més aviat el contrari, un dels objectius podria ser fer el màxim d’ingressos possibles, si que és molt necessari en aquest joc que els diners que ens gastem, les inversions, es facin amb un sentit, una estratègia, una idea, i això és el que aniran aprenent els vostres fills, sobretot si es fixen en els vostres moviments i en les vostres estratègies.

El joc et permet ser arriscat en diferents moments i veure que és el que succeeix quan ho ets. Guanyar el joc és un equilibri de sort però també de la capacitat de gestionar els recursos que has anat aconseguint a cada torn.

28 mayo, 201319 octubre, 2021

Anant a comprar

El vídeo d’avui és una mostra, un exemple claríssim del tema que tenim encetat des de fa unes setmanes. Quan us explicava que els nens aprenen de vosaltres i amb vosaltres quan anem a comprar i que des de ben petits poden ajudar-nos, l’únic que hem de fer és saber presentar-los la compra com alguna cosa que els motivi i per això hem d’adaptar-nos sempre a la seva edat i al seu procés de creixement. En aquest vídeo coneixereu a l’Àlex i la seva mare que van junts a comprar al mercat. Ells tenen pensat el menú del migdia i van a comprar els ingredients per poder fer el dinar. Veureu que l’Àlex és capaç de demanar el que necessita a la botiguera, amb el suport i l’ajuda de la seva mare i que és una activitat que sap gaudir igual, segurament, que anar a jugar al parc. També són molt interessants les reflexions que fa la seva mare i el seu punt de vista, que ens explica també com després, aprofita per cuinar juntament amb el nen i que els dos fets, tan anar a comprar com cuinar, ajuden a que sigui més fàcil introduir aliments com les verdures i el peix a la taula.

Avui, per altra banda, celebrem la primera efemèride del blog, avui superem les 100 entrades!!

21 mayo, 201318 octubre, 2021

Mama, hi puc anar jo sol?

Quan els nens i les nenes es van fent responsables de sí mateixos, és a dir, van guanyant autonomia no ens hem d’oblidar també de fer-los responsables de diferents activitats o necessitats que hi ha dins de la casa. Evidentment, en primer cas es troba el fer-se responsable de la pròpia habitació, estiguin sols o compartida amb els seus germans, han de ser capaços de responsabilitzar-se de l’ordre i de la neteja. A més a més, comparteixen altres tasques de casa, però arriba el moment, que ens poden ajudar amb parts de la compra.

Els nens i les nenes acostumen a gaudir quan els demanem que vagin a comprar alguna cosa sols, els hi dóna la sensació que ja són grans i sobretot, gaudeixen de la confiança que els hi donem.

Però per vosaltres, en canvi, aquestes activitats són, normalment les que més us costen, perquè normalment per arribar a la botiga s’ha de creuar algun carrer, perquè no sabeu què farà o com ho farà.

És molt important doncs, que puguin fer totes aquestes activitats, però és igual d’important que vosaltres us sentiu segurs amb el que els hi demaneu que facin, perquè sinó ells i elles també noten aquestes reticències i a la vegada fan les coses amb molta més inseguretat.

Així doncs, que el que proposo és que les coses es vagin fent de forma gradual i de forma natural. Els vostres fills us han acompanyat moltes vegades a comprar, per tant, segurament ells i elles coneixen perfectament la botiga on han d’anar i el botiguer o botiguera també coneixen el vostre fill, perquè l’han vist amb vosaltres incomptables vegades.

Quins passos podem seguir perquè la cosa sigui gradual i serveixi perquè agafem confiança nosaltres i a la vegada els petits? Jo proposo un exemple:

Les primeres vegades, podeu dir al vostre fill que sigui ell qui demani les coses a la botiguera. O si es tracta d’escollir fruites i verdures per posar-les a una caixa o bossa, podeu ajudar-lo a escollir perquè aprengui a detectar quines es troben en bon estat.
El següent pas, ja posa una mica més de repte als nens. Podeu esperar-los fora la botiga mentre ells fan la compra tots sols. Veureu que van bastant segurs a fer tot allò que saben fer, i a més a més amb la seguretat que si sorgeix qualsevol dubte esteu a un pas per ajudar-los.
Una altra situació important, quan hi ha carrers per creuar. Podeu esperar a l’altra banda del carrer, controlant la situació. Esperar que traspassi, faci la compra i torni a traspassar fins on sou vosaltres.
Evidentment, l’últim pas ja és el d’esperar-los a casa.

Un cas real, un nen que ara té 12 anys, que encara no ha anat gaires vegades a comprar tot sol, sobretot perquè la seva mare pateix bastant i s’angoixa bastant davant d’aquesta situació. Un dia, però li va demanar a l’Albert que baixés a la carnisseria (botiga que hi arriba sense creuar el carrer, que és la situació que més preocupa a la mare) a buscar unes hamburgueses. El que va fer l’Albert, va ser comprar moltes més coses a part de les hamburgueses, el que el nen va dir, «omplir la nevera». Va ser la forma de demostrar a la seva mare que podia confiar amb ell per anar a fer la compra, que li havia agradat que hagués confiat amb ell i la seva manera de tornar-li la confiança era, el que ell creia, fer una bona compra.

17 mayo, 201318 octubre, 2021

La força de voluntat

Aprofitant que ens trobem dins del tema de la compra, d’anar a comprar amb els nens i aprofitar entre moltes altres coses, per inculcar la idea que no és necessari comprar tot allò que volem quan ho veiem a la botiga o a les prestatgeries del supermercat, avui m’agradaria explicar-vos un experiment que és bastant conegut i que estudia la força de voluntat.

El psicòleg que ho va posar en marxa, que va fer per primera vegada aquest experiment es diu Walter Mishel. El seu experiment consisteix en deixar a nens d’entre 4 i 6 anys en una habitació sols, davant d’una galeta, caramel o «nube», amb un parell de consignes. La idea és que la persona que fa l’experiment sortirà de l’habitació durant una estona. Els nens tenen la possibilitat d’esperar que torni i llavors li donarà un altre dolç dels que hagi escollit, si en canvi, no és capaç d’esperar i vol menjar-se la galeta o el que tingui al davant llavors mateix, el que ha de fer és fer sonar un timbre, l’experimentador tornarà i el nen o la nena podrà menjar-se la seva galeta. Segons han descobert, els nens són capaços d’entendre les consignes a partir dels 4 anys i n’hi ha que són capaços d’esperar fins a 20 minuts, i en canvi, n’hi ha que en pocs segons cauen en la temptació.

La importància d’aquest experiment és que el psicòleg Walter Mishel, ha pogut estudiar els mateixos nens que tenien 4 anys també a l’edat de l’adolescència i s’ha adonat que hi ha una correlació, una relació entre el fet d’haver esperat molt o poc i uns resultats acadèmics millors o pitjors. Una altra de les conclusions importants d’aquests experiments és que han descobert una manera d’entrenar aquesta força de voluntat, i que quan ajuden els nens més impulsius amb algun d’aquests petits trucs, són capaços de superar-se a sí mateixos i esperar més estona.

En un programa de Redes, l’Eduard Punset va poder fer-li una entrevista. Parlen de l’experiment en els seus inicis, dels resultats que n’ha obtingut i de que es pot aprendre de tot això. Us deixo doncs el programa que es diu «Ser feliz es cuestión de voluntad» on podreu veure imatges d’aquest famós experiment i gaudir de l’entrevista.

Bon cap de setmana!

14 mayo, 201318 octubre, 2021

Dificultats a l’hora d’anar a comprar

Igual que en el menjar o en el dormir, hi ha nens que se’ls hi pot resistir i els hi pot costar més l’activitat de la compra, comportar-se dins d’aquestes normes socials que dèiem, respectant la compra que voleu fer i respectant també que anar a comprar no és una activitat immediata que fem tots sols i que és exactament com volem i com ens havíem proposat. Sinó al contrari, és una activitat que depèn de moltes altres coses i no depèn al 100% de nosaltres.

Per exemple, per molt que vulguem un croissant de xocolata per berenar, potser arribem a la pastisseria i s’han acabat. Hi ha nens que no tenen cap problema en acceptar aquestes situacions i són capaços de canviar de decisió o inclús esperar a un altre dia per aconseguir aquell croissant que estaven desitjant. D’altres nens, en canvi, s’ho prenen com alguna cosa personal i és possible que l’estada a la pastisseria acabi amb una rebequeria, amb plors, crits o malestar.

Aquesta situació no ens ha de fer por i no hem d’intentar evitar-la donant-li al nen una altra cosa, o recórrer tota la ciutat per aconseguir allò que ell vol, perquè això són coses que passen sempre, i el que s’ha de fer és aprendre que, quan vols una cosa, quan surts a buscar coses a les botigues, no sempre hi ha tot el que volem. Quan parlo del croissant, parlo també d’aquella col·lecció de cromos que està demanant, de la joguina o el joc de la consola que ha decidit que vol ara mateix, de que vol uns iogurts diferents que ha descobert nous i els vol ara mateix. Diguem que podem adonar-nos que la nostra filla o el nostre fill li costa controlar aquesta impulsivitat quan això li passa amb moltes coses diferents i té la sensació de voler o fins i tot necessitar les coses immediatament.

A poc a poc, i sense voler que això s’inverteixi d’un dia per l’altre, hem d’anar implicant als nens en aquestes activitats de compra, no només centrant-nos en els productes, sinó en tota l’activitat al complert. Podem mirar tota la varietat de productes que existeix en cada botiga, fer la llista de la compra conjuntament, donar-li petites responsabilitats adequades a la seva edat, com podria ser que fos el nen o la nena qui li demanés a la carnissera els 250 grams de pernil dolç, o que pogués donar els diners a la botiguera, que pugui entrar a buscar el pa mentre vosaltres espereu a fora, pensar les verdures que comprarem en funció dels menús que també podem haver pensat i explicat a ells. En definitiva, inculcar la idea que les coses no estan a la botiga per comprar-les perquè si o per satisfer una necessitat momentània, sinó que és quelcom més complert i que es fa de forma reflexiva i pensant en les necessitats de tota la família, no només les d’un mateix.

8 mayo, 201318 octubre, 2021

Dins la botiga

Així doncs, fer la compra o anar a comprar és una font d’aprenentatges immens. De fet, hi ha tota una part que és molt més fàcil de veure, i són tots aquells aprenentatges que tenen a veure amb saber què es pot comprar a cada lloc, té a veure amb saber la varietat de coses que existeixen, per tant, ajuda a tenir un bon coneixement de vocabulari, de les característiques, per exemple, de diferents verdures i fruites o fins i tot, de diferents tipus de barres de pa, si són més grans, més petits, rodons o en forma de barra. Encara que aquestes coses les expliquin a l’escola, no té res a veure aprendre-ho només així, a base de fer llistes de grups de coses amb el títol de fruita o verdura, que el fet d’ajudar a casa a fer la llista de la compra i saber quines fruites i verdures fan falta a casa, perquè en el moment d’anar-les a comprar, sense voler, estan aprenent totes les característiques que les diferencien les unes de les altres.

Però com ja he dit no és només això. Es tracta de valors que van associats i que perduraran al llarg dels anys fins a l’edat adulta, ja que les primeres vegades que anem a comprar tots sols, sigui a comprar el pa, posarem en pràctica el que haurem après. Per mi alguns d’aquest valors són:

L’estalvi: és a dir, no podem comprar tot el que hi ha a la botiga per molt que vulguem o que ens agradi, necessitem fer una compra pensada i acurada a les nostres necessitats. Per tant, la compra és quelcom racional, que s’ha pensat amb antel·lació i no allò que serveix per aconseguir premis i coses que ens agraden. És interessant haver pactat amb els nens què els hi podem comprar i què no abans de sortir de casa i també, en el cas que sigui necessari perquè els hi costa molt reprimir-se i no deixen de demanar una vegada som a la botiga, instaurar la norma que diu que pactem a casa el que comprem i un cop a la botiga no es pot demanar. En tot cas, si hi ha alguna cosa que desitgi molt, que se’n recordi per la propera vegada que sortiu a comprar i veure si llavors hi ha sort.
Demanar i esperar el torn: Un cop estem a la botiga, queda clar que és un lloc on no es pot saltar ni córrer, tampoc es poden tocar constanment les coses de les prestatgeries, així que el que s’ha d’aprendre és a demanar el torn i esperar de forma ordenada que ens toqui. Ja sigui a la cua del supermercat, com esperant torn a la carnisseria o peixateria.
Educació: Així doncs, l’educació queda com a rerefons constant, ja que els nens han d’interactuar amb altres adults i seguir unes normes socials que ja existeixen i que seran les que necessiten aprendre per ser autònoms el dia de demà.

6 mayo, 201319 octubre, 2021

I si anem a comprar?

Fins ara, hem parlat de diferents activitats de la vida diària com poden ser les hores de menjar i dormir i fins i tot, hem parlat del temps d’oci, de joc i d’obligacions amb la feina de l’escola. Per acabar aquesta temàtica, m’agradaria parlar-vos del moment d’anar a comprar. Crec que és una activitat molt interessant de fer acompanyats dels nens i les nenes. És una activitat molt completa en el sentit d’aprenentatge, de comunicació amb els vostres fills i de relació social amb la resta del món. Per mi el moment d’anar a comprar comença des del moment que es surt de casa, passant pel camí que heu de fer fins arribar als lloc que heu d’anar, el moment de la compra, la tornada i una vegada a casa, com hem de tractar tot allò que hem comprat.

Val la pena recordar que som un potent exemple constant pels nostres petits i no hem de desaprofitar-ho. És molt interessant veure com elles i ells absorbeixen tot el que van aprenent poc a poc, i una vegada ho han viscut i entès, elaboren les seves pròpies idees, solucions o històries que expressen constantment.

És molt divertit saber implicar els nostres fills en aquest tipus d’activitats, perquè ells també les gaudeixen molt, cada edat en coses diferents, però si sabem donar el significat necessari a totes aquestes coses que hem de fer, ells també n’aprendran.

No fa gaire, vaig coincidir a la verdura, amb un pare i una filla, que devia tenir uns 5 anys, fent la compra de fruita i verdura. En el moment en què el botiguer estava pesant les bosses que portaven, la nena li va dir:

– Això ho posarem a la sopa!

El botiguer li va contestar:

– Oh! Això a la sopa li queda molt bo!

I el pare va dir:

– Sí, avui per sopar prepararem caldo de verdures.

De fet, la cara de la nena mentre li deia això al botiguer, era com si li volgués donar una informació molt important i com si ell no hagués de saber que allò servia per fer sopa. És apassionant compartir aquesta innocència dels nens i sentir que cada cosa nova que aprenen és com un gran descobriment que cal compartir amb tothom.

2 mayo, 20135 octubre, 2021

Aprenentatge i memòria

Avui us presento un programa molt especial. Es tracta del programa de Tv3, Què qui com, que aquest dimecres va parlar sobre aprenentatge i memòria. El programa ens explica d’una manera molt pràctica com el nostre cervell ho fa per memoritzar les coses, com es comporta quan tenim 2 anyets fins que arribem a la vellesa i quines coses podem fer per millorar la memòria. També, ens expliquen diferents tècniques que poden fer servir els nostres fills per estudiar els examens i aprofitar al màxim les capacitats que tenim. Quan som petits i arriba el moment d’estudiar coses metòdiques, com poden ser les taules de multiplicar, hi ha qui se les aprèn ràpidament i sense problemes, però hi ha qui la feina se li converteix en una muntanya enorme i que no hi ha manera. Descobrireu el mètode dels nens i nenes d’una escola i us pot sorprendre la seva manera d’aprendre les taules, però ho aconsegueixen de manera divertida i amb il·lusió.

Finalment, també destacar que surt un professor explicant quina és la millor manera d’estudiar i preparar-se pels examens quan s’està a l’institut, i em sembla una de les millors maneres que existeixen i que aconsegueix que amb un esforç petit però ben distribuït en el temps, preparar els examens es converteixi en una activitat que controlen els estudiants i treuen resultats positius.

Així doncs, que gaudiu amb el programa, només heu de pitjar la imatge.