Publicado el

Jocs per jugar en família: l’UNO

uno cards 1

És un joc de cartes molt senzill, on poden jugar moltes persones alhora i que les normes són senzilles d’entendre. Cada vegada estant sortint més edicions diferents, inclús una que es pot portar a la piscina o a la platja, perquè les cartes poden mullar-se! La versió original consta de 108 cartes. L’objectiu del joc és quedar-te sense cartes, per tant, has d’aconseguir treure’t del damunt el major nombre de cartes possibles. És un joc bastant ràpid, en que s’ha de tenir la ment ben desperta, ja que hi ha canvis de direcció, prohibicions de tirada i com no, un clàssic, robar cartes. Les cartes normals es divideixen en 4 colors diferents: el vermell, el groc, el blau i el verd. Aquestes cartes comodí són les que donen velocitat al joc. Has d’estar atent a les teves cartes i a les cartes dels contraris. De fet, una de les normes principals, és que quan et queda una carta has de cridar: «UNO»!!! Si un participant s’oblida de dir-ho, els contrincants ho poden dir i llavors, el que tenia una carta ha de robar-ne (depèn de les regles en robarà un nombre diferent).

Val a dir, que és un joc, que tot i que té les seves normes escrites, es poden adaptar bastant bé a les necessitats de cadascú, edats, etc…, de fet, jo les faig servir a la feina i quasi bé es pot dir, que cada nen té les seves pròpies normes que ha après a casa.

Beneficis d’aquest joc:

  • Es treballa l’atenció
  • S’aprèn a seguir normes
  • És un joc social i per a tota la família
  • Les partides són curtes, no es necessita molt de temps per jugar
  • Es treballa la velocitat de processament, s’han de prendre decisions ràpidament
  • Es treballa la presa de decisions, és un joc en que a vegades tens més d’una possibilitat de joc i has de decidir la que creus que és millor
  • Es treballa la frustració i a acceptar que de vegades guanyes i de vegades perds

Així doncs, pot ser un bon joc per aquest cap de setmana de fred intens.

Bon cap de setmana, família!!

 

Imatge extreta: http://twohundredandseventy.blogspot.com.es/2012/05/numero-uno.html

Publicado el

Alimentació equilibrada

file000119096504 e1361445046398 1

Quan parlem de com han de ser les hores de menjar a casa, no ens podem oblidar, que hem d’afavorir una alimentació completa, equilibrada i variada.

Parlem doncs, de fer uns 5 àpats al dia, repartits de la següent manera:

  1. Esmorzar a casa
  2. Esmorzar a l’escola
  3. Dinar
  4. Berenar
  5. Sopar

La nostra dieta, la dieta mediterrània, diuen els experts és la dieta més equilibrada que existeix i que aporta tots els nutrients i energia necessària. Així doncs, primer de tot, veiem quins són aquests aliments, i en quines quantitats els hem de menjar:

piramide

 

Es recomana doncs, que del primer grup de baix, on trobem els aliments com el pa, els cereals, l’arròs i la pasta, les patates, entre d’altres, se’n consumeixi entre unes 4-6 racions al dia, ja que seran els que aportaran gran part de l’energia. Després d’això trobem la fruita fresca, que se’n recomanen 3 peces diàries i les verdures i hortalisses que també se’n recomanen com a mínim dues racions diàries.

L’aportació del calci, l’obtenim de la llet i els seus derivats i els experts ens en recomanen entre 2 i 3 racions al dia. Finalment les proteïnes, ens les aporten la carn i el peix i els llegums, que aporten proteïnes vegetals. En aquest cas, la recomanació està en 2 racions diàries.

Així doncs, confeccionar menús, o si més no, anticipar què i com organitzarem els àpats pot ajudar a aconseguir que els nens puguin gaudir d’una alimentació sana i equilibrada. A més a més, així com les hores de menjar, comencen amb la preparació de la taula, la confecció de menús i d’àpats, comencen a l’hora d’anar a comprar. Anar a comprar acompanyats pels nens i les nens, ens aporta beneficis a nosaltres, però també aporta molts beneficis als petits. Aprenen a anar a comprar, però també aprenen d’on provenen els aliments, els saben distingir i els fa estar més oberts de ment a provar coses noves, tastar les diferents verdures que han comprat i aprenen la gran varietat d’aliments que poden i han de menjar.

Existeixen diferents trucs i estratègies perquè els nens mengin la major quantitat d’aliments possibles, que gaudeixin dels àpats i del menjar. Us els explicaré en properes entrades.

 

Per saber-ne més teniu a la pàgina de la generalitat de Catalunya bons recursos sobre alimentació, us poso dos enllaços que estan bastant complets i és d’on he extret part de la informació:

Alimentació: En aquesta pàgina, a baix a la dreta, podeu accedir a un document pdf amb tota la informació necessària de l’alimentació en edat escolar

La dieta equilibrada

 

Publicado el

L’hora de menjar

0009440426T 1920x1280 1

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, «sisplau» i «gràcies».

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

Publicado el

La vida diària

file0001021726526 e1361269757461 1

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

Publicado el

Tots a una!

0008054210R 1280x1920 1

Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.

Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…

Exemple:

La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!

 

Un altre exemple:

La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.

Publicado el

Coherència educativa

spider castells 1

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

tjlcgi875578Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

 

 

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

 

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org

Publicado el

Astèrix i Obèlix

asterix y obelix 932671 1

Per mi és molt important fomentar l’hàbit de la lectura en els nens. Existeixen molts tipus de contes que els petits poden investigar, temes molt diversos, tipus de lectura, il·lustracions, etc., però no hem d’oblidar un gènere també molt interessant com és el còmic. Hi ha gent a qui li agrada molt llegir còmic i d’altres en canvi, que no els hi agrada gens. Així, doncs, hem d’obrir totes les portes que puguem als nens i que ells decideixin què és el que els agrada més. Jo no em considero una fan dels còmics, però he de reconèixer que aquests dos personatges em tenen el cor robat i que m’he llegit tota la seva col·lecció, és per això, que no m’he volgut estar de recomanar-vos-els.

Són l’Astèrix i l’Obèlix.

Les seves històries estan basades en la lluita contra els romans, com a únic poble de la Gàl·lia que no han pogut ocupar, l’únic poble que ha resistit els seus atacs. El poblet és molt petit i està rodejat per quatre campaments romans, però tot i així, els atacs sempre acaben frustrats i han de tornar amb la cua entre les cames.

Això és gràcies a la poció màgica que els prepara el seu druida, en Panoràmix. És per això que l’Astèrix porta una ampolleta penjada de la cintura, per beure quan és necessari un glop de poció.

L’Obèlix, en canvi, no li fa falta prendre la poció perquè va caure dins de la marmita quan era petit i la seva força ja és permanent. D’un caràcter més infantil que l’Astèrix, l’Obèlix sempre vol que li donin poció, però el seu druida no n’hi dóna pas, la seva força ja és suficient. Treballa transportant menhirs i és un boig dels senglars.

Tots dos van sempre acompanyats del gos de l’Astèrix, l’Ideàfix (o Idefix, depèn de la traducció).

Els autors són Albert Uderzo com a dibuixant i René Goscinny com a guionista. La col·lecció consta de 24 llibres realitzats per tots dos,  i després un conjunt de 8 llibres més, dibuixats i guionitzats per Albert Uderzo.

Us deixo l’enllaç a la pàgina oficial de l’Astèrix, on podeu remenar a veure què trobeu.

asterix_asterix-obelix

Imatges extretes de: http://www.fondosdepantallas.org/wallpaper/Asterix-y-Obelix/ i http://lasaventurasdeasterixyobelix.blogspot.com.es/

Publicado el

Els sentiments i l’autoestima: traiem conclusions

file000115070389 1

 

Així doncs, els nens necessiten que se’ls escolti de forma activa i que se’ls ajudi a posar paraules a tot allò que els hi passa, i ho podem fer de moltes maneres:

 

  • Expressar el nostre afecte i amor de forma repetida i evitar conductes agressives. Voleu saber què escolten els nens si quan ens enfadem comencem a cridar-los? Doncs exactament això:file0002083689554

 

  • Mostrar actitud positiva que transmeti confiança en la seva capacitat de créixer. Sempre, davant de totes les dificultats en les que els nens i les nenes s’aniran trobant, és important que rebin una actitud positiva dels seus pares. De fet, és impossible pensar que mentre creixin no ens trobarem en dificultats, per tant, també és bo aprendre que això forma part de la vida, però que amb esforç i buscant la solució adequada es pot aconseguir.
  • Interessar-se pel que fa i valorar-ho. Els petits sempre mostren amb ganes les coses que més els hi agrada i és important per ells que això es valori dins de casa.
  • Tenir-los en compte en les decisions que els afecten, i en general, en la vida quotidiana.
  • Escoltar amb gran atenció.
  • Reconèixer els sentiments amb paraules tipus: “ajá” “vaja” “ja veig”.
  • Posar nom als sentiments: “sembla molt frustrant”.
  • Concedir al nen els seus desigs de fantasia: Aquesta clau és molt interessant, perquè d’aquesta manera es pot acabar tractant algun sentiment de forma positiva i amb sentit de l’humor. Exemple: És hora de berenar i heu preparat un petit entrepà i una poma. L’Alícia us diu: Vull un plàtan! Però els plàtans estan verds i encara no es poden menjar i així li dieu. L’Alícia, en aquest moment no us vol entendre, ella vol el plàtan que veu allà al davant, doncs bé, teniu l’opció d’utilitzar la fantasia i dir-li a la vostra filla que si tinguéssiu poders màgics o una vareta màgica faríeu madurar el plàtan de seguida, però…no podeu! Així que el plàtan haurà de ser per un altre dia. Els nens acostumen a acceptar molt bé aquest tipus de situacions i les entenen ràpidament. A més a més durant una estona juguen amb vosaltres i s’ho passen bé.
Publicado el

Autoestima

file000858361866 1

És important poder formar una bona autoestima, perquè aquesta ens acompanyarà tota la vida, la veritat, és que tota la vida l’anirem modulant i aprenent sobre les coses que ens fan sentir millor, més capaços, per tant, és important saber com ho podem fer per ajudar als infants a que poc a poc vagin construint-se una bona autoestima.

De fet, hi ha quatre accions, bàsiques i generals, que podem realitzar perquè els nens vagin construint la seva autoestima de forma progressiva:

 

  • Com ja us vaig dir, acceptar els seus sentiments. Ensenyar-li a saber què sent, acceptar-ho i donar-li estratègies per afrontar-ho. No deixant que faci el que vulgui, sinó que hem d’aconseguir que es reconegui davant de diverses actituds que no l’ajuden perquè a poc a poc les vagi canviant.

Per exemple: L’Ainoa s’ha enfadat perquè la seva germana petita  li ha pres la joguina que ella estava fent servir i li ha donat una bufetada. Acceptem doncs, que estigui enfadada, però no acceptem que pegui a la seva germana, i com a pares, ens toca la part més difícil, ensenyar a les dues germanes a compartir les coses.

 

  • Hem de valorar els petits assoliments, per petits que semblin, ells són, els que ens faran saber quines coses per ells són importants, perquè hi posaran molt d’èmfasi. Des de pintar sense sortir-se de la ratlla fins a cordar-se les sabates.

 

  • Possibilitat de posar en pràctica les seves potencialitats, hem de ser capaços d’adonar-nos quines són les coses que els hi surten o que fan perquè els hi agrada més i se’ls hi dóna millor i ajudar-los, si ells volen, a potenciar-ho.

 

  • Per tant, centrar-nos en els avenços i no en els errors.

 

Publicado el

Els sentiments

0003400502RR 1920x1280 1

Doncs sí! Igual d’important és que siguem conscients de la necessitat del control i dels límits en determinades situacions, com que siguem conscients dels sentiments dels infants, com els influeixen i com ens influeixen a nosaltres.

Per norma general, hi ha una relació directa entre com se sent un nen i com es comporta. És a dir, si se sent bé, es porta bé.

Quan parlo de fer sentir bé, no em refereixo a donar-los tot allò que volen perquè no s’enfadin o perquè estiguin contents, sinó que anem una mica més enllà i parlem de sentiments, molt més intangibles, però molt més valuosos que una frustració material puntual.

En primer lloc, no s’han de negar els sentiments. Negar-los provoca confusió i que el nen pugui enfadar-se, i també li ensenya a no saber què sent.

Un exemple molt senzill:

Imaginem que li dieu a la vostra filla que es posi la jaqueta perquè fa fred, i ella acaba de fer una bona cursa i evidentment no té fred, i us diu:

– Papa, no fa fred!

Com sempre,  el més important és ensenyar, per tant, si ho negueu i li dieu que no pot ser que no tingui fred, esteu confonent a la vostra filla. Ella no sent fred, i així us ho diu, vosaltres li podeu donar una resposta com:

– Laia, ara no tens fred perquè acabes de córrer, però t’has de tapar perquè fa fred i sinó t’encostiparàs.

Un altre exemple:

L’Arnau està fent els deures, fent unes sumes i us diu:

– Això és molt difícil!

– Au va, Arnau, són sumes molt fàcils!

Negar-li que el que està fent és difícil no l’ajuda gens, en canvi, el que si que l’ajuda és dir-li:

– Són difícils, però a poc a poc i fixant-t’hi les acabaràs totes.

Fent això el nen va aprenent tot el que sent quan es troba davant de diferents situacions, sap quan s’enfada, sap quan es posa trist o content, sap quan sent frustració, etc…que cada vegada sigui capaç de reconèixer en ell mateix més sentiments, el fem més capaç d’afrontar situacions noves i diferents, i per tant, que pugui ser més autònom i més feliç.

Hem de ser molt conscients d’una cosa, podem acceptar tots els sentiments, però hem de limitar certes accions.

Imagineu que l’Arnau, s’ha enfadat perquè les sumes li costen molt i ha llençat el llibre per terra:

– Arnau, entenc que et costi molt fer aquestes sumes i que estiguis enfadat, però el llibre no s’ha de tirar per terra. Recull el llibre i posa’l damunt de la taula. Encara que et costi, a poc a poc, te’n sortiràs.

D’aquesta manera tornem a ajudar-lo a saber el que està sentint i li donem recursos per afrontar la frustració.