Autor: Anna Toset

Com a conclusions us volia parlar d’alguns conceptes molt concrets. Vivim en una societat plena de normes, per tant, és important familiaritzar-nos amb elles el més aviat possible, de manera, que poc a poc, les anem entenent i els nens aprenen a tolerar la frustració. Els nens n’aprenen de moltes maneres de conviure amb les normes, i una d’elles ha de ser també a casa. Quan juguen amb els seus amics, quan fan cas de les normes de l’escola i de la classe  i a casa, on s’ha de compartir l’espai amb tots els membres de la família.

No s’ha de tenir una gran quantitat de normes, sinó normes bàsiques i clares i que vagin en consonància amb els valors de la família, d’aquesta manera tot és més senzill i fàcil de fer dur a terme. És per aquesta raó que no existeixen normes millors ni pitjors, sinó normes que van en consonància amb cada família i que són útils en cada una d’elles.

En quant als pares, un dels reptes que teniu davant del tema de les normes, és el de distingir quan s’ha de ser rígids amb les normes que existeixen a casa i quan, a poc a poc, perquè les necessitats de la família van canviant, les normes també ho fan. De vegades amb l’ajuda de tothom, opinant i modificant la norma al gust de tots i de vegades, imposant aquelles normes que creieu que són necessàries.

Exemple: Heu detectat, que últimament, l’Elena, la vostra filla, quan vol alguna cosa o vol cridar l’atenció crida molt. A vosaltres us posa molt nerviosos i fins ara, com que això us ha agafat de sorpresa, no heu sabut aturar-ho i de fet, la vostra forma d’actuar el que realment ha fet, ha sigut accentuar-ho. Decidiu que hi voleu posar solució. Doncs bé, una possibilitat que teniu, és posant una norma. Si fem cas de les característiques que us vaig explicar, la idea seria aquesta:

– Elena, a partir d’aquest moment, quan parlis amb nosaltres ho has de fer sense cridar. Si ens dius les coses sense cridar, les podrem fer, però si les dius cridant, nosaltres no et sentirem. D’acord?

Doncs bé, hem creat una norma nova que s’adapta a les necessitats actuals, l’hem explicat a tota la família i a més a més ho hem explicat de forma clara i senzilla. Ara, el més important, és complir amb allò que acabeu d’explicar. Quan ella us demani les coses sense aixecar la veu, obtindrà resposta per part vostra. Si ho fa cridant i cridant-vos l’atenció, no li fareu cas. Això demana paciència, perquè, l’Elena, segurament posarà a proba aquesta norma nova i us posarà a proba a vosaltres, però no heu de trair-vos a vosaltres mateixos.

Us proposo un joc mental, del qual no coneixeu les normes. De fet, l’única informació que teniu és que m’estic passant una pilota amb una altra persona i en un moment donat paro. Podeu endevinar quina és la norma del joc? No? No ho teniu clar? No ho enteneu?

Això és el que passa quan no expliquem clarament les normes als fills. Encara que a vosaltres, pares i mares, us semblin normes evidents o que les coses estan clares, s’han de dir en veu alta i de forma ben clara, evitant així confusions.

Per exemple: – Que t’has rentat les mans? Ja saps que sempre abans de menjar ens hem de rentar les mans.

Seguim amb el joc. D’acord, tinc clar que és important que conegueu les normes, per tant, us dic que em passaré la pilota amb el meu company 3 vegades i a la tercera vegada us passaré la pilota a vosaltres, d’acord? Preparats?

Ens posem a jugar, doncs, i arribem a la tercera passada, esteu esperant que us tiri la pilota, però no ho faig. Quedeu desconcertats, tot i que no dieu res, i ara de sobte, us la tiro. Que estàveu despistats? O potser massa atents? Us ha empipat que no complís ni amb la norma ni amb la meva paraula? Em creureu la pròxima vegada?

Exemple: Abans d’anar a sopar has de guardar totes les joguines. Poden passar dues coses, un primer cas quan arriba l’hora de recollir és que resulta que heu d’iniciar una petita lluita perquè el nen/a no vol recollir, i com que es fa tard, li dieu que ja ho recollirà després. Una altra possibilitat és que tingueu pressa per anar a sopar perquè s’ha fet tard, quan el nen/a comença a recollir, li dieu que ho deixi per després, que és tard.

En qualsevol de les dues situacions, les normes no estan clares, es van manipulant segons les necessitats del moment i per tant, el nen no té mai clar què ha de fer.

Per últim, imagineu que ja us he explicat bé les normes i ja esteu preparats per jugar amb mi i comencem el joc. No es pot fer trampes, per tant, si algú incompleix les normes, hi haurà d’haver alguna conseqüència.

Exemple: Aquí em refereixo al cas particular de que s’hagin de recollir les joguines perquè s’ha d’anar a sopar i sigui el nen/a que no ho vol fer. És important aconseguir que ho reculli, que es responsabilitzi de les seves coses i que es responsabilitzi també de les normes de casa.

Quan posem una norma, però no la complim, estem tirant pedres a la nostra pròpia teulada. Ja sigui perquè el vostre fill es salta la norma i vosaltres no el corregiu (per ells és com si la norma no existís i això us fa perdre autoritat) o perquè heu  demanat que les coses es facin d’una manera determinada i després resulta que no és veritat, la norma perd tot el poder i no servirà per a res. Per tant, ells i elles deixaran de fer allò que els hi demaneu a mesura que aneu perdent credibilitat.