Publicado el

El lloc on fer els deures

IMG 07981 1

Per aconseguir un bon ambient de treball quan els nens es posen a fer els deures, és necessari tenir un espai concret, destinat a aquesta tasca. Com sempre us dic, si des de casa, es dóna importància a les activitats que fa el nen, ell captarà el missatge i per tant, sabrà que està fent una cosa important i que s’ha d’esforçar. Si té un lloc destinat a fer els deures, s’adonarà que aquesta és una activitat que té importància dins de la seva rutina diària, si en canvi, fer els deures és quelcom que es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol lloc, entendreu que el nen ho viurà igual, que els pot fer de qualsevol manera i quan vulgui.

Per mi doncs, és important l’espai on fa els deures, i ha de tenir unes característiques mínimes:

  • Ha de ser sempre el mateix lloc, que pot començar a utilitzar des de petit, d’aquesta manera, quan sigui més gran i el volum de deures i d’estudi també augmenti, tindrà un lloc destinat a treballar tranquil·lament. 
  • Si a l’habitació on treballa hi ha la possibilitat, és interessant que la taula estigui davant de la finestra, ja que d’aquesta manera durant algunes hores podrà treballar amb llum natural que cansa menys la vista.
  • El lloc que s’utilitzi per treballar ha d’estar ordenat i abans de començar la feina, hem d’estar segurs, que el nen tindrà tot el que necessiti, d’aquesta manera, evitem que s’hagi d’aixecar per anar a buscar material i per tant, evitem que es distregui.
  • Els deures, s’han de fer assegut a una cadira i treballant damunt la taula, evitem mals hàbits d’estudi al sofà o estirats al llit. En el fons, aquests hàbits serveixen per tenir una postura correcta a la taula i evitar mals d’esquena i també permeten cuidar la vista.
  • És important també fixar-nos en petits detalls que de vegades ens passen desapercebuts, però que tenen més importància de la que imaginem, un exemple pot ser, la llum de l’escriptori sempre ha d’estar al costat contrari de la mà que el nen utilitza per escriure, perquè si el posem al mateix costat, es farà ombra ell mateix amb el cos.
  • Per últim, m’agradaria insistir, que des de casa es lluiti per un bon ambient de treball, per tant, per mi és bàsic, treballar en silenci, sense televisió o ordinador que puguin distreure.
Publicado el

Els nens i els deures

file0001003158064 e1363690602232 1
Avui, ens endinsem en el tema dels nens i els deures. Els nens i les nenes aprenen moltíssimes coses a l’escola, moltes coses noves que requereixen un aprenentatge primer i després una pràctica diària per anar-les assolint a poc a poc. Des de l’escola, llavors, demanen als nens que facin feina també a casa, d’aquesta manera segueixen practicant i aprenent els conceptes treballats a classe. Però els deures, tenen una funció que va més enllà d’això. Els nens tenen la obligació de fer-los quan toca i com toca, per tant, acaben sent la seva responsabilitat. Requereix que siguin capaços d’organitzar-se per fer la feina que se’ls hi demana, que siguin capaços de demanar ajuda si és necessari, també exigeix un esforç diari per part dels infants que si al final surt bé, acaba tenint les seves gratificacions tant a la mateixa classe, com després a casa, perquè el nen fa allò que se li demana i ho fa bé.
Ara bé, què passa quan ens trobem en dificultats, ja sigui perquè al nostre fill o filla li costa organitzar-se, o prefereix passar per davant el lleure abans que l’obligació, o perquè s’oblida d’agafar els llibres que necessita, etc. Doncs que allò de positiu que té fer feina a casa, desapareix i s’acaba convertint en una càrrega per tota la família.
Per evitar això, és important, donar la importància necessària a la tasca de fer els deures i valorar l’esforç que fa el nen de manera positiva.
  • En primer lloc, és important i interessant aconseguir un horari més o menys estable per fer els deures. Un horari d’inici i un horari de finalització. És important que el nen, a poc a poc, vagi aprenent a organitzar-se el temps per acabar tota la feina que se li demana. Si hi dediquem una estona cada dia, el nen agafa l’hàbit i cada vegada serà més capaç d’anar absorbint les noves exigències cada vegada que augmenta de curs.
  • En segon lloc, és interessant que puguem ajudar-los amb els deures, a organitzar-se, a estudiar, però això no vol dir, ni molt menys fer-los nosaltres la feina, perquè llavors estem fent exactament el contrari. Fins als 8 anys, és una bona edat perquè puguem supervisar la feina, i a partir d’aquesta edat, no es tracta que ens apartem, però si que a poc a poc, anem donant-los la possibilitat d’ocupar-se de més coses ells sols i per tant augmentant la seva autonomia i capacitat per resoldre els seus propis problemes.
  • Per últim, és important destacar, que quan es marca l’horari de feina de l’escola, sigui abans de les activitats d’oci. És a dir, primer fer els deures i després veure la televisió o jugar. Durant la setmana això normalment és així perquè el temps és més curt i no hi ha temps per fer tantes coses, i els deures passen per davant, però val la pena tenir-ho en compte també, pel cap de setmana. També és important, que el cap de setmana no es deixi la feina per l’últim dia a última hora, perquè això normalment només porta decepcions i mals de cap.
Publicado el

L’escola a casa

file0001125949025 e1363175460443 1

Després d’haver parlat tant de l’alimentació com de la son, ara el que m’agradaria incidir a poc a poc és sobre el tema de l’escola. Els nens passen unes 8 hores al dia a l’escola, juntament amb els seus companys i mestres, aprenent un munt de coses, desenvolupant la seva personalitat, relacionant-se amb iguals, amb adults, creant relacions, absorbint valors i mostrant el seu caràcter o estat d’ànim. Tot el que passa a l’escola és un gran gruix de la seva vida, però això no queda aquí. L’escola (em refereixo a tot aquest gruix de persones i activitats que s’hi desenvolupen) també exigeix per la seva banda.

De vegades en situacions divertides, perquè es preparen festivals o festes i els nens hi participen de manera activa, cada curs a la seva manera, portant alguna cosa o aprenent cançons i balls.

Però, en realitat, una de les habilitats bàsiques que van aprenent poc a poc, és a fer-se responsables dels seus deures, portar-los al dia, ben fets, amb una presentació acurada, per presentar-los quan toca. També d’aquest aprenentatge, s’extreuen les habilitats per estudiar el temari d’un examen.

Això no s’aconsegueix sol. És necessari que els nens tinguin el lloc i el material necessari perquè puguin complir amb el que se’ls hi demana a l’escola. És per això, que dedicaré les properes entrades a explicar-vos com crec que ha de ser l’espai que els nens utilitzen per fer els deures i com aconseguir que s’hi posin i que a poc a poc vagin responsabilitzant-se de la seva feina.

Publicado el

Mals hàbits a l’hora d’anar a dormir

file00073561044 1

Avui per seguir amb ell tema del son i del dormir, que és una activitat bàsica pel benestar dels infants, m’agradaria destacar un parell de mals hàbits bastant comuns a les llars, sobretot amb els nens que remuguen una mica més en el moment de posar-se al llit o que fins i tot els hi costa el moment d’anar cap a l’habitació i posar-se a dormir.

Hem d’entendre l’hora d’anar a dormir com un hàbit també, un aprenentatge per aconseguir un son sa i reparador, per això és necessari que sigui sempre amb el mateix horari, les hores necessàries i el lloc on dormim sigui el correcte i estigui en correctes condicions, i per tant, la feina dels pares i de les mares, consisteix en ensenyar a desenvolupar de forma correcta aquest hàbit.

Per aconseguir això hem d’evitar 2 situacions:

  • El nen que s’adorm al sofà: De vegades és molt còmode pensar que el nen s’adormi al sofà, i un cop està adormit el portem al llit, però així no està aprenent bé aquest hàbit, no està sent autònom, i a mesura que es vagi fent gran, pot acabar trobant-se amb problemes el dia que vulguem que se’n vagi al seu llit. Si s’adorm al sofà, pot ser perquè ja està molt cansat i és possible que necessiti anar a dormir més d’hora. Si veiem que això passa sovint, ens hem d’avançar als esdeveniments i portar-lo al llit abans que es faci l’hora crítica i es quedi rendit o rendida al sofà. Un altre motiu podria ser evitar quedar-se sol o sola a l’habitació, que tingui por a la foscor o que no sàpiga tranquil·litzar-se estant sol. Si no enfrontem alguna d’aquestes situacions, i no li donem la possibilitat que aprengui a estar segur en aquestes situacions que li agraden menys, i li permetem quedar-se al sofà, no ajudem al creixement del nen, a l’autonomia i finalment a la seva autoestima. Val la pena, doncs, posar fil a l’agulla i tirar endavant enfrontant les situacions que costin una mica més.
  • El nen que dorm al llit dels pares: en aquest cas existeixen moltes modalitats per les quals un nen pot acabar dormint al llit dels pares, pot ser perquè té por i ve amb vosaltres, pot ser que es desperti a mitjanit i vingui o us demani de venir al llit. Sigui quina sigui la situació, si el que volem és que els nens vagin sent cada vegada més autònoms i aprenguin, amb la vostra ajuda i amb la seguretat que els hi donen els seus pares a fer-se grans, i que cada vegada puguin fer més coses sols, aquesta és una situació que no hauríem de permetre.

Aquestes situacions suposen un problema quan es converteixen en rutina, quan el que es converteix en hàbit és precisament adormir-se al sofà o al llit dels pares, però si són moments puntuals o situacions concretes no tenen cap tipus d’importància.

 

Publicado el

Problemes a l’hora de menjar

file000162700446 e1361876145150 1

Finalment, i per tancar el tema de l’alimentació, us voldria parlar d’un problema bastant específic en què ens podem trobar: Que el nen o la nena s’aixequi de la taula.

Quan detectem el problema, hem de decidir un petit pla d’actuació bastant senzill. Com que es converteix en un problema específic, es tracta també de tractar-ho així. Quan decidiu que sigui el moment, tots junts, la parella, explicareu que s’ha posat una norma nova i molt concreta a casa: no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar! Pensarem també una conseqüència per si s’aixeca i li explicarem. A partir d’aquí, es tracta d’aplicar aquesta norma i la seva conseqüència en els moments que sigui necessari.

Exemple:

El Joan últimament ha començat a aixecar-se de la taula a l’hora de menjar i al final acabeu perseguint-lo amb la forquilla per la casa perquè s’acabi el que està menjant.

Decidiu, doncs, que posareu una norma específica. Quan arriba de l’escola, agafareu al Joan i li explicareu que a partir d’avui a l’hora de sopar i durant cada dia a totes les hores de menjar, no es podrà aixecar de la taula fins que no acabi de menjar. Si no ho fa, li dieu que anireu requisant jocs de la consola.

Comença l’hora de sopar. Recordeu: Joan, a partir d’ara comença la nova norma, no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar, d’acord?

Quan porteu una estona sopant, en Joan, comença com sempre a moure la cadira i intentar aixecar-se. Li recordeu una altra vegada:

– Joan, que te’n recordes? Que has acabat de sopar?

– No, encara no.

I torna a posar-se bé a la cadira.

– Molt bé, així, ben assegut fins que no acabem.

Tot i això, cap al final del sopar, quan ja només falten les postres, el Joan s’acaba aixecant. En aquest moment, no us heu de posar nerviosos ni pensar que la cosa no funciona, sinó que es tracta de fer servir la conseqüència, perquè el Joan vegi que és cert que la norma existeix. No espereu fins a acabar de sopar. Senzillament us aixequeu i aneu a buscar al Joan:

– Com que encara no has acabat de sopar i ja t’has aixecat, agafarem un joc de la consola i el guardarem fins que siguis capaç d’estar tota l’hora de menjar a la taula. Vinga, quin joc posem a la capsa?

– Doncs aquest, posem aquest.

– Molt bé, posa’l aquí, i no el podrem treure fins que estiguis tota l’hora de menjar assegut.

Torneu a la taula, torneu a seure i seguiu menjant.

És possible que acabeu amb tres o quatre jocs de la consola dins de la capsa, però quan el Joan vulgui anar a jugar i vegi que no pot fer servir aquells jocs, serà quan s’adoni, que per poder-hi jugar, ha de seguir la norma i estar-se ben assegut per poder-los recuperar. Igualment, d’aquesta manera, aprendrà a estar-se tot el temps ben assegut al seu lloc.

 

Publicado el

Alimentació equilibrada

file000119096504 e1361445046398 1

Quan parlem de com han de ser les hores de menjar a casa, no ens podem oblidar, que hem d’afavorir una alimentació completa, equilibrada i variada.

Parlem doncs, de fer uns 5 àpats al dia, repartits de la següent manera:

  1. Esmorzar a casa
  2. Esmorzar a l’escola
  3. Dinar
  4. Berenar
  5. Sopar

La nostra dieta, la dieta mediterrània, diuen els experts és la dieta més equilibrada que existeix i que aporta tots els nutrients i energia necessària. Així doncs, primer de tot, veiem quins són aquests aliments, i en quines quantitats els hem de menjar:

piramide

 

Es recomana doncs, que del primer grup de baix, on trobem els aliments com el pa, els cereals, l’arròs i la pasta, les patates, entre d’altres, se’n consumeixi entre unes 4-6 racions al dia, ja que seran els que aportaran gran part de l’energia. Després d’això trobem la fruita fresca, que se’n recomanen 3 peces diàries i les verdures i hortalisses que també se’n recomanen com a mínim dues racions diàries.

L’aportació del calci, l’obtenim de la llet i els seus derivats i els experts ens en recomanen entre 2 i 3 racions al dia. Finalment les proteïnes, ens les aporten la carn i el peix i els llegums, que aporten proteïnes vegetals. En aquest cas, la recomanació està en 2 racions diàries.

Així doncs, confeccionar menús, o si més no, anticipar què i com organitzarem els àpats pot ajudar a aconseguir que els nens puguin gaudir d’una alimentació sana i equilibrada. A més a més, així com les hores de menjar, comencen amb la preparació de la taula, la confecció de menús i d’àpats, comencen a l’hora d’anar a comprar. Anar a comprar acompanyats pels nens i les nens, ens aporta beneficis a nosaltres, però també aporta molts beneficis als petits. Aprenen a anar a comprar, però també aprenen d’on provenen els aliments, els saben distingir i els fa estar més oberts de ment a provar coses noves, tastar les diferents verdures que han comprat i aprenen la gran varietat d’aliments que poden i han de menjar.

Existeixen diferents trucs i estratègies perquè els nens mengin la major quantitat d’aliments possibles, que gaudeixin dels àpats i del menjar. Us els explicaré en properes entrades.

 

Per saber-ne més teniu a la pàgina de la generalitat de Catalunya bons recursos sobre alimentació, us poso dos enllaços que estan bastant complets i és d’on he extret part de la informació:

Alimentació: En aquesta pàgina, a baix a la dreta, podeu accedir a un document pdf amb tota la informació necessària de l’alimentació en edat escolar

La dieta equilibrada

 

Publicado el

L’hora de menjar

0009440426T 1920x1280 1

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, «sisplau» i «gràcies».

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

Publicado el

La vida diària

file0001021726526 e1361269757461 1

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

Publicado el

Tots a una!

0008054210R 1280x1920 1

Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.

Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…

Exemple:

La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!

 

Un altre exemple:

La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.

Publicado el

Coherència educativa

spider castells 1

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

tjlcgi875578Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

 

 

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

 

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org