Publicado el

La Bona Sort a casa!

DSC2330 copia1 1

El llibre de la Bona Sort ens explica que si volem aconseguir alguna cosa, bons resultats, el que hem de fer és dirigir-nos i buscar-los de manera activa, aconseguint que les circumstàncies ens siguin favorables, canviant tot el que sigui necessari per apropar-nos al nostre objectiu i aconseguir-lo.

Aquesta és l’analogia que vull fer en l’activitat de la que parlem nosaltres, la de fer de mares i pares. Es tracta, com sempre dic, de detectar tot allò que volem que canviï i buscar quina pot ser la millor manera per fer-ho. Des de l’ordre que hi ha a dins de casa, decidint dedicar més temps a ordenar-la i que cadascú tingui unes tasques ben definides que fins al moment no existien i afavorien el desordre, fins a aconseguir més temps per estar en parella o tasques dirigides a millorar l’autonomia dels nens que poc a poc es van fent grans i teniu la sensació que encara depenen massa de vosaltres.

Enfrontar totes aquestes situacions de manera activa, conjuntament amb tots els membres de la família, el que permet és que hi hagi relacions més cohesionades entre tots els membres de casa, que es tingui la sensació que es controlen les situacions, perquè sempre quan hi ha alguna cosa que no funciona s’intenta millorar i finalment, s’aconsegueixen millors resultats. Alhora tenim efectes col·laterals, perquè estem fent de model pels infants i estem transmetent la idea que entre tots s’han de buscar solucions, lluitar per aconseguir el que un vol i que s’ha de fer de forma activa, no assegut al sofà esperant que arribi la sort. Enfrontar els problemes tots junts, o si més no amb l’ajuda de tots també farà que sigui més fàcil lluitar amb el problema, perquè ens sentirem tots més forts, i els nens, se sentiran recolzats i que formen part d’una família on tothom posa el seu granet d’arena necessari per tirar endavant.

Publicado el

Mama, hi puc anar jo sol?

file6771267335956 e1369130140180 1

Quan els nens i les nenes es van fent responsables de sí mateixos, és a dir, van guanyant autonomia no ens hem d’oblidar també de fer-los responsables de diferents activitats o necessitats que hi ha dins de la casa. Evidentment, en primer cas es troba el fer-se responsable de la pròpia habitació, estiguin sols o compartida amb els seus germans, han de ser capaços de responsabilitzar-se de l’ordre i de la neteja. A més a més, comparteixen altres tasques de casa, però arriba el moment, que ens poden ajudar amb parts de la compra.

Els nens i les nenes acostumen a gaudir quan els demanem que vagin a comprar alguna cosa sols, els hi dóna la sensació que ja són grans i sobretot, gaudeixen de la confiança que els hi donem.

Però per vosaltres, en canvi, aquestes activitats són, normalment les que més us costen, perquè normalment per arribar a la botiga s’ha de creuar algun carrer, perquè no sabeu què farà o com ho farà.

És molt important doncs, que puguin fer totes aquestes activitats, però és igual d’important que vosaltres us sentiu segurs amb el que els hi demaneu que facin, perquè sinó ells i elles també noten aquestes reticències i a la vegada fan les coses amb molta més inseguretat.

Així doncs, que el que proposo és que les coses es vagin fent de forma gradual i de forma natural. Els vostres fills us han acompanyat moltes vegades a comprar, per tant, segurament ells i elles coneixen perfectament la botiga on han d’anar i el botiguer o botiguera també coneixen el vostre fill, perquè l’han vist amb vosaltres incomptables vegades.

Quins passos podem seguir perquè la cosa sigui gradual i serveixi perquè agafem confiança nosaltres i a la vegada els petits? Jo proposo un exemple:

  1. Les primeres vegades, podeu dir al vostre fill que sigui ell qui demani les coses a la botiguera. O si es tracta d’escollir fruites i verdures per posar-les a una caixa o bossa, podeu ajudar-lo a escollir perquè aprengui a detectar quines es troben en bon estat.
  2. El següent pas, ja posa una mica més de repte als nens. Podeu esperar-los fora la botiga mentre ells fan la compra tots sols. Veureu que van bastant segurs a fer tot allò que saben fer, i a més a més amb la seguretat que si sorgeix qualsevol dubte esteu a un pas per ajudar-los.
  3. Una altra situació important, quan hi ha carrers per creuar. Podeu esperar a l’altra banda del carrer, controlant la situació. Esperar que traspassi, faci la compra i torni a traspassar fins on sou vosaltres.
  4. Evidentment, l’últim pas ja és el d’esperar-los a casa.

Un cas real, un nen que ara té 12 anys, que encara no ha anat gaires vegades a comprar tot sol, sobretot perquè la seva mare pateix bastant i s’angoixa bastant davant d’aquesta situació. Un dia, però li va demanar a l’Albert que baixés a la carnisseria (botiga que hi arriba sense creuar el carrer, que és la situació que més preocupa a la mare) a buscar unes hamburgueses. El que va fer l’Albert, va ser comprar moltes més coses a part de les hamburgueses, el que el nen va dir, «omplir la nevera». Va ser la forma de demostrar a la seva mare que podia confiar amb ell per anar a fer la compra, que li havia agradat que hagués confiat amb ell i la seva manera de tornar-li la confiança era, el que ell creia, fer una bona compra.

Publicado el

Aprenent a ser pares

file7911277667937 e1366800424582 1

En el programa de redes, de rtve, hi ha una secció que es diu: «La mirada de Elsa». Doncs en el programa d’aquest diumenge, en aquesta secció, Elsa va parlar, a través d’una entrevista al psicòleg René Diekstra de la importància de conèixer el desenvolupament tan físic com psicològic del nen per poder-lo ajudar i acompanyar en el seu creixement. I és veritat que el pares i educadors no ho sabem tot sobre els nostres infants, i també és per això, que sempre que puguem hem d’anar aprenent i deixant-nos guiar per poder tirar endavant la nostra tasca de manera natural, efectiva i convertint-la en un procés de creixement per tots.

Aquí teniu la secció del programa:

Publicado el

Les activitats extraescolars

file00065662541 e1365677134697 1

Les activitats extraescolars són totes aquelles activitats que els nens fan al sortir de l’escola. També d’aquestes activitats n’hi ha una varietat sorprenentment àmplia. Des dels nens que fan algun tipus d’esport, futbol, bàsquet, handbol, natació i un llarg etcètera, nens que fan catequesi o anglès extraescolar, passant pels que fan música i toquen algun tipus d’instrument, els que el cap de setmana van a l’esplai, algunes manualitats i tallers de tot tipus.

És cert, que quan som petits, aprenem més fàcilment i que per poder complementar tot el que es fa a escola, poder fer activitats és un recurs útil i que no té perquè ser negatiu, però s’ha de ser molt realista quan volem que els nostres fills i filles facin activitats. Hauriem de tenir en compte que facin allò que els hi agrada en el cas que sigui algun esport o sortides amb l’esplai allí on els apuntem, inclús en l’aprenentatge d’algun instrument de música, perquè sinó s’acaba convertint en alguna cosa que fan per obligació però sense ganes ni motivació. En el cas que sigui més una necessitat, per exemple, anglès, per poder reforçar una llengua que li costa aprendre, s’ha de valorar que faci les hores justes i plantejar-nos objectius també realistes, és a dir, no voler aprendre o reforçar tot el que no sap de cop.

De la mateixa manera, quan els nens es van fent grans, també creix el volum de feina que se’ls hi demana des de l’escola. Quan veiem que aquest volum de feina comença a ser massa i que els vostres fills potser no arriben a tot, una de les primeres coses que ens hem de plantejar a suprimir són aquestes activitats.

Si al final ens plantegem reduir les activitats extraescolars, hem de tenir en compte que les més beneficioses són les activitats físiques que no es poden practicar en altres llocs i que es fan en equip o si més no, en contacte amb altres nens i nenes de la seva edat. Alhora també, el benefici és més gran quan les activitats es plantegen com a jocs, no com obligacions que se sumen a totes les obligacions diàries dels nostres menors.

Publicado el

Joc en família

file0001389399799 1 e1365502154275 1

Així doncs, com hem vist, un dels beneficis del joc consisteix en disminuir l’estrès i l’ansietat i també ajuda a enfortir els vincles entre els jugadors. És per això que el joc és quelcom que hem d’aprofitar dins de la família.

Si trobem estones per jugar tots junts, permetem relaxar-nos, trobem un espai comú on ens podem oblidar de la rigidesa dels horaris, de les normes, de les rutines i expressar tot tipus de sentiments i diversió.

És divertit jugar en petits equips, els uns contra els altres, i que a més a més, a cada partida puguem canviar els equips. També es pot jugar tots contra tots o tots junts per aconseguir un objectiu comú, per exemple, completar un puzzle de mil peces entre tots. És un moment clau de tota la família poder compartir aquests espais, els nens i les nenes se senten reconeguts, ajudem a rebaixar la rivalitat entre germans si un dia, en algun joc fan un equip contra els altres, hi ha jocs, com per exemple el joc de l’oca, que permet que tots els jugadors estiguin al mateix nivell encara que hi hagi diferències en l’edat, perquè el factor primordial és la sort amb el dau, per tant, a partir d’aquests moments es poden construir relacions més fortes i amb més matisos i també si la família està cohesionada, després es fa més fàcil exigir el bon comportament dels infants, perquè ells són més feliços i saben que hi ha una part que són els seus deures i han de complir, però que també hi ha espai per la diversió i per compartir amb la seva família.

La quantitat de jocs als que podem jugar és inesgotable, alguns ja existeixen i d’altres ens els inventem dins de la família, per això val la pena tenir en compte els gustos de tots, poder iniciar jocs nous de tant en tant o aprofitar estones mortes, com poden ser els viatges en cotxe, per proposar algun joc que estimuli les criatures. Tan divertit pot ser jugar a les paraules encadenades de viatge cap a l’escola, com al parxís un diumenge aprofitant que tenim temps i que han vingut els avis, com jugar a futbol o a bàsquet el dia que anem al camp.

Val la pena aprofitar també aquests moments de joc per remarcar els valors del que vol dir guanyar, perdre i gestionar així la frustració i la motivació dels nens.

Publicado el

El joc lliure

file0001346788047 e1365415001598 1

Mireu si és important jugar, que els estudis indiquen, que el fet de no poder jugar de forma desestructurada, és a dir, fent servir la imaginació impedeix que els nens creixin feliços.

El joc lliure aporta tots aquests aprenentatges:

  • Millora de la competència social. Aprenen una gran quantitat d’habilitats socials: han d’aprendre a respectar els torns, si juguen en grup, accepten les idees dels altres i alhora ells també en proposen de noves, no són constantment el centre d’atenció, han d’aprendre a posar-se al lloc de l’altre per poder-se comunicar de forma eficient, ja que els altres els han d’entendre i han d’entendre les seves intencions. Els nens quan juguen, com que es diverteixen amb el que estan fent, no es rendeixen tan ràpidament davant d’una dificultat, com ho farien davant d’un exercici d’escola que els hi costa o que no saben com fer. Pensem que juguen en grupets i que per tant, per evitar tensions i mals entesos, necessiten desenvolupar la comunicació i la manera d’expressar-se. S’ha vist en els estudis, que els nens utilitzen un llenguatge més sofisticat quan juguen amb els seus iguals que si ho fan amb els adults perquè els adults tenim la tendència d’acabar o d’omplir els buits quan falta informació, de manera que els hi facilitem les coses als nens. Un exemple: Imaginem que la Raquel agafa un pot buit i li diu al Robert, «vainilla o xocolata?», el Robert se la queda mirant i torna a mirar el pot sense respondre. Llavors, la Raquel diu, «Robert, què vols, un gelat de xocolata o un de vainilla?» Veieu que amb una petita interacció, la Raquel s’adona que el Robert no l’ha entès i busca la manera de fer-se entendre i de seguir amb el joc.
  • Maneig de l’estrès
  • Desenvolupament d’habilitats cognitives (per exemple: l’habilitat per resoldre problemes).

Els jocs que ja tenen les normes establertes, també aporten molts beneficis, com ja us he explicat, però el joc lliure, sense normes, el que permet és afrontar-se als problemes de forma més creativa.

Aquest és un article extret d’una revista científica que es diu «Mente y Cerebro», i per qui li pugui interessar, us deixo l’enllaç a la revista, on podreu veure tots els continguts que té, i també us deixo un segon enllaç, amb el resum de l’article que parla del tema d’avui. Trobeu els enllaços al final de l’entrada.

És important tenir clar, doncs, que les obligacions són molt importants i avui en dia és veritat que el temps és un bé escàs i els nens fan una gran quantitat de coses i d’activitats, però és important que siguem capaços de trobar l’espai en que ells puguin gaudir de temps per poder fer volar la seva imaginació i alhora que ho puguin compartir amb els seus amics, de forma lliure i creativa, sense que els adults hi posem les nostres normes, sinó que deixem que ells creïn el seu món de fantasia i que el desenvolupin al seu gust.

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2013/3

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2011/1/la-importancia-de-jugar-8502

Publicado el

Els nens i el temps d’oci

file0001162762334 e1364983874339 1

A partir d’avui, encetem un nou tema, els nens i el temps d’oci. Parlarem de diferents coses, des del joc pròpiament dit, passant per les activitats extraescolars, que són activitats i càrrega de feina que tots els nens tenen avui en dia, passant pels valors que ensenyen els jocs i de quina manera ho fan.

De fet, el joc, és una de les activitats més importants que fan els nens, perquè encara que no ho sembli, és una activitat d’aprenentatge molt important. És una manera de provar coses fora de la vida real, com un petit entrenament que fan els nens contínuament quan juguen. Posen a prova les regles del món, de la societat, del lloc on estan, d’ells mateixos, i reben a canvi, aprenentatges bàsics pel seu funcionament diari.

El joc evoluciona segons l’edat del nen, així doncs, els primers anys de vida, bàsicament el que fan els nens és descobrir l’entorn en el que es troben, utilitzant les coses que tenen a prop. Normalment juguen sols. Els podem veure, per exemple, amb alguna cosa de plàstic a les mans i picant a la taula, perquè ha descobert que fa soroll i es diverteix aprenent-ho.

Cap als dos anys d’edat, ja comença a socialitzar-se el joc, utilitzen molt la imitació i el joc es basa en el descobriment del seu propi cos.

Quan els nens ja són una mica més grans, van desenvolupant el joc simbòlic, és un tipus de joc molt important, i el que fan és imitar activitats o accions rutinàries. Els nens a través d’aquest tipus de joc imiten conductes dels adults, poden expressar sentiments i aprendre sobre les normes diàries. Un exemple pot ser el joc de «pares i mares» o poden reproduir escenes que passen a casa, convertint-ho en un joc, per exemple, es poden apropar amb un got a les mans i dir-nos: «té, fins que no t’acabis la llet, no et pots aixecar de la cadira», reproduint algun moment en què nosaltres li hem dit aquesta mateixa frase.

Sobre els sis anys, ja apareixen els jocs que tenen normes i també comença la rivalitat.

Finalment a l’adolescència, guanyen força els jocs que són de pensar, com els jocs de cartes, o jocs de taula de diferent tipus.

El joc, doncs, avança amb nosaltres al llarg de la vida, i ens permet expressar diferents sentiments i a més a més, aprendre sobre el nostre entorn, les normes socials i molt important, ens permet apropar-nos als nostres iguals, i en el cas del nens, també els apropa als adults, permeten que ens relacionem segons les normes del joc durant un temps.

Publicado el

Es posa a fer deures i no es concentra

file261235839740 e1363866194233 1

Avui tanquem el tema dels deures, parlant de la necessitat que tenen els nens i les nenes d’aprendre a organitzar-se ells mateixos la feina i ser conscients del temps que necessiten, de fet, una de les coses que els hi costa més als nens i les nenes, quan parlem de deures i de feina per fer a casa, és exactament, que prenguin consciència del temps que necessiten per fer una activitat i com organitzar-se segons el temps del que disposen. A mesura que augmenten de curs, també augmenta l’exigència per part de l’escola, és  molt positiu quan a casa troben un suport, de manera que a mesura que l’exigència augmenta, ells també aprenen noves estratègies per enfrontar-ho i assolir els objectius. És molt gratificant.

Per entrenar això, és molt útil seguir dues consignes clau:

  1. Quan comencem a adonar-nos que tot i tenir un volum considerable de feina, es distreu amb qualsevol cosa, és bo que puguem ajudar-los a entrenar-se en aquest sentit. Es tracta d’agafar la feina i dividir-la en petits grups d’exercicis, d’aquesta manera anem assolin objectius petits i és més difícil que es perdin en el gros de la feina. Per exemple: Imaginem que avui porta 10 exercicis de català. En lloc de deixar que els faci tots, podem agafar i dir-li que es centri primer en els dos primers. Quan els hagi acabat que us avisi. Llavors, quan els acabi, podem revisar que no hagi tingut cap dubte i pot seguir amb els altres dos. Això primer ho aprenen amb la vostra ajuda, però a mesura que es fan grans, aprenen a fer-ho ells sols i finalment, a organitzar-se de manera efectiva.
  2. És important saber que els descansos són molt necessaris. Més o menys, cada 45 minuts o cada hora, és interessant poder descansar durant 10 minuts. Tan per fer deures com per estudiar, distribuir la feina en períodes de temps més aviat curts i fent petits descansos, ajuda a que estiguem concentrats durant el temps que estem fent feina.

Imaginem que l’Alba, que té 10 anys, arriba a casa a la tarda després de l’escola, berena i arriba el moment de posar-se a fer deures. Avui és un d’aquells dies que té bastants deures per a fer, una mica de tot, exercicis de català, de matemàtiques, buscar informació sobre algun músic famós i a més a més, preparar un tema de medi per un petit examen oral l’endemà.

Comença amb els exercicis de català. L’Alba ja porta un temps treballant d’aquesta manera i ja n’ha après molt, de fet es coneix i sap que li costen molt més els exercicis de català que els de matemàtiques, així que comença per català. Ha decidit que farà els 4 primers, descansarà una mica i després els acabarà. Quan acabi català començarà amb matemàtiques que es cansa menys i segurament els acabarà tots de cop. Quan acabi matemàtiques, per descansar una mica, connectarà l’ordinador i buscarà la informació que necessita del músic famós i així, després, ja estarà preparada per estudiar el tema de medi. Se l’estudiarà durant mitja hora i després li demanarà a la seva mare que li pregunti, si hi ha alguna cosa que li ha quedat més fluixa, es dedicarà a repassar-la i així, a poc a poc, haurà acabat tota la feina i podrà anar a descansar, jugar o el que li vingui de gust.

Abans, es posava molt nerviosa, no es concentrava de cap manera, de fet s’atabalava pensant amb tota la feina que encara li quedava per fer i es pensava que no l’acabaria mai. Es passava moltes hores asseguda a la cadira, però en realitat no les aprofitava. Ara, es passa menys temps a la cadira i en canvi, acaba la feina molt més aviat. Diguem que hi ha de posar més ganes i més esforç, però les coses li surten millor i ella se’n surt millor.

Publicado el

El lloc on fer els deures

IMG 07981 1

Per aconseguir un bon ambient de treball quan els nens es posen a fer els deures, és necessari tenir un espai concret, destinat a aquesta tasca. Com sempre us dic, si des de casa, es dóna importància a les activitats que fa el nen, ell captarà el missatge i per tant, sabrà que està fent una cosa important i que s’ha d’esforçar. Si té un lloc destinat a fer els deures, s’adonarà que aquesta és una activitat que té importància dins de la seva rutina diària, si en canvi, fer els deures és quelcom que es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol lloc, entendreu que el nen ho viurà igual, que els pot fer de qualsevol manera i quan vulgui.

Per mi doncs, és important l’espai on fa els deures, i ha de tenir unes característiques mínimes:

  • Ha de ser sempre el mateix lloc, que pot començar a utilitzar des de petit, d’aquesta manera, quan sigui més gran i el volum de deures i d’estudi també augmenti, tindrà un lloc destinat a treballar tranquil·lament. 
  • Si a l’habitació on treballa hi ha la possibilitat, és interessant que la taula estigui davant de la finestra, ja que d’aquesta manera durant algunes hores podrà treballar amb llum natural que cansa menys la vista.
  • El lloc que s’utilitzi per treballar ha d’estar ordenat i abans de començar la feina, hem d’estar segurs, que el nen tindrà tot el que necessiti, d’aquesta manera, evitem que s’hagi d’aixecar per anar a buscar material i per tant, evitem que es distregui.
  • Els deures, s’han de fer assegut a una cadira i treballant damunt la taula, evitem mals hàbits d’estudi al sofà o estirats al llit. En el fons, aquests hàbits serveixen per tenir una postura correcta a la taula i evitar mals d’esquena i també permeten cuidar la vista.
  • És important també fixar-nos en petits detalls que de vegades ens passen desapercebuts, però que tenen més importància de la que imaginem, un exemple pot ser, la llum de l’escriptori sempre ha d’estar al costat contrari de la mà que el nen utilitza per escriure, perquè si el posem al mateix costat, es farà ombra ell mateix amb el cos.
  • Per últim, m’agradaria insistir, que des de casa es lluiti per un bon ambient de treball, per tant, per mi és bàsic, treballar en silenci, sense televisió o ordinador que puguin distreure.
Publicado el

Els nens i els deures

file0001003158064 e1363690602232 1
Avui, ens endinsem en el tema dels nens i els deures. Els nens i les nenes aprenen moltíssimes coses a l’escola, moltes coses noves que requereixen un aprenentatge primer i després una pràctica diària per anar-les assolint a poc a poc. Des de l’escola, llavors, demanen als nens que facin feina també a casa, d’aquesta manera segueixen practicant i aprenent els conceptes treballats a classe. Però els deures, tenen una funció que va més enllà d’això. Els nens tenen la obligació de fer-los quan toca i com toca, per tant, acaben sent la seva responsabilitat. Requereix que siguin capaços d’organitzar-se per fer la feina que se’ls hi demana, que siguin capaços de demanar ajuda si és necessari, també exigeix un esforç diari per part dels infants que si al final surt bé, acaba tenint les seves gratificacions tant a la mateixa classe, com després a casa, perquè el nen fa allò que se li demana i ho fa bé.
Ara bé, què passa quan ens trobem en dificultats, ja sigui perquè al nostre fill o filla li costa organitzar-se, o prefereix passar per davant el lleure abans que l’obligació, o perquè s’oblida d’agafar els llibres que necessita, etc. Doncs que allò de positiu que té fer feina a casa, desapareix i s’acaba convertint en una càrrega per tota la família.
Per evitar això, és important, donar la importància necessària a la tasca de fer els deures i valorar l’esforç que fa el nen de manera positiva.
  • En primer lloc, és important i interessant aconseguir un horari més o menys estable per fer els deures. Un horari d’inici i un horari de finalització. És important que el nen, a poc a poc, vagi aprenent a organitzar-se el temps per acabar tota la feina que se li demana. Si hi dediquem una estona cada dia, el nen agafa l’hàbit i cada vegada serà més capaç d’anar absorbint les noves exigències cada vegada que augmenta de curs.
  • En segon lloc, és interessant que puguem ajudar-los amb els deures, a organitzar-se, a estudiar, però això no vol dir, ni molt menys fer-los nosaltres la feina, perquè llavors estem fent exactament el contrari. Fins als 8 anys, és una bona edat perquè puguem supervisar la feina, i a partir d’aquesta edat, no es tracta que ens apartem, però si que a poc a poc, anem donant-los la possibilitat d’ocupar-se de més coses ells sols i per tant augmentant la seva autonomia i capacitat per resoldre els seus propis problemes.
  • Per últim, és important destacar, que quan es marca l’horari de feina de l’escola, sigui abans de les activitats d’oci. És a dir, primer fer els deures i després veure la televisió o jugar. Durant la setmana això normalment és així perquè el temps és més curt i no hi ha temps per fer tantes coses, i els deures passen per davant, però val la pena tenir-ho en compte també, pel cap de setmana. També és important, que el cap de setmana no es deixi la feina per l’últim dia a última hora, perquè això normalment només porta decepcions i mals de cap.