L’escola a casa

file0001125949025 e1363175460443 1

Després d’haver parlat tant de l’alimentació com de la son, ara el que m’agradaria incidir a poc a poc és sobre el tema de l’escola. Els nens passen unes 8 hores al dia a l’escola, juntament amb els seus companys i mestres, aprenent un munt de coses, desenvolupant la seva personalitat, relacionant-se amb iguals, amb adults, creant relacions, absorbint valors i mostrant el seu caràcter o estat d’ànim. Tot el que passa a l’escola és un gran gruix de la seva vida, però això no queda aquí. L’escola (em refereixo a tot aquest gruix de persones i activitats que s’hi desenvolupen) també exigeix per la seva banda.

De vegades en situacions divertides, perquè es preparen festivals o festes i els nens hi participen de manera activa, cada curs a la seva manera, portant alguna cosa o aprenent cançons i balls.

Però, en realitat, una de les habilitats bàsiques que van aprenent poc a poc, és a fer-se responsables dels seus deures, portar-los al dia, ben fets, amb una presentació acurada, per presentar-los quan toca. També d’aquest aprenentatge, s’extreuen les habilitats per estudiar el temari d’un examen.

Això no s’aconsegueix sol. És necessari que els nens tinguin el lloc i el material necessari perquè puguin complir amb el que se’ls hi demana a l’escola. És per això, que dedicaré les properes entrades a explicar-vos com crec que ha de ser l’espai que els nens utilitzen per fer els deures i com aconseguir que s’hi posin i que a poc a poc vagin responsabilitzant-se de la seva feina.

L’hora de menjar

0009440426T 1920x1280 1

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, «sisplau» i «gràcies».

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

Coherència educativa

spider castells 1

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

tjlcgi875578Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

 

 

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

 

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org

Els sentiments i l’autoestima: traiem conclusions

file000115070389 1

 

Així doncs, els nens necessiten que se’ls escolti de forma activa i que se’ls ajudi a posar paraules a tot allò que els hi passa, i ho podem fer de moltes maneres:

 

  • Expressar el nostre afecte i amor de forma repetida i evitar conductes agressives. Voleu saber què escolten els nens si quan ens enfadem comencem a cridar-los? Doncs exactament això:file0002083689554

 

  • Mostrar actitud positiva que transmeti confiança en la seva capacitat de créixer. Sempre, davant de totes les dificultats en les que els nens i les nenes s’aniran trobant, és important que rebin una actitud positiva dels seus pares. De fet, és impossible pensar que mentre creixin no ens trobarem en dificultats, per tant, també és bo aprendre que això forma part de la vida, però que amb esforç i buscant la solució adequada es pot aconseguir.
  • Interessar-se pel que fa i valorar-ho. Els petits sempre mostren amb ganes les coses que més els hi agrada i és important per ells que això es valori dins de casa.
  • Tenir-los en compte en les decisions que els afecten, i en general, en la vida quotidiana.
  • Escoltar amb gran atenció.
  • Reconèixer els sentiments amb paraules tipus: “ajá” “vaja” “ja veig”.
  • Posar nom als sentiments: “sembla molt frustrant”.
  • Concedir al nen els seus desigs de fantasia: Aquesta clau és molt interessant, perquè d’aquesta manera es pot acabar tractant algun sentiment de forma positiva i amb sentit de l’humor. Exemple: És hora de berenar i heu preparat un petit entrepà i una poma. L’Alícia us diu: Vull un plàtan! Però els plàtans estan verds i encara no es poden menjar i així li dieu. L’Alícia, en aquest moment no us vol entendre, ella vol el plàtan que veu allà al davant, doncs bé, teniu l’opció d’utilitzar la fantasia i dir-li a la vostra filla que si tinguéssiu poders màgics o una vareta màgica faríeu madurar el plàtan de seguida, però…no podeu! Així que el plàtan haurà de ser per un altre dia. Els nens acostumen a acceptar molt bé aquest tipus de situacions i les entenen ràpidament. A més a més durant una estona juguen amb vosaltres i s’ho passen bé.

Autoestima

file000858361866 1

És important poder formar una bona autoestima, perquè aquesta ens acompanyarà tota la vida, la veritat, és que tota la vida l’anirem modulant i aprenent sobre les coses que ens fan sentir millor, més capaços, per tant, és important saber com ho podem fer per ajudar als infants a que poc a poc vagin construint-se una bona autoestima.

De fet, hi ha quatre accions, bàsiques i generals, que podem realitzar perquè els nens vagin construint la seva autoestima de forma progressiva:

 

  • Com ja us vaig dir, acceptar els seus sentiments. Ensenyar-li a saber què sent, acceptar-ho i donar-li estratègies per afrontar-ho. No deixant que faci el que vulgui, sinó que hem d’aconseguir que es reconegui davant de diverses actituds que no l’ajuden perquè a poc a poc les vagi canviant.

Per exemple: L’Ainoa s’ha enfadat perquè la seva germana petita  li ha pres la joguina que ella estava fent servir i li ha donat una bufetada. Acceptem doncs, que estigui enfadada, però no acceptem que pegui a la seva germana, i com a pares, ens toca la part més difícil, ensenyar a les dues germanes a compartir les coses.

 

  • Hem de valorar els petits assoliments, per petits que semblin, ells són, els que ens faran saber quines coses per ells són importants, perquè hi posaran molt d’èmfasi. Des de pintar sense sortir-se de la ratlla fins a cordar-se les sabates.

 

  • Possibilitat de posar en pràctica les seves potencialitats, hem de ser capaços d’adonar-nos quines són les coses que els hi surten o que fan perquè els hi agrada més i se’ls hi dóna millor i ajudar-los, si ells volen, a potenciar-ho.

 

  • Per tant, centrar-nos en els avenços i no en els errors.

 

Els sentiments

0003400502RR 1920x1280 1

Doncs sí! Igual d’important és que siguem conscients de la necessitat del control i dels límits en determinades situacions, com que siguem conscients dels sentiments dels infants, com els influeixen i com ens influeixen a nosaltres.

Per norma general, hi ha una relació directa entre com se sent un nen i com es comporta. És a dir, si se sent bé, es porta bé.

Quan parlo de fer sentir bé, no em refereixo a donar-los tot allò que volen perquè no s’enfadin o perquè estiguin contents, sinó que anem una mica més enllà i parlem de sentiments, molt més intangibles, però molt més valuosos que una frustració material puntual.

En primer lloc, no s’han de negar els sentiments. Negar-los provoca confusió i que el nen pugui enfadar-se, i també li ensenya a no saber què sent.

Un exemple molt senzill:

Imaginem que li dieu a la vostra filla que es posi la jaqueta perquè fa fred, i ella acaba de fer una bona cursa i evidentment no té fred, i us diu:

– Papa, no fa fred!

Com sempre,  el més important és ensenyar, per tant, si ho negueu i li dieu que no pot ser que no tingui fred, esteu confonent a la vostra filla. Ella no sent fred, i així us ho diu, vosaltres li podeu donar una resposta com:

– Laia, ara no tens fred perquè acabes de córrer, però t’has de tapar perquè fa fred i sinó t’encostiparàs.

Un altre exemple:

L’Arnau està fent els deures, fent unes sumes i us diu:

– Això és molt difícil!

– Au va, Arnau, són sumes molt fàcils!

Negar-li que el que està fent és difícil no l’ajuda gens, en canvi, el que si que l’ajuda és dir-li:

– Són difícils, però a poc a poc i fixant-t’hi les acabaràs totes.

Fent això el nen va aprenent tot el que sent quan es troba davant de diferents situacions, sap quan s’enfada, sap quan es posa trist o content, sap quan sent frustració, etc…que cada vegada sigui capaç de reconèixer en ell mateix més sentiments, el fem més capaç d’afrontar situacions noves i diferents, i per tant, que pugui ser més autònom i més feliç.

Hem de ser molt conscients d’una cosa, podem acceptar tots els sentiments, però hem de limitar certes accions.

Imagineu que l’Arnau, s’ha enfadat perquè les sumes li costen molt i ha llençat el llibre per terra:

– Arnau, entenc que et costi molt fer aquestes sumes i que estiguis enfadat, però el llibre no s’ha de tirar per terra. Recull el llibre i posa’l damunt de la taula. Encara que et costi, a poc a poc, te’n sortiràs.

D’aquesta manera tornem a ajudar-lo a saber el que està sentint i li donem recursos per afrontar la frustració.