Remeis per la desobediència. El sistema de punts

file0001179129151 1

La tècnica del sistema de punts és una tècnica que s’utilitza per conductes que es repeteixen contínuament, dia rere dia.

Situacions en les que es pot utilitzar aquesta tècnica:

– Si el nen s’aixeca constantment a l’hora de menjar

– Li costa menjar, va molt lent

– Li costa posar-se a dormir tot sol

– Si diu moltes paraulotes

– Si li costa ser autònom en situacions com, per exemple,  la dutxa, fer els deures, vestir-se sol

Construirem una graella amb allò que volem que el nen aconsegueixi fer, és important no fer graelles amb moltes conductes, un màxim de 3 n’hi haurà prou.

Es tracta doncs, de construir una graella

graella

Cada vegada que faci allò que li hem demanat, en el nostre exemple, dutxar-se tot sol, sense cap tipus d’ajuda, es posa un…gomet verd, una cara somrient, una xinxeta de colors, el que vulgueu, i al final d’aquell dia, tindrà alguna recompensa que haureu pactat prèviament, en el nostre exemple, us he posat dues recompenses diferents, perquè us feu una idea de les possibilitats que teniu, escollir un postre a l’hora de sopar, triar un conte, les possibilitats són infinites. De fet, el que s’esculli com a recompensa ha de ser alguna cosa que realment li agradi a la vostra filla o al vostre fill, de manera que ho sentin com a tal.

En aquest cas, la setmana no està completa, hi ha hagut dos dies que no hem posat el punt verd. No fa falta que remarquem al nen que hi ha hagut dos dies que no ha complert amb la seva part del pacte, el fet de no obtenir la recompensa ja és suficient, el que volem és que vegin que el que té beneficis per ell, és fer-se càrrec de la seva neteja, no pas, el fet de que no en sigui capaç.

Per últim, quan el nen aconsegueixi tota la setmana de color verd, per exemple, pot aconseguir un bany llarg el diumenge, amb totes les  joguines que vulgui.

Quan porti més o menys, unes tres setmanes que s’està dutxant sol, ja podrem deixar de fer la graella, després d’explicar-ho als nens.

 

 

Remeis per la desobediència. Temps fora!

file4861312657187 e1359371460792 1

Doncs si! Tres bons remeis per actuar davant de la desobediència continuada.

1. Tècnica del «time out» o «temps fora»: Tal com indica el nom, es tracta de portar al nen en alguna habitació o zona durant un temps determinat i curt, per solucionar algun problema que tinguem. Imaginem, que el Raúl, no para de molestar la seva germana mentre fa els deures. L’hem avisat moltes vegades i no hi ha manera, s’ha convertit en un joc el fet que cada vegada que vosaltres sortiu de l’habitació de l’Ainoa, el Raúl torna a molestar-la esperant la vostra reacció.

Passos a seguir:

  • Avisar al nen. Avisem al Raúl i li diem, que si segueix molestant a la seva germana el portarem a la zona que ell ja coneix.
  • Portar-lo a un lloc que haurem assignat prèviament, sempre serà el mateix lloc. Li explicarem perquè l’hem portat. Raúl, estàs aquí perquè no deixes que l’Ainoa pugui concentrar-se i fer els deures. Ella necessita estar tranquil·la.
  • El deixarem un temps concret, que depèn de l’edat. Normalment, contem un minut per anys que tingui i mai el deixarem més de 20 minuts, perquè sinó deixarà de ser efectiu.
  • Quan acabi el temps, tornarem per tancar la situació, demanarem explicacions i sobretot, deixarem clares les normes. En aquest cas, serà bo insistir que a partir d’aquest moment, l’Ainoa ha d’estar sola a la seva habitació, si no és capaç de jugar sol a la seva habitació, fins que la seva germana acabi de fer els deures, haurà de deixar de jugar.
  • Petons i abraçades. És interessant, una vegada ha quedat clar tot el que es volia, no seguir enfadats, el nen ha acceptat les conseqüències per no fer allò que se li demanava i ara té una altra oportunitat.

Aquesta és una manera de trencar amb alguna situació que es desmarxa i que va pujant de to, tant pel nen, que a poc a poc es va posant més nerviós i inclús us pot anar provocant cada vegada més i també per vosaltres, perquè aquest mateix temps que té ell per tranquil·litzar-se el teniu vosaltres.

Les primeres vegades que utilitzeu aquesta tècnica, és possible que els nens no us creguin, que s’aixequin o que continuïn provocant-vos. Senzillament, sense donar ales a les seves provocacions, el torneu a acompanyar al seu lloc i li dieu que no esteu jugant, que ja saben on s’han d’estar. Les següents vegades ja no fa falta seguir amb les instruccions.

Com tot, les primeres vegades demana una mica més de paciència i molta persistència, però val la pena, els nens ho aprenen ràpid.

 

 

 

Tècniques per posar límits (IV). Les possibilitats

aracrecquesi e1359026592607 1

La tècnica d’avui es diu: «oferir alternatives». Es tracta de proposar diferents possibilitats per acabar un comportament que no és adequat i permet que el nen/a triï l’opció que més el convenci. És important que no tingui un ventall grandiós d’alternatives on escollir, perquè llavors no ajudem al nen o la nena, sinó que l’emboliquem, dubta i al final els resultats no seran els que esperàvem. De fet, el que estem ensenyant aquí és com sempre a fer les coses ben fetes, per tant, no és tan que ens enfadem per una conducta concreta, sinó que el nen aprengui com pot fer allò que està fent, però ben fet.

Exemple:

Un exemple molt senzill, la Maria, acaba de posar-se al sofà amb els peus a dalt i les sabates incloses. Voleu que no posi les sabates damunt del sofà, però li heu d’oferir un parell d’alternatives: – si vols estar al sofà estirada t’has de treure les sabates, perquè les sabates al sofà no hi poden ser. Si no vols treure’t les sabates, seu bé amb els peus a baix. A poc a poc, la Maria anirà guanyant amb autonomia, perquè li anirem ensenyant, encara que escollint de moment sobre 2 opcions, a ser més autònoma i vosaltres sereu els que marqueu les normes de casa i per tant, seguireu amb l’autoritat.

Com veieu, no es tracta d’oferir un munt de possibilitats als nens, de fet, no estan escollint res, sinó que han de canviar el que estan fent perquè està mal fet, però aprenen a valorar diferents solucions per un mateix problema.

Per exemple, també em trobo amb casos de mares i pares, que quan van a una cafeteria a prendre alguna cosa, els hi diuen als nens:

– vols un suc? si? de què el vols?

Això és semblant. Hi ha una varietat bastant gran de sucs, i encara que així l’estem deixant escollir, el posem davant d’un problema, perquè per ells, és massa on escollir i se senten perduts. Els ajudem més si sabent quins són els seus gustos li preguntem: -què vols, un suc de préssec o un suc de taronja?