Llegir junts, en veu alta

0009433818S 1920x1280 e1366884763915 1

Per acabar aquesta setmana de llibres, voldria parlar-vos de les moltes maneres que existeixen de despertar l’esperit lector d’un nen o d’una nena. Una d’elles, és el fet de ser exemple pels nens. És evident que si a casa llegiu i si hi ha una cultura lectora, això serà més fàcil, serà un aprenentatge que es farà des de dins de casa. Però tot i que la lectura és una activitat que per definició és individual i intimista, de vegades també pot ser molt divertit compartir-la.

És cert que quan els nens encara no saben llegir, és fàcil que puguem explicar-los contes, de tot tipus. Alguns ens els sabem de memòria, d’altres els podem inventar i improvisar en el moment i com no, la majoria els llegim. Però quan els nens ja saben llegir, i tenen els seus contes preferits, anem deixant que siguin ells mateixos els que es posin a llegir, en silenci, ells sols. I perquè no, de vegades, poder compartir la lectura? Hi ha moltes maneres de fer-ho. Una d’elles és llegir un paràgraf cadascú, on és important fixar-se en l’entonació, saber respectar els «tempos», fer les comes i els punts, les preguntes i els signes d’exclamació. El més divertit, és que les nenes i els nens, aprenen a representar els diàlegs que apareixen i expressar les emocions que hi ha escrites als llibres. La majoria de vegades, ho faran imitant-nos, fins que poc a poc agafaran el seu propi estil. El que és més divertit i quan t’adones que ells també s’endinsen en la lectura, és quan tu t’equivoques en alguna paraula, o troben que no has sigut prou expressiu amb el que el personatge volia dir i et corregeixen perquè ells creuen que no ho has fet prou bé!

A més  a més, la lectura conjunta en veu alta, té d’altres beneficis, tan pels nens, com pels lligams i la relació que anem teixint amb ells. Un article del dia 11 d’aquest mes de l’ARA criatures parla dels beneficis que té la lectura en veu alta sobre les capacitats lingüístiques dels nens, us deixo doncs el seu enllaç:

ARA criatures

 

 

Aprenent a ser pares

file7911277667937 e1366800424582 1

En el programa de redes, de rtve, hi ha una secció que es diu: «La mirada de Elsa». Doncs en el programa d’aquest diumenge, en aquesta secció, Elsa va parlar, a través d’una entrevista al psicòleg René Diekstra de la importància de conèixer el desenvolupament tan físic com psicològic del nen per poder-lo ajudar i acompanyar en el seu creixement. I és veritat que el pares i educadors no ho sabem tot sobre els nostres infants, i també és per això, que sempre que puguem hem d’anar aprenent i deixant-nos guiar per poder tirar endavant la nostra tasca de manera natural, efectiva i convertint-la en un procés de creixement per tots.

Aquí teniu la secció del programa:

Joc en família

file0001389399799 1 e1365502154275 1

Així doncs, com hem vist, un dels beneficis del joc consisteix en disminuir l’estrès i l’ansietat i també ajuda a enfortir els vincles entre els jugadors. És per això que el joc és quelcom que hem d’aprofitar dins de la família.

Si trobem estones per jugar tots junts, permetem relaxar-nos, trobem un espai comú on ens podem oblidar de la rigidesa dels horaris, de les normes, de les rutines i expressar tot tipus de sentiments i diversió.

És divertit jugar en petits equips, els uns contra els altres, i que a més a més, a cada partida puguem canviar els equips. També es pot jugar tots contra tots o tots junts per aconseguir un objectiu comú, per exemple, completar un puzzle de mil peces entre tots. És un moment clau de tota la família poder compartir aquests espais, els nens i les nenes se senten reconeguts, ajudem a rebaixar la rivalitat entre germans si un dia, en algun joc fan un equip contra els altres, hi ha jocs, com per exemple el joc de l’oca, que permet que tots els jugadors estiguin al mateix nivell encara que hi hagi diferències en l’edat, perquè el factor primordial és la sort amb el dau, per tant, a partir d’aquests moments es poden construir relacions més fortes i amb més matisos i també si la família està cohesionada, després es fa més fàcil exigir el bon comportament dels infants, perquè ells són més feliços i saben que hi ha una part que són els seus deures i han de complir, però que també hi ha espai per la diversió i per compartir amb la seva família.

La quantitat de jocs als que podem jugar és inesgotable, alguns ja existeixen i d’altres ens els inventem dins de la família, per això val la pena tenir en compte els gustos de tots, poder iniciar jocs nous de tant en tant o aprofitar estones mortes, com poden ser els viatges en cotxe, per proposar algun joc que estimuli les criatures. Tan divertit pot ser jugar a les paraules encadenades de viatge cap a l’escola, com al parxís un diumenge aprofitant que tenim temps i que han vingut els avis, com jugar a futbol o a bàsquet el dia que anem al camp.

Val la pena aprofitar també aquests moments de joc per remarcar els valors del que vol dir guanyar, perdre i gestionar així la frustració i la motivació dels nens.

El joc lliure

file0001346788047 e1365415001598 1

Mireu si és important jugar, que els estudis indiquen, que el fet de no poder jugar de forma desestructurada, és a dir, fent servir la imaginació impedeix que els nens creixin feliços.

El joc lliure aporta tots aquests aprenentatges:

  • Millora de la competència social. Aprenen una gran quantitat d’habilitats socials: han d’aprendre a respectar els torns, si juguen en grup, accepten les idees dels altres i alhora ells també en proposen de noves, no són constantment el centre d’atenció, han d’aprendre a posar-se al lloc de l’altre per poder-se comunicar de forma eficient, ja que els altres els han d’entendre i han d’entendre les seves intencions. Els nens quan juguen, com que es diverteixen amb el que estan fent, no es rendeixen tan ràpidament davant d’una dificultat, com ho farien davant d’un exercici d’escola que els hi costa o que no saben com fer. Pensem que juguen en grupets i que per tant, per evitar tensions i mals entesos, necessiten desenvolupar la comunicació i la manera d’expressar-se. S’ha vist en els estudis, que els nens utilitzen un llenguatge més sofisticat quan juguen amb els seus iguals que si ho fan amb els adults perquè els adults tenim la tendència d’acabar o d’omplir els buits quan falta informació, de manera que els hi facilitem les coses als nens. Un exemple: Imaginem que la Raquel agafa un pot buit i li diu al Robert, «vainilla o xocolata?», el Robert se la queda mirant i torna a mirar el pot sense respondre. Llavors, la Raquel diu, «Robert, què vols, un gelat de xocolata o un de vainilla?» Veieu que amb una petita interacció, la Raquel s’adona que el Robert no l’ha entès i busca la manera de fer-se entendre i de seguir amb el joc.
  • Maneig de l’estrès
  • Desenvolupament d’habilitats cognitives (per exemple: l’habilitat per resoldre problemes).

Els jocs que ja tenen les normes establertes, també aporten molts beneficis, com ja us he explicat, però el joc lliure, sense normes, el que permet és afrontar-se als problemes de forma més creativa.

Aquest és un article extret d’una revista científica que es diu «Mente y Cerebro», i per qui li pugui interessar, us deixo l’enllaç a la revista, on podreu veure tots els continguts que té, i també us deixo un segon enllaç, amb el resum de l’article que parla del tema d’avui. Trobeu els enllaços al final de l’entrada.

És important tenir clar, doncs, que les obligacions són molt importants i avui en dia és veritat que el temps és un bé escàs i els nens fan una gran quantitat de coses i d’activitats, però és important que siguem capaços de trobar l’espai en que ells puguin gaudir de temps per poder fer volar la seva imaginació i alhora que ho puguin compartir amb els seus amics, de forma lliure i creativa, sense que els adults hi posem les nostres normes, sinó que deixem que ells creïn el seu món de fantasia i que el desenvolupin al seu gust.

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2013/3

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2011/1/la-importancia-de-jugar-8502

Jocs per jugar en família: Dicciopinta

file000877924772 e1362131245985 1

És un joc perfecte per unir llaços en família, ja que es juga amb equips. Si coneixeu el funcionament, és molt senzill, es fan dos equips diferents, i es tracta d’anar dibuixant les paraules que surten a la targeta. Poden ser des de noms, fins a frases fetes, passant per verbs o accions. El fet de treballar en equips, afavoreix que s’enforteixin llaços entre tots els membres de la família, perquè el que s’intenta sempre és guanyar la partida i a més a més, es crea una rivalitat positiva contra l’altre equip.

Els nens també aprenen a seguir normes, conjuntament amb vosaltres i us demostren les seves habilitats d’una manera diferent a com ho fan amb la feina de l’escola. Es valoren l’esforç, l’enginy, la rapidesa, l’habilitat en el dibuix, el treball en equip, la sort i es diverteix la família sencera. Les partides acostumen a durar sobre una hora més o menys, també depèn de la quantitat de jugadors que tingui cada equip. Com ja veieu, és un joc perfecte per aquests dies plujosos i així, els nens, aprenen a jugar de forma comunitària i deixen les consoles durant unes hores.

Coses que s’aprenen:

  • Llenguatge i vocabulari
  • Explicar conceptes a través del dibuix
  • Conèixer els membres de l’equip per dibuixar coses que per ells tinguin significat
  • Velocitat de processament mental
  • Capacitat imaginativa i de creativitat
  • Seguir les normes
  • A competir de forma sana
  • A guanyar i a perdre

I moltes altres coses més que podeu anar descobrint vosaltres mateixos! A quins jocs jugueu a la vostra família?

Molt bon cap de setmana!!

Trucs per l’hora de menjar

file000241320516 e1361788391319 1

Existeixen diversos trucs per fer que l’hora de menjar sigui agradable, i els nens la comparteixin amb nosaltres sense cap problema. Se li ha de donar la importància a l’hora de menjar des de casa, des de vosaltres, els adults. Si presenteu la situació com alguna cosa important,  en la que es dedica un temps a preparar la taula, on participa tothom que està a casa i on es comparteix el mateix menjar, la mateixa taula i la mateixa conversa, els nens també li donaran aquesta importància.

Si en canvi, l’hora de menjar consisteix en, cadascú va a la seva, menjant al sofà, cadascú a l’hora que vulgui o quan vulgui, doncs es converteix en alguna cosa anàrquica i molt més individualista, on senzillament cadascú va a la seva sense tenir en compte els altres.

Per mi, com ja vaig dir, les hores de menjar, són quelcom social, i en el que compartim moltíssimes coses. De fet, quan ens relacionem, amb els amics o amb família llunyana, ho fem a través dels àpats.

Aquest és un truc, doncs, saber ensenyar la importància de compartir els àpats amb la gent que t’envolta.

Un altre truc es refereix més al menjar en concret. És evident que els nens han de menjar de tot, però de vegades hi ha coses que no els hi agraden. Bé, doncs, hem de recordar que de vegades, el fet de cuinar diferent un mateix aliment, farà que el nen o la nena se’l mengin i que els hi agradi o el prefereixin cuinat d’aquesta altra manera.

Per exemple:

A la Noelia no li agrada la carxofa bullida, però se la menja sense cap problema si la fem en truita, a la brasa o amb arròs.

Els pares, sou sempre un model, així doncs, és possible que els nens vulguin provar tot allò que vosaltres mengeu i que us agrada.

Finalment, m’agradaria recordar, que de vegades, quan volem premiar als nens o donar-los alguna cosa que els agrada molt, només pensem en xocolata, dolços i coses per aquest estil. Doncs, tots els nens tenen segur una fruita preferida, que els agrada molt. Doncs també els hi podem fer de regal un bol de la seva fruita preferida tallada i pelada, d’aquesta manera promovem també l’alimentació saludable.

L’hora de menjar

0009440426T 1920x1280 1

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, «sisplau» i «gràcies».

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

La vida diària

file0001021726526 e1361269757461 1

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

Tots a una!

0008054210R 1280x1920 1

Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.

Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…

Exemple:

La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!

 

Un altre exemple:

La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.

Coherència educativa

spider castells 1

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

tjlcgi875578Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

 

 

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

 

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org