Finalment, i per tancar el tema de l’alimentació, us voldria parlar d’un problema bastant específic en què ens podem trobar: Que el nen o la nena s’aixequi de la taula.
Quan detectem el problema, hem de decidir un petit pla d’actuació bastant senzill. Com que es converteix en un problema específic, es tracta també de tractar-ho així. Quan decidiu que sigui el moment, tots junts, la parella, explicareu que s’ha posat una norma nova i molt concreta a casa: no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar! Pensarem també una conseqüència per si s’aixeca i li explicarem. A partir d’aquí, es tracta d’aplicar aquesta norma i la seva conseqüència en els moments que sigui necessari.
Exemple:
El Joan últimament ha començat a aixecar-se de la taula a l’hora de menjar i al final acabeu perseguint-lo amb la forquilla per la casa perquè s’acabi el que està menjant.
Decidiu, doncs, que posareu una norma específica. Quan arriba de l’escola, agafareu al Joan i li explicareu que a partir d’avui a l’hora de sopar i durant cada dia a totes les hores de menjar, no es podrà aixecar de la taula fins que no acabi de menjar. Si no ho fa, li dieu que anireu requisant jocs de la consola.
Comença l’hora de sopar. Recordeu: Joan, a partir d’ara comença la nova norma, no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar, d’acord?
Quan porteu una estona sopant, en Joan, comença com sempre a moure la cadira i intentar aixecar-se. Li recordeu una altra vegada:
– Joan, que te’n recordes? Que has acabat de sopar?
– No, encara no.
I torna a posar-se bé a la cadira.
– Molt bé, així, ben assegut fins que no acabem.
Tot i això, cap al final del sopar, quan ja només falten les postres, el Joan s’acaba aixecant. En aquest moment, no us heu de posar nerviosos ni pensar que la cosa no funciona, sinó que es tracta de fer servir la conseqüència, perquè el Joan vegi que és cert que la norma existeix. No espereu fins a acabar de sopar. Senzillament us aixequeu i aneu a buscar al Joan:
– Com que encara no has acabat de sopar i ja t’has aixecat, agafarem un joc de la consola i el guardarem fins que siguis capaç d’estar tota l’hora de menjar a la taula. Vinga, quin joc posem a la capsa?
– Doncs aquest, posem aquest.
– Molt bé, posa’l aquí, i no el podrem treure fins que estiguis tota l’hora de menjar assegut.
Torneu a la taula, torneu a seure i seguiu menjant.
És possible que acabeu amb tres o quatre jocs de la consola dins de la capsa, però quan el Joan vulgui anar a jugar i vegi que no pot fer servir aquells jocs, serà quan s’adoni, que per poder-hi jugar, ha de seguir la norma i estar-se ben assegut per poder-los recuperar. Igualment, d’aquesta manera, aprendrà a estar-se tot el temps ben assegut al seu lloc.
