Jocs per jugar en família: Dixit

jocdixit 1

El joc que us proposo avui és un joc de taula una mica diferent dels que estem acostumats. Es tracta del Dixit, un joc en el que s’ha de fer servir la imaginació i que quants més siguem jugant millor ens ho passarem. Tots els jugadors tenen 6 cartes a les mans, les cartes són molt especials, amb uns dibuixos molt bonics i plens de detalls que ens poden transmetre moltes sensacions. Cada vegada li toca a un jugador diferent, s’anomena narrador i ha d’escollir una de les seves cartes i posar-li un títol, una petita definició per la seva carta. Els altres jugadors escolliran de la seva mà una carta que pugui definir-se també amb la idea del narrador. Un cop tothom ha escollit la seva carta, es barregen, boca avall, i es posen d’una en una damunt del tauler. Un cop es veuen les cartes, tothom ha d’escollir en vot secret la carta que creu que ha posat el narrador. La idea del joc consisteix en què la definició no sigui suficientment evident perquè tots els jugador l’encertin, perquè llavors no avances ni una casella, però tampoc tan difícil perquè ningú ho endevini, perquè llavors tampoc avances cap casella. Si algun jugador té la sort que la seva carta despista i el voten, avançarà més caselles que la resta de jugadors.

Aquí podeu veure un petit exemple de les cartes que us trobareu al joc, veieu que tenen moltíssim detalls i que transmeten moltes coses, us les heu de mirar atentament i deixar volar la imaginació…quin títol o definició els hi posaríeu? Serà massa evident? Fixeu-vos que si una de les definicions fos…»cap al cel» hi hauria 2 possibles cartes que ho podrien ser, oi? O fins i tot potser 3…Quina deu ser la meva carta?

cartesdixit 1

Imatges extretes:

Cartes: http://www.bit-tech.net/gaming/retro/2012/01/13/dixit-review/1

Foto portada: http://saveandexit.com/the-board-game-dixit/

Jocs per jugar en família: Monopoly

file0001764062159 1

Un dels jocs de taula que es poden gaudir plenament en família i amb amics és el Monopoly. El tauler es compon de caselles que corresponen a carrers d’una ciutat, els que el tingueu en català, són carrers de Barcelona. Hi ha diferents grups de carrers que són del mateix color. Quan un jugador aconsegueix tenir tots els carrers del mateix color, pot decidir construir-hi cases i fins i tot posar-hi hotels, perquè d’aquesta manera quan un jugador caigui en aquesta casella, els beneficis que s’emportarà seran majors.

És un joc en el que es posa en pràctica la negociació amb els altres jugadors, el valor que té cada element del joc i la importància d’aconseguir una estratègia que et permeti aconseguir més ingressos que pèrdues per no quedar arruïnat. El guanyador, doncs, serà el que aconsegueixi arruïnar a tots els altres jugadors.

Hi haurà un jugador que tindrà el rol de la «banca» i serà el jugador que s’encarregarà dels diners que no estan en moviment. Pagarà el sou als jugadors quan passen per la casella de sortida, donarà canvi als jugadors que ho necessitin de bitllets grans a bitllets més petits, cobrarà algunes multes, etc…és un rol que acostuma a ser molt desitjat pels nens i les nenes.

Tot i que l’estalvi no és un dels valors principals d’aquest joc, més aviat el contrari, un dels objectius podria ser fer el màxim d’ingressos possibles, si que és molt necessari en aquest joc que els diners que ens gastem, les inversions, es facin amb un sentit, una estratègia, una idea, i això és el que aniran aprenent els vostres fills, sobretot si es fixen en els vostres moviments i en les vostres estratègies.

El joc et permet ser arriscat en diferents moments i veure que és el que succeeix quan ho ets. Guanyar el joc és un equilibri de sort però també de la capacitat de gestionar els recursos que has anat aconseguint a cada torn.

Les activitats extraescolars

file00065662541 e1365677134697 1

Les activitats extraescolars són totes aquelles activitats que els nens fan al sortir de l’escola. També d’aquestes activitats n’hi ha una varietat sorprenentment àmplia. Des dels nens que fan algun tipus d’esport, futbol, bàsquet, handbol, natació i un llarg etcètera, nens que fan catequesi o anglès extraescolar, passant pels que fan música i toquen algun tipus d’instrument, els que el cap de setmana van a l’esplai, algunes manualitats i tallers de tot tipus.

És cert, que quan som petits, aprenem més fàcilment i que per poder complementar tot el que es fa a escola, poder fer activitats és un recurs útil i que no té perquè ser negatiu, però s’ha de ser molt realista quan volem que els nostres fills i filles facin activitats. Hauriem de tenir en compte que facin allò que els hi agrada en el cas que sigui algun esport o sortides amb l’esplai allí on els apuntem, inclús en l’aprenentatge d’algun instrument de música, perquè sinó s’acaba convertint en alguna cosa que fan per obligació però sense ganes ni motivació. En el cas que sigui més una necessitat, per exemple, anglès, per poder reforçar una llengua que li costa aprendre, s’ha de valorar que faci les hores justes i plantejar-nos objectius també realistes, és a dir, no voler aprendre o reforçar tot el que no sap de cop.

De la mateixa manera, quan els nens es van fent grans, també creix el volum de feina que se’ls hi demana des de l’escola. Quan veiem que aquest volum de feina comença a ser massa i que els vostres fills potser no arriben a tot, una de les primeres coses que ens hem de plantejar a suprimir són aquestes activitats.

Si al final ens plantegem reduir les activitats extraescolars, hem de tenir en compte que les més beneficioses són les activitats físiques que no es poden practicar en altres llocs i que es fan en equip o si més no, en contacte amb altres nens i nenes de la seva edat. Alhora també, el benefici és més gran quan les activitats es plantegen com a jocs, no com obligacions que se sumen a totes les obligacions diàries dels nostres menors.

Les joguines

0008291370P 1280x19201 1

Tots els nens i les nenes gaudeixen d’una bona quantitat de joguines, des de les joguines que escampen a l’habitació, és a dir, nines, cotxes, jocs de construcció, potser també contes, etc…i després en gaudeixen d’una altra gran part més, que són tots els que fan referència a les consoles i els seus jocs corresponents.

Sobre les joguines, el que m’agradaria dir, és que és necessari que estiguin adaptades a la seva edat. Potser amb aquestes joguines de dia a dia, que escampen per terra i que guarden a la seva habitació hi estem més familiaritzats i més o menys ja tenim una bona tria feta, i les criatures tenen les joguines adaptades a les seves necessitats, però no hem d’oblidar que els jocs de les consoles també estan recomanats per edats, per tant, és igual d’important que ens hi fixem i comprar els que siguin adequats.

Per altra banda, tot i que els nens i les nenes tenen una gran quantitat de joguines i jocs al seu abast, el que han d’aprendre és realment a jugar. Hem de ser capaços els pares i mares de restringir l’ús a unes poques joguines cada dia. La idea és que aprenguin a jugar amb una cosa cada vegada, que puguin valorar-la. De l’altra manera, si ho tenen tot a mà, no saben gaudir-ne, perquè de vegades sembla que ho escampen tot, van passant d’una cosa a l’altra, però sense aprofundir amb res del que tenen per allí.

Diguem que avui escullen un joc, demà una altra joguina i així successivament, d’aquesta manera s’aprèn a valorar molt més tot el que es té, i alhora la sort també de poder escollir entre una gran varietat de joguines.

Per altra banda, sobre les joguines hi ha un parell de normes que els infants haurien de tenir molt clares:

  1. Tenir cura dels materials, és a dir, ser responsable d’allò que tenim i cuidar-ho.
  2. Deixar tot l’espai ben recollit quan s’acabi el temps de joc

 

Joc en família

file0001389399799 1 e1365502154275 1

Així doncs, com hem vist, un dels beneficis del joc consisteix en disminuir l’estrès i l’ansietat i també ajuda a enfortir els vincles entre els jugadors. És per això que el joc és quelcom que hem d’aprofitar dins de la família.

Si trobem estones per jugar tots junts, permetem relaxar-nos, trobem un espai comú on ens podem oblidar de la rigidesa dels horaris, de les normes, de les rutines i expressar tot tipus de sentiments i diversió.

És divertit jugar en petits equips, els uns contra els altres, i que a més a més, a cada partida puguem canviar els equips. També es pot jugar tots contra tots o tots junts per aconseguir un objectiu comú, per exemple, completar un puzzle de mil peces entre tots. És un moment clau de tota la família poder compartir aquests espais, els nens i les nenes se senten reconeguts, ajudem a rebaixar la rivalitat entre germans si un dia, en algun joc fan un equip contra els altres, hi ha jocs, com per exemple el joc de l’oca, que permet que tots els jugadors estiguin al mateix nivell encara que hi hagi diferències en l’edat, perquè el factor primordial és la sort amb el dau, per tant, a partir d’aquests moments es poden construir relacions més fortes i amb més matisos i també si la família està cohesionada, després es fa més fàcil exigir el bon comportament dels infants, perquè ells són més feliços i saben que hi ha una part que són els seus deures i han de complir, però que també hi ha espai per la diversió i per compartir amb la seva família.

La quantitat de jocs als que podem jugar és inesgotable, alguns ja existeixen i d’altres ens els inventem dins de la família, per això val la pena tenir en compte els gustos de tots, poder iniciar jocs nous de tant en tant o aprofitar estones mortes, com poden ser els viatges en cotxe, per proposar algun joc que estimuli les criatures. Tan divertit pot ser jugar a les paraules encadenades de viatge cap a l’escola, com al parxís un diumenge aprofitant que tenim temps i que han vingut els avis, com jugar a futbol o a bàsquet el dia que anem al camp.

Val la pena aprofitar també aquests moments de joc per remarcar els valors del que vol dir guanyar, perdre i gestionar així la frustració i la motivació dels nens.

A què juguem?

file0001622107744 1

El joc, és doncs, bàsic, una peça fonamental pel desenvolupament dels nostres infants, tant físic com psicològic. Començarem amb un exemple, de joc de normes, amb certa rivalitat i que es juga en equips: «el joc del mocador».

Hi ha dos equips, cada membre de l’equip té un número assignat, que anirà de l’1 al 10, sent cada número un jugador. Cada equip es posa en una banda del camp, i al mig, un àrbitre amb un mocador que li penja de la mà. L’àrbitre, diu un número a l’atzar, i cada membre de l’equip que té aquest número surt corrent el més ràpid possible per poder agafar el mocador. Qui l’agafa ha de córrer per arribar on estan els seus companys sense que l’atrapin, i el que no ha agafat el mocador, ha de perseguir l’altre jugador, perquè és l’única manera que té de salvar-se, atrapar-lo. Així doncs, cada vegada es van eliminant jugadors, i els que queden vius, van acumulant els números dels jugadors eliminats. Aquest és un joc físic, on el que importa és el treball en equip, i per tant, aconseguir els objectius del joc i finalment, guanyar, de forma conjunta i amb el treball de tots.

Ara imaginarem un altre tipus totalment diferent de joc, per exemple, el joc de «pares i mares». Acostumen a jugar els nens i les nenes tots junts, i cadascú fa un paper concret, de pare, de mare, de fills, inclús d’avis i tiets si fa falta. Aquí les regles no existeixen des del principi, sinó que les van creant els nens a mesura que es va desenvolupant el joc, i cada vegada que hi juguen, el resultat que n’acaben traient és diferent, perquè els personatges són diferents i segurament els actors també. Aquest és un tipus de joc que explora sobre situacions de la vida diària, però que la màgia està en que la imaginació juga un paper clau, i a més a més, cadascú pot arribar a representar tots els papers que existeixen. S’aprèn a posar-se al lloc de l’altre, a comunicar-se de manera efectiva i també a expressar maneres de ser dels pares o inclús coses que els poden fer sentir certa angoixa en moments determinats.

I per últim, un típic joc de taula, com pot ser el parxís, que es basa en unes normes conegudes per tots els jugadors, però té la característica de no ser físic, sinó que es tracta de crear les teves estratègies des de la mateixa cadira. En aquests jocs es mescla les habilitats i destreses cognitives amb la sort, així que, acabar guanyant el joc és la unió de molts factors, i el que permet també, és que adults i nens, en aquest cas, estan en igualtat de condicions perquè la sort o la mala sort, és per tots igual.

Així doncs, tres tipus típics de jocs totalment diferents, però que tots tenen les mateixes característiques i funcions:

  • Conèixer l’entorn i aprendre a seguir les normes, les que ja existeixen o les que creem nosaltres mateixos.
  • Divertir-se, i per tant, disminuir l’ansietat o l’estrès que pugui sentir el nen.
  • Ajuda a crear un món de fantasia, que s’adapta a les preocupacions o necessitats del moment en el que estem.
  • Interaccionar amb els seus iguals o enfortir vincles amb els adults de referència. Es treballen les habilitats de comunicació.

Ja veieu que el fet no és tan sols a què jugar, sinó que el fet de jugar ja comporta beneficis per sí mateix. Una de les habilitats dels adults i per tant dels pares, és saber conduir el joc, dins de totes les seves possibilitats perquè la diversió sigui àmplia i s’aprengui de tots els tipus de joc.

Els nens i el temps d’oci

file0001162762334 e1364983874339 1

A partir d’avui, encetem un nou tema, els nens i el temps d’oci. Parlarem de diferents coses, des del joc pròpiament dit, passant per les activitats extraescolars, que són activitats i càrrega de feina que tots els nens tenen avui en dia, passant pels valors que ensenyen els jocs i de quina manera ho fan.

De fet, el joc, és una de les activitats més importants que fan els nens, perquè encara que no ho sembli, és una activitat d’aprenentatge molt important. És una manera de provar coses fora de la vida real, com un petit entrenament que fan els nens contínuament quan juguen. Posen a prova les regles del món, de la societat, del lloc on estan, d’ells mateixos, i reben a canvi, aprenentatges bàsics pel seu funcionament diari.

El joc evoluciona segons l’edat del nen, així doncs, els primers anys de vida, bàsicament el que fan els nens és descobrir l’entorn en el que es troben, utilitzant les coses que tenen a prop. Normalment juguen sols. Els podem veure, per exemple, amb alguna cosa de plàstic a les mans i picant a la taula, perquè ha descobert que fa soroll i es diverteix aprenent-ho.

Cap als dos anys d’edat, ja comença a socialitzar-se el joc, utilitzen molt la imitació i el joc es basa en el descobriment del seu propi cos.

Quan els nens ja són una mica més grans, van desenvolupant el joc simbòlic, és un tipus de joc molt important, i el que fan és imitar activitats o accions rutinàries. Els nens a través d’aquest tipus de joc imiten conductes dels adults, poden expressar sentiments i aprendre sobre les normes diàries. Un exemple pot ser el joc de «pares i mares» o poden reproduir escenes que passen a casa, convertint-ho en un joc, per exemple, es poden apropar amb un got a les mans i dir-nos: «té, fins que no t’acabis la llet, no et pots aixecar de la cadira», reproduint algun moment en què nosaltres li hem dit aquesta mateixa frase.

Sobre els sis anys, ja apareixen els jocs que tenen normes i també comença la rivalitat.

Finalment a l’adolescència, guanyen força els jocs que són de pensar, com els jocs de cartes, o jocs de taula de diferent tipus.

El joc, doncs, avança amb nosaltres al llarg de la vida, i ens permet expressar diferents sentiments i a més a més, aprendre sobre el nostre entorn, les normes socials i molt important, ens permet apropar-nos als nostres iguals, i en el cas del nens, també els apropa als adults, permeten que ens relacionem segons les normes del joc durant un temps.