Avui, per rebre el cap de setmana, m’agradaria explicar-vos un conte. Un conte que es diu «La Família Massatard», que és de la MªÀngels Ollé. Aquest conte està escrit perquè els nens aprenguin i es familiaritzin amb els conceptes aviat, tard, mai i sempre, però, als adults també ens ensenya alguns conceptes molt importants. Us l’explicaré a la meva manera, com el recordo, no com està escrit, així que segur que l’he canviat de dalt a baix, però l’essència és la mateixa. El conte diu així:
A la família Massatard li agrada fer moltes coses. Són una gent ben animada i ben optimista i es diverteixen fent tot tipus d’activitats. Els hi agrada anar al teatre o al cine, els hi agrada anar d’excursió i viatjar amb tren, descobrint llocs nous i també els hi agrada molt fer coses amb els seus amics. Però la família Massatard, cada vegada que volen anar a algun lloc on els esperen els seus amics, o han d’agafar el tren o volen entrar al cinema, arriben tard. Sempre arriben tard. Els amics ja estan molt farts d’esperar-los a tot arreu, disculpant-los. Sempre veuen les pel·lícules començades i al teatre, la gent els mira malament, perquè arriben quan ja ha començat el primer acte i han d’aixecar-se perquè puguin arribar a la seva cadira. Han perdut el tren moltes vegades i sempre van corrent a tot arreu.
Farts de trobar-se en aquesta situació, un dia es reuneixen tots plegats, pares i fills, i pensen per trobar una solució. Volen aconseguir arribar puntuals, volen anar als llocs sense córrer i volen veure les pel·lícules des del començament. Han trobat una solució i es posen a treballar amb totes les seves ganes. Primer, fan targetes noves, ben boniques on hi posa: «Família Benaviat» amb l’adreça de casa i els noms de tots els membres de la família. Aquestes targetes les envien a tots els seu amics. I a la porta de casa, canvien la placa vella, per una de nova, que també hi diu: «Família Benaviat». A partir d’aquell dia, mai més han corregut per agafar el tren, els seus amics no els han esperat més, de fet, inclús a vegades, la família Benaviat és la primera d’arribar a les cites i no han tornat a veure mai més una pel·lícula començada.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos!
Tot i que és molt exagerat, ens afecten molt més del que ens imaginem les etiquetes o els noms que ens posen. És evident, que perquè el cognom d’una família sigui «Massatard» no arribaran tard o al revés, però si que és cert, que si als nens, des de petits, els anem dient que són un desastre, que són dolents o que no fan res bé, doncs al final, s’ho acabaran creient i actuaran segons els que s’espera d’ells. Per tant, els nens no són un desastre, fan algunes coses malament; no són dolents, sinó que no es porten bé, etc…
Aquestes etiquetes ens acompanyaran durant tota la vida, en el món de nens, en el d’adolescents i en el d’adults, així que quan ens adonem que n’estem posant una, podem decidir si volem evitar-ho igual que quan ens adonem que, tot i sent adults, estem actuant segons una etiqueta que ens van posar de petits, ens en puguem alliberar.
Bon cap de setmana!!
