Publicado el

Solucions per l’estrès familiar

file0001343561380 e1393501738313 1

Avui us proposo un vídeo realment interessant.

Un pare de família, ens explica el seu mètode, que fa servir setmanalment a casa amb la seva família, sobretot amb els seus fills i que els hi han reportat un gran nombre de beneficis. Els valors més importants d’aquest mètode són la flexibilitat, la responsabilitat i una retro-alimentació constant entre tots els membres.

A l’inici de tot, ens parla d’un estudi que preguntava als nens i nenes quina seria la cosa que demanarien als seus pares en el cas que poguessin. Els promotors de l’estudi tenien una hipòtesi i creien que els nens demanarien que els seus pares destinessin més temps per passar amb ells, per passar en família. Quina va ser la sorpresa quan aquesta no va ser la resposta.

La resposta real va ser que els nens demanaven que els seus pares estiguessin menys cansats i menys estressats. Així doncs, quina seria la possible solució, com aconseguim reduir l’estrès i apropar la família. Aquesta és la solució que ens proposa Bruce Feiler.

Publicado el

El que imaginàvem vs la realitat

file000778229068 e1373885007602 1

M’agradaria encetar un tema una mica diferent als que portem tractats fins al moment. Abans de tenir un fill, o fins i tot m’atreviria a dir, abans de crear una família, és inevitable que imaginem com serà, si serem capaços o no de fer de pares, com seran els nostres fills, o si més no, com ens agradaria fer les coses i què ens agradaria ensenyar-los perquè siguin, es portin, es desenvolupin com a nosaltres ens agradaria.

Tot i això, i com és normal, la realitat acaba sent totalment diferent a allò que imaginàvem. És important tenir una idea del que ens agradaria i dirigir els esforços a aconseguir-ho, però hem de tenir en compte que els nens i les nenes, els vostres fills, tenen una personalitat pròpia, i que el que és més difícil, però el que hauríem d’intentar aconseguir és, ensenyar-los tot allò que creiem important però sempre basant-nos en la seva forma de ser.

Tenim tendència a pensar que, per exemple, si sempre hem imaginat que el nostre fill seria una persona tranquil·la i amb interès per estudiar i ens trobem que la nostra filla o fill és al contrari, un infant curiós, que tot ho vol saber i que li costa fer activitats que requereixen quietud o llargues estones de concentració, les coses no sortiran bé. Però tot el contrari, hem de procurar trobar quins són els seus punts forts, i enfocar-nos a ensenyar-los les coses que volem de manera que ells les puguin gaudir.

No hem de sentir-nos decebuts per com són sinó potenciar les seves habilitats i punts forts i ensenyar-los i lluitar perquè puguin millorar i potenciar aquells aspectes en els que es troben amb més dificultats.

D’aquesta manera ens centrarem amb les coses positives que tenen i a partir d’aquestes intentarem potenciar les altres, els infants se sentiran reconeguts però també coneixeran la frustració, aprendran a actuar amb esforç i a no rendir-se a la primera i sabran que sempre que s’esforcin per aconseguir nous reptes vosaltres estareu al seu costat i les alegries pels petits objectius aconseguits seran enormes.

Els vostres fills són petites joies, encara que a vegades requereixin de tot el vostre esforç perquè la rutina i les activitats diàries tirin endavant i es vagin superant tots els petits reptes.

Publicado el

La Bona Sort a casa!

DSC2330 copia1 1

El llibre de la Bona Sort ens explica que si volem aconseguir alguna cosa, bons resultats, el que hem de fer és dirigir-nos i buscar-los de manera activa, aconseguint que les circumstàncies ens siguin favorables, canviant tot el que sigui necessari per apropar-nos al nostre objectiu i aconseguir-lo.

Aquesta és l’analogia que vull fer en l’activitat de la que parlem nosaltres, la de fer de mares i pares. Es tracta, com sempre dic, de detectar tot allò que volem que canviï i buscar quina pot ser la millor manera per fer-ho. Des de l’ordre que hi ha a dins de casa, decidint dedicar més temps a ordenar-la i que cadascú tingui unes tasques ben definides que fins al moment no existien i afavorien el desordre, fins a aconseguir més temps per estar en parella o tasques dirigides a millorar l’autonomia dels nens que poc a poc es van fent grans i teniu la sensació que encara depenen massa de vosaltres.

Enfrontar totes aquestes situacions de manera activa, conjuntament amb tots els membres de la família, el que permet és que hi hagi relacions més cohesionades entre tots els membres de casa, que es tingui la sensació que es controlen les situacions, perquè sempre quan hi ha alguna cosa que no funciona s’intenta millorar i finalment, s’aconsegueixen millors resultats. Alhora tenim efectes col·laterals, perquè estem fent de model pels infants i estem transmetent la idea que entre tots s’han de buscar solucions, lluitar per aconseguir el que un vol i que s’ha de fer de forma activa, no assegut al sofà esperant que arribi la sort. Enfrontar els problemes tots junts, o si més no amb l’ajuda de tots també farà que sigui més fàcil lluitar amb el problema, perquè ens sentirem tots més forts, i els nens, se sentiran recolzats i que formen part d’una família on tothom posa el seu granet d’arena necessari per tirar endavant.

Publicado el

La força de voluntat

file0001156907879 e1368785338204 1

Aprofitant que ens trobem dins del tema de la compra, d’anar a comprar amb els nens i aprofitar entre moltes altres coses, per inculcar la idea que no és necessari comprar tot allò que volem quan ho veiem a la botiga o a les prestatgeries del supermercat, avui m’agradaria explicar-vos un experiment que és bastant conegut i que estudia la força de voluntat.

El psicòleg que ho va posar en marxa, que va fer per primera vegada aquest experiment es diu Walter Mishel. El seu experiment consisteix en deixar a nens d’entre 4 i 6 anys en una habitació sols, davant d’una galeta, caramel o «nube», amb un parell de consignes. La idea és que la persona que fa l’experiment sortirà de l’habitació durant una estona. Els nens tenen la possibilitat d’esperar que torni i llavors li donarà un altre dolç dels que hagi escollit, si en canvi, no és capaç d’esperar i vol menjar-se la galeta o el que tingui al davant llavors mateix, el que ha de fer és fer sonar un timbre, l’experimentador tornarà i el nen o la nena podrà menjar-se la seva galeta. Segons han descobert, els nens són capaços d’entendre les consignes a partir dels 4 anys i n’hi ha que són capaços d’esperar fins a 20 minuts, i en canvi, n’hi ha que en pocs segons cauen en la temptació.

La importància d’aquest experiment és que el psicòleg Walter Mishel, ha pogut estudiar els mateixos nens que tenien 4 anys també a l’edat de l’adolescència i s’ha adonat que hi ha una correlació, una relació entre el fet d’haver esperat molt o poc i uns resultats acadèmics millors o pitjors. Una altra de les conclusions importants d’aquests experiments és que han descobert una manera d’entrenar aquesta força de voluntat, i que quan ajuden els nens més impulsius amb algun d’aquests petits trucs, són capaços de superar-se a sí mateixos i esperar més estona.

En un programa de Redes, l’Eduard Punset va poder fer-li una entrevista. Parlen de l’experiment en els seus inicis, dels resultats que n’ha obtingut i de que es pot aprendre de tot això. Us deixo doncs el programa que es diu «Ser feliz es cuestión de voluntad» on podreu veure imatges d’aquest famós experiment i gaudir de l’entrevista.

Bon cap de setmana!

Publicado el

Aprenentatge i memòria

file0001238052781 e1367486469288 1

Avui us presento un programa molt especial. Es tracta del programa de Tv3, Què qui com, que aquest dimecres va parlar sobre aprenentatge i memòria. El programa ens explica d’una manera molt pràctica com el nostre cervell ho fa per memoritzar les coses, com es comporta quan tenim 2 anyets fins que arribem a la vellesa i quines coses podem fer per millorar la memòria. També, ens expliquen diferents tècniques que poden fer servir els nostres fills per estudiar els examens i aprofitar al màxim les capacitats que tenim. Quan som petits i arriba el moment d’estudiar coses metòdiques, com poden ser les taules de multiplicar, hi ha qui se les aprèn ràpidament i sense problemes, però hi ha qui la feina se li converteix en una muntanya enorme i que no hi ha manera. Descobrireu el mètode dels nens i nenes d’una escola i us pot sorprendre la seva manera d’aprendre les taules, però ho aconsegueixen de manera divertida i amb il·lusió.

Finalment, també destacar que surt un professor explicant quina és la millor manera d’estudiar i preparar-se pels examens quan s’està a l’institut, i em sembla una de les millors maneres que existeixen i que aconsegueix que amb un esforç petit però ben distribuït en el temps, preparar els examens es converteixi en una activitat que controlen els estudiants i treuen resultats positius.

Així doncs, que gaudiu amb el programa, només heu de pitjar la imatge.

file000894312228 1

Publicado el

El bebè quan plora

people manbaby e1367226265143 1

Tornem a començar setmana, i des del Petit i Jo, us proposem per aquest dilluns un petit article, que explica que uns científics francesos han fet un descobriment important: el pare té la mateixa habilitat que la mare en reconèixer el seu fill quan el sent plorar. Fins ara, sempre s’havia dit que la mare té un instint maternal, un instint que l’ajuda a reconèixer el plor del seu fill. Doncs aquest estudi diu, que el que realment importa, el factor que influeix, és el temps que s’està amb el bebè.

Arrel d’aquest descobriment, els investigadors volen seguir investigant les habilitats dels pares i de les mares, no només en el reconeixement del seu fill quan plora, sinó la capacitat que tenim de saber perquè plora, si som capaços de reconèixer què li passa al bebè, si té gana, son o no es troba bé, només pel tipus de plor.

Us deixo l’enllaç a l’article «Los papás también son capaces de reconocer el llanto de su bebé»

Finalment, doncs, com a conclusió, podem dir que el que hem de fer per cultivar les nostres habilitats com a pares és dedicar temps i intenció en aquesta tasca. Evidentment, com més conscients siguem de la influència que tenim i que tenen els nostres actes davant dels nostres petits, també serà més clara la nostra intenció davant d’ells. Quan ens trobem davant d’alguna dificultat en aquesta tasca, no hem de dubtar en demanar informació, consell i seguir endavant amb noves solucions i idees per oferir a les nostres filles i els nostres fills. Al final, acabem aprenent tots junts davant dels reptes de la vida diària.

Publicado el

Aprenent a ser pares

file7911277667937 e1366800424582 1

En el programa de redes, de rtve, hi ha una secció que es diu: «La mirada de Elsa». Doncs en el programa d’aquest diumenge, en aquesta secció, Elsa va parlar, a través d’una entrevista al psicòleg René Diekstra de la importància de conèixer el desenvolupament tan físic com psicològic del nen per poder-lo ajudar i acompanyar en el seu creixement. I és veritat que el pares i educadors no ho sabem tot sobre els nostres infants, i també és per això, que sempre que puguem hem d’anar aprenent i deixant-nos guiar per poder tirar endavant la nostra tasca de manera natural, efectiva i convertint-la en un procés de creixement per tots.

Aquí teniu la secció del programa:

Publicado el

El joc lliure

file0001346788047 e1365415001598 1

Mireu si és important jugar, que els estudis indiquen, que el fet de no poder jugar de forma desestructurada, és a dir, fent servir la imaginació impedeix que els nens creixin feliços.

El joc lliure aporta tots aquests aprenentatges:

  • Millora de la competència social. Aprenen una gran quantitat d’habilitats socials: han d’aprendre a respectar els torns, si juguen en grup, accepten les idees dels altres i alhora ells també en proposen de noves, no són constantment el centre d’atenció, han d’aprendre a posar-se al lloc de l’altre per poder-se comunicar de forma eficient, ja que els altres els han d’entendre i han d’entendre les seves intencions. Els nens quan juguen, com que es diverteixen amb el que estan fent, no es rendeixen tan ràpidament davant d’una dificultat, com ho farien davant d’un exercici d’escola que els hi costa o que no saben com fer. Pensem que juguen en grupets i que per tant, per evitar tensions i mals entesos, necessiten desenvolupar la comunicació i la manera d’expressar-se. S’ha vist en els estudis, que els nens utilitzen un llenguatge més sofisticat quan juguen amb els seus iguals que si ho fan amb els adults perquè els adults tenim la tendència d’acabar o d’omplir els buits quan falta informació, de manera que els hi facilitem les coses als nens. Un exemple: Imaginem que la Raquel agafa un pot buit i li diu al Robert, «vainilla o xocolata?», el Robert se la queda mirant i torna a mirar el pot sense respondre. Llavors, la Raquel diu, «Robert, què vols, un gelat de xocolata o un de vainilla?» Veieu que amb una petita interacció, la Raquel s’adona que el Robert no l’ha entès i busca la manera de fer-se entendre i de seguir amb el joc.
  • Maneig de l’estrès
  • Desenvolupament d’habilitats cognitives (per exemple: l’habilitat per resoldre problemes).

Els jocs que ja tenen les normes establertes, també aporten molts beneficis, com ja us he explicat, però el joc lliure, sense normes, el que permet és afrontar-se als problemes de forma més creativa.

Aquest és un article extret d’una revista científica que es diu «Mente y Cerebro», i per qui li pugui interessar, us deixo l’enllaç a la revista, on podreu veure tots els continguts que té, i també us deixo un segon enllaç, amb el resum de l’article que parla del tema d’avui. Trobeu els enllaços al final de l’entrada.

És important tenir clar, doncs, que les obligacions són molt importants i avui en dia és veritat que el temps és un bé escàs i els nens fan una gran quantitat de coses i d’activitats, però és important que siguem capaços de trobar l’espai en que ells puguin gaudir de temps per poder fer volar la seva imaginació i alhora que ho puguin compartir amb els seus amics, de forma lliure i creativa, sense que els adults hi posem les nostres normes, sinó que deixem que ells creïn el seu món de fantasia i que el desenvolupin al seu gust.

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2013/3

http://www.investigacionyciencia.es/mente-y-cerebro/numeros/2011/1/la-importancia-de-jugar-8502

Publicado el

Els sentiments i l’autoestima: traiem conclusions

file000115070389 1

 

Així doncs, els nens necessiten que se’ls escolti de forma activa i que se’ls ajudi a posar paraules a tot allò que els hi passa, i ho podem fer de moltes maneres:

 

  • Expressar el nostre afecte i amor de forma repetida i evitar conductes agressives. Voleu saber què escolten els nens si quan ens enfadem comencem a cridar-los? Doncs exactament això:file0002083689554

 

  • Mostrar actitud positiva que transmeti confiança en la seva capacitat de créixer. Sempre, davant de totes les dificultats en les que els nens i les nenes s’aniran trobant, és important que rebin una actitud positiva dels seus pares. De fet, és impossible pensar que mentre creixin no ens trobarem en dificultats, per tant, també és bo aprendre que això forma part de la vida, però que amb esforç i buscant la solució adequada es pot aconseguir.
  • Interessar-se pel que fa i valorar-ho. Els petits sempre mostren amb ganes les coses que més els hi agrada i és important per ells que això es valori dins de casa.
  • Tenir-los en compte en les decisions que els afecten, i en general, en la vida quotidiana.
  • Escoltar amb gran atenció.
  • Reconèixer els sentiments amb paraules tipus: “ajá” “vaja” “ja veig”.
  • Posar nom als sentiments: “sembla molt frustrant”.
  • Concedir al nen els seus desigs de fantasia: Aquesta clau és molt interessant, perquè d’aquesta manera es pot acabar tractant algun sentiment de forma positiva i amb sentit de l’humor. Exemple: És hora de berenar i heu preparat un petit entrepà i una poma. L’Alícia us diu: Vull un plàtan! Però els plàtans estan verds i encara no es poden menjar i així li dieu. L’Alícia, en aquest moment no us vol entendre, ella vol el plàtan que veu allà al davant, doncs bé, teniu l’opció d’utilitzar la fantasia i dir-li a la vostra filla que si tinguéssiu poders màgics o una vareta màgica faríeu madurar el plàtan de seguida, però…no podeu! Així que el plàtan haurà de ser per un altre dia. Els nens acostumen a acceptar molt bé aquest tipus de situacions i les entenen ràpidament. A més a més durant una estona juguen amb vosaltres i s’ho passen bé.
Publicado el

Remeis per la desobediència. El sistema de punts

file0001179129151 1

La tècnica del sistema de punts és una tècnica que s’utilitza per conductes que es repeteixen contínuament, dia rere dia.

Situacions en les que es pot utilitzar aquesta tècnica:

– Si el nen s’aixeca constantment a l’hora de menjar

– Li costa menjar, va molt lent

– Li costa posar-se a dormir tot sol

– Si diu moltes paraulotes

– Si li costa ser autònom en situacions com, per exemple,  la dutxa, fer els deures, vestir-se sol

Construirem una graella amb allò que volem que el nen aconsegueixi fer, és important no fer graelles amb moltes conductes, un màxim de 3 n’hi haurà prou.

Es tracta doncs, de construir una graella

graella

Cada vegada que faci allò que li hem demanat, en el nostre exemple, dutxar-se tot sol, sense cap tipus d’ajuda, es posa un…gomet verd, una cara somrient, una xinxeta de colors, el que vulgueu, i al final d’aquell dia, tindrà alguna recompensa que haureu pactat prèviament, en el nostre exemple, us he posat dues recompenses diferents, perquè us feu una idea de les possibilitats que teniu, escollir un postre a l’hora de sopar, triar un conte, les possibilitats són infinites. De fet, el que s’esculli com a recompensa ha de ser alguna cosa que realment li agradi a la vostra filla o al vostre fill, de manera que ho sentin com a tal.

En aquest cas, la setmana no està completa, hi ha hagut dos dies que no hem posat el punt verd. No fa falta que remarquem al nen que hi ha hagut dos dies que no ha complert amb la seva part del pacte, el fet de no obtenir la recompensa ja és suficient, el que volem és que vegin que el que té beneficis per ell, és fer-se càrrec de la seva neteja, no pas, el fet de que no en sigui capaç.

Per últim, quan el nen aconsegueixi tota la setmana de color verd, per exemple, pot aconseguir un bany llarg el diumenge, amb totes les  joguines que vulgui.

Quan porti més o menys, unes tres setmanes que s’està dutxant sol, ja podrem deixar de fer la graella, després d’explicar-ho als nens.