És el moment d’anar al llit!

file0001104767429 e1362567118955 1

L’hora d’anar a dormir, significa pel nen, trencar amb la última activitat que estigui fent, i anar-se’n cap al llit. És important tenir en compte que forma part de la rutina diària, i com ja us vaig dir, el que ajuda al nen, és avisar-lo amb una mica de temps, és a dir:

– Oriol, d’aquí a 10 minuts et vindré a buscar per anar cap a l’habitació a dormir, d’acord?

Així doncs, no trenquem de manera brusca amb el que està fent.

En segon lloc, és important establir un petit ritual, que també pot durar uns deu minuts, que podem fer des del llit mateix, així permetem que el dia vagi acabant-se a poc a poc i el nen es vagi calmant i tranquil·litzant. Evidentment, hi haurà a qui li costarà més tranquil·litzar-se i a qui menys, també dependrà molt de quina hagi sigut l’última activitat abans d’anar cap al llit. No és el mateix haver estat assegut mirant la televisió, que corrent per casa perseguint a la seva germana. És per això, que vosaltres, coneixent al vostre fill, heu de pensar activitats adaptant-vos a ells, creant una ambient òptim pel descans i així anar a dormir tranquils i evitar-los el neguit ajudant-los a descansar de manera correcta.

Us proposo un exemple:

Arriba l’hora d’anar a dormir. L’Oriol ha acabat tot el que estava fent i se’n va cap al llit. Com cada nit, la seva mare li explica el trosset d’un conte, així doncs, es posa dins del llit a punt per escoltar la història que li explicaran avui. Una vegada ha acabat, es desitgen bona nit i es tanca el llum.

Un altre exemple, pot consistir en parlar de com ha acabat el dia, deixar les coses preparades per demà, com la roba, la motxilla, i també posar-se al llit, desitjar bona nit i apagar el llum.

Els nens que siguin una mica més grans i també utilitzin la lectura abans d’anar a dormir, però ja llegeixin sols, val la pena que sigueu vosaltres els que controleu l’estona que estan llegint abans d’apagar el llum, perquè sinó de vegades es fa molt tard i així també teniu l’oportunitat de desitjar bona nit i apagar el llum.

Ja veieu doncs, que les últimes activitats sempre van destinades a anar disminuint els nivells d’energia i preparar-nos per posar-nos al llit el més tranquils possible. Segurament també hi haurà qui tingui una televisió a l’habitació i els nens mirin un estona algun canal o pel·lícula i després apaguin el llum, doncs el mateix, que la pel·lícula no sigui massa estimulant i controleu vosaltres el moment d’apagar la televisió i el llum.

Que tingueu un bon descans!

 

L’hora de menjar

0009440426T 1920x1280 1

Els àpats són situacions socials, per tant, és necessari que, almenys una vegada al dia, es pugui menjar tots junts. Si més no, la part de la família que pot menjar a casa que ho puguin fer conjuntament. És important que mengem sempre al mateix lloc, que sigui a la taula i si és possible, sense televisió, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació entre tots els que estan a taula.

 

Ja que és un ritual, és important que els nens l’aprenguin des del principi, és a dir, des del moment de parar la taula. Des de ben petits ja es poden fer càrrec d’ajudar-nos a parar la taula, i anar adquirint responsabilitat i fer-los partíceps de les activitats de casa.

Els menús, si és possible han de ser per tots igual i el nen no és el que ha de decidir què menja, volem que tingui una alimentació equilibrada, per tant, sou vosaltres que heu de decidir els menús.

 

Durant les hores de menjar s’aprenen moltes coses:

  • Hàbits d’higiene.
  • Seure bé a la taula i compensar el ritme d’uns amb el dels altres, per tant, també s’aprèn a respectar i a compartir el que hi ha a taula.
  • Descobrim aliments nous i noves textures.
  • S’aprenen les normes específiques d’estar a taula.
  • Aprenen a fer-se responsables de parar i desparar la taula, activitats que amb l’ajuda de tots es fan més fàcilment.
  • S’aprèn a dialogar, respectant els torns de paraula i escoltant a tothom.

 

Us poso un exemple de possibles normes a l’hora de menjar:

1. No aixecar-se de la taula sense permís. De fet, en general, no ens aixecarem fins que tots haguem acabat de menjar.

2. Rentar-se les mans abans de posar-se a parar la taula.

3. Els nens també són responsables dels preparatius.

4. Aprendre a demanar les coses, també a la taula, «sisplau» i «gràcies».

El Marc, ja coneix totes les normes que fan referència a l’hora de menjar. De fet, juntament amb la Marta, la seva germana gran, paren la taula, mentre el seu pare prepara el gerro de l’aigua i talla el pa. Ja s’ha rentat les mans ben netes, perquè sap que és necessari per poder agafar els coberts i els gots que faran servir per menjar. Avui, ha pogut escollir ell les estovalles que faran servir i ha agafat aquelles que tenen tans dibuixos, perquè són les seves preferides. Encara no sap què hi ha de menú, la Marta que ha ajudat a fer el segon plat no li vol dir, diu que és una sorpresa. Segur que això vol dir que li agrada molt el que menjarà. Una vegada tothom ha posat totes les coses damunt la taula, tots seuen al seu lloc i comencen a menjar. Bon profit!!

La vida diària

file0001021726526 e1361269757461 1

El que he anat fent fins ara, ha sigut desgranar les situacions en que ens trobem mares, pares, educadors i educadores de manera general. És a dir, tota educació ha de tenir un conjunt de coses que ens ajuden a ensenyar el món als més petits. Però la vida diària, el dia a dia, ens exigeix situacions concretes que comporten una barreja de tot això. Una barreja de valors concrets, normes concretes i per tant, marquem uns límits específics i exigeixen la màxima coherència entre els que s’ocupen de l’educació dels menuts.

 

Em refereixo a situacions com:

– L’hora de menjar

– L’hora d’anar a dormir

– Els nens i els deures

– Els nens i l’oci

– L’hora d’anar a comprar

Al final, les famílies ens organitzem al voltant de totes aquestes situacions diàries i són les que donen la personalitat de tots els membres que vivim en una mateixa casa.

Així doncs, a poc a poc, m’agradarà anar introduint tots aquests temes i veient com ho podem fer per barrejar l’educació en tots aquests àmbits i com solucionar petits problemes habituals que se’ns poden presentar.

Coherència educativa

spider castells 1

Avui per parlar-vos de la coherència educativa, agafarem com a metàfora el món casteller. Perquè un castell pugi i es construeixi sa, segur i pugui arribar a ser coronat, es necessita que tothom que en forma part, des de la pinya, fins a l’acoxador i l’enxaneta facin el que els hi toca de forma eficient.

Doncs bé, quan parlem d’educar els nens, que creixin forts, segurs i sans, ens referim una mica al mateix.

La pinya: Fa la força necessària perquè el tronc del castell es construeixi recte i sense fissures. En el cas de les famílies, la pinya està composta per la família externa (tiets, avis), amics de la família i fins i tot l’escola. Totes aquestes realitats s’ajunten per donar suport a la família nuclear (els pares i els fills).

El tronc: El tronc es va construint a poc a poc, i el que vol és arribar a l’altura necessària perquè s’hi pugui enfilar l’enxaneta i coronar el castell. En el cas familiar, el tronc, com ja podeu imaginar està format, sobretot, pels pares. També, l’ajuda diària dels avis, quan van a buscar els nostres fills a l’escola i la tutora del nen, que es fixa amb el seu comportament diari.

tjlcgi875578Finalment, l’enxaneta: La persona que tira amunt, amunt i que corona el castell. Si l’enxaneta veu que el castell és segur no dubta pas en tirar cap amunt, en canvi, si veu que trontolla i que té perill de caure, pot decidir que no s’arrisca i que no puja. En el nostre cas, aquí ens estem referint a les filles i els fills, que, quan el nostre castell particular els hi dóna confiança no dubten en tirar amunt. En canvi, quan no veuen coherència en el que els hi estem ensenyant, potser que decideixin quedar-se pel camí. Fer cas a uns i no fer cas als altres, buscar la manera de sortir-se’n amb la seva, cridar l’atenció, etc…

 

 

Demà, seguint i aprofundint més en aquest tema, us parlaré de la importància de la coherència dins de la parella.

 

Imatges extretes: www.panoramaaudiovisual.com i www.phpwebquest.org

Les rutines: traiem conclusions

concept  162  1

Hem d’establir, com hem vist, ordre al dia a dia de manera que el nen sàpiga en tot moment què és el que s’està fent i què és el que es farà. També ens permetrà organitzar els tempos del nen i els nostres propis. D’aquesta manera, podem “anar més relaxats” quan sabem que per exemple, al final del dia podrem disposar de dues hores lliures per estar en parella, mentre el nostre fill dorm. La rutina conforma el nostre esquema d’activitats diàries i, si està ben organitzat, podrem decidir què fer i com fer-ho al llarg del dia. Els beneficis pel nen són indiscutibles, ja que establint una estructura, serà més fàcil per ell saber què esperem de les seves conductes, facilitar-li les coses i evitar confrontacions. Si no, se sentirà insegur i serà molt difícil que es relaxi.

Activitats bàsiques: menjar i dormir, que mantenen els seus ritmes biològics.

Per últim, m’agradaria incidir en la idea que fer de pare és molt creatiu i que qualsevol solució que se us acudeixi pels vostres problemes l’heu de provar. Per exemple, si la vostra filla o el vostre fill tenen dificultats en integrar el significat de les hores, del pas del temps o que s’encanta menjant o fent qualsevol altra activitat, podeu construir o confeccionar un rellotge que us ajudi en la tasca. Si feu participar als nens en aquestes activitats, ho aprenen de forma més senzilla i també s’eviten confrontacions.

Ex: La Raquel, als matins, quan es desperta, li costa molt activar-se i l’activitat de vestir-se la fa molt lentament. Fins ara, heu fet com heu pogut i bàsicament, l’heu anat vestint vosaltres, però tot i així, ella segueix anant molt a poc a poc i us adoneu que si seguiu així no l’esteu ajudant en la seva autonomia. Teniu un conjunt de solucions que podeu posar en marxa conjuntament:

1. Despertar-la 10 minuts més aviat, així li doneu una mica més de temps.

2. Amb el despertador que té a l’habitació, li marqueu el temps que disposa i quan s’acabi sonarà el despertador. L’objectiu és aconseguir que cada dia, quan soni el despertador estigui més vestida que el dia anterior.

3. Quan porti un parell de setmanes seguides vestint-se amb el temps que té, passareu al següent objectiu, que serà el d’aconseguir vestir-se amb el mateix temps, però sense que l’avisi el despertador.

D’aquesta manera, la Raquel al final, ha aconseguit vestir-se tota sola, amb la vostra ajuda centrada en que aprengui a ser conscient del pas del temps i per tant, us heu evitat crits i presses durant el matí. Per altra banda, és evident, que fer així les coses demana molta més paciència i espai pels nens, perquè s’equivoquin i fabriquin les seves pròpies estratègies davant dels problemes diaris.

Les rutines com a eina

file00069814376 e1357588334530 1

Una vegada tenim la rutina integrada i tenim els dies ordenats, hem d’utilitzar aquestes rutines com a una eina d’autoritat. Si l’utilitzem en favor nostre, evitarem confrontacions amb els nens, perquè ells aniran sabent el que toca fer i el que han de fer i alhora, els ajudarem, perquè se sentiran millor i més segurs sabent el que toca fer i el que s’espera d’ells.

Així doncs, tenim petits trucs perquè el canvi d’activitats, el pas d’una activitat que li agrada a una que no li agrada tant no sigui tan brusc i no provoqui tensions.

Trucs:

Parlar amb to de veu alegre i intens, evitant anticipar allò que pensem que pot passar, sobretot quan sabem que l’activitat que li estem demanant al nen o a la nena no li agrada, i anem amb la idea que no ho voldrà fer, que s’hi posarà en contra, que s’enfadarà o que es posarà a plorar. Si anem amb aquesta idea, se’ns nota en l’estat d’ànim i en el to de veu i podem provocar que acabi passant allò que pensem.

exemple: si anem amb la idea que quan li diguem que s’ha d’anar a dutxar es posarà a plorar, no li hem de dir: – Albert, ja se que no t’agrada, però ara, sense plorar, recull les joguines i prepara’t per anar a la dutxa.

Si fem això, li estem donant arguments al nen perquè faci tot allò que no volem. O sigui, que sense fer cas de les nostres sensacions o idees prèvies, li direm les coses sense pressuposar res, de vegades els nens i les nenes ens donen grates sorpreses! Direm: – Albert, vinga, cap a la dutxa! Quan acabis de recollir, vine cap al lavabo que jo t’espero allí.

Avisar amb un cert temps d’antelació, de manera, que evitem que el nen discuteixi amb nosaltres, es va fent a la idea. D’aquesta manera, el pas d’una activitat a una altra no és tan brusc.

ex: Anem a l’habitació on està jugant i li diem: -Albert, d’aquí deu minuts hauràs de recollir i anar cap a la dutxa. Després d’això marxem sense donar opció a cap rèplica. Al cap de deu minuts tornarem i direm: -Albert, ja és l’hora de recollir, quan estigui tot recollit, ja pots anar cap a la dutxa. I tornem a marxar de l’habitació.

No negociar amb el nen.

ex: jugaràs quan acabis de fer els deures, no, si fas els deures podràs jugar.

Així doncs, a poc a poc, es va construint el dia a dia, on els nens també participen i expressen la seva personalitat i tot aquest ordre és el que permet desenvolupar-se de manera natural, tranquil·la i segura.

 

 

Les rutines

file0002118597334 e1357588521358 1

Fins ara us he parlat de l’autoritat i també de les normes. Com ja us vaig dir, l’autoritat és quelcom que ens hem de guanyar dia a dia. Les normes ens ajuden a mantenir aquesta autoritat a través de punts claus que es van repetint i que seran sempre iguals, la base dels valors i de les coses que voleu ensenyar als vostres fills. Però a més a més, a part de les normes, necessitem crear una rutina que englobi les necessitats dels nens, que seran molt diferents quan aquests són bebès a quan es van fent grans, les vostres necessitats individuals, les necessitats de la parella i finalment, les de tot el conjunt de la família. Vist així, sembla una cosa extremadament complicada, però totes les famílies creen les seves pròpies rutines. Ara bé, què passa quan aquesta rutina no acaba d’encaixar i teniu la sospita que potser s’hauria de canviar per obtenir-ne un millor benefici. Doncs bé, us explico com confeccionar una rutina sense deixar-nos cap punt important:

 

  • Prioritzar: Sempre començarem per prioritzar les necessitats bàsiques dels infants. Sobretot ens centrarem en les hores de menjar i les hores de dormir, que intentarem que es modifiquin el menys possible. Quan són petits, sobretot, és fàcil de veure com afecta la gana i la son en l’estat d’ànim dels nens. Quan es van fent grans, això no es detecta amb la mateixa facilitat, però, segueix sent bàsic que dormin les hores necessàries i, igual que intentem que facin una dieta equilibrada, s’ha d’intentar que mengin més o menys sempre a les mateixes hores.
  • Ha de tenir cabuda la diversió: s’ha de buscar temps també perquè puguin gaudir i puguin expressar-se a través del joc, perquè aprenen també moltes coses jugant.
  • Hi ha d’haver temps per tots: els nens necessiten ajuda per fer moltes coses, però també hi ha coses que les han de fer sols, de manera que així ens queda una mica de temps a nosaltres per organitzar-nos i fer altres feines que hem de fer. El temps de la parella és igual d’important que el temps dels fills, així doncs, si aconseguim un bon horari de son, segurament, també hi haurà un temps que serà per la parella.
  • Ha de ser flexible: necessitem ser flexibles perquè és evident que els dies no són calcats els uns als altres i les necessitats són diferents. Un exemple, pot ser els caps de setmana o dies que portem els nens a jugar a casa d’algun amic. Tots aquests canvis han de poder-se incluir dins de la rutina de forma natural.
  • S’ha de recolzar verbalment: És important no canviar d’activitats de sobte, si preparem als nens avisant del canvi d’activitat amb una mica de temps, ells se’n fan a la idea i canvien d’activitat de forma senzilla.