Categoría: Rutina

Hem d’establir, com hem vist, ordre al dia a dia de manera que el nen sàpiga en tot moment què és el que s’està fent i què és el que es farà. També ens permetrà organitzar els tempos del nen i els nostres propis. D’aquesta manera, podem “anar més relaxats” quan sabem que per exemple, al final del dia podrem disposar de dues hores lliures per estar en parella, mentre el nostre fill dorm. La rutina conforma el nostre esquema d’activitats diàries i, si està ben organitzat, podrem decidir què fer i com fer-ho al llarg del dia. Els beneficis pel nen són indiscutibles, ja que establint una estructura, serà més fàcil per ell saber què esperem de les seves conductes, facilitar-li les coses i evitar confrontacions. Si no, se sentirà insegur i serà molt difícil que es relaxi.

Activitats bàsiques: menjar i dormir, que mantenen els seus ritmes biològics.

Per últim, m’agradaria incidir en la idea que fer de pare és molt creatiu i que qualsevol solució que se us acudeixi pels vostres problemes l’heu de provar. Per exemple, si la vostra filla o el vostre fill tenen dificultats en integrar el significat de les hores, del pas del temps o que s’encanta menjant o fent qualsevol altra activitat, podeu construir o confeccionar un rellotge que us ajudi en la tasca. Si feu participar als nens en aquestes activitats, ho aprenen de forma més senzilla i també s’eviten confrontacions.

Ex: La Raquel, als matins, quan es desperta, li costa molt activar-se i l’activitat de vestir-se la fa molt lentament. Fins ara, heu fet com heu pogut i bàsicament, l’heu anat vestint vosaltres, però tot i així, ella segueix anant molt a poc a poc i us adoneu que si seguiu així no l’esteu ajudant en la seva autonomia. Teniu un conjunt de solucions que podeu posar en marxa conjuntament:

1. Despertar-la 10 minuts més aviat, així li doneu una mica més de temps.

2. Amb el despertador que té a l’habitació, li marqueu el temps que disposa i quan s’acabi sonarà el despertador. L’objectiu és aconseguir que cada dia, quan soni el despertador estigui més vestida que el dia anterior.

3. Quan porti un parell de setmanes seguides vestint-se amb el temps que té, passareu al següent objectiu, que serà el d’aconseguir vestir-se amb el mateix temps, però sense que l’avisi el despertador.

D’aquesta manera, la Raquel al final, ha aconseguit vestir-se tota sola, amb la vostra ajuda centrada en que aprengui a ser conscient del pas del temps i per tant, us heu evitat crits i presses durant el matí. Per altra banda, és evident, que fer així les coses demana molta més paciència i espai pels nens, perquè s’equivoquin i fabriquin les seves pròpies estratègies davant dels problemes diaris.

Una vegada tenim la rutina integrada i tenim els dies ordenats, hem d’utilitzar aquestes rutines com a una eina d’autoritat. Si l’utilitzem en favor nostre, evitarem confrontacions amb els nens, perquè ells aniran sabent el que toca fer i el que han de fer i alhora, els ajudarem, perquè se sentiran millor i més segurs sabent el que toca fer i el que s’espera d’ells.

Així doncs, tenim petits trucs perquè el canvi d’activitats, el pas d’una activitat que li agrada a una que no li agrada tant no sigui tan brusc i no provoqui tensions.

Trucs:

– Parlar amb to de veu alegre i intens, evitant anticipar allò que pensem que pot passar, sobretot quan sabem que l’activitat que li estem demanant al nen o a la nena no li agrada, i anem amb la idea que no ho voldrà fer, que s’hi posarà en contra, que s’enfadarà o que es posarà a plorar. Si anem amb aquesta idea, se’ns nota en l’estat d’ànim i en el to de veu i podem provocar que acabi passant allò que pensem.

exemple: si anem amb la idea que quan li diguem que s’ha d’anar a dutxar es posarà a plorar, no li hem de dir: – Albert, ja se que no t’agrada, però ara, sense plorar, recull les joguines i prepara’t per anar a la dutxa.

Si fem això, li estem donant arguments al nen perquè faci tot allò que no volem. O sigui, que sense fer cas de les nostres sensacions o idees prèvies, li direm les coses sense pressuposar res, de vegades els nens i les nenes ens donen grates sorpreses! Direm: – Albert, vinga, cap a la dutxa! Quan acabis de recollir, vine cap al lavabo que jo t’espero allí.

– Avisar amb un cert temps d’antelació, de manera, que evitem que el nen discuteixi amb nosaltres, es va fent a la idea. D’aquesta manera, el pas d’una activitat a una altra no és tan brusc.

ex: Anem a l’habitació on està jugant i li diem: -Albert, d’aquí deu minuts hauràs de recollir i anar cap a la dutxa. Després d’això marxem sense donar opció a cap rèplica. Al cap de deu minuts tornarem i direm: -Albert, ja és l’hora de recollir, quan estigui tot recollit, ja pots anar cap a la dutxa. I tornem a marxar de l’habitació.

– No negociar amb el nen.

ex: jugaràs quan acabis de fer els deures, no, si fas els deures podràs jugar.

Així doncs, a poc a poc, es va construint el dia a dia, on els nens també participen i expressen la seva personalitat i tot aquest ordre és el que permet desenvolupar-se de manera natural, tranquil·la i segura.