Sin categoría archivos - Página 4 de 8

13 marzo, 201325 octubre, 2021

L’escola a casa

Després d’haver parlat tant de l’alimentació com de la son, ara el que m’agradaria incidir a poc a poc és sobre el tema de l’escola. Els nens passen unes 8 hores al dia a l’escola, juntament amb els seus companys i mestres, aprenent un munt de coses, desenvolupant la seva personalitat, relacionant-se amb iguals, amb adults, creant relacions, absorbint valors i mostrant el seu caràcter o estat d’ànim. Tot el que passa a l’escola és un gran gruix de la seva vida, però això no queda aquí. L’escola (em refereixo a tot aquest gruix de persones i activitats que s’hi desenvolupen) també exigeix per la seva banda.

De vegades en situacions divertides, perquè es preparen festivals o festes i els nens hi participen de manera activa, cada curs a la seva manera, portant alguna cosa o aprenent cançons i balls.

Però, en realitat, una de les habilitats bàsiques que van aprenent poc a poc, és a fer-se responsables dels seus deures, portar-los al dia, ben fets, amb una presentació acurada, per presentar-los quan toca. També d’aquest aprenentatge, s’extreuen les habilitats per estudiar el temari d’un examen.

Això no s’aconsegueix sol. És necessari que els nens tinguin el lloc i el material necessari perquè puguin complir amb el que se’ls hi demana a l’escola. És per això, que dedicaré les properes entrades a explicar-vos com crec que ha de ser l’espai que els nens utilitzen per fer els deures i com aconseguir que s’hi posin i que a poc a poc vagin responsabilitzant-se de la seva feina.

11 marzo, 20139 noviembre, 2021

Mals hàbits a l’hora d’anar a dormir

Avui per seguir amb ell tema del son i del dormir, que és una activitat bàsica pel benestar dels infants, m’agradaria destacar un parell de mals hàbits bastant comuns a les llars, sobretot amb els nens que remuguen una mica més en el moment de posar-se al llit o que fins i tot els hi costa el moment d’anar cap a l’habitació i posar-se a dormir.

Hem d’entendre l’hora d’anar a dormir com un hàbit també, un aprenentatge per aconseguir un son sa i reparador, per això és necessari que sigui sempre amb el mateix horari, les hores necessàries i el lloc on dormim sigui el correcte i estigui en correctes condicions, i per tant, la feina dels pares i de les mares, consisteix en ensenyar a desenvolupar de forma correcta aquest hàbit.

Per aconseguir això hem d’evitar 2 situacions:

El nen que s’adorm al sofà: De vegades és molt còmode pensar que el nen s’adormi al sofà, i un cop està adormit el portem al llit, però així no està aprenent bé aquest hàbit, no està sent autònom, i a mesura que es vagi fent gran, pot acabar trobant-se amb problemes el dia que vulguem que se’n vagi al seu llit. Si s’adorm al sofà, pot ser perquè ja està molt cansat i és possible que necessiti anar a dormir més d’hora. Si veiem que això passa sovint, ens hem d’avançar als esdeveniments i portar-lo al llit abans que es faci l’hora crítica i es quedi rendit o rendida al sofà. Un altre motiu podria ser evitar quedar-se sol o sola a l’habitació, que tingui por a la foscor o que no sàpiga tranquil·litzar-se estant sol. Si no enfrontem alguna d’aquestes situacions, i no li donem la possibilitat que aprengui a estar segur en aquestes situacions que li agraden menys, i li permetem quedar-se al sofà, no ajudem al creixement del nen, a l’autonomia i finalment a la seva autoestima. Val la pena, doncs, posar fil a l’agulla i tirar endavant enfrontant les situacions que costin una mica més.

El nen que dorm al llit dels pares: en aquest cas existeixen moltes modalitats per les quals un nen pot acabar dormint al llit dels pares, pot ser perquè té por i ve amb vosaltres, pot ser que es desperti a mitjanit i vingui o us demani de venir al llit. Sigui quina sigui la situació, si el que volem és que els nens vagin sent cada vegada més autònoms i aprenguin, amb la vostra ajuda i amb la seguretat que els hi donen els seus pares a fer-se grans, i que cada vegada puguin fer més coses sols, aquesta és una situació que no hauríem de permetre.

Aquestes situacions suposen un problema quan es converteixen en rutina, quan el que es converteix en hàbit és precisament adormir-se al sofà o al llit dels pares, però si són moments puntuals o situacions concretes no tenen cap tipus d’importància.

8 marzo, 201325 octubre, 2021

Sortir amb nens

Ara que arriba el cap de setmana, de vegades ens preguntem què podem fer o a on podem anar per passar-nos-ho bé. Sobretot quan anem amb nens, volem buscar activitats que ells també puguin gaudir, que aprenguin coses, que es diverteixin i comparteixin tot aquest temps amb nosaltres. Una bona solució i una manera d’estar ben informats, és a través de la pàgina web: «sortir amb nens». Es tracta d’una pàgina que recull tot tipus d’activitats i de tot el territori català que poden fer els nens des dels 0 fins als 14 anys. Les activitats que trobareu són de tot tipus, des de l’àmbit cultural amb obres de teatre fins el costat més aventurer, amb sortides a la natura i excursions. També podreu trobar informació gastronòmica, trobareu una llista de museus, activitats i jocs per fer a casa, i un llarg etcètera.

Així doncs, va la pena conèixer i tenir a mà diferents recursos per si algun cap de setmana volem fer alguna cosa diferent o estem més fluixos d’idees.

Si cliqueu el logotip us portarà a la pàgina perquè li pugueu fer un cop d’ull.

Bon cap de setmana, que us ho passeu molt bé!!

6 marzo, 201325 octubre, 2021

És el moment d’anar al llit!

L’hora d’anar a dormir, significa pel nen, trencar amb la última activitat que estigui fent, i anar-se’n cap al llit. És important tenir en compte que forma part de la rutina diària, i com ja us vaig dir, el que ajuda al nen, és avisar-lo amb una mica de temps, és a dir:

– Oriol, d’aquí a 10 minuts et vindré a buscar per anar cap a l’habitació a dormir, d’acord?

Així doncs, no trenquem de manera brusca amb el que està fent.

En segon lloc, és important establir un petit ritual, que també pot durar uns deu minuts, que podem fer des del llit mateix, així permetem que el dia vagi acabant-se a poc a poc i el nen es vagi calmant i tranquil·litzant. Evidentment, hi haurà a qui li costarà més tranquil·litzar-se i a qui menys, també dependrà molt de quina hagi sigut l’última activitat abans d’anar cap al llit. No és el mateix haver estat assegut mirant la televisió, que corrent per casa perseguint a la seva germana. És per això, que vosaltres, coneixent al vostre fill, heu de pensar activitats adaptant-vos a ells, creant una ambient òptim pel descans i així anar a dormir tranquils i evitar-los el neguit ajudant-los a descansar de manera correcta.

Us proposo un exemple:

Arriba l’hora d’anar a dormir. L’Oriol ha acabat tot el que estava fent i se’n va cap al llit. Com cada nit, la seva mare li explica el trosset d’un conte, així doncs, es posa dins del llit a punt per escoltar la història que li explicaran avui. Una vegada ha acabat, es desitgen bona nit i es tanca el llum.

Un altre exemple, pot consistir en parlar de com ha acabat el dia, deixar les coses preparades per demà, com la roba, la motxilla, i també posar-se al llit, desitjar bona nit i apagar el llum.

Els nens que siguin una mica més grans i també utilitzin la lectura abans d’anar a dormir, però ja llegeixin sols, val la pena que sigueu vosaltres els que controleu l’estona que estan llegint abans d’apagar el llum, perquè sinó de vegades es fa molt tard i així també teniu l’oportunitat de desitjar bona nit i apagar el llum.

Ja veieu doncs, que les últimes activitats sempre van destinades a anar disminuint els nivells d’energia i preparar-nos per posar-nos al llit el més tranquils possible. Segurament també hi haurà qui tingui una televisió a l’habitació i els nens mirin un estona algun canal o pel·lícula i després apaguin el llum, doncs el mateix, que la pel·lícula no sigui massa estimulant i controleu vosaltres el moment d’apagar la televisió i el llum.

Que tingueu un bon descans!

5 marzo, 201325 octubre, 2021

L’hora d’anar a dormir

L’hora d’anar a dormir és molt important, perquè tanca el dia. Ens preparem per dormir i descansar, i és òptim arribar-hi de forma relaxada i a punt per descansar. És per això que hi ha diversos factors que hem de tenir en compte. Un d’ells, i en el que potser, de vegades no hi pensem és l’habitació.

L’habitació, quan hi portem el nen a dormir, ja ha d’estar preparada per això, per dormir. Això vol dir, que les joguines que haguem fet servir a la tarda ja havien d’estar recollides i tot ordenat perquè el descans sigui millor. Si ha fet els deures, també hauria de tenir l’escriptori ben recollit i inclús, si es vol, la motxilla feta i preparada per l’endemà, així segur que amb les presses del matí no ens deixem res.

També hem de pensar que a l’habitació hi hagi una bona temperatura i es faci servir la roba adequada i adaptada a l’època de l’any i al nen, si passa calor o fred no descansarà bé. És per això, que si hi ha alguna queixa, o es desperta alguna vegada a la nit queixant-se de fred o de calor, s’hauria de buscar una solució per afavorir el descans.

La segona cosa que ha d’estar ben estructurada és l’horari. És interessant que cada dia es vagi a dormir a la mateixa hora i si és possible, els nens haurien de dormir sobre unes 9 hores diàries i també és important respectar el seu espai. El seu espai és la seva habitació, per tant, per afavorir també l’autonomia, hem d’aconseguir que aquest espai el senti com a seu i que dormi sempre allí.

Per tancar el dia, més o menys cada dia farem un petit ritual, que cada família es crea i organitza a la seva manera, així aconseguim un ambient òptim pel descans. Demà, doncs, em centraré a explicar-vos com posar els nens a dormir.

1 marzo, 20132 noviembre, 2021

Jocs per jugar en família: Dicciopinta

És un joc perfecte per unir llaços en família, ja que es juga amb equips. Si coneixeu el funcionament, és molt senzill, es fan dos equips diferents, i es tracta d’anar dibuixant les paraules que surten a la targeta. Poden ser des de noms, fins a frases fetes, passant per verbs o accions. El fet de treballar en equips, afavoreix que s’enforteixin llaços entre tots els membres de la família, perquè el que s’intenta sempre és guanyar la partida i a més a més, es crea una rivalitat positiva contra l’altre equip.

Els nens també aprenen a seguir normes, conjuntament amb vosaltres i us demostren les seves habilitats d’una manera diferent a com ho fan amb la feina de l’escola. Es valoren l’esforç, l’enginy, la rapidesa, l’habilitat en el dibuix, el treball en equip, la sort i es diverteix la família sencera. Les partides acostumen a durar sobre una hora més o menys, també depèn de la quantitat de jugadors que tingui cada equip. Com ja veieu, és un joc perfecte per aquests dies plujosos i així, els nens, aprenen a jugar de forma comunitària i deixen les consoles durant unes hores.

Coses que s’aprenen:

Llenguatge i vocabulari
Explicar conceptes a través del dibuix
Conèixer els membres de l’equip per dibuixar coses que per ells tinguin significat
Velocitat de processament mental
Capacitat imaginativa i de creativitat
Seguir les normes
A competir de forma sana
A guanyar i a perdre

I moltes altres coses més que podeu anar descobrint vosaltres mateixos! A quins jocs jugueu a la vostra família?

Molt bon cap de setmana!!

28 febrero, 201320 octubre, 2021

Personatges infantils: Buscant a Wally

Avui m’agradaria parlar-vos d’un altre personatge entranyable que ens permet divertir-nos mentre juguem amb ell i a la vegada entrenem la percepció, l’atenció, la voluntat, la insistència, la frustració, no donar-nos mai per vençuts. Es tracta dels llibres «Buscant a Wally». En Wally és un personatge que sempre va vestit igual, amb un jersei a ratlles vermelles i blanques, un gorro dels mateixos colors i unes ulleres. Sempre està perdut per llocs que estan plens de detalls i situacions divertides que ens despisten en la nostra recerca i el fan més difícil de trobar.

Cada llibre és diferent, però l’objectiu final sempre és el mateix, acompanyar en Wally ens els seus viatges i trobar-lo. A més a més, pot ser que hagi perdut alguna cosa més, objectes que porta per viatjar o els seus amics, depèn de cada llibre i història diferent.

El primer llibre va ser publicat ara fa 25 anys, el 1987, i encara avui se’n segueixen publicant títols, de fet, l’últim ha sigut aquest 2012 i es diu «En busca de les coses perdudes». Als nens els hi encanta, hi passen unes bones estones, se senten motivats per trobar-lo i per aconseguir-ho ells sols. Però també és molt divertit compartir la cerca i fer petites competicions a veure qui troba primer les coses de cada pàgina. A més a més, també val molt la pena fixar-se amb totes les petites històries divertides que hi ha dibuixades a cada pàgina.

Relació de títols:

- - - - On és Wally?
        
        On és Wally ara?
        
        On és Wally? El viatge fantàstic
        
        On és Wally? El genial llibre de jocs!
        
        On és Wally? El magnífic llibre pòster
        
        On és Wally? A Hollywood
        
        On és Wally? El llibre màgic
        
        On és Wally? A la caça del quadre amagat!
        
        On és Wally? En busca de la nota perduda
        
        On és Wally? En busca de les coses perdudes

Així doncs, ho podem fer sols o acompanyats i mai deixarem de riure, somriure i sorprendre’ns amb els dibuixos i els llocs que visita en Wally.

Imatge extreta: http://josiesjuice.blogspot.com.es/2012/10/wheres-wally-25-year-anniversary-book.html

26 febrero, 20132 noviembre, 2021

Problemes a l’hora de menjar

Finalment, i per tancar el tema de l’alimentació, us voldria parlar d’un problema bastant específic en què ens podem trobar: Que el nen o la nena s’aixequi de la taula.

Quan detectem el problema, hem de decidir un petit pla d’actuació bastant senzill. Com que es converteix en un problema específic, es tracta també de tractar-ho així. Quan decidiu que sigui el moment, tots junts, la parella, explicareu que s’ha posat una norma nova i molt concreta a casa: no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar! Pensarem també una conseqüència per si s’aixeca i li explicarem. A partir d’aquí, es tracta d’aplicar aquesta norma i la seva conseqüència en els moments que sigui necessari.

Exemple:

El Joan últimament ha començat a aixecar-se de la taula a l’hora de menjar i al final acabeu perseguint-lo amb la forquilla per la casa perquè s’acabi el que està menjant.

Decidiu, doncs, que posareu una norma específica. Quan arriba de l’escola, agafareu al Joan i li explicareu que a partir d’avui a l’hora de sopar i durant cada dia a totes les hores de menjar, no es podrà aixecar de la taula fins que no acabi de menjar. Si no ho fa, li dieu que anireu requisant jocs de la consola.

Comença l’hora de sopar. Recordeu: Joan, a partir d’ara comença la nova norma, no ens podem aixecar de la taula fins que no acabem de menjar, d’acord?

Quan porteu una estona sopant, en Joan, comença com sempre a moure la cadira i intentar aixecar-se. Li recordeu una altra vegada:

– Joan, que te’n recordes? Que has acabat de sopar?

– No, encara no.

I torna a posar-se bé a la cadira.

– Molt bé, així, ben assegut fins que no acabem.

Tot i això, cap al final del sopar, quan ja només falten les postres, el Joan s’acaba aixecant. En aquest moment, no us heu de posar nerviosos ni pensar que la cosa no funciona, sinó que es tracta de fer servir la conseqüència, perquè el Joan vegi que és cert que la norma existeix. No espereu fins a acabar de sopar. Senzillament us aixequeu i aneu a buscar al Joan:

– Com que encara no has acabat de sopar i ja t’has aixecat, agafarem un joc de la consola i el guardarem fins que siguis capaç d’estar tota l’hora de menjar a la taula. Vinga, quin joc posem a la capsa?

– Doncs aquest, posem aquest.

– Molt bé, posa’l aquí, i no el podrem treure fins que estiguis tota l’hora de menjar assegut.

Torneu a la taula, torneu a seure i seguiu menjant.

És possible que acabeu amb tres o quatre jocs de la consola dins de la capsa, però quan el Joan vulgui anar a jugar i vegi que no pot fer servir aquells jocs, serà quan s’adoni, que per poder-hi jugar, ha de seguir la norma i estar-se ben assegut per poder-los recuperar. Igualment, d’aquesta manera, aprendrà a estar-se tot el temps ben assegut al seu lloc.

25 febrero, 20132 noviembre, 2021

Trucs per l’hora de menjar

Existeixen diversos trucs per fer que l’hora de menjar sigui agradable, i els nens la comparteixin amb nosaltres sense cap problema. Se li ha de donar la importància a l’hora de menjar des de casa, des de vosaltres, els adults. Si presenteu la situació com alguna cosa important, en la que es dedica un temps a preparar la taula, on participa tothom que està a casa i on es comparteix el mateix menjar, la mateixa taula i la mateixa conversa, els nens també li donaran aquesta importància.

Si en canvi, l’hora de menjar consisteix en, cadascú va a la seva, menjant al sofà, cadascú a l’hora que vulgui o quan vulgui, doncs es converteix en alguna cosa anàrquica i molt més individualista, on senzillament cadascú va a la seva sense tenir en compte els altres.

Per mi, com ja vaig dir, les hores de menjar, són quelcom social, i en el que compartim moltíssimes coses. De fet, quan ens relacionem, amb els amics o amb família llunyana, ho fem a través dels àpats.

Aquest és un truc, doncs, saber ensenyar la importància de compartir els àpats amb la gent que t’envolta.

Un altre truc es refereix més al menjar en concret. És evident que els nens han de menjar de tot, però de vegades hi ha coses que no els hi agraden. Bé, doncs, hem de recordar que de vegades, el fet de cuinar diferent un mateix aliment, farà que el nen o la nena se’l mengin i que els hi agradi o el prefereixin cuinat d’aquesta altra manera.

Per exemple:

A la Noelia no li agrada la carxofa bullida, però se la menja sense cap problema si la fem en truita, a la brasa o amb arròs.

Els pares, sou sempre un model, així doncs, és possible que els nens vulguin provar tot allò que vosaltres mengeu i que us agrada.

Finalment, m’agradaria recordar, que de vegades, quan volem premiar als nens o donar-los alguna cosa que els agrada molt, només pensem en xocolata, dolços i coses per aquest estil. Doncs, tots els nens tenen segur una fruita preferida, que els agrada molt. Doncs també els hi podem fer de regal un bol de la seva fruita preferida tallada i pelada, d’aquesta manera promovem també l’alimentació saludable.

22 febrero, 20132 noviembre, 2021

Jocs per jugar en família: l’UNO

És un joc de cartes molt senzill, on poden jugar moltes persones alhora i que les normes són senzilles d’entendre. Cada vegada estant sortint més edicions diferents, inclús una que es pot portar a la piscina o a la platja, perquè les cartes poden mullar-se! La versió original consta de 108 cartes. L’objectiu del joc és quedar-te sense cartes, per tant, has d’aconseguir treure’t del damunt el major nombre de cartes possibles. És un joc bastant ràpid, en que s’ha de tenir la ment ben desperta, ja que hi ha canvis de direcció, prohibicions de tirada i com no, un clàssic, robar cartes. Les cartes normals es divideixen en 4 colors diferents: el vermell, el groc, el blau i el verd. Aquestes cartes comodí són les que donen velocitat al joc. Has d’estar atent a les teves cartes i a les cartes dels contraris. De fet, una de les normes principals, és que quan et queda una carta has de cridar: «UNO»!!! Si un participant s’oblida de dir-ho, els contrincants ho poden dir i llavors, el que tenia una carta ha de robar-ne (depèn de les regles en robarà un nombre diferent).

Val a dir, que és un joc, que tot i que té les seves normes escrites, es poden adaptar bastant bé a les necessitats de cadascú, edats, etc…, de fet, jo les faig servir a la feina i quasi bé es pot dir, que cada nen té les seves pròpies normes que ha après a casa.

Beneficis d’aquest joc:

Es treballa l’atenció
S’aprèn a seguir normes
És un joc social i per a tota la família
Les partides són curtes, no es necessita molt de temps per jugar
Es treballa la velocitat de processament, s’han de prendre decisions ràpidament
Es treballa la presa de decisions, és un joc en que a vegades tens més d’una possibilitat de joc i has de decidir la que creus que és millor
Es treballa la frustració i a acceptar que de vegades guanyes i de vegades perds

Així doncs, pot ser un bon joc per aquest cap de setmana de fred intens.

Bon cap de setmana, família!!

Imatge extreta: http://twohundredandseventy.blogspot.com.es/2012/05/numero-uno.html