Categoría: Sin categoría

Quan hi ha un equilibri entre

EXIGÈNCIA+SENSIBILITAT=PARES AMB AUTORITAT

Característiques:

• Molt exigents i molt sensibles.
• Dolçor, protecció i amor.
• L’eina fonamental és el diàleg.
• Prioritzar les necessitats del nen davant de les pròpies.
• Imposar disciplina i crear normes explicant-les a tots els membres de la família, ser conseqüent a l’hora de fer-les complir.

Com afecta als nens:

• Els nens creixeran sabent què s’espera de les seves conductes.
• Se sentirà recolzat, estimat, comprès i protegit.
• Tindrà oportunitat per expressar desigs, opinions i sentiments.

1. El vostre fill de 17 anys us demana arribar una mica més tard al vespre. Una norma de casa és que se sopa tots junts a les 21h. Li pregunteu el motiu pel qual aquest dimarts vol arribar més tard. Us comenta que vol quedar amb uns amics per probar un joc nou d’ordinador i segurament s’allargaran una mica. Decidiu, entre els tres, que es farà una excepció a la norma, però que ell es compromet a tenir els deures fets, per no haver-los de fer tard a la nit quan arribi.
2. Un nen de 7 anys que no vol acabar-se el primer plat. Ha menjat molt poc però diu que no en vol més perquè no li agrada. Li dieu que si se’n menja 5 cullerades més ho pot deixar, però que per postres a part del iogurt haurà de menjar també una fruita.

Com podeu veure en aquests exemples, els nens aprenen que les coses no poden ser exactament com ells desitgen, però si que es pot aconseguir arribar a un acord que pugui beneficiar a tots. A poc a poc es va aprenent que vivim en conjunt, en un sistema on el que fa cadascú té conseqüències sobre els altres, i quan som nens, qui ens ha d’ensenyar a veure quines són les implicacions dels nostres desitjos i el que comporten, són els nostres pares. Els pares no desafien als fills, sinó que per poder fer les coses d’una altra manera, hem d’aportar alguna cosa per part nostra.

És cert, que quan els nens i les nenes són petits no els hi podem donar un gran ventall de possibilitats en cada cosa que vulguin fer, si donem a escollir entre dues coses és suficient. Ara, com més grans es fan, cada vegada els hi heu de donar més la responsabilitat de que siguin ells els que vagin prenent decisions amb el vist-i-plau vostre.

Font imatge: http://focaclipart.net23.net/

L’obtenim quan tenim:

ALTA EXIGÈNCIA+BAIXA SENSIBILITAT=PARES AUTORITÀRIS

Característiques:

• Els pares són els que posen límits i creen normes estrictes
• Això estableix una jerarquía de patró-subdit
• Atmosfera familiar tensa
• Horaris precisos, control d’entrades i sortides, distribució de tasques indiscutible
• Es prescindeix de la paraula

Com afecta als nens:

• Els nens tenen uns límits molt clars: saben el que s’espera d’ells.
• Els fills tenen poc a veure en la presa de decisions, se’ls desanima i obstaculitza
• Se’ls hi diu: “has de ser una persona de profit”
• Els fills escolten els monòlegs dels progenitors
• Poden rebel·lar-se

1. El vostre fill de 17 anys us demana arribar a casa a les 21.30h, vosaltres li dieu que no, que a les 20.30h ha de ser a casa, que l’hora de sopar és a les 21h i heu d’estar tots junts. Aquí s’acaba el tema.
2. Nen de 7 anys. A l’hora de dinar no vol acabar-se el primer plat. No sabeu el motiu pel qual no se’l vol acabar, però li dieu que fins que no se l’acabi no pot aixecar-se de la taula.

En els dos exemples, si us hi fixeu, es crea una atmosfera tensa, no hi ha cap possibilitat de diàleg ni de paraula i se segueixen les normes estrictes que han posat els pares.

Podriem imaginar que en qualsevol de les dues situacions, una possible resposta per part dels fills podria ser rebel·lar-se (arribar a l’hora que li doni la gana, no menjar-se el dinar i posar-se a plorar, cridar, etc.), s’està obstaculitzant també l’aprenentatge en la presa de decisions.

Un dels temes que pot preocupar més als pares, sobretot quan els fills són petits o quan arriben a l’adolescència, és el de l’AUTORITAT.

Abans d’entrar intensament en tema, una petita introducció, per entendre que les coses no són rígides, sinó que són molt flexibles i que podeu decidir o fins i tot adaptar en cada moment, la vostra manera d’actuar a les situacions en què us aneu trobant.

Per tant, sobre l’autoritat m’agradaria dir-vos que és la suma de dues coses ben diferents:

EXIGÈNCIA+SENSIBILITAT= AUTORITAT

Partint, d’aquesta base, si sou molt exigents i poc sensibles, sereu un tipus concret de pares, si contràriament, sou poc exigents i molt sensibles un altre tipus radicalment diferent a l’anterior.

Pot cada membre de la parella ser d’una manera radicalment diferent? Això us afavoreix? Afavoreix als vostres fills?