Els nens i el temps d’oci

A partir d’avui, encetem un nou tema, els nens i el temps d’oci. Parlarem de diferents coses, des del joc pròpiament dit, passant per les activitats extraescolars, que són activitats i càrrega de feina que tots els nens tenen avui en dia, passant pels valors que ensenyen els jocs i de quina manera ho fan.

De fet, el joc, és una de les activitats més importants que fan els nens, perquè encara que no ho sembli, és una activitat d’aprenentatge molt important. És una manera de provar coses fora de la vida real, com un petit entrenament que fan els nens contínuament quan juguen. Posen a prova les regles del món, de la societat, del lloc on estan, d’ells mateixos, i reben a canvi, aprenentatges bàsics pel seu funcionament diari.

El joc evoluciona segons l’edat del nen, així doncs, els primers anys de vida, bàsicament el que fan els nens és descobrir l’entorn en el que es troben, utilitzant les coses que tenen a prop. Normalment juguen sols. Els podem veure, per exemple, amb alguna cosa de plàstic a les mans i picant a la taula, perquè ha descobert que fa soroll i es diverteix aprenent-ho.

Cap als dos anys d’edat, ja comença a socialitzar-se el joc, utilitzen molt la imitació i el joc es basa en el descobriment del seu propi cos.

Quan els nens ja són una mica més grans, van desenvolupant el joc simbòlic, és un tipus de joc molt important, i el que fan és imitar activitats o accions rutinàries. Els nens a través d’aquest tipus de joc imiten conductes dels adults, poden expressar sentiments i aprendre sobre les normes diàries. Un exemple pot ser el joc de «pares i mares» o poden reproduir escenes que passen a casa, convertint-ho en un joc, per exemple, es poden apropar amb un got a les mans i dir-nos: «té, fins que no t’acabis la llet, no et pots aixecar de la cadira», reproduint algun moment en què nosaltres li hem dit aquesta mateixa frase.

Sobre els sis anys, ja apareixen els jocs que tenen normes i també comença la rivalitat.

Finalment a l’adolescència, guanyen força els jocs que són de pensar, com els jocs de cartes, o jocs de taula de diferent tipus.

El joc, doncs, avança amb nosaltres al llarg de la vida, i ens permet expressar diferents sentiments i a més a més, aprendre sobre el nostre entorn, les normes socials i molt important, ens permet apropar-nos als nostres iguals, i en el cas del nens, també els apropa als adults, permeten que ens relacionem segons les normes del joc durant un temps.