Avui em centro en la coherència dins de la parella, i ho faig perquè els nens són uns experts en detectar fissures entre la parella i actuar per aconseguir el que volen a través d’aquestes discordances. De fet, sempre saben a quin han de demanar certes coses perquè ja saben que és molt més possible que els hi diguin que sí.
Quan s’està ensenyant qualsevol cosa, una norma nova a casa o un aprenentatge nou, és important que els dos membres de la parella sàpiguen exactament com es vol actuar i ho facin de la mateixa manera. També és important que la persona que no ha estat a casa durant unes hores, quan hi arriba es posi al dia del que ha passat, de si hi ha algun càstig que hagi de saber etc…
Exemple:
La Judit està aprenent a cordar-se els cordons de les sabates. Li costa molt d’esforç, però heu vist, que després d’uns quants intents ho aconsegueix. La Judit sap que per molt que li insisteixi a la mare, ella no l’ajudarà. Simplement estarà amb ella, donant-li ànims i petits trucs per ajudar-la i que li sigui més fàcil fer-se els cordons. Però la Judit també sap, que si va on està el seu pare, quan ell vegi que a la segona vegada no li surt, agafarà els cordons, i li farà les sabates. Així, doncs, ja sabeu a qui anirà a demanar ajuda la Judit!
Un altre exemple:
La Judit s’ha quedat a casa amb el seu pare i la mare no hi és. El pare es posa a fer el dinar i la Judit li diu que el vol ajudar a fer el menjar. El pare hi està d’acord, però pacten que després de cuinar, entre els dos hauran de recollir tot el que escampin. Es posen a fer el dinar, i quan acaben i arriba el moment de recollir, la Judit diu que està cansada i que no vol recollir. El pare, que no li sembla bé aquesta actitud i que no compleixi amb el que havien pactat, li diu que fins que no recullin tots els estris que hi ha a la cuina, ella no podrà anar a jugar. Quan arriba la mare i veu tota la cuina desendreçada, es posa a recollir les coses. El pare l’avisa i li diu que no cal que ho reculli, que la Judit havia quedat amb ell que ho farien junts, i està esperant que ella accepti la seva responsabilitat. La mare així ho fa. Després de dinar, quan la Judit veu que cap dels dos estan disposats a perdonar-li l’activitat, se’n va a buscar al seu pare i es posa juntament amb ell a recollir la cuina.